Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alfabet llatí і Anglès

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Alfabet llatí і Anglès

Alfabet llatí vs. Anglès

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí. L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Similituds entre Alfabet llatí і Anglès

Alfabet llatí і Anglès tenen 44 coses en comú (en Uniopèdia): A, Afrikaans, Alemany, Alfabet fonètic internacional, Alfabet rúnic, Anglès, B, C, Castellà, D, E, Esperanto, Europa, F, Filipines, Francès, G, H, I, Imperi Romà, J, K, L, Llatí, Llengües romàniques, Lligadura (tipografia), M, Majúscula, Manlleu (lingüística), N, ..., O, P, Q, R, S, Signe diacrític, T, U, Unió Europea, V, W, X, Y, Z. Ampliar l'índex (14 més) »

A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.

A і Alfabet llatí · A і Anglès · Veure més »

Afrikaans

Lafrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.

Afrikaans і Alfabet llatí · Afrikaans і Anglès · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Alemany і Alfabet llatí · Alemany і Anglès · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Alfabet fonètic internacional і Alfabet llatí · Alfabet fonètic internacional і Anglès · Veure més »

Alfabet rúnic

Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.

Alfabet llatí і Alfabet rúnic · Alfabet rúnic і Anglès · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Alfabet llatí і Anglès · Anglès і Anglès · Veure més »

B

La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.

Alfabet llatí і B · Anglès і B · Veure més »

C

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

Alfabet llatí і C · Anglès і C · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Alfabet llatí і Castellà · Anglès і Castellà · Veure més »

D

La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.

Alfabet llatí і D · Anglès і D · Veure més »

E

La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.

Alfabet llatí і E · Anglès і E · Veure més »

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Alfabet llatí і Esperanto · Anglès і Esperanto · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Alfabet llatí і Europa · Anglès і Europa · Veure més »

F

La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.

Alfabet llatí і F · Anglès і F · Veure més »

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Alfabet llatí і Filipines · Anglès і Filipines · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Alfabet llatí і Francès · Anglès і Francès · Veure més »

G

La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Alfabet llatí і G · Anglès і G · Veure més »

H

La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.

Alfabet llatí і H · Anglès і H · Veure més »

I

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.

Alfabet llatí і I · Anglès і I · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Alfabet llatí і Imperi Romà · Anglès і Imperi Romà · Veure més »

J

La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.

Alfabet llatí і J · Anglès і J · Veure més »

K

La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.

Alfabet llatí і K · Anglès і K · Veure més »

L

La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.

Alfabet llatí і L · Anglès і L · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Alfabet llatí і Llatí · Anglès і Llatí · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Alfabet llatí і Llengües romàniques · Anglès і Llengües romàniques · Veure més »

Lligadura (tipografia)

Una lligadura en tipografia és un signe format per la unió de dues o més grafemes que solen o poden escriure també separats.

Alfabet llatí і Lligadura (tipografia) · Anglès і Lligadura (tipografia) · Veure més »

M

La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.

Alfabet llatí і M · Anglès і M · Veure més »

Majúscula

La majúscula és la versió més grossa de les lletres d'un determinat alfabet.

Alfabet llatí і Majúscula · Anglès і Majúscula · Veure més »

Manlleu (lingüística)

Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.

Alfabet llatí і Manlleu (lingüística) · Anglès і Manlleu (lingüística) · Veure més »

N

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.

Alfabet llatí і N · Anglès і N · Veure més »

O

La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.

Alfabet llatí і O · Anglès і O · Veure més »

P

La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.

Alfabet llatí і P · Anglès і P · Veure més »

Q

La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.

Alfabet llatí і Q · Anglès і Q · Veure més »

R

R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.

Alfabet llatí і R · Anglès і R · Veure més »

S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.

Alfabet llatí і S · Anglès і S · Veure més »

Signe diacrític

Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.

Alfabet llatí і Signe diacrític · Anglès і Signe diacrític · Veure més »

T

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.

Alfabet llatí і T · Anglès і T · Veure més »

U

La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.

Alfabet llatí і U · Anglès і U · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Alfabet llatí і Unió Europea · Anglès і Unió Europea · Veure més »

V

La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.

Alfabet llatí і V · Anglès і V · Veure més »

W

La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.

Alfabet llatí і W · Anglès і W · Veure més »

X

X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.

Alfabet llatí і X · Anglès і X · Veure més »

Y

La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.

Alfabet llatí і Y · Anglès і Y · Veure més »

Z

La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.

Alfabet llatí і Z · Anglès і Z · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Alfabet llatí і Anglès

Alfabet llatí té 165 relacions, mentre que Anglès té 305. Com que tenen en comú 44, l'índex de Jaccard és 9.36% = 44 / (165 + 305).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Alfabet llatí і Anglès. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »