Similituds entre Alfabet ciríl·lic і Història de l'alfabet
Alfabet ciríl·lic і Història de l'alfabet tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Alfabet, Alfabet armeni, Alfabet àrab, Alfabet fenici, Alfabet fonètic internacional, Alfabet georgià, Alfabet grec, Alfabet llatí, Castellà, Català, Escriptura xinesa, Francès, Glagolític, Kurd, Mongòlia, Portuguès, Tàtar, К, П, О, А, Н, Р, Т, У, Ш, М, И, З, Б, ..., В, Г, Д, Е, Л. Ampliar l'índex (5 més) »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Alfabet і Alfabet ciríl·lic · Alfabet і Història de l'alfabet ·
Alfabet armeni
L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots.
Alfabet armeni і Alfabet ciríl·lic · Alfabet armeni і Història de l'alfabet ·
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Alfabet àrab і Alfabet ciríl·lic · Alfabet àrab і Història de l'alfabet ·
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Alfabet ciríl·lic і Alfabet fenici · Alfabet fenici і Història de l'alfabet ·
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Alfabet ciríl·lic і Alfabet fonètic internacional · Alfabet fonètic internacional і Història de l'alfabet ·
Alfabet georgià
La inscripció més antiga en georgià, any 430 dC Lalfabet georgià és utilitzat modernament per a l'escriptura en l'idioma georgià i altres llengües kartvelianes com ara el mingrelià.
Alfabet ciríl·lic і Alfabet georgià · Alfabet georgià і Història de l'alfabet ·
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Alfabet ciríl·lic і Alfabet grec · Alfabet grec і Història de l'alfabet ·
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Alfabet ciríl·lic і Alfabet llatí · Alfabet llatí і Història de l'alfabet ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Alfabet ciríl·lic і Castellà · Castellà і Història de l'alfabet ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Alfabet ciríl·lic і Català · Català і Història de l'alfabet ·
Escriptura xinesa
L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì).
Alfabet ciríl·lic і Escriptura xinesa · Escriptura xinesa і Història de l'alfabet ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Alfabet ciríl·lic і Francès · Francès і Història de l'alfabet ·
Glagolític
Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.
Alfabet ciríl·lic і Glagolític · Glagolític і Història de l'alfabet ·
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Alfabet ciríl·lic і Kurd · Història de l'alfabet і Kurd ·
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Alfabet ciríl·lic і Mongòlia · Història de l'alfabet і Mongòlia ·
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Alfabet ciríl·lic і Portuguès · Història de l'alfabet і Portuguès ·
Tàtar
El tàtar (татар теле, татарча), antigament anomenat tàrtar és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.
Alfabet ciríl·lic і Tàtar · Història de l'alfabet і Tàtar ·
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і К · Història de l'alfabet і К ·
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Alfabet ciríl·lic і П · Història de l'alfabet і П ·
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і О · Història de l'alfabet і О ·
А
Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i belarús.
Alfabet ciríl·lic і А · Història de l'alfabet і А ·
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і Н · Història de l'alfabet і Н ·
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Р · Història de l'alfabet і Р ·
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Alfabet ciríl·lic і Т · Història de l'alfabet і Т ·
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і У · Història de l'alfabet і У ·
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Ш · Història de l'alfabet і Ш ·
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і М · Història de l'alfabet і М ·
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Alfabet ciríl·lic і И · Història de l'alfabet і И ·
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і З · Història de l'alfabet і З ·
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Б · Història de l'alfabet і Б ·
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Alfabet ciríl·lic і В · Història de l'alfabet і В ·
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Alfabet ciríl·lic і Г · Història de l'alfabet і Г ·
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Alfabet ciríl·lic і Д · Història de l'alfabet і Д ·
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Alfabet ciríl·lic і Е · Història de l'alfabet і Е ·
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfabet ciríl·lic і Història de l'alfabet
- Què tenen en comú Alfabet ciríl·lic і Història de l'alfabet
- Semblances entre Alfabet ciríl·lic і Història de l'alfabet
Comparació entre Alfabet ciríl·lic і Història de l'alfabet
Alfabet ciríl·lic té 170 relacions, mentre que Història de l'alfabet té 201. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 9.43% = 35 / (170 + 201).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfabet ciríl·lic і Història de l'alfabet. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: