Accés més ràpid que el navegador!
162 les relacions: A, Alfa, Alfabet armeni, Alfabet àrab, Alfabet castellà, Alfabet català, Alfabet ciríl·lic, Alfabet dactilològic, Alfabet etrusc, Alfabet fenici, Alfabet fonètic internacional, Alfabet georgià, Alfabet grec, Alfabet grecoibèric, Alfabet guaraní, Alfabet hebreu, Alfabet llatí, Antic Egipte, Ayin, Ípsilon, Èpsilon, Òmicron, Àlef, B, Bet, Beta, C, Caf (lletra), Cambridge University Press, Canaan, Codi, D, Dàlet, Delta (lletra), Devanagari, E, Edat del bronze, Edat mitjana, Escriptura, Escriptura tàmil, Escriptures ibèriques, Eta, Europa, F, Fenícia, Fi, G, Gamma, Grècia, Guímel, ..., H, Hangul, Hanja, He (lletra), Het, I, Ideograma, Idioma, Iod, Iota, Κ, J, Jeroglífic, K, Kana, Kanji, Khi, Ksi, L, Lambda, Làmed, Llatí, Llengües romàniques, Lletra, M, Mem (lletra), Mi, N, Núbia, Ni (lletra grega), Nun (lletra), O, Omega, Ordre alfabètic, Ortografia, Oxford University Press, Ґ, P, Parla, Pe, Península Itàlica, Pi (lletra grega), Pronunciació, Psi, Puntuació, Q, Qof, R, Reix, Ro, S, Sade, SAMPA, Sàmec, Sàpiens, Símbol, Semites, Sigma, Sil·labari, So, T, Tau (lletra grega), Taw, Tet, Theta, U, V, W, Waw, X, Xin (lletra), Y, Z, Zain, Zeta (lletra grega), Њ, К, П, О, А, Н, Р, С, Т, У, Ф, Х, Ц, Ч, Ш, Щ, Ъ, Ь, Ю, Я, М, И, Ж, З, Б, В, Ђ, Г, Д, Є, І, Ї, Е, Љ, Ћ, Л, Й. Ampliar l'índex (112 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Nou!!: Alfabet і A · Veure més »
Alfa
L'alfa és la primera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Alfa · Veure més »
Alfabet armeni
L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots.
Nou!!: Alfabet і Alfabet armeni · Veure més »
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Nou!!: Alfabet і Alfabet àrab · Veure més »
Alfabet castellà
L'alfabet castellà és el sistema d'escriptura de la llengua castellana, basat en una variant de l'alfabet llatí, i fixat en l'actualitat per la institució reguladora de la llengua, la Reial Acadèmia Espanyola.
Nou!!: Alfabet і Alfabet castellà · Veure més »
Alfabet català
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.
Nou!!: Alfabet і Alfabet català · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Alfabet і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet dactilològic
L'alfabet dactilològic o el sil·labari dactilològic és la representació visual en l'espai d'una llengua oral mitjançant la seua representació escrita amb els dits de les mans (dactilologia).
Nou!!: Alfabet і Alfabet dactilològic · Veure més »
Alfabet etrusc
L'alfabet etrusc era un sistema alfabètic utilitzat al nord de la península Itàlica a finals del.
Nou!!: Alfabet і Alfabet etrusc · Veure més »
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Nou!!: Alfabet і Alfabet fenici · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Alfabet і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet georgià
La inscripció més antiga en georgià, any 430 dC Lalfabet georgià és utilitzat modernament per a l'escriptura en l'idioma georgià i altres llengües kartvelianes com ara el mingrelià.
Nou!!: Alfabet і Alfabet georgià · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Alfabet і Alfabet grec · Veure més »
Alfabet grecoibèric
Un alfabet grecoibèric L'alfabet grecoibèric és una adaptació gairebé directa d'un alfabet grec jònic a les particularitats de la llengua ibèrica i, per tant, no té la característica distintiva de la resta d'escriptures paleohispàniques que presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per a les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per a la resta de consonants i vocals.
Nou!!: Alfabet і Alfabet grecoibèric · Veure més »
Alfabet guaraní
L'alfabet guaraní (achegety) és una variant de l'alfabet llatí utilitzada per escriure el guaraní, una llengua parlada majoritàriament al Paraguai i als països del voltant.
Nou!!: Alfabet і Alfabet guaraní · Veure més »
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Nou!!: Alfabet і Alfabet hebreu · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Alfabet і Alfabet llatí · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Alfabet і Antic Egipte · Veure més »
Ayin
La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Ayin · Veure més »
Ípsilon
L'ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Ípsilon · Veure més »
Èpsilon
Èpsilon és la cinquena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Èpsilon · Veure més »
Òmicron
Òmicron (majúscula Ο, minúscula ο, literalment 'o petita') és la quinzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Òmicron · Veure més »
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Àlef · Veure més »
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Nou!!: Alfabet і B · Veure més »
Bet
La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Bet · Veure més »
Beta
La beta és la segona lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Beta · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Alfabet і C · Veure més »
Caf (lletra)
La és l'onzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent kap 𐤊 en fenici, kāp ܟ en siríac, caf כ en hebreu, kāf ك en àrab i kaf ከ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Caf (lletra) · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Alfabet і Cambridge University Press · Veure més »
Canaan
Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.
Nou!!: Alfabet і Canaan · Veure més »
Codi
SOS en codi Morse, el codi usat per a demanar ajuda En la comunicació, un codi és una norma per a convertir un fragment d'informació (per exemple una lletra, paraula o frase) a una altra forma de representació, no necessàriament del mateix tipus.
Nou!!: Alfabet і Codi · Veure més »
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Nou!!: Alfabet і D · Veure més »
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Dàlet · Veure més »
Delta (lletra)
La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Delta (lletra) · Veure més »
Devanagari
Rigveda manuscrit en devanagari (començament del segle XIX) El devanagari (en sànscrit: देवनागरी, devanāgarī) és un alfabet abugida utilitzat per a escriure idiomes com el sànscrit, l'hindi, el nepalès, el marathi, el caixmiri, el sindhi, el bihari, el bhili, el konkani o el bhojpuri.
Nou!!: Alfabet і Devanagari · Veure més »
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Nou!!: Alfabet і E · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Alfabet і Edat del bronze · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Alfabet і Edat mitjana · Veure més »
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Nou!!: Alfabet і Escriptura · Veure més »
Escriptura tàmil
L'escriptura tàmil, és l'alfabet usat per a escriure la llengua tàmil, una de les llengües del subcontinent indi.
Nou!!: Alfabet і Escriptura tàmil · Veure més »
Escriptures ibèriques
Escriptures paleohispàniques Llengües paleohispàniques Un signari ibèric nord-oriental no-dual Un signari ibèric nord-oriental dual Una proposta de signari ibèric sud-oriental (Correa 2004). Un alfabet grecoibèric. Les escriptures ibèriques són les escriptures que els ibers van utilitzar per a representar la seva llengua.
Nou!!: Alfabet і Escriptures ibèriques · Veure més »
Eta
LEta és la setena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Eta · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Alfabet і Europa · Veure més »
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Nou!!: Alfabet і F · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Alfabet і Fenícia · Veure més »
Fi
La fi, és la vint-i-unena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Fi · Veure més »
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і G · Veure més »
Gamma
La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Gamma · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Alfabet і Grècia · Veure més »
Guímel
La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Guímel · Veure més »
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і H · Veure més »
Hangul
El hangul (한 글) és l'escriptura nadiua coreana.
Nou!!: Alfabet і Hangul · Veure més »
Hanja
Hanja és el nom coreà per als caràcters xinesos; més específicament es refereix als caràcters xinesos que es van adoptar i incorporar a la llengua coreana amb la fonètica coreana.
Nou!!: Alfabet і Hanja · Veure més »
He (lletra)
La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і He (lletra) · Veure més »
Het
La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Het · Veure més »
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Nou!!: Alfabet і I · Veure més »
Ideograma
xinesos. Un ideograma és una representació gràfica d'una idea que no sigui per mitjà de paraules, és una icona, imatge convencional o símbol, que representa un ésser, relació abstracta o idees, però no paraules o frases que els signifiquin, encara que en l'escriptura de certes llengües significa una paraula, un morfema, una frase determinada o idees completes, sense representar cadascuna de les seves síl·labes o fonemes.
Nou!!: Alfabet і Ideograma · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Alfabet і Idioma · Veure més »
Iod
La (anomenada també iud, yod, yud, jod o jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Iod · Veure més »
Iota
La iota és la novena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Iota · Veure més »
Κ
La kappa, en majúscula: Κ; en minúscula: κ (o ϰ), és la desena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Κ · Veure més »
J
La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і J · Veure més »
Jeroglífic
Jeroglífics en un mur del temple de Kom Ombo Un jeroglífic (paraula composta firmada pels vocables grecs ἱερός, hierós, 'sagrat' i γλύφειν, glúphein, 'cisellar' o 'escriure') és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics.
Nou!!: Alfabet і Jeroglífic · Veure més »
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і K · Veure més »
Kana
Kana és un terme genèric que es refereix a dos sil·labaris japonesos: hiragana (ひらがな) i katakana (カタカナ), que són caràcters basats en els pictogrames xinesos, o kanji (漢字), i que actualment els substitueixen o acompanyen.
Nou!!: Alfabet і Kana · Veure més »
Kanji
Els kanji (漢字) són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana.
Nou!!: Alfabet і Kanji · Veure més »
Khi
Khi (majúscula Χ, minúscula χ) és la 22a lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Khi · Veure més »
Ksi
Ksi (Ξ en majúscules, i ξ en minúscules) és la catorzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Ksi · Veure més »
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і L · Veure més »
Lambda
La lambda és l'onzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Lambda · Veure més »
Làmed
La és la dotzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent lamd 𐤋 en fenici, lāmaḏ ܠ en siríac, làmed ל en hebreu, lām ل en àrab i läwe ለ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Làmed · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Alfabet і Llatí · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Alfabet і Llengües romàniques · Veure més »
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Nou!!: Alfabet і Lletra · Veure més »
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і M · Veure més »
Mem (lletra)
La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Mem (lletra) · Veure més »
Mi
La mi, també anomenada mu, és la dotzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Mi · Veure més »
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і N · Veure més »
Núbia
Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.
Nou!!: Alfabet і Núbia · Veure més »
Ni (lletra grega)
Ni o nu és la tretzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Ni (lletra grega) · Veure més »
Nun (lletra)
La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Nun (lletra) · Veure més »
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Nou!!: Alfabet і O · Veure més »
Omega
Lomegao l'òmegaAlberich i Ros proposen «òmega», tot apuntant que la grafia sense accent és la més habitual.
Nou!!: Alfabet і Omega · Veure més »
Ordre alfabètic
L'ordre alfabètic, com el seu nom indica, és un mecanisme per ordenar els elements que pren com a referència l'alfabet o abecedari.
Nou!!: Alfabet і Ordre alfabètic · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Alfabet і Ortografia · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Alfabet і Oxford University Press · Veure més »
Ґ
La Ґ és una lletra de l'alfabet ciríl·lic usat principalment en l'ucraïnès per indicar el so Oclusiu velar sonor de l'alfabet fonètic internacional, corresponent al so de ga, go, gu en català.
Nou!!: Alfabet і Ґ · Veure més »
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і P · Veure més »
Parla
Parla La parla és l'ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua; és a dir, el llenguatge articulat.
Nou!!: Alfabet і Parla · Veure més »
Pe
La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐 en fenici, pē ܦ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Pe · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Alfabet і Península Itàlica · Veure més »
Pi (lletra grega)
Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Pi (lletra grega) · Veure més »
Pronunciació
La pronunciació o pronúncia és la forma en què es fa l'acció i manera de pronunciar un llenguatge, és a dir, produir els sons amb els òrgans de fonació per a parlar.
Nou!!: Alfabet і Pronunciació · Veure més »
Psi
Psi (Ψ ψ) és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Psi · Veure més »
Puntuació
La puntuació és un grup de grafies sense cap unitat fonètica associada.
Nou!!: Alfabet і Puntuació · Veure més »
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і Q · Veure més »
Qof
La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Qof · Veure més »
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Alfabet і R · Veure més »
Reix
La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Reix · Veure més »
Ro
La ro o rho és la dissetena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Ro · Veure més »
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і S · Veure més »
Sade
La (anomenada també ṣādē, tsade, ṣaddi,, tzadi, sadhe o tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Sade · Veure més »
SAMPA
SAMPA és un alfabet fonètic llegible per ordinador, que es va desenvolupar per al projecte ESPRIT de les Comunitats Europees als anys 1980.
Nou!!: Alfabet і SAMPA · Veure més »
Sàmec
La és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk 𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Sàmec · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Alfabet і Sàpiens · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Alfabet і Símbol · Veure més »
Semites
HE).https://books.google.cat/books?id.
Nou!!: Alfabet і Semites · Veure més »
Sigma
Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Sigma · Veure més »
Sil·labari
Un sil·labari és un conjunt de caràcters o símbols que representen (o aproximen) síl·labes que formen les paraules.
Nou!!: Alfabet і Sil·labari · Veure més »
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Nou!!: Alfabet і So · Veure més »
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і T · Veure més »
Tau (lletra grega)
Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Tau (lletra grega) · Veure més »
Taw
La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕 en fenici, ṯaw en siríac, tav en hebreu, tā en àrab i täwe en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Taw · Veure més »
Tet
La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.
Nou!!: Alfabet і Tet · Veure més »
Theta
La theta és la vuitena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Theta · Veure més »
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Nou!!: Alfabet і U · Veure més »
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і V · Veure més »
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і W · Veure més »
Waw
La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Waw · Veure més »
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Alfabet і X · Veure més »
Xin (lletra)
La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Xin (lletra) · Veure més »
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і Y · Veure més »
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
Nou!!: Alfabet і Z · Veure més »
Zain
La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāyn ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.
Nou!!: Alfabet і Zain · Veure més »
Zeta (lletra grega)
La zeta és la sisena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet і Zeta (lletra grega) · Veure més »
Њ
Њ, њ (en cursiva Њ, њ) és una lligadura de les lletres ciríl·liques Н i Ь.
Nou!!: Alfabet і Њ · Veure més »
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet і К · Veure més »
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Nou!!: Alfabet і П · Veure més »
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet і О · Veure més »
А
Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i belarús.
Nou!!: Alfabet і А · Veure més »
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet і Н · Veure més »
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і Р · Veure més »
С
С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і С · Veure més »
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Nou!!: Alfabet і Т · Veure més »
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і У · Veure més »
Ф
Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet і Ф · Veure més »
Х
X, x (en cursiva X, x) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і Х · Veure més »
Ц
Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.
Nou!!: Alfabet і Ц · Veure més »
Ч
Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і Ч · Veure més »
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і Ш · Veure més »
Щ
Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і Щ · Veure més »
Ъ
Ъ, ъ (en cursiva Ъ, ъ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, anomenada sovint signe dur (en rus твёрдый знак, tviordi znak) i s'empra en els alfabets rus, rutè i búlgar.
Nou!!: Alfabet і Ъ · Veure més »
Ь
El signe tou, Ь, ь (en cursiva Ь, ь) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і Ь · Veure més »
Ю
Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і Ю · Veure més »
Я
Я, я (en cursiva Я, я) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic anomenada ia pel so que representa (/ja/).
Nou!!: Alfabet і Я · Veure més »
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet і М · Veure més »
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Nou!!: Alfabet і И · Veure més »
Ж
Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і Ж · Veure més »
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і З · Veure més »
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і Б · Veure més »
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Nou!!: Alfabet і В · Veure més »
Ђ
Ђ, ђ (en cursiva Ђ, ђ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, sisena de l'alfabet ciríl·lic serbi.
Nou!!: Alfabet і Ђ · Veure més »
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Nou!!: Alfabet і Г · Veure més »
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Nou!!: Alfabet і Д · Veure més »
Є
Є, є (en cursiva Є, є) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і Є · Veure més »
І
І, і (en cursiva І, і) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet і І · Veure més »
Ї
Ї, ї (en cursiva Ї, ї) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena de l'alfabet ucraïnès.
Nou!!: Alfabet і Ї · Veure més »
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Nou!!: Alfabet і Е · Veure més »
Љ
Љ, љ (en cursiva Љ, љ) és una lligadura de les lletres ciríl·liques Л i Ь.
Nou!!: Alfabet і Љ · Veure més »
Ћ
Ћ, ћ (en cursiva Ћ, ћ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, representa el so /tsʃ/, que es produeix a partir de la consonant oclusiva alveolar /t/ per intonació.
Nou!!: Alfabet і Ћ · Veure més »
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
Nou!!: Alfabet і Л · Veure més »
Й
Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i belarús.
Nou!!: Alfabet і Й · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abecedaris, Alfabets, Alfabets i escriptures, Alfabets i escriptures del món.
