Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Alfabet і Història de l'alfabet
Alfabet і Història de l'alfabet tenen 98 coses en comú (en Uniopèdia): A, Alfa, Alfabet armeni, Alfabet àrab, Alfabet castellà, Alfabet català, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fenici, Alfabet fonètic internacional, Alfabet georgià, Alfabet grec, Alfabet hebreu, Alfabet llatí, Antic Egipte, Ayin, Ípsilon, Èpsilon, Òmicron, Àlef, B, Bet, Beta, C, Canaan, D, Dàlet, Delta (lletra), Devanagari, E, Edat del bronze, ..., Edat mitjana, Eta, F, Fenícia, G, Gamma, Guímel, H, Hangul, He (lletra), Het, I, Iota, Κ, J, Jeroglífic, K, Ksi, L, Lambda, M, Mem (lletra), Mi, N, Núbia, Ni (lletra grega), Nun (lletra), O, Omega, P, Península Itàlica, Pi (lletra grega), Q, R, Ro, S, Semites, Sigma, T, Tau (lletra grega), Tet, Theta, U, V, W, X, Y, Z, Zeta (lletra grega), К, П, О, А, Н, Р, Т, У, Ш, М, И, З, Б, В, Г, Д, Є, Е, Л. Ampliar l'índex (68 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
A і Alfabet · A і Història de l'alfabet ·
Alfa
L'alfa és la primera lletra de l'alfabet grec.
Alfa і Alfabet · Alfa і Història de l'alfabet ·
Alfabet armeni
L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots.
Alfabet і Alfabet armeni · Alfabet armeni і Història de l'alfabet ·
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Alfabet і Alfabet àrab · Alfabet àrab і Història de l'alfabet ·
Alfabet castellà
L'alfabet castellà és el sistema d'escriptura de la llengua castellana, basat en una variant de l'alfabet llatí, i fixat en l'actualitat per la institució reguladora de la llengua, la Reial Acadèmia Espanyola.
Alfabet і Alfabet castellà · Alfabet castellà і Història de l'alfabet ·
Alfabet català
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.
Alfabet і Alfabet català · Alfabet català і Història de l'alfabet ·
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Alfabet і Alfabet ciríl·lic · Alfabet ciríl·lic і Història de l'alfabet ·
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Alfabet і Alfabet fenici · Alfabet fenici і Història de l'alfabet ·
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Alfabet і Alfabet fonètic internacional · Alfabet fonètic internacional і Història de l'alfabet ·
Alfabet georgià
La inscripció més antiga en georgià, any 430 dC Lalfabet georgià és utilitzat modernament per a l'escriptura en l'idioma georgià i altres llengües kartvelianes com ara el mingrelià.
Alfabet і Alfabet georgià · Alfabet georgià і Història de l'alfabet ·
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Alfabet і Alfabet grec · Alfabet grec і Història de l'alfabet ·
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Alfabet і Alfabet hebreu · Alfabet hebreu і Història de l'alfabet ·
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Alfabet і Alfabet llatí · Alfabet llatí і Història de l'alfabet ·
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Alfabet і Antic Egipte · Antic Egipte і Història de l'alfabet ·
Ayin
La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.
Alfabet і Ayin · Ayin і Història de l'alfabet ·
Ípsilon
L'ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec.
Ípsilon і Alfabet · Ípsilon і Història de l'alfabet ·
Èpsilon
Èpsilon és la cinquena lletra de l'alfabet grec.
Èpsilon і Alfabet · Èpsilon і Història de l'alfabet ·
Òmicron
Òmicron (majúscula Ο, minúscula ο, literalment 'o petita') és la quinzena lletra de l'alfabet grec.
Òmicron і Alfabet · Òmicron і Història de l'alfabet ·
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Àlef і Alfabet · Àlef і Història de l'alfabet ·
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Alfabet і B · B і Història de l'alfabet ·
Bet
La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.
Alfabet і Bet · Bet і Història de l'alfabet ·
Beta
La beta és la segona lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Beta · Beta і Història de l'alfabet ·
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Alfabet і C · C і Història de l'alfabet ·
Canaan
Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.
Alfabet і Canaan · Canaan і Història de l'alfabet ·
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Alfabet і D · D і Història de l'alfabet ·
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Alfabet і Dàlet · Dàlet і Història de l'alfabet ·
Delta (lletra)
La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Delta (lletra) · Delta (lletra) і Història de l'alfabet ·
Devanagari
Rigveda manuscrit en devanagari (començament del segle XIX) El devanagari (en sànscrit: देवनागरी, devanāgarī) és un alfabet abugida utilitzat per a escriure idiomes com el sànscrit, l'hindi, el nepalès, el marathi, el caixmiri, el sindhi, el bihari, el bhili, el konkani o el bhojpuri.
Alfabet і Devanagari · Devanagari і Història de l'alfabet ·
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Alfabet і E · E і Història de l'alfabet ·
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Alfabet і Edat del bronze · Edat del bronze і Història de l'alfabet ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Alfabet і Edat mitjana · Edat mitjana і Història de l'alfabet ·
Eta
LEta és la setena lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Eta · Eta і Història de l'alfabet ·
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Alfabet і F · F і Història de l'alfabet ·
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Alfabet і Fenícia · Fenícia і Història de l'alfabet ·
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Alfabet і G · G і Història de l'alfabet ·
Gamma
La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Gamma · Gamma і Història de l'alfabet ·
Guímel
La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.
Alfabet і Guímel · Guímel і Història de l'alfabet ·
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Alfabet і H · H і Història de l'alfabet ·
Hangul
El hangul (한 글) és l'escriptura nadiua coreana.
Alfabet і Hangul · Hangul і Història de l'alfabet ·
He (lletra)
La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.
Alfabet і He (lletra) · He (lletra) і Història de l'alfabet ·
Het
La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.
Alfabet і Het · Het і Història de l'alfabet ·
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Alfabet і I · Història de l'alfabet і I ·
Iota
La iota és la novena lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Iota · Història de l'alfabet і Iota ·
Κ
La kappa, en majúscula: Κ; en minúscula: κ (o ϰ), és la desena lletra de l'alfabet grec.
Κ і Alfabet · Κ і Història de l'alfabet ·
J
La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.
Alfabet і J · Història de l'alfabet і J ·
Jeroglífic
Jeroglífics en un mur del temple de Kom Ombo Un jeroglífic (paraula composta firmada pels vocables grecs ἱερός, hierós, 'sagrat' i γλύφειν, glúphein, 'cisellar' o 'escriure') és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics.
Alfabet і Jeroglífic · Història de l'alfabet і Jeroglífic ·
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Alfabet і K · Història de l'alfabet і K ·
Ksi
Ksi (Ξ en majúscules, i ξ en minúscules) és la catorzena lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Ksi · Història de l'alfabet і Ksi ·
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Alfabet і L · Història de l'alfabet і L ·
Lambda
La lambda és l'onzena lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Lambda · Història de l'alfabet і Lambda ·
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Alfabet і M · Història de l'alfabet і M ·
Mem (lletra)
La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.
Alfabet і Mem (lletra) · Història de l'alfabet і Mem (lletra) ·
Mi
La mi, també anomenada mu, és la dotzena lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Mi · Història de l'alfabet і Mi ·
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Alfabet і N · Història de l'alfabet і N ·
Núbia
Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.
Alfabet і Núbia · Història de l'alfabet і Núbia ·
Ni (lletra grega)
Ni o nu és la tretzena lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Ni (lletra grega) · Història de l'alfabet і Ni (lletra grega) ·
Nun (lletra)
La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.
Alfabet і Nun (lletra) · Història de l'alfabet і Nun (lletra) ·
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Alfabet і O · Història de l'alfabet і O ·
Omega
Lomegao l'òmegaAlberich i Ros proposen «òmega», tot apuntant que la grafia sense accent és la més habitual.
Alfabet і Omega · Història de l'alfabet і Omega ·
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Alfabet і P · Història de l'alfabet і P ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Alfabet і Península Itàlica · Història de l'alfabet і Península Itàlica ·
Pi (lletra grega)
Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Pi (lletra grega) · Història de l'alfabet і Pi (lletra grega) ·
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Alfabet і Q · Història de l'alfabet і Q ·
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Alfabet і R · Història de l'alfabet і R ·
Ro
La ro o rho és la dissetena lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Ro · Història de l'alfabet і Ro ·
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Alfabet і S · Història de l'alfabet і S ·
Semites
HE).https://books.google.cat/books?id.
Alfabet і Semites · Història de l'alfabet і Semites ·
Sigma
Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Sigma · Història de l'alfabet і Sigma ·
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Alfabet і T · Història de l'alfabet і T ·
Tau (lletra grega)
Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.
Alfabet і Tau (lletra grega) · Història de l'alfabet і Tau (lletra grega) ·
Tet
La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.
Alfabet і Tet · Història de l'alfabet і Tet ·
Theta
La theta és la vuitena lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Theta · Història de l'alfabet і Theta ·
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Alfabet і U · Història de l'alfabet і U ·
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Alfabet і V · Història de l'alfabet і V ·
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Alfabet і W · Història de l'alfabet і W ·
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Alfabet і X · Història de l'alfabet і X ·
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Alfabet і Y · Història de l'alfabet і Y ·
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
Alfabet і Z · Història de l'alfabet і Z ·
Zeta (lletra grega)
La zeta és la sisena lletra de l'alfabet grec.
Alfabet і Zeta (lletra grega) · Història de l'alfabet і Zeta (lletra grega) ·
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Alfabet і К · Història de l'alfabet і К ·
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Alfabet і П · Història de l'alfabet і П ·
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Alfabet і О · Història de l'alfabet і О ·
А
Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i belarús.
Alfabet і А · Història de l'alfabet і А ·
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Alfabet і Н · Història de l'alfabet і Н ·
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet і Р · Història de l'alfabet і Р ·
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Alfabet і Т · Història de l'alfabet і Т ·
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet і У · Història de l'alfabet і У ·
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet і Ш · Història de l'alfabet і Ш ·
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Alfabet і М · Història de l'alfabet і М ·
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Alfabet і И · Història de l'alfabet і И ·
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet і З · Història de l'alfabet і З ·
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet і Б · Història de l'alfabet і Б ·
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Alfabet і В · Història de l'alfabet і В ·
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Alfabet і Г · Història de l'alfabet і Г ·
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Alfabet і Д · Història de l'alfabet і Д ·
Є
Є, є (en cursiva Є, є) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet і Є · Història de l'alfabet і Є ·
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Alfabet і Е · Història de l'alfabet і Е ·
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfabet і Història de l'alfabet
- Què tenen en comú Alfabet і Història de l'alfabet
- Semblances entre Alfabet і Història de l'alfabet
Comparació entre Alfabet і Història de l'alfabet
Alfabet té 162 relacions, mentre que Història de l'alfabet té 201. Com que tenen en comú 98, l'índex de Jaccard és 27.00% = 98 / (162 + 201).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfabet і Història de l'alfabet. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
