Accés més ràpid que el navegador!
140 les relacions: ABC-Clio, Abkhàzia, Akusha, Armènia, Arxiducat d'Àustria, Aslan Beg Xarvaixidze, Autodeterminació, Azerbaidjan, Àustria, Batalla d'Auerstedt, Batalla d'Austerlitz, Batalla de Jena, Bessaràbia, Caterina II de Rússia, Concert europeu, Confederació del Rin, Congrés de Viena, Dalmàcia, Danubi, Dòbritx, Demetri Xarvaixidze, Dinastia Qajar, Dobrudja, Enciclopèdia Catòlica, Europa, Exèrcit Imperial Rus, Fat·h-Alí Xah Qajar, Finlàndia, Fortalesa Xumen, França, Frederic II Eugeni de Württemberg, Frederica de Brandenburg-Schwedt, Geòrgia, Generalíssim, Govern dels cent dies, Gran Ducat de Finlàndia, Gran Ducat de Varsòvia, Grande Armée, Grozni, Guerra de Crimea, Guerra de les Canoneres, Guerra del Francès, Guerra finlandesa, Guerres de la Revolució Francesa, Guerres Napoleòniques, Imerètia, Imperi Otomà, Imperi Rus, Incendi de Moscou de 1812, Invasió francesa de Rússia, ..., Ioannis Kapodístrias, Irakli II, Jean-Jacques Rousseau, Jordi Xarvaixidze, Josep Bonaparte, Kakhètia, Kanat Àvar, Kanat de Mekhtuli, Kartli, Kaytaks, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Kremlin, Kubatxis, Laïcisme, Liberalisme, Lluïsa de Baden, Mar Bàltica, Mar Càspia, Mar de Barentsz, Mikhaïl Kutúzov, Miquel Xarvaixidze, Moldàvia, Napoleó Bonaparte, Nemunas, Nikolai Saltikov, Països Baixos, Pau I de Rússia, Pere III de Rússia, Piotr Bagration, Polònia, Prússia, Primer Imperi Francès, Primera República Francesa, Principats danubians, Qüestió d'Orient, Quarta Coalició, Rússia, Regne de Nàpols, Regne Unit, República de Gènova, Rin, Russe, Sant Petersburg, Santa Aliança, Selim III, Silistra, Sofia de Württemberg (tsarina de Rússia), Suècia, Suïssa, Tercera Coalició, Tractat de Bucarest (1812), Tractat de Fredrikshamn, Tractat de Gueórguievsk, Tractat de Gulistan, Tractat de Tilsit, Transcaucàsia, Tsar, Txetxè, Txetxens, Unificació italiana, Valàquia, Xamkhalat de Tarki, Xamkhalat dels Kazi Kumuk, 12 d'octubre, 15 de setembre, 1777, 1793, 1796, 18 de desembre, 1800, 1801, 1805, 1806, 1807, 1809, 1810, 1812, 1815, 1818, 1819, 1821, 1825, 1861, 2 de desembre, 23 de desembre, 23 de març, 24 de juny, 31 de desembre, 6 de desembre, 7 de juliol. Ampliar l'índex (90 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і ABC-Clio · Veure més »
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Abkhàzia · Veure més »
Akusha
Akusha-Dargo fou una federació tribal autònoma dels dargins centrada a la ciutat d'Akusha al Daguestan, avui capital d'un districte.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Akusha · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Armènia · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Aslan Beg Xarvaixidze
Aslan Beg Xarvaixidze fou príncep d'Abkhàzia del 1806 al 1810 i del 1821 al 1824.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Aslan Beg Xarvaixidze · Veure més »
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Autodeterminació · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Azerbaidjan · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Àustria · Veure més »
Batalla d'Auerstedt
La batalla d'Auerstedt va oposar a l'exèrcit prussià contra part de l'exèrcit francès conduït per Louis Nicolas Davout el 14 d'octubre de 1806, paral·lelament a la Batalla de Jena, que va tenir lloc en la mateixa data.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Batalla d'Auerstedt · Veure més »
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Batalla d'Austerlitz · Veure més »
Batalla de Jena
La Batalla de Jena va tenir lloc el 14 d'octubre de 1806, i va enfrontar l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Batalla de Jena · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Bessaràbia · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Caterina II de Rússia · Veure més »
Concert europeu
Fronteres nacionals traçades al continent europeu al Congrés de Viena, al final de les Guerres Napoleòniques Metternich, un dels principals líders del període El Concert Europeu és un terme emprat en història per designar un tipus de relacions interestatals a Europa amb l'objectiu de mantenir un equilibri de poder i garantir la pau entre els Estats, particularment al posterior a les Guerres Napoleòniques, després del Congrés de Viena.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Concert europeu · Veure més »
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Confederació del Rin · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Congrés de Viena · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Dalmàcia · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Danubi · Veure més »
Dòbritx
Dòbritx (en búlgar: Добрич) és una ciutat del nord-est de Bulgària.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Dòbritx · Veure més »
Demetri Xarvaixidze
Demetri Xarvaixidze, Dmitri Giórguievitx Xarvaixidze o Umar Beg, fou príncep d'Abkhàzia del 1821 al 1822.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Demetri Xarvaixidze · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Dinastia Qajar · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Dobrudja · Veure més »
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Enciclopèdia Catòlica · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Europa · Veure més »
Exèrcit Imperial Rus
L'Exèrcit Imperial Rus (en rus: Русская императорская армия en rus) va ser l'exèrcit de terra de l'Imperi Rus, actiu des de 1721 a 1917.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Exèrcit Imperial Rus · Veure més »
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Finlàndia · Veure més »
Fortalesa Xumen
La fortalesa Xumen (búlgar: Шуменска крепост, Shumenska krepost) és un jaciment arqueològic amb vista a la ciutat de Xumen, al nord-est de Bulgària.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Fortalesa Xumen · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і França · Veure més »
Frederic II Eugeni de Württemberg
Frederic II Eugeni de Württemberg (Stuttgart, 21 de gener de 1732 - Hohenheim, 1797) va ser duc de Württemberg des de 1795 fins a 1797.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Frederic II Eugeni de Württemberg · Veure més »
Frederica de Brandenburg-Schwedt
Frederica Dorotea de Brandenburg-Schwedt (Schwedt, Alemanya, 18 de desembre de 1736 - Stuttgart, 9 de març de 1798) fou filla de Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt i de la seva dona la princesa Sofia Dorotea de Prússia, germana de Frederic el Gran.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Frederica de Brandenburg-Schwedt · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Geòrgia · Veure més »
Generalíssim
Generalíssim és un rang militar de màxim grau, superior al de Mariscal de Camp o al de Gran Almirall, i comparable al de Comandant en Cap o al de General dels Exèrcits.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Generalíssim · Veure més »
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Govern dels cent dies · Veure més »
Gran Ducat de Finlàndia
Gran Ducat de Finlàndia, o Magnus Ducatus Finlandiae, és el nom amb què, en sentit ampli, es designa Finlàndia des de l'any 1581, quan el rei Joan III de Suècia va adoptar el títol de Gran Duc de Finlàndia, fins a l'any 1917, en què es proclamà la independència de Finlàndia.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Gran Ducat de Finlàndia · Veure més »
Gran Ducat de Varsòvia
El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807, per restablir l'Estat polonès.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Gran Ducat de Varsòvia · Veure més »
Grande Armée
La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Grande Armée · Veure més »
Grozni
Grozni (en txetxè: Соьлжа-ГӀала Sölža-Ġala; en rus: Гро́зный), és la capital de la república caucàsica de Txetxènia, a la Federació Russa, així com de l'autoproclamada República Txetxena d'Itxkèria.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Grozni · Veure més »
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Guerra de Crimea · Veure més »
Guerra de les Canoneres
La Guerra de les Canoneres fou un conflicte naval entre el Regne de Dinamarca i Noruega i la Marina Reial Britànica en el context o durant les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Guerra de les Canoneres · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra finlandesa
La Guerra finlandesa (suec: Finska kriget, finès: Suomen sota Русско-шведская война 1808-1809) es va lliurar entre Suècia i Rússia del febrer de 1808 al setembre de 1809.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Guerra finlandesa · Veure més »
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Imerètia
Imerètia fou un regne a l'actual Geòrgia que ocupava la major part de l'actual regió d'Imerètia.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Imerètia · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Imperi Rus · Veure més »
Incendi de Moscou de 1812
LIncendi de Moscou de 1812 va esclatar el 14 de setembre de 1812 a Moscou en el dia en què la majoria de tropes russes i la majoria dels residents van abandonar la ciutat i les tropes d'avantguarda de Napoleó entraren a la ciutat després de la Batalla de Borodinó.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Incendi de Moscou de 1812 · Veure més »
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Invasió francesa de Rússia · Veure més »
Ioannis Kapodístrias
Imatge de Sant Spyridon, lloc on va ser assassinat Ioannis Kapodístrias. Ioannis Kapodístrias (en grec: Ιωάννης Καποδίστριας) (Corfú, 11 de febrer de 1776 - Nàuplia, 9 d'octubre de 1831) va ser diplomàtic de l'Imperi Rus i després el primer cap d'Estat de la Grècia independent.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Ioannis Kapodístrias · Veure més »
Irakli II
Irakli II (Telavi, 7 d'octubre de 1721- Telavi, 12 de gener del 1798) fou rei de Kartli del 1762 al 1798 i de Kakhètia del 1744 al 1798.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Irakli II · Veure més »
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »
Jordi Xarvaixidze
Jordi Xarvaixidze (Safar Ali Beg) fou príncep d'Abkhàzia del 1810 al 1821.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Jordi Xarvaixidze · Veure més »
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Josep Bonaparte · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Kakhètia · Veure més »
Kanat Àvar
El Kanat Àvar fou un estat que va existir al Caucas entre el i el 1864.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Kanat Àvar · Veure més »
Kanat de Mekhtuli
El Kanat de Mkehtuli fou un kanat del Caucas al Daguestan, a l'est del Kanat Àvar i just al sud de Xamkhalat dels Kazi Kumuk, amb capital a Jengutay (Jenguti).
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Kanat de Mekhtuli · Veure més »
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Kartli · Veure més »
Kaytaks
Els kaytaks són un poble de Daguestan.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Kaytaks · Veure més »
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »
Kremlin
Kremlin (кремль) és una paraula russa que designa una fortalesa, una ciutadella o un castell, i que es fa servir per referir-se a qualsevol edificació fortificada situada en una ciutat històrica russa, la més coneguda de les quals és el Kremlin de Moscou, o el govern de la Federació Russa, on està situat.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Kremlin · Veure més »
Kubatxis
Els kubatxis (Кубачинцыkubatxintsi) són una ètnia del Caucas oriental que s'anomenen a si mateixos urbughs o urbugans, que habiten l'aul de Kubatxi al districte (rayon) de Dakhadaev, al Daguestan.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Kubatxis · Veure més »
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Laïcisme · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Liberalisme · Veure més »
Lluïsa de Baden
'''Lluïsa de Baden''', tsarina de Rússia Lluïsa de Baden, tsarina de Rússia (Karlsruhe 1779 - Bjelev (Rússia) 1826) va ser una princesa de Baden amb el tractament d'altesa gran ducal que contragué matrimoni amb el tsar Alexandre I de Rússia.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Lluïsa de Baden · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Mar Bàltica · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Mar Càspia · Veure més »
Mar de Barentsz
Localització de la mar de Barents. La mar de Barents, ressaltada en blau. Mapa de la part oriental de la mar de Barents, del Tabula Russiae", de Joan Blaeu, Amsterdam, 1614. La mar de Barentsz, Urban East Norwegian:; (en noruec Barentshavet, en rus Баренцево море, Bàrentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia,World Wildlife Fund, 2008.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Mar de Barentsz · Veure més »
Mikhaïl Kutúzov
nom complet amb patronímic Mikhaïl Il·lariónovitx Golenísxev-Kutúzov, fou un mariscal de camp rus, conegut també com a Príncep Smolenski.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Mikhaïl Kutúzov · Veure més »
Miquel Xarvaixidze
Miquel Shirvashidze Miquel Xarvaixidze o Mikhaïl Guiórguievitx Xarvaixidze (Hamid Bey) fou príncep d'Abkhàzia del 1822 al 1864.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Miquel Xarvaixidze · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Moldàvia · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nemunas
El riu Nemunas (en lituà: Nemunas; en rus: Не́ман, Néman; en belarús: Нёман, Nióman; en alemany: Niemen; en polonès: Niemen) és un dels principals rius de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Nemunas · Veure més »
Nikolai Saltikov
Nikolai Ivànovitx Saltikov (31 d'octubre de 1736 - 28 de maig de 1816) fou un mariscal i cortesà rus.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Nikolai Saltikov · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Països Baixos · Veure més »
Pau I de Rússia
fou tsar de Rússia des de l'any 1796 i fins a l'any 1801, any en què fou assassinat.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Pau I de Rússia · Veure més »
Pere III de Rússia
fou Duc de Holstein-Gottorp i Tsar de Rússia durant escassos sis mesos de l'any 1762.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Pere III de Rússia · Veure més »
Piotr Bagration
El príncep Piotr Ivànovitx Bagration (en rus: Пётр Иванович Багратион, en georgià: პეტრე ივანეს ძე ბაგრატიონი Petre Ivane dze Bagrationi) (1765 - 12 de setembre de 1812), descendent de la família reial georgiana dels Bagrationi, va servir com a general rus.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Piotr Bagration · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Polònia · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Prússia · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Primer Imperi Francès · Veure més »
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Primera República Francesa · Veure més »
Principats danubians
Els principats danubians a mitjan segle XIX Principats danubians fou el nom amb què durant el hom referia als dos principats romanesos, Valàquia i Moldàvia, sota sobirania otomana cada vegada més limitada per les potències.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Principats danubians · Veure més »
Qüestió d'Orient
L'anomenada qüestió d'Orient o qüestió oriental fa referència als problemes diplomàtics i polítics en la història d'Europa plantejats per la decadència de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Qüestió d'Orient · Veure més »
Quarta Coalició
La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Quarta Coalició · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Rússia · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Regne Unit · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і República de Gènova · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Rin · Veure més »
Russe
Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Russe · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Sant Petersburg · Veure més »
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Santa Aliança · Veure més »
Selim III
Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Selim III · Veure més »
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Silistra · Veure més »
Sofia de Württemberg (tsarina de Rússia)
Maria Fiódorovna Мария Фёдоровна, nascuda Sofia de Württemberg, nom complet en alemany Sophia Marie Dorothea Auguste Luise von Württemberg, (Stettin, 1759 - Sant Petersburg, 1828) fou membre de la casa ducal de Württemberg arribà a tsarina de Rússia després del seu casament amb el tsar Pau I de Rússia.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Sofia de Württemberg (tsarina de Rússia) · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Suècia · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Suïssa · Veure més »
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Tercera Coalició · Veure més »
Tractat de Bucarest (1812)
El Tractat de Bucarest és un tractat internacional signat el 28 de maig de 1812 a la ciutat de Bucarest entre l'Imperi Otomà i l'imperi Rus, que va posar fi a la Guerra russo-otomana.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Tractat de Bucarest (1812) · Veure més »
Tractat de Fredrikshamn
El Tractat de Fredrikshamn, també conegut com a Tractat de Hamina (Haminan Rauha, Freden i Fredrikshamn) fou un tractat de pau entre Suècia i l'Imperi Rus, signat el 17 de setembre de 1809.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Tractat de Fredrikshamn · Veure més »
Tractat de Gueórguievsk
Medalla commemorativa del Tractat, de 1790. El Tractat de Gueórguievsk (en rus, Георгиевский трактат, en georgià: გეორგიევსკის ტრაქტატი) va ser un tractat bilateral signat entre l'Imperi Rus i el regne georgià oriental de Kartli-Kakhètia el 24 de juliol de 1783.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Tractat de Gueórguievsk · Veure més »
Tractat de Gulistan
El tractat de Gulistan fou un acord de pau signat entre l'Imperi Rus i la dinastia qajar el 12 d'octubre de 1813 al poble de Gulistan, a Nagorno Karabagh, a l'Azerbaidjan, llavors un poble del Caucas.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Tractat de Gulistan · Veure més »
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Tractat de Tilsit · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Transcaucàsia · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Tsar · Veure més »
Txetxè
El txetxè o txetxé és la llengua pròpia de Txetxènia, actualment part de Rússia, parlada per prop d'1 milió de persones.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Txetxè · Veure més »
Txetxens
Els txetxens (txetxè:, singular) són el grup ètnic nadiu més gran originari del Caucas del Nord.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Txetxens · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Unificació italiana · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Valàquia · Veure més »
Xamkhalat de Tarki
El Shamkhalat de Tarki fou un domini feudal al nord-est del Dagestan amb el seu centre a Tarki.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Xamkhalat de Tarki · Veure més »
Xamkhalat dels Kazi Kumuk
El Xamkhalat dels Kazi Kumuk fou l'organització política feudal dels kumuks, els laks i els darguin.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і Xamkhalat dels Kazi Kumuk · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 12 d'octubre · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 15 de setembre · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1777 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1793 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1796 · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 18 de desembre · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1800 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1801 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1805 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1806 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1807 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1809 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1810 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1812 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1815 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1818 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1819 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1821 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1825 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 1861 · Veure més »
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 2 de desembre · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 23 de desembre · Veure més »
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 23 de març · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 24 de juny · Veure més »
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 31 de desembre · Veure més »
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 6 de desembre · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alexandre I de Rússia і 7 de juliol · Veure més »
