Accés més ràpid que el navegador!
198 les relacions: Abaza Hasan, Accadi, Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, Al-Aziz ibn adh-Dhàhir, Al-Àdil I, Al-Muàddham Turan-Xah, Al-Qàïm (abbàssida), Alep, Alp Arslan, An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, Antic Egipte, Anuixtigin, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Aq-Súnqur al-Hàjib, Arameus, Assíria, Atabeg, Atemptat, Atiyya ibn Sàlih, Babilònia, Barbacana, Barkyaruq, Batalla d'Alep, Beduïns, Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Catedral, Càrmates, Ciutadella (arquitectura), Ciutadella d'Alep, Comerç, Cosroes I, Cosroes II, Cristianisme, Croats, Damasc, Dinastia aiúbida, Diyar Múdar, Diyarbakır, Dubays ibn Sàdaqa, Egipci, Egipte, Emir, Esclavitud, Estat de Damasc, Exèrcit, Exèrcit Àrab Sirià, Exèrcit de la Conquesta, Exèrcit Lliure de Síria, ..., Faisal I, Febrer, Fossat, Genísser, Germans Musulmans, Governació d'Alep, Gran Mesquita d'Alep, Guerra Civil siriana, Hama, Hamdànides, Hezbol·là, Hitites, Homs, Hurrites, Iamkhad, Ibn Abi Tayyi, Ibn Ràïq, Ikhxídides, Ilghazi I, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Hitita, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Iran, Jabhat Fateh al-Sham, Jueus, Julià l'Apòstata, Jumblatt, Justinià I, Kadi, Kharpurt, Khàlid ibn al-Walid, Khutba, Kurd, Lulu (emir), Lulu al-Yahya, Madrassa, Mahmud ibn Nasr, Mamelucs, Manbij, Mardin, Màlik-Xah I, Múslim ibn Qurayx, Medes, Mirdàsides, Mitanni, Mongols, Mossul, Muralla, Mursilis I, Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir, Mustafà Naima, Nasr ibn Mahmud, Nasr ibn Sàlih, Neolític, Nicèfor II Focas, Nur-ad-Din Mahmud, Ortúkides, Patrimoni de la Humanitat, Perses, Primera Guerra Mundial, Província, Província romana de Síria, Qinnasrin, Rússia, Regne de Síria, Ridwan, Saïd-ad-Dawla (hamdànida), Sad-ad-Dawla (hamdànida), Saladí, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sàbiq ibn Mahmud, Sàlih ibn Mirdàs, Síria, Seleuc I Nicàtor, Setge, Silvan, Sulayman ibn Kutalmix, Sultà, Sunnisme, Tanúkhides, Tútuix I, Thimal ibn Sàlih, Tulúnida, Turcs, UNESCO, Unitats de Protecció Popular, Uqàylides, Visir, Xeic, 1 de desembre, 1004, 1015, 1023, 1064, 1070, 1071, 1075, 1079, 1085, 1086, 1094, 1095, 1100, 1103, 1113, 1114, 1123, 1124, 1129, 1175, 1183, 1216, 1260, 1516, 1520, 1604, 1655, 1766, 1786, 1805, 1813, 1826, 1831, 1839, 1850, 1920, 1922, 1979, 1980, 1986, 2005, 24 de gener, 25 de juny, 28 de juny, 540, 611, 637, 638, 902, 903, 936, 944, 947, 962. Ampliar l'índex (148 més) »
Abaza Hasan
Abaza Hasan Paşa fou un militar otomà d'origen abkhaz.
Nou!!: Alep і Abaza Hasan · Veure més »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Nou!!: Alep і Accadi · Veure més »
Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik adh-Dhàhir Ghiyath-ad-Din Ghazi ibn Salah-ad-Din ——, més conegut com adh-Dhàhir Ghazi (abril de 1173 - 4 d'octubre de 1216) fou sobirà aiúbida d'Alep, tercer fill de Saladí.
Nou!!: Alep і Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din · Veure més »
Al-Aziz ibn adh-Dhàhir
Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com al-Aziz ibn adh-Dhàhir o al-Aziz fou emir aiúbida d'Alep.
Nou!!: Alep і Al-Aziz ibn adh-Dhàhir · Veure més »
Al-Àdil I
Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.
Nou!!: Alep і Al-Àdil I · Veure més »
Al-Muàddham Turan-Xah
Al-Màlik al-Muàddham Xams-ad-Din Turan-Xah ibn Najm-ad-Din Ayyub, més conegut simplement com al-Muàddham Turan-Xah, Turan-Xah ibn Ayyub o Turan-Xah —— (mort vers 1180) fou emir aiúbida del Iemen i governador de Damasc.
Nou!!: Alep і Al-Muàddham Turan-Xah · Veure més »
Al-Qàïm (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).
Nou!!: Alep і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Alep і Alep · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Alep і Alp Arslan · Veure més »
An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz
Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o an-Nàssir Yússuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiúbida de Damasc i d'Alep.
Nou!!: Alep і An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Alep і Antic Egipte · Veure més »
Anuixtigin
Anushtigin Garčai (o Anuixtiguín Garjai) fou un esclau turc dels seljúcides, al sota Màlik-Xah I i Barkyaruq.
Nou!!: Alep і Anuixtigin · Veure més »
Aq-Súnqur al-Bursuqí
Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.
Nou!!: Alep і Aq-Súnqur al-Bursuqí · Veure més »
Aq-Súnqur al-Hàjib
de nom complet Abu-Saïd aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Qàsssim ad-Dawla al-Hàjib fou atabeg d'Alep.
Nou!!: Alep і Aq-Súnqur al-Hàjib · Veure més »
Arameus
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant.
Nou!!: Alep і Arameus · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Alep і Assíria · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Alep і Atabeg · Veure més »
Atemptat
Un atemptat és un acte criminal o il·legal que persegueix la mort o eliminació física d'una persona o persones, generalment amb pretensions polítiques, ideològiques o simplement delictives.
Nou!!: Alep і Atemptat · Veure més »
Atiyya ibn Sàlih
Àssad-ad-Dawla Atiyya ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Atiyya ibn Sàlih o com Àssad-ad-Dawla Atiyya fou emir mirdàsida d'Alep unes hores el 1060 i del 1062 al 1065 i emir mirdàsida de Rahba del 1060 al 1071.
Nou!!: Alep і Atiyya ibn Sàlih · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Alep і Babilònia · Veure més »
Barbacana
Kremlin: Torres Kutafya ("barbacana") i Troitskaya ("porta fortificada"), amb el pont d'unió sobre el fossat. '''El Castellet''' de Perpinyà. La '''barbacana''' de l'antiga muralla de Cracòvia Una barbacana (o castellet), era qualsevol torre situada a sobre una porta o un pont, separada de la muralla, que s'utilitzava per a fins defensius.
Nou!!: Alep і Barbacana · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Alep і Barkyaruq · Veure més »
Batalla d'Alep
La Batalla d'Alepمعركة حلب en àrab— va ser un conflicte militar entre l'oposició siriana (Exèrcit Sirià Lliure, Front del Llevant i l'Exèrcit de la Conquesta, amb el suport d'Al-Qaeda a Síria) contra l'Exèrcit Àrab de Síria amb el suport de Hezbollah, Iran i Rússia i també contra les Unitats de Protecció Popular (kurds), a Alep, la ciutat més gran de Síria.
Nou!!: Alep і Batalla d'Alep · Veure més »
Beduïns
Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.
Nou!!: Alep і Beduïns · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Alep і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Alep і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Alep і Califat Fatimita · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Alep і Catedral · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Alep і Càrmates · Veure més »
Ciutadella (arquitectura)
Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.
Nou!!: Alep і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »
Ciutadella d'Alep
La ciutadella d'Alep —en àrab قلعة حلب, Qalʿat Ḥalab— és un gran palau medieval situat sobre un turó enmig de la ciutat d'Alep.
Nou!!: Alep і Ciutadella d'Alep · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Alep і Comerç · Veure més »
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Nou!!: Alep і Cosroes I · Veure més »
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Nou!!: Alep і Cosroes II · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Alep і Cristianisme · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Alep і Croats · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Alep і Damasc · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Alep і Dinastia aiúbida · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: Alep і Diyar Múdar · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Alep і Diyarbakır · Veure més »
Dubays ibn Sàdaqa
Abu-l-Aazz Dubays (II) ibn Sàdaqa Nur-ad-Dawla fou emir mazyàdida d'al-Hilla, fill de Sàdaqa ibn Mansur.
Nou!!: Alep і Dubays ibn Sàdaqa · Veure més »
Egipci
L'egipci és una llengua afroasiàtica ja extinta.
Nou!!: Alep і Egipci · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Alep і Egipte · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Alep і Emir · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Alep і Esclavitud · Veure més »
Estat de Damasc
L'Estat de Damasc va ser un dels estats establerts pel general Henri Gouraud al Mandat francès per Síria i el Líban que va seguir a la conferència de San Remo i a la derrota del regne àrab de Síria del rei Faisal.
Nou!!: Alep і Estat de Damasc · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Alep і Exèrcit · Veure més »
Exèrcit Àrab Sirià
L'Exèrcit Àrab Sirià és la branca terrestre de les Forces Armades de Síria.
Nou!!: Alep і Exèrcit Àrab Sirià · Veure més »
Exèrcit de la Conquesta
LExèrcit de la Conquesta —en àrab جيش الفتح, Jayx al-Fatḥ— és una aliança de faccions rebels islamistes sirianes.
Nou!!: Alep і Exèrcit de la Conquesta · Veure més »
Exèrcit Lliure de Síria
L'Exèrcit Sirià Lliure (en àrab: الجيش السوري الحر) també anomenat Moviment d'Oficials Lliures (en àrab: حركة الضباط الأحرار) és el principal grup d'oposició armada a Síria.
Nou!!: Alep і Exèrcit Lliure de Síria · Veure més »
Faisal I
Fàysal ibn al-Hussayn ibn Alí al-Haiximí, conegut com a Fàysal I o Faisal I (Taïf, 20 de maig de 1883 - Suïssa, 8 de setembre de 1933) fou rei de la Gran Síria i després rei d'Iraq (1921-1933) de la dinastia haiximita, fill (tercer) del xerif haiximita de la Meca i després rei de Hijaz Hussein ibn Ali.
Nou!!: Alep і Faisal I · Veure més »
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Nou!!: Alep і Febrer · Veure més »
Fossat
Fossat del castell de Bodiam Els fossats, també anomenats valls o dogues, són trinxeres o canals excavats al voltant dels castells, palaus o ciutats fortificades, que podien omplir-se d'aigua, amb l'objectiu d'impedir que els possibles atacants poguessin aproximar-se als murs.
Nou!!: Alep і Fossat · Veure més »
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Nou!!: Alep і Genísser · Veure més »
Germans Musulmans
Els Germans Musulmans és un moviment polític de caràcter religiós musulmà, fundat a Egipte i estès a altres països àrabs.
Nou!!: Alep і Germans Musulmans · Veure més »
Governació d'Alep
La governació o muhàfadha d'Alep és una divisió administrativa (muhàfadha) de Síria, al nord del país, tocant a Turquia.
Nou!!: Alep і Governació d'Alep · Veure més »
Gran Mesquita d'Alep
La Gran Mesquita d'Alep, també anomenada mesquita dels Omeies d'Alep, és la mesquita més important d'Alep (Síria), fundada en època dels omeies.
Nou!!: Alep і Gran Mesquita d'Alep · Veure més »
Guerra Civil siriana
La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista que va començar per manifestacions antirègim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011, tres mesos després del començament del clima revolucionari conegut com a Primavera Àrab.
Nou!!: Alep і Guerra Civil siriana · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Alep і Hama · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Alep і Hamdànides · Veure més »
Hezbol·là
Hezbol·là (literalment ‘Partit de Déu’), transcrit també com a Hizbul·là, Hesbol·là o amb altres variants, és un partit polític islamista xiïta libanès amb un braç civil i un braç armat.
Nou!!: Alep і Hezbol·là · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Alep і Hitites · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Alep і Homs · Veure més »
Hurrites
Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.
Nou!!: Alep і Hurrites · Veure més »
Iamkhad
Iamkhad o Yamkhad va ser un regne a la regió de l'entorn de la ciutat d'Alep, que es coneix almenys des del 1800 aC, quan n'era rei Yarim-Lim I, gràcies als arxius de Mari.
Nou!!: Alep і Iamkhad · Veure més »
Ibn Abi Tayyi
Yahya ibn Hamid an-Najjar al-Halabí, conegut com a Ibn Abi-Tayyi (1180-1328/1233), fou un historiador àrab d'Alep, autor d'una Història Universal (Maadin al-dhahab fi-tarikh al-muluk wa-l-khulafà wa dhawi r-rutab), essencial per la història de Síria i destacada per Egipte i el Magrib.
Nou!!: Alep і Ibn Abi Tayyi · Veure més »
Ibn Ràïq
Muhàmmad ibn Ràïq i, senzillament, Ibn Ràïq fou el primer gran emir del califa abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Alep і Ibn Ràïq · Veure més »
Ikhxídides
La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.
Nou!!: Alep і Ikhxídides · Veure més »
Ilghazi I
Ilghazi (I) Najm-ad-Din (? - 3 de novembre de 1122) fou emir ortúquida, fill d'Ortuk.
Nou!!: Alep і Ilghazi I · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Alep і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Nou!!: Alep і Imperi Hitita · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Alep і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Alep і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Alep і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Alep і Imperi Selèucida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Alep і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Alep і Iran · Veure més »
Jabhat Fateh al-Sham
Jabhat Fateh al-Sham (‘Front per la Conquesta de Síria’), anteriorment anomenat Jabhat al-Nusra o Front al-Nusra (‘Front de la Victòria’) és una organització gihadista salafista siriana.
Nou!!: Alep і Jabhat Fateh al-Sham · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Alep і Jueus · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Alep і Julià l'Apòstata · Veure més »
Jumblatt
La família Jumblatt o Jumblat (francès Joumblatt, també apareix com Djoumblatt, Jomblatt, i altres variants, derivades de djanbulat, que en kurd vol dir "ànima d'acer", àrab جنبلاط), fou una dinastia senyorial d'origen kurd establerta a Síria en temps dels aiubites.
Nou!!: Alep і Jumblatt · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Alep і Justinià I · Veure més »
Kadi
Kadi és una ciutat i un municipi en el districte de Mehsana, a l'estat indi de Gujarat.
Nou!!: Alep і Kadi · Veure més »
Kharpurt
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.
Nou!!: Alep і Kharpurt · Veure més »
Khàlid ibn al-Walid
Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques.
Nou!!: Alep і Khàlid ibn al-Walid · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Alep і Khutba · Veure més »
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Nou!!: Alep і Kurd · Veure més »
Lulu (emir)
Abu-Muhàmmad Lulu, conegut com Lulu al-Kabir (‘Lulu el Gran’), i també conegut per les nisbes al-Jarrahí as-Sayfí (pel fet d'haver servit els jarràhides i Sayf-ad-Dawla, respectivament) fou emir usurpador d'Alep del 1004 al 1008 i regent del 1002 al 1004.
Nou!!: Alep і Lulu (emir) · Veure més »
Lulu al-Yahya
Lulu al-Yaya fou un eunuc regent d'Alep (1114-1117).
Nou!!: Alep і Lulu al-Yahya · Veure més »
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Nou!!: Alep і Madrassa · Veure més »
Mahmud ibn Nasr
Raixid-ad-Dawla Mahmud ibn Nasr ibn Sàlih al-Mirdassí, més conegut simplement com a Mahmud ibn Nasr o com Raixid-ad-Dawla Mahmud (? - Alep, 1075) fou emir mirdàsida d'Alep del 1060 al 1061 i del 1065 al 1075.
Nou!!: Alep і Mahmud ibn Nasr · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Alep і Mamelucs · Veure més »
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Nou!!: Alep і Manbij · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Alep і Mardin · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Alep і Màlik-Xah I · Veure més »
Múslim ibn Qurayx
Xàraf-ad-Dawla Abu-l-Makàrim Múslim ibn Qurayx al-Uqaylí fou un emir uqàylida de Mossul.
Nou!!: Alep і Múslim ibn Qurayx · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Alep і Medes · Veure més »
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Nou!!: Alep і Mirdàsides · Veure més »
Mitanni
Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) va ser un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.
Nou!!: Alep і Mitanni · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Alep і Mongols · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Alep і Mossul · Veure més »
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Nou!!: Alep і Muralla · Veure més »
Mursilis I
Mursilis I va ser un rei hitita que va regnar entre els anys 1620 aC i 1590 aC.
Nou!!: Alep і Mursilis I · Veure més »
Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir
Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir fou emir d'Alep del 1008 al 1015.
Nou!!: Alep і Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir · Veure més »
Mustafà Naima
Mustafà Naim conegut com a Naima (Alep, 1655 - Patres, 1716) és considerat el primer historiador oficial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Alep і Mustafà Naima · Veure més »
Nasr ibn Mahmud
Jalal-ad-Dawla Nasr ibn Mahmud fou emir mirdàsida d'Alep del 1075 al 1076.
Nou!!: Alep і Nasr ibn Mahmud · Veure més »
Nasr ibn Sàlih
Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038.
Nou!!: Alep і Nasr ibn Sàlih · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Alep і Neolític · Veure més »
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Nou!!: Alep і Nicèfor II Focas · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Alep і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Alep і Ortúkides · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Alep і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Nou!!: Alep і Perses · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Alep і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Nou!!: Alep і Província · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Alep і Província romana de Síria · Veure més »
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Nou!!: Alep і Qinnasrin · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Alep і Rússia · Veure més »
Regne de Síria
El Regne Àrab de Síria va ser el primer estat modern àrab que va existir, però només va durar un poc més de quatre mesos (8 de març–24 de juliol de 1920).
Nou!!: Alep і Regne de Síria · Veure més »
Ridwan
Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.
Nou!!: Alep і Ridwan · Veure més »
Saïd-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-FadàIl Saïd-ad-Dawla, més conegut com Saïd-ad-Dawla, fou el tercer i darrer emir hamdànida d'Alep del 991 al 1002.
Nou!!: Alep і Saïd-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).
Nou!!: Alep і Sad-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Alep і Saladí · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Alep і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sàbiq ibn Mahmud
Sàbiq ibn Mahmud fou el darrer emir mirdàsida d'Alep (1076-1080).
Nou!!: Alep і Sàbiq ibn Mahmud · Veure més »
Sàlih ibn Mirdàs
Àssad-ad-Dawla Sàlih ibn Mirdàs fou el primer emir mirdàsida d'Alep (1024-1029).
Nou!!: Alep і Sàlih ibn Mirdàs · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Alep і Síria · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Alep і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Nou!!: Alep і Setge · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: Alep і Silvan · Veure més »
Sulayman ibn Kutalmix
Sulayman I ibn Kutalmix (turc anatoli antic: سُلَیمانشاہ بن قُتَلمِش) fou el fundador del Soldanat de Rum.
Nou!!: Alep і Sulayman ibn Kutalmix · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Alep і Sultà · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Alep і Sunnisme · Veure més »
Tanúkhides
Els tanúkhides o la confederació Tanukh foren una confederació tribal àrab.
Nou!!: Alep і Tanúkhides · Veure més »
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Nou!!: Alep і Tútuix I · Veure més »
Thimal ibn Sàlih
Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.
Nou!!: Alep і Thimal ibn Sàlih · Veure més »
Tulúnida
La dinastia tulúnida o dels tulúnides fou una nissaga que va regir Egipte del 868 al 968 com a governadors (emirs) del califat, tot i que en la pràctica amb un gran poder i de fet de manera hereditària.
Nou!!: Alep і Tulúnida · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Alep і Turcs · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Alep і UNESCO · Veure més »
Unitats de Protecció Popular
Les Unitats de Protecció Popular (UPP) (YPG) són la facció armada oficial de Comitè Suprem Kurd de Rojava.
Nou!!: Alep і Unitats de Protecció Popular · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Alep і Uqàylides · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Alep і Visir · Veure més »
Xeic
Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.
Nou!!: Alep і Xeic · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alep і 1 de desembre · Veure més »
1004
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1004 · Veure més »
1015
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1015 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alep і 1023 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Alep і 1064 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Alep і 1070 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1071 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1075 · Veure més »
1079
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1079 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1085 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1086 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Alep і 1094 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Alep і 1095 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1100 · Veure més »
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Alep і 1103 · Veure més »
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Alep і 1113 · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1114 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Alep і 1123 · Veure més »
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alep і 1124 · Veure més »
1129
El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alep і 1129 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Alep і 1175 · Veure més »
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alep і 1183 · Veure més »
1216
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1216 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1260 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alep і 1516 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1520 · Veure més »
1604
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 1604 · Veure més »
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alep і 1655 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Alep і 1766 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alep і 1786 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alep і 1805 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alep і 1813 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Alep і 1826 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alep і 1831 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Alep і 1839 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Alep і 1850 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Alep і 1920 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Alep і 1922 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Alep і 1979 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Alep і 1980 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Alep і 1986 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Alep і 2005 · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Alep і 24 de gener · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alep і 25 de juny · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alep і 28 de juny · Veure més »
540
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 540 · Veure més »
611
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 611 · Veure més »
637
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 637 · Veure més »
638
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 638 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Alep і 902 · Veure més »
903
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 903 · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 936 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Alep і 944 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 947 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Alep і 962 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aleppo, Berea de Síria, Beroea de Síria, Emirat d'Alep, Halab, Khalab, Khalap, Khalman.
