Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

La Scala

Índex La Scala

El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.

142 les relacions: Alfredo Catalani, Ambròs de Milà, Amilcare Ponchielli, Andrea Chénier, Anglès, Anna Bolena (Donizetti), Antônio Carlos Gomes, Antonio Salieri, Arrigo Boito, Arturo Toscanini, Atlàntida (Falla), Aureliano in Palmira, Blau, Carlo Maria Giulini, Casino, Claudio Abbado, Daniel Barenboim, Dialogues des Carmélites (Poulenc), Domenico Cimarosa, Edgar (Puccini), Escenari, Falstaff (Verdi), Ferran I d'Àustria, Francès, Francis Poulenc, Franco Faccio, Gaetano Donizetti, Gemma di Vergy, Giacomo Meyerbeer, Giacomo Puccini, Gioachino Rossini, Giovanna d'Arco, Giuseppe Piermarini, Giuseppe Verdi, Gran Teatre del Liceu, Guglielmo Ratcliff, Guido Cantelli, I Lombardi, Il guarany, Il pirata, Il turco in Italia, Italià, Karlheinz Stockhausen, L'Europa riconosciuta, La cena delle beffe, La pietra del paragone, La straniera, La Wally, Llibret, Luciano Berio, ..., Lucrezia Borgia, Madama Butterfly, Manuel de Falla y Matheu, Margherita d'Anjou, Maria Stuarda, Maria Teresa I d'Àustria, Mario Botta, Marion Delorme, Mefistofele, Milà, Nabucco, Neoclassicisme, Norma (Bellini), Oberto, Conte di San Bonifacio, Orquestra, Otello (Verdi), Pietro Mascagni, Rei Carnestoltes, Riccardo Muti, Segona Guerra Mundial, So, Teatre (edifici), Tullio Serafin, Turandot, Umberto Giordano, Un giorno di regno, Victor de Sabata, Vincenzo Bellini, 11 de maig, 1776, 1778, 1786, 1812, 1813, 1814, 1820, 1827, 1829, 1830, 1831, 1833, 1834, 1835, 1839, 1840, 1842, 1843, 1845, 1868, 1870, 1871, 1873, 1876, 1885, 1887, 1889, 1892, 1893, 1895, 1896, 1898, 19 de gener, 1904, 1907, 1908, 1909, 1914, 1917, 1918, 1921, 1924, 1926, 1929, 1943, 1946, 1953, 1956, 1957, 1962, 1963, 1968, 1984, 1986, 1988, 2002, 2004, 2005, 2006, 2007, 25 de febrer, 3 d'agost, 7 de desembre. Ampliar l'índex (92 més) »

Alfredo Catalani

Alfredo Catalani (Lucca, 19 de juny de 1854 – Milà, 7 d'agost de 1893), compositor d'òpera italià, conegut principalment per les obres La Wally (1892, sobre libretto de Luigi Illica, que conté la més cèlebre ària de les compostes per Catalani, Ebben? ne andrò lontana en l'Acte I) i Loreley (1890).

Nou!!: La Scala і Alfredo Catalani · Veure més »

Ambròs de Milà

, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.

Nou!!: La Scala і Ambròs de Milà · Veure més »

Amilcare Ponchielli

Amilcare Ponchielli (Paderno Ponchielli, Llombardia, 31 d'agost de 1834 - Milà, 17 de gener de 1886) va ser un compositor italià d'òpera, conegut principalment per la seva òpera La Gioconda.

Nou!!: La Scala і Amilcare Ponchielli · Veure més »

Andrea Chénier

Andrea Chénier és una òpera italiana verista en quatre actes composta per Umberto Giordano sobre un llibret escrit per Luigi Illica.

Nou!!: La Scala і Andrea Chénier · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: La Scala і Anglès · Veure més »

Anna Bolena (Donizetti)

Anna Bolena és una òpera en dos actes de Gaetano Donizetti sobre un llibret de Felice Romani basat en l'obra d'Ippolito Pindemonte Enrico VIII ossia Anna Bolena i la d'Alessandro Pepoli Anna Bolena, les dues, narracions de la vida d'Anna Bolena.

Nou!!: La Scala і Anna Bolena (Donizetti) · Veure més »

Antônio Carlos Gomes

Antônio Carlos Gomes (11 de juliol de 1836 — 16 de setembre de 1896) és considerat el més important operista brasiler amb carrera destacada sobretot a Europa.

Nou!!: La Scala і Antônio Carlos Gomes · Veure més »

Antonio Salieri

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià.

Nou!!: La Scala і Antonio Salieri · Veure més »

Arrigo Boito

Arrigo Boito (Pàdua, 24 de febrer de 1842 - Milà, 10 de juny de 1918) fou un escriptor, poeta, crític i compositor italià, conegut principalment pels seus llibrets d'òpera, considerats entre les màximes obres mestres del gènere.

Nou!!: La Scala і Arrigo Boito · Veure més »

Arturo Toscanini

fou un director d'orquestra italià.

Nou!!: La Scala і Arturo Toscanini · Veure més »

Atlàntida (Falla)

Atlàntida és una cantata escènica del compositor andalús Manuel de Falla sobre el poema èpic L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.

Nou!!: La Scala і Atlàntida (Falla) · Veure més »

Aureliano in Palmira

Aureliano in Palmira és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià en el qual el llibretista només s'acreditava amb les inicials "G.F.R." El llibret s'ha atribuït generalment a Felice Romani, però de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli.

Nou!!: La Scala і Aureliano in Palmira · Veure més »

Blau

El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).

Nou!!: La Scala і Blau · Veure més »

Carlo Maria Giulini

Carlo Maria Giulini (Barletta, 9 de maig de 1914 – Brescia, 14 de juny de 2005) va ser un director d'orquestra i violista italià.

Nou!!: La Scala і Carlo Maria Giulini · Veure més »

Casino

Interior del Casino de l'Arrabassada, un complex de luxe que incloïa un hotel i un casino, situat a la carretera de la Rabassada, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. El 1932 s'intentà convertir aquest casino cultural en un casino de joc. Casino és un espai públic dedicat a les activitats d'oci i esbarjo.

Nou!!: La Scala і Casino · Veure més »

Claudio Abbado

Claudio Abbado (Milà, 26 de juny de 1933 - Bolonya, 20 de gener de 2014) va ser un director d'orquestra italià.

Nou!!: La Scala і Claudio Abbado · Veure més »

Daniel Barenboim

Daniel Barenboim (Buenos Aires, Argentina, 1942) és un músic argentí de família jueva d'origen rus, nacionalitzat israelià, espanyol i palestí.

Nou!!: La Scala і Daniel Barenboim · Veure més »

Dialogues des Carmélites (Poulenc)

Dialogues des Carmélites (Diàlegs de Carmelites) és una òpera en tres actes, composta per Francis Poulenc basada en un text de Georges Bernanos, en francès.

Nou!!: La Scala і Dialogues des Carmélites (Poulenc) · Veure més »

Domenico Cimarosa

Domenico Cimarosa (Aversa, Regne de Nàpols, 17 de desembre de 1749 - Venècia, 11 de gener de 1801) fou un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, que combinà la seva vasta producció operística, principalment en el camp de l'opera buffa, amb una activa composició de música religiosa i algunes peces instrumentals.

Nou!!: La Scala і Domenico Cimarosa · Veure més »

Edgar (Puccini)

Edgar és una òpera en tres actes (originalment quatre) de Giacomo Puccini, sobre un llibret italià de Ferdinando Fontana, basat lliurement en el drama en vers La Coupe et les lèvres, d'Alfred de Musset.

Nou!!: La Scala і Edgar (Puccini) · Veure més »

Escenari

Escenari de l'espectacle ''Quidam'' del Cirque du Soleil Un escenari és l'espai físic destinat a la interpretació de produccions d'arts escèniques.

Nou!!: La Scala і Escenari · Veure més »

Falstaff (Verdi)

Falstaff és una commedia lirica operística en tres actes de Giuseppe Verdi, segons un llibret d'Arrigo Boito adaptant les obres de Shakespeare The Merry Wives of Windsor i Henry IV.

Nou!!: La Scala і Falstaff (Verdi) · Veure més »

Ferran I d'Àustria

Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.

Nou!!: La Scala і Ferran I d'Àustria · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: La Scala і Francès · Veure més »

Francis Poulenc

Placa commemorativa en honor de Francis Poulenc situada a la ciutat de París. Francis Poulenc (París, 7 de gener de 1899 - 30 de gener de 1963) fou un compositor francès.

Nou!!: La Scala і Francis Poulenc · Veure més »

Franco Faccio

va ser un compositor i director d'orquestra italià.

Nou!!: La Scala і Franco Faccio · Veure més »

Gaetano Donizetti

Gaetano Donizetti (Bèrgam, Llombardia, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) fou un compositor italià d'òpera.

Nou!!: La Scala і Gaetano Donizetti · Veure més »

Gemma di Vergy

Gemma di Vergy és una òpera (tragèdia lírica) en dos actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret de Giovanni Emanuele Bidera, estrenada a la La Scala de Milà el 26 de desembre de 1834.

Nou!!: La Scala і Gemma di Vergy · Veure més »

Giacomo Meyerbeer

, fou un compositor d'òpera alemany d'origen jueu, que es va formar a Itàlia, i que va desenvolupar la seua carrera fonamentalment a París, on va ser el primer gran exponent de la Grand Opéra francesa.

Nou!!: La Scala і Giacomo Meyerbeer · Veure més »

Giacomo Puccini

nom abreujat de Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini, fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el i el, màxim exponent del Verisme amb les seves òperes madures com La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904), i Turandot (1926), que va deixar incompleta.

Nou!!: La Scala і Giacomo Puccini · Veure més »

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Nou!!: La Scala і Gioachino Rossini · Veure més »

Giovanna d'Arco

Giovanna d'Arco (Joana d'Arc) és una òpera amb pròleg i tres actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret en italià de Temistocle Solera.

Nou!!: La Scala і Giovanna d'Arco · Veure més »

Giuseppe Piermarini

Giuseppe Piermarini (Foligno, 18 de juliol de 1734 - Foligno, 18 de febrer) és un autor del teatre de La Scala a Milà i de la Vil·la reial de Monza entre altres obres destacades.

Nou!!: La Scala і Giuseppe Piermarini · Veure més »

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Nou!!: La Scala і Giuseppe Verdi · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: La Scala і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Guglielmo Ratcliff

Guglielmo Ratcliff és una òpera en quatre actes composta per Pietro Mascagni sobre un llibret italià d'Andrea Maffei, basat en el drama alemany Wilhelm Ratcliff (1822) de Heinrich Heine.

Nou!!: La Scala і Guglielmo Ratcliff · Veure més »

Guido Cantelli

Guido Cantelli (Novara (Itàlia), 27 d'abril, 1920 - 24 de novembre de 1956) va ser un director d'orquestra italià.

Nou!!: La Scala і Guido Cantelli · Veure més »

I Lombardi

I Lombardi alla prima crociata o I Lombardi és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Temistocle Solera.

Nou!!: La Scala і I Lombardi · Veure més »

Il guarany

Il Guarany és una òpera en quatre actes d'Antônio Carlos Gomes, amb llibret d'Antonio Scalvini.

Nou!!: La Scala і Il guarany · Veure més »

Il pirata

Il pirata és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, inspirat en el drama Bertram, or The Castle of Saint-Aldobrand, de Charles Maturin, tot i que el títol es va prendre, presumiblement, de la novel·la The Pirate, de Walter Scott.

Nou!!: La Scala і Il pirata · Veure més »

Il turco in Italia

Il turco in Italia (en català El turc a Itàlia) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret en italià escrit per Felice Romani, basat al seu torn en un llibret amb el mateix títol que Caterino Mazzolà va escriure pel compositor alemany Franz Seydelmann el 1788.

Nou!!: La Scala і Il turco in Italia · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: La Scala і Italià · Veure més »

Karlheinz Stockhausen

Karlheinz Stockhausen (Kerpen-Mödrath, a prop de Colònia, Alemanya, 22 d'agost de 1928 - Kürten, Alemanya, 5 de desembre de 2007) fou un dels compositors més importants de música clàssica del.

Nou!!: La Scala і Karlheinz Stockhausen · Veure més »

L'Europa riconosciuta

L'Europa riconosciuta és una òpera en dos actes composta per Antonio Salieri amb llibret de Mattia Verazi.

Nou!!: La Scala і L'Europa riconosciuta · Veure més »

La cena delle beffe

La cena delle beffe (El sopar dels bufons) és una òpera en quatre actes composta per Umberto Giordano sobre un llibret en italià de Sem Benelli, una adaptació de la seva obra homònima de 1909.

Nou!!: La Scala і La cena delle beffe · Veure més »

La pietra del paragone

La pietra del paragone (La pedra de toc) és una òpera en dos actes amb música de Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Luigi Romanelli.

Nou!!: La Scala і La pietra del paragone · Veure més »

La straniera

La straniera (L'estrangera) és una òpera en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret italià de Felice Romani, basat en la novel·la L'étrangère de 1825 per Charles-Victor Prévot, vescomte d'Arlincourt, encara que l'escriptor Herbert Weinstock també afegeix que és "més probable una dramatització de l'italià Giovan Carlo, barone di Cosenza", ja que llavors cita una carta de Bellini al seu amic Francesco Florimo en què diu que Romani" sens dubte no seguirà l'obra".

Nou!!: La Scala і La straniera · Veure més »

La Wally

La Wally és una òpera en quatre actes amb música d'Alfredo Catalani i llibret italià de Luigi Illica.

Nou!!: La Scala і La Wally · Veure més »

Llibret

El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.

Nou!!: La Scala і Llibret · Veure més »

Luciano Berio

Luciano Berio (Oneglia, Itàlia, 24 d'octubre de 1925 – Roma, 27 de maig de 2003) va ser un compositor italià i un dels principals representants de l'avantguarda musical europea.

Nou!!: La Scala і Luciano Berio · Veure més »

Lucrezia Borgia

Lucrezia Borgia és una òpera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Felice Romani, que es basà en la tragèdia homònima de Victor Hugo, que al seu torn tractava de la vida de Lucrècia Borja.

Nou!!: La Scala і Lucrezia Borgia · Veure més »

Madama Butterfly

Madama Butterfly és una òpera en tres actes (inicialment en dos) escrita per Giacomo Pucciniiu amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica.

Nou!!: La Scala і Madama Butterfly · Veure més »

Manuel de Falla y Matheu

fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal.

Nou!!: La Scala і Manuel de Falla y Matheu · Veure més »

Margherita d'Anjou

Margherita d'Anjou és una òpera en dos actes composta per Giacomo Meyerbeer sobre un llibret italià de Felice Romani, basat en un text de René Charles Guilbert de Pixérécourt, que es basà al seu torn en llegendes que envoltaven la Guerra de les Dues Roses.

Nou!!: La Scala і Margherita d'Anjou · Veure més »

Maria Stuarda

Maria Stuarda és un tragedia lirica, o òpera tràgica, de Gaetano Donizetti segons un llibret italià de Giuseppe Bardari, basat en Maria Stuart (1800) de Friedrich von Schiller. Fou estrenada el 30 de desembre de 1835 a La Scala de Milà. Forma part de la trilogia Tudor (al costat dAnna Bolena i Roberto Devereux), les òperes que Donizetti va compondre entorn de la figura d'Elisabet I d'Anglaterra.

Nou!!: La Scala і Maria Stuarda · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: La Scala і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Mario Botta

Imatge del Museu Watari d'Art Contemporani situat a Tòquio (Japó), obra de Mario Botta. Mario Botta (1 d'abril de 1943) és un arquitecte nascut a Mendrisio, cantó de Tesino, Suïssa.

Nou!!: La Scala і Mario Botta · Veure més »

Marion Delorme

Marion Delorme és una òpera en quatre actes composta per Amilcare Ponchielli sobre un llibret italià d'Enrico Golisciani, revisat per Antonio Ghislanzoni, i basat en Marion Delorme de Victor Hugo.

Nou!!: La Scala і Marion Delorme · Veure més »

Mefistofele

Mefistofele és una òpera amb un pròleg, quatre actes i epíleg d'Arrigo Boito, amb llibret del mateix compositor basat en el Faust de Goethe.

Nou!!: La Scala і Mefistofele · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: La Scala і Milà · Veure més »

Nabucco

Nabucco és una òpera en quatre actes amb música del compositor Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basada en l'Antic Testament i l'obra Nabuchodonosor de Francis Cornue i Anicète Bourgeois.

Nou!!: La Scala і Nabucco · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: La Scala і Neoclassicisme · Veure més »

Norma (Bellini)

Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.

Nou!!: La Scala і Norma (Bellini) · Veure més »

Oberto, Conte di San Bonifacio

Oberto, Conte di San Bonifacio és una òpera en dos actes de Giuseppe Verdi amb llibret d'Antonio Piazza i Temistocle Solera.

Nou!!: La Scala і Oberto, Conte di San Bonifacio · Veure més »

Orquestra

Una orquestra és un conjunt instrumental.

Nou!!: La Scala і Orquestra · Veure més »

Otello (Verdi)

Otel·lo és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi amb llibret d'Arrigo Boito basada en la tragèdia de Shakespeare amb el mateix nom (Othello).

Nou!!: La Scala і Otello (Verdi) · Veure més »

Pietro Mascagni

fou un compositor, principalment d'òpera, i director d'orquestra italià.

Nou!!: La Scala і Pietro Mascagni · Veure més »

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.

Nou!!: La Scala і Rei Carnestoltes · Veure més »

Riccardo Muti

Riccardo Muti (Nàpols, 28 de juliol de 1941) és un director d'orquestra italià, conegut per ser el director musical del teatre d'òpera La Scala de Milà, càrrec que va ocupar entre el 1986 i el 2005.

Nou!!: La Scala і Riccardo Muti · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: La Scala і Segona Guerra Mundial · Veure més »

So

timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.

Nou!!: La Scala і So · Veure més »

Teatre (edifici)

Teatre d'Epidaure, Grècia Un edifici teatral, o també teatre o sala, és un edifici dissenyat específicament per a presentar-hi espectacles, no sempre obres teatrals.

Nou!!: La Scala і Teatre (edifici) · Veure més »

Tullio Serafin

va ser un director d'orquestra italià, un dels més famosos del seu temps.

Nou!!: La Scala і Tullio Serafin · Veure més »

Turandot

Turandot és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, basat en la peça teatral homònima (1762) de Carlo Gozzi.

Nou!!: La Scala і Turandot · Veure més »

Umberto Giordano

Umberto Giordano (Foggia, 28 d'agost de 1867 - Milà, 12 de novembre de 1948) fou un compositor italià que va compondre fonamentalment òpera, algunes de les quals han aconseguit consolidar-se en el repertori internacional.

Nou!!: La Scala і Umberto Giordano · Veure més »

Un giorno di regno

Un giorno di regno, ossia il finto Stanislao (Un dia de regnat, o el fals Estanislao) és una òpera en dos actes composta per Giuseppe Verdi amb llibret de Felice Romani, basada en la peça Le faux Stanislas d'Alexandre Vincent Pineux-Duval.

Nou!!: La Scala і Un giorno di regno · Veure més »

Victor de Sabata

Victor de Sabata (Trieste, Itàlia, 10 d'abril de 1892 - Santa Margherita, la Liguria (prop de Gènova), 11 de desembre de 1967) fou un director d'orquestra i compositor italià.

Nou!!: La Scala і Victor de Sabata · Veure més »

Vincenzo Bellini

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini (Catània 3 de novembre 1801 - Puteaux 23 de setembre 1835) és un dels més celebres compositors d'òpera italià.

Nou!!: La Scala і Vincenzo Bellini · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: La Scala і 11 de maig · Veure més »

1776

Sense descripció.

Nou!!: La Scala і 1776 · Veure més »

1778

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: La Scala і 1778 · Veure més »

1786

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: La Scala і 1786 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: La Scala і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: La Scala і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1814 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: La Scala і 1820 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1827 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: La Scala і 1829 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1830 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: La Scala і 1831 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1833 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: La Scala і 1834 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1835 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1839 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1840 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: La Scala і 1842 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1843 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: La Scala і 1845 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1868 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1870 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1871 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1873 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1876 · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1885 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1887 · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1889 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: La Scala і 1892 · Veure més »

1893

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1893 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: La Scala і 1895 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1896 · Veure més »

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: La Scala і 1898 · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: La Scala і 19 de gener · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1904 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1907 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1908 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1909 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: La Scala і 1914 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1917 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: La Scala і 1918 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1921 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1924 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1926 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1929 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1943 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1946 · Veure més »

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: La Scala і 1953 · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: La Scala і 1956 · Veure més »

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Nou!!: La Scala і 1957 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: La Scala і 1962 · Veure més »

1963

Sense descripció.

Nou!!: La Scala і 1963 · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: La Scala і 1968 · Veure més »

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Nou!!: La Scala і 1984 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: La Scala і 1986 · Veure més »

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: La Scala і 1988 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: La Scala і 2002 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: La Scala і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: La Scala і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: La Scala і 2006 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: La Scala і 2007 · Veure més »

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: La Scala і 25 de febrer · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: La Scala і 3 d'agost · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: La Scala і 7 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

La Scala de Milà, Scala de Milà, Teatre alla Scala, Teatre de La Scala, Teatro La Scala, Teatro alla Scala, Teatro de La Scala.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »