Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Alcorà і Història de la civilització islàmica
Alcorà і Història de la civilització islàmica tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abraham, Alí ibn Abi-Tàlib, Al·là, Bíblia, Califat Abbàssida, Cristianisme, Damasc, Dècada del 690, Egipte, Idolatria, Islam, Jerusalem, Kufa, La Meca, Mahoma, Medina, Omeies, Orient Pròxim, Politeisme, Quraix, Umma (islam), Uthman ibn Affan.
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Abd-al-Màlik ibn Marwan і Alcorà · Abd-al-Màlik ibn Marwan і Història de la civilització islàmica ·
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Abraham і Alcorà · Abraham і Història de la civilització islàmica ·
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Alí ibn Abi-Tàlib і Alcorà · Alí ibn Abi-Tàlib і Història de la civilització islàmica ·
Al·là
«Al·là» en cal·ligrafia islàmica Al·là és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques.
Al·là і Alcorà · Al·là і Història de la civilització islàmica ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Alcorà і Bíblia · Bíblia і Història de la civilització islàmica ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Alcorà і Califat Abbàssida · Califat Abbàssida і Història de la civilització islàmica ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Alcorà і Cristianisme · Cristianisme і Història de la civilització islàmica ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Alcorà і Damasc · Damasc і Història de la civilització islàmica ·
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Alcorà і Dècada del 690 · Dècada del 690 і Història de la civilització islàmica ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Alcorà і Egipte · Egipte і Història de la civilització islàmica ·
Idolatria
Adoració del Vedell d'or, un exemple d'idolatria en la tradició judeocristiana. Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols.
Alcorà і Idolatria · Història de la civilització islàmica і Idolatria ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Alcorà і Islam · Història de la civilització islàmica і Islam ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Alcorà і Jerusalem · Història de la civilització islàmica і Jerusalem ·
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Alcorà і Kufa · Història de la civilització islàmica і Kufa ·
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Alcorà і La Meca · Història de la civilització islàmica і La Meca ·
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Alcorà і Mahoma · Història de la civilització islàmica і Mahoma ·
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Alcorà і Medina · Història de la civilització islàmica і Medina ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Alcorà і Omeies · Història de la civilització islàmica і Omeies ·
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Alcorà і Orient Pròxim · Història de la civilització islàmica і Orient Pròxim ·
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Alcorà і Politeisme · Història de la civilització islàmica і Politeisme ·
Quraix
La tribu de Quraix o de Curaix o els quraixites —— era la tribu dominant a la Meca quan va sorgir l'islam, els membres de la qual s'encarregaven de la protecció de la Kaba.
Alcorà і Quraix · Història de la civilització islàmica і Quraix ·
Umma (islam)
Lumma (‘comunitat’ o ‘nació’, amb la mateixa etimologia que, ‘mare’) designa, dins de l'islam, la «comunitat dels creients» més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.
Alcorà і Umma (islam) · Història de la civilització islàmica і Umma (islam) ·
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Alcorà і Uthman ibn Affan · Història de la civilització islàmica і Uthman ibn Affan ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alcorà і Història de la civilització islàmica
- Què tenen en comú Alcorà і Història de la civilització islàmica
- Semblances entre Alcorà і Història de la civilització islàmica
Comparació entre Alcorà і Història de la civilització islàmica
Alcorà té 127 relacions, mentre que Història de la civilització islàmica té 361. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 4.71% = 23 / (127 + 361).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alcorà і Història de la civilització islàmica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
