Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Albert Einstein і Mecànica clàssica

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Albert Einstein і Mecànica clàssica

Albert Einstein vs. Mecànica clàssica

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc. Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Similituds entre Albert Einstein і Mecànica clàssica

Albert Einstein і Mecànica clàssica tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Acceleració, Càlcul infinitesimal, Ciència, Efecte fotoelèctric, Electromagnetisme, Energia, Energia cinètica, Energia potencial, Experiment de Michelson-Morley, Física, Galileo Galilei, Gravetat, Isaac Newton, Llei de la gravitació universal, Llum, Massa, Mecànica estadística, Mecànica quàntica, Microscopi, Quàntum, Relativitat especial, Teoria de la relativitat, Velocitat de la llum.

Acceleració

En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.

Acceleració і Albert Einstein · Acceleració і Mecànica clàssica · Veure més »

Càlcul infinitesimal

El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).

Albert Einstein і Càlcul infinitesimal · Càlcul infinitesimal і Mecànica clàssica · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Albert Einstein і Ciència · Ciència і Mecànica clàssica · Veure més »

Efecte fotoelèctric

El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.

Albert Einstein і Efecte fotoelèctric · Efecte fotoelèctric і Mecànica clàssica · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Albert Einstein і Electromagnetisme · Electromagnetisme і Mecànica clàssica · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Albert Einstein і Energia · Energia і Mecànica clàssica · Veure més »

Energia cinètica

L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.

Albert Einstein і Energia cinètica · Energia cinètica і Mecànica clàssica · Veure més »

Energia potencial

En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.

Albert Einstein і Energia potencial · Energia potencial і Mecànica clàssica · Veure més »

Experiment de Michelson-Morley

Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.

Albert Einstein і Experiment de Michelson-Morley · Experiment de Michelson-Morley і Mecànica clàssica · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Albert Einstein і Física · Física і Mecànica clàssica · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Albert Einstein і Galileo Galilei · Galileo Galilei і Mecànica clàssica · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Albert Einstein і Gravetat · Gravetat і Mecànica clàssica · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Albert Einstein і Isaac Newton · Isaac Newton і Mecànica clàssica · Veure més »

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Albert Einstein і Llei de la gravitació universal · Llei de la gravitació universal і Mecànica clàssica · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Albert Einstein і Llum · Llum і Mecànica clàssica · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Albert Einstein і Massa · Massa і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica estadística

La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.

Albert Einstein і Mecànica estadística · Mecànica clàssica і Mecànica estadística · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Albert Einstein і Mecànica quàntica · Mecànica clàssica і Mecànica quàntica · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Albert Einstein і Microscopi · Mecànica clàssica і Microscopi · Veure més »

Quàntum

En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.

Albert Einstein і Quàntum · Mecànica clàssica і Quàntum · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Albert Einstein і Relativitat especial · Mecànica clàssica і Relativitat especial · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Albert Einstein і Teoria de la relativitat · Mecànica clàssica і Teoria de la relativitat · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Albert Einstein і Velocitat de la llum · Mecànica clàssica і Velocitat de la llum · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Albert Einstein і Mecànica clàssica

Albert Einstein té 165 relacions, mentre que Mecànica clàssica té 180. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 6.67% = 23 / (165 + 180).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Albert Einstein і Mecànica clàssica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »