175 les relacions: Abkhàzia, Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi, Ahlat, Akdamar Adası, Ake, Ala al-Djahapi, Albag, Alta Mesopotàmia, Amiuk, Anatòlia, Andzakhí Dzor, Andzevatxik, Ani, Apahunik, Araxes, Arberanik, Armènia, Arnoiotn, Arran (regió), Artaz, Artsruní, Arzanene, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Başkale, Bagaran, Bagratuní, Bagrevand, Bahçesaray (Van), Balunik, Barda (Azerbaidjan), Barilovit, Bazhuniq, Bogunik, Califat Abbàssida, Catepanat de Baspracània, Daylamites, Divriği, Diyarbakır, Djahuk, Doğubayazıt, Dvin, Emirat d'Arzen, Emirat de Manazkert, Erciş, Ervanduniq, Erzurum, Esteve Orbelian, Eufrates, Garni, Gogtn, ..., Imperi Romà d'Orient, Iraq ajamita, Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní, Ixkhan, Joan el Catolicós, Joan-Sembat d'Ani, Juaix, Kaputan, Kayseri, Khorasan (província del Califat), Khoy, Krshuniq, Kulanovit, Llac Urmia, Llac Van, Llista de nakharark, Maku, Malatya, Marand, Mardastan, Mardpetakan, Metsnuniq, Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín, Muradiye, Musafírides, Mussa ibn Zurara, Nakhtxivan, Naxçıvan, Nicèfor Comnè, Omeies, Ostan, Ostikan, Paulicianisme, Província d'Aragatsotn, Província de Siunia, Província de Vaiotx Dzor, Regne de Vaspurakan, Reixtunik, Samarra, Sargarosene, Sàjides, Sembat II Bagratuní, Senekerim-Joan Artsruní, Sivas, Sparapet, Sper, Statu quo, Taiq, Taron, Tbilissi, Thornavan, Tornavan, Trebisonda, Trpatuniq, Tuixpa, Urmia, Van, Vanand, Vaspurakan, Xaibànides, Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, Yússuf ibn Abi-s-Saj, Zarehavan, Ziyàrides, 1003, 1018, 1021, 1022, 1023, 1026, 1034, 1040, 13 de novembre, 15 d'abril, 25 d'abril, 27 de maig, 698, 700, 705, 750, 754, 771, 772, 791, 806, 807, 849, 850, 852, 858, 860, 862, 863, 864, 870, 871, 874, 882, 885, 886, 897, 898, 899, 900, 901, 902, 903, 904, 905, 906, 908, 909, 920, 921, 923, 924, 925, 930, 931, 937, 938, 953, 972, 983, 984. Ampliar l'índex (125 més) »
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Nou!!: Vaspurakan і Abkhàzia · Veure més »
Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi
Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi fou ostikan (governador) d'Armènia del 849 al 851.
Nou!!: Vaspurakan і Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Vaspurakan і Ahlat · Veure més »
Akdamar Adası
Akdamar o Akdamar Adası és una illa de la part sud del Llac Van a la Regió d'Anatòlia Oriental de Turquia.
Nou!!: Vaspurakan і Akdamar Adası · Veure més »
Ake
Ake (armeni Akē) fou un districte de Vaspurakan, al sud-est del país.
Nou!!: Vaspurakan і Ake · Veure més »
Ala al-Djahapi
Ala al-Djahapi fou emir qaisita de Manazkert vers la meitat del.
Nou!!: Vaspurakan і Ala al-Djahapi · Veure més »
Albag
Albag o Albaq foren dos districtes de Vaspurakan, coneguts com a Gran i Petit Albag.
Nou!!: Vaspurakan і Albag · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Vaspurakan і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Amiuk
Amiuk fou una fortalesa de la costa oriental del Llac Van, al nord de la ciutat de Van i a l'oest d'Erciş, dins de la província armènia de Vaspurakan.
Nou!!: Vaspurakan і Amiuk · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Vaspurakan і Anatòlia · Veure més »
Andzakhí Dzor
Andzakhí Dzor (armeni: Անձախի ձոր) fou un districte de Vaspurakan, a la part nord-est del Regne d'Armènia.
Nou!!: Vaspurakan і Andzakhí Dzor · Veure més »
Andzevatxik
Andzevatxik fou un districte d'Armènia situat al sud-oest de Vaspurakan.
Nou!!: Vaspurakan і Andzevatxik · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: Vaspurakan і Ani · Veure més »
Apahunik
Apahunik (en armeni Ապահունիք) va ser un districte de la província històrica del Tauruberan, al nord del llac Van (sense tocar a la costa).
Nou!!: Vaspurakan і Apahunik · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Vaspurakan і Araxes · Veure més »
Arberanik
Arberanik fou un districte de Vaspurakan a la part nord-est del llac Van a la regió de Khelat (Akhlat).
Nou!!: Vaspurakan і Arberanik · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Vaspurakan і Armènia · Veure més »
Arnoiotn
Arnoiotn fou un districte de Vaspurakan al sud-oest del país.
Nou!!: Vaspurakan і Arnoiotn · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Vaspurakan і Arran (regió) · Veure més »
Artaz
Artaz fou un districte del nord-est de Vaspurakan, la capital del qual fou Maku.
Nou!!: Vaspurakan і Artaz · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Vaspurakan і Artsruní · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Vaspurakan і Arzanene · Veure més »
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.
Nou!!: Vaspurakan і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh · Veure més »
Başkale
Başkale (Elbak en kurd, antigament Adamakert en armeni) és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.
Nou!!: Vaspurakan і Başkale · Veure més »
Bagaran
Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.
Nou!!: Vaspurakan і Bagaran · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Vaspurakan і Bagratuní · Veure més »
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Nou!!: Vaspurakan і Bagrevand · Veure més »
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Nou!!: Vaspurakan і Bahçesaray (Van) · Veure més »
Balunik
El Balunik fou un districte de Vaspurakan, feu hereditari de la família Baluní, a la vall mitjana del riu Marmert.
Nou!!: Vaspurakan і Balunik · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Vaspurakan і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Barilovit
El Barilovit fou un districte de Vaspurakan, a la part propera al nord-est del llac Van.
Nou!!: Vaspurakan і Barilovit · Veure més »
Bazhuniq
El Bazhuniq fou un districte de Vaspurakan al sud-est del llac Van.
Nou!!: Vaspurakan і Bazhuniq · Veure més »
Bogunik
Bogunik fou un districte de Vaspurakan a la part nord-est del llac Van.
Nou!!: Vaspurakan і Bogunik · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Vaspurakan і Califat Abbàssida · Veure més »
Catepanat de Baspracània
El Catepanat de Baspracània fou el nom romà d'Orient donat al territori administratiu de l'antic regne de Vaspurakan després de la seva incorporació a l'imperi.
Nou!!: Vaspurakan і Catepanat de Baspracània · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Vaspurakan і Daylamites · Veure més »
Divriği
Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.
Nou!!: Vaspurakan і Divriği · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Vaspurakan і Diyarbakır · Veure més »
Djahuk
Djahuk fou una comarca de Vaspurakan, propera al Thornavan, que va pertànyer al nakharar Gagik Abu Morvan, d'una branca col·lateral dels Artsruní, que després fou príncep de Vaspurakan.
Nou!!: Vaspurakan і Djahuk · Veure més »
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Nou!!: Vaspurakan і Doğubayazıt · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Vaspurakan і Dvin · Veure més »
Emirat d'Arzen
Arzen (Arzan) fou un emirat d'Armènia occidental, centrat a la ciutat d'Arzen, que fou destruïda per l'Imperi Romà d'Orient el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí.
Nou!!: Vaspurakan і Emirat d'Arzen · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Vaspurakan і Emirat de Manazkert · Veure més »
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Nou!!: Vaspurakan і Erciş · Veure més »
Ervanduniq
Ervanduniq (També Yervandunik) fou un districte de Vaspurakan que fou feu de la família Ervanduni.
Nou!!: Vaspurakan і Ervanduniq · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Vaspurakan і Erzurum · Veure més »
Esteve Orbelian
Esteve Orbelian (Stephanos Orbelian) fou un historiador armeni del de la família de prínceps que va governar la Siunia al.
Nou!!: Vaspurakan і Esteve Orbelian · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Vaspurakan і Eufrates · Veure més »
Garni
Mapa de Garni Garni fou un districte de Vaspurakan, limitat al nord pel Kogovit, a l'est pel Mardastan, a l'oest per l'Akhiovit i al sud per l'Arberaniq i el Barilovit.
Nou!!: Vaspurakan і Garni · Veure més »
Gogtn
Gogtn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharark) armenis i després un emirat musulmà armeni.
Nou!!: Vaspurakan і Gogtn · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Vaspurakan і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Vaspurakan і Iraq ajamita · Veure més »
Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Abu-Mussa Issa ibn aix-Xaykh ibn as-Salil ad-Dhulí aix-Xaybaní, més conegut simplement com a Issa ibn aix-Xaykh, fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armènia.
Nou!!: Vaspurakan і Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní · Veure més »
Ixkhan
Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).
Nou!!: Vaspurakan і Ixkhan · Veure més »
Joan el Catolicós
Joan el Catolicós o Joan de Drasxanakert va ser un historiador i patriarca (catolicós) armeni nascut a mitjans del, que va escriure una Història d'Armènia que va ser impresa a finals del.
Nou!!: Vaspurakan і Joan el Catolicós · Veure més »
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Nou!!: Vaspurakan і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »
Juaix
Juaix o Djuaixrot (també Juaix o Juasrot) fou un districte del nord-est de Vaspurakan.
Nou!!: Vaspurakan і Juaix · Veure més »
Kaputan
Kaputan (en armeni: Կապուտան, anteriorment, Gëykilisa) és una ciutat a la província de Kotayk d'Armènia.
Nou!!: Vaspurakan і Kaputan · Veure més »
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Vaspurakan і Kayseri · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Vaspurakan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Vaspurakan і Khoy · Veure més »
Krshuniq
Krshuniq (o Krjruniq) fou un districte de Vaspurakan a la part del naixement del riu Kotor.
Nou!!: Vaspurakan і Krshuniq · Veure més »
Kulanovit
Kulanovit fou un districte de Vaspurakan, al centre d'Armènia.
Nou!!: Vaspurakan і Kulanovit · Veure més »
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Nou!!: Vaspurakan і Llac Urmia · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Vaspurakan і Llac Van · Veure més »
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Nou!!: Vaspurakan і Llista de nakharark · Veure més »
Maku
Maku - ماکو - és una ciutat muntanyosa del nord-oest de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.
Nou!!: Vaspurakan і Maku · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Vaspurakan і Malatya · Veure més »
Marand
Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional a la província de l'Azerbaijan Oriental, Iran, a 60 km al nord-oest de Tabriz.
Nou!!: Vaspurakan і Marand · Veure més »
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Nou!!: Vaspurakan і Mardastan · Veure més »
Mardpetakan
Mardpetakan (en armeni: Մարդպետական) era el nom d'una regió històrica i d'un principat dins el Vaspurakan, al Regne d'Armènia.
Nou!!: Vaspurakan і Mardpetakan · Veure més »
Metsnuniq
El Metsnuniq fou un districte de Vaspurakan a la vall del riu Ardjishal.
Nou!!: Vaspurakan і Metsnuniq · Veure més »
Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Abu-l-Mussàfir (o Abu-Ubayd-Al·lah) Muhàmmad ibn Abi-s-Saj, conegut com a Ibn as-Saj i, en prendre el títol dafxín com Muhàmmad al-Afxín, fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 889 al 901.
Nou!!: Vaspurakan і Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín · Veure més »
Muradiye
Muradiye (antigament, en armeni Berkri; Bêgirî) és una ciutat de Turquia, i un districte de la província de Van.
Nou!!: Vaspurakan і Muradiye · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Vaspurakan і Musafírides · Veure més »
Mussa ibn Zurara
Mussa ibn Zurara fou emir d'Arzen des d'una data desconeguda però vers el 813, amb l'adveniment de la Guerra Civil dels abbàssides.
Nou!!: Vaspurakan і Mussa ibn Zurara · Veure més »
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Nou!!: Vaspurakan і Nakhtxivan · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Vaspurakan і Naxçıvan · Veure més »
Nicèfor Comnè
Nicèfor Comnè (grec: Νικηφόρος Κομνηνός, Nikiforos Komninós; nascut cap al 970 i mort després del 1026/1027) fou un líder militar de l'Imperi Romà d'Orient durant els regnats de Basili II (r. 976-1025) i Constantí VIII (r. 1025-1028).
Nou!!: Vaspurakan і Nicèfor Comnè · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Vaspurakan і Omeies · Veure més »
Ostan
Ostan fou una ciutat de la costa sud del Llac Van, la segona en importància de Vaspurakan (la primera fou Van).
Nou!!: Vaspurakan і Ostan · Veure més »
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Nou!!: Vaspurakan і Ostikan · Veure més »
Paulicianisme
església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.
Nou!!: Vaspurakan і Paulicianisme · Veure més »
Província d'Aragatsotn
La província d'Aragatsotn (Արագածոտնի մարզ, Aragatsotní marz) és una província d'Armènia.
Nou!!: Vaspurakan і Província d'Aragatsotn · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Vaspurakan і Província de Siunia · Veure més »
Província de Vaiotx Dzor
Vaiotx Dzor fou un dels principals districtes de Vaspurakan.
Nou!!: Vaspurakan і Província de Vaiotx Dzor · Veure més »
Regne de Vaspurakan
Vaspurakan (Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de prínceps') fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia.
Nou!!: Vaspurakan і Regne de Vaspurakan · Veure més »
Reixtunik
Reixtunik era el nom armeni de la regió al sud del Llac Van.
Nou!!: Vaspurakan і Reixtunik · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Vaspurakan і Samarra · Veure més »
Sargarosene
La Sargarausene fou una regió de la província romana de Capadòcia.
Nou!!: Vaspurakan і Sargarosene · Veure més »
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Nou!!: Vaspurakan і Sàjides · Veure més »
Sembat II Bagratuní
Sembat II Bagratuní (en armeni Սմբատ Ե Բագրատունի) va ser Ixkhan d'Armènia possiblement dels anys 643 al 656.
Nou!!: Vaspurakan і Sembat II Bagratuní · Veure més »
Senekerim-Joan Artsruní
Senekerim-Joan Artsruní (Սենեքերիմ-Հովհաննես Արծրունի), conegut també com a Senekerim-Hovhannès, esmentat en les fonts romanes d'Orient simplement com a Senakhirim (Σεναχηρείμ), fou el sisè i últim rei de Vaspurakan.
Nou!!: Vaspurakan і Senekerim-Joan Artsruní · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Vaspurakan і Sivas · Veure més »
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Nou!!: Vaspurakan і Sparapet · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: Vaspurakan і Sper · Veure més »
Statu quo
Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben».
Nou!!: Vaspurakan і Statu quo · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Vaspurakan і Taiq · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Vaspurakan і Taron · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Vaspurakan і Tbilissi · Veure més »
Thornavan
Thornavan fou un districte de la regió armènia de Vaspurakan.
Nou!!: Vaspurakan і Thornavan · Veure més »
Tornavan
Tornavan fou un districte de Vaspurakan limitat al nord pel Mardastan i l'Artaz; a l'est pel Djuash i el Zaravand; a l'oest pel Barilovit i al sud per l'Alandrot.
Nou!!: Vaspurakan і Tornavan · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Vaspurakan і Trebisonda · Veure més »
Trpatuniq
Trpatuniq (Terpatuniq) fou un districte de Vaspurakan, on va exercir el poder la família de nakharark dels Trpatuni o Terpatuni.
Nou!!: Vaspurakan і Trpatuniq · Veure més »
Tuixpa
Tuixpa fou la segona i última capital del Regne d'Urartu (cap al 830 aC fins cap al 585 aC).
Nou!!: Vaspurakan і Tuixpa · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Vaspurakan і Urmia · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Vaspurakan і Van · Veure més »
Vanand
Vanand (en armeni Վանանդ) va ser una regió d'Armènia centrada a Zarishat 20 km al nord de Kars.
Nou!!: Vaspurakan і Vanand · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Vaspurakan і Vaspurakan · Veure més »
Xaibànides
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Nou!!: Vaspurakan і Xaibànides · Veure més »
Yazid ibn Ussayd as-Sulamí
Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780.
Nou!!: Vaspurakan і Yazid ibn Ussayd as-Sulamí · Veure més »
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Nou!!: Vaspurakan і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »
Zarehavan
Zarehavan foren tres ciutats de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Vaspurakan і Zarehavan · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Vaspurakan і Ziyàrides · Veure més »
1003
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 1003 · Veure més »
1018
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 1018 · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 1021 · Veure més »
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Vaspurakan і 1022 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 1023 · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 1026 · Veure més »
1034
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 1034 · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 1040 · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vaspurakan і 13 de novembre · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vaspurakan і 15 d'abril · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vaspurakan і 25 d'abril · Veure més »
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vaspurakan і 27 de maig · Veure més »
698
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 698 · Veure més »
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 700 · Veure més »
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 705 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 750 · Veure més »
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 754 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 771 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 772 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 791 · Veure més »
806
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 806 · Veure més »
807
El 807 (DCCCVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 807 · Veure més »
849
El 849 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 849 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 850 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 852 · Veure més »
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 858 · Veure més »
860
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 860 · Veure més »
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Nou!!: Vaspurakan і 862 · Veure més »
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 863 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 864 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 870 · Veure més »
871
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 871 · Veure més »
874
El 874 (DCCCLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 874 · Veure més »
882
El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Vaspurakan і 882 · Veure més »
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 885 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 886 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 897 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 898 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 899 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 900 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 901 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Vaspurakan і 902 · Veure més »
903
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 903 · Veure més »
904
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 904 · Veure més »
905
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 905 · Veure més »
906
El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 906 · Veure més »
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 908 · Veure més »
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 909 · Veure més »
920
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 920 · Veure més »
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 921 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 923 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 924 · Veure més »
925
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 925 · Veure més »
930
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 930 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Vaspurakan і 931 · Veure més »
937
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 937 · Veure més »
938
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 938 · Veure més »
953
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 953 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 972 · Veure més »
983
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 983 · Veure més »
984
Sense descripció.
Nou!!: Vaspurakan і 984 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alandrot, Asprakania, Barospeda, Baròspeda, Basorepida, Basprakabia, Llista de prínceps i reis del regne del Vaspurakan, Prínceps i reis de Vaspurakan, Prínceps i reis del regne del Vaspurakan, Regne del Vaspurakan.