80 les relacions: Abhar, Al-Mústarxid (abbàssida), Al-Mustalí (fatimita), Al-Mustànsir (fatimita), Alauites, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alides, Alta Mesopotàmia, An-Nàssir (abbàssida), Ar-Ràixid (abbàssida), Azerbaidjan, Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix, Àhmad Sanjar, Barkyaruq, Bàybars I, Buzurg-Ummid, Califat Fatimita, Daï, Damghan, Daylamites, Dècada del 1130, Dinastia aiúbida, Egipte, Elburz, Fortalesa d'Alamut, Gran Khorasan, Hasan-i Sabbah, Hàssan II d'Alamut, Hàssan III d'Alamut, Hülegü, Imperi Safàvida, Iran, Isfahan, Ismaïlisme, Jalal-ad-Din Mangubertí, Khwarizm, Kuhistan, Kumis, Mar Càspia, Màlik-Xah I, Mongke, Mudhàffar-ad-Din Uzbeg, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad III d'Alamut, Nizarisme, Nur-ad-Din Muhàmmad II, Província de Fars, Qazvín, Raixid-ad-Din Sinan, Rudbar, ..., Rukn-ad-Din Khurxah, Saladí, Síria, Secta dels assassins, Setge d'Alamut, Sunnisme, Teheran, Xaria, Xiisme, 1090, 1092, 1100, 1107, 1118, 1124, 1162, 1164, 1166, 1193, 1210, 1221, 1231, 1255, 1256, 1257, 1275, 15 de desembre, 2004, 8 d'agost, 860. Ampliar l'índex (30 més) »
Abhar
Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna).
Nou!!: Alamut і Abhar · Veure més »
Al-Mústarxid (abbàssida)
Abu-l-Mansur al-Fadl al-Mústarxid bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústarxid (1092-1135), fou califa abbàssida de Bagdad (1118-1135).
Nou!!: Alamut і Al-Mústarxid (abbàssida) · Veure més »
Al-Mustalí (fatimita)
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-Mustànsir al-Mustalí bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustalí (16 de setembre de 1074-1102), fou califa fatimita al Caire (1094-1101).
Nou!!: Alamut і Al-Mustalí (fatimita) · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: Alamut і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Alauites
Els nussairites (de l'àrab) o, des que entraren en contacte amb els francesos al començament del, els alauites (de l'àrab) són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud de Turquia.
Nou!!: Alamut і Alauites · Veure més »
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Nou!!: Alamut і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Alamut і Alides · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Alamut і Alta Mesopotàmia · Veure més »
An-Nàssir (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).
Nou!!: Alamut і An-Nàssir (abbàssida) · Veure més »
Ar-Ràixid (abbàssida)
Abu-Jàfar Mansur ar-Ràixid bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a ar-Ràixid (1109-1138), califa abbàssida de Bagdad (1135-1136).
Nou!!: Alamut і Ar-Ràixid (abbàssida) · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Alamut і Azerbaidjan · Veure més »
Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix
Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix (mort el 1107) fou un daï (missioner) i líder ismaïlita del i començament del XII, del temps del soldà Barkyaruq, i contemporani d'Al-Hàssan as-Sabbah, el cap d'Alamut.
Nou!!: Alamut і Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Alamut і Àhmad Sanjar · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Alamut і Barkyaruq · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: Alamut і Bàybars I · Veure més »
Buzurg-Ummid
Kiya Buzurg-Ummid fou el segon daï ismaïlita d'Alamut.
Nou!!: Alamut і Buzurg-Ummid · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Alamut і Califat Fatimita · Veure més »
Daï
Daï —— fou un títol musulmà.
Nou!!: Alamut і Daï · Veure més »
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Nou!!: Alamut і Damghan · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Alamut і Daylamites · Veure més »
Dècada del 1130
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і Dècada del 1130 · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Alamut і Dinastia aiúbida · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Alamut і Egipte · Veure més »
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Nou!!: Alamut і Elburz · Veure més »
Fortalesa d'Alamut
La fortalesa d'Alamut fou una antiga fortalesa coneguda per ser el centre de l'estat ismaïlita nizarita, conegut com la «secta dels assassins».
Nou!!: Alamut і Fortalesa d'Alamut · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Alamut і Gran Khorasan · Veure més »
Hasan-i Sabbah
Hasan-i Sabbah, en persa, o Hàssan as-Sabbah, en àrab, fou un daï ismaïlita i fundador de l'estat ismaïlita nizarita amb capital a Alamut.
Nou!!: Alamut і Hasan-i Sabbah · Veure més »
Hàssan II d'Alamut
Hàssan ibn Muhàmmad, conegut com a Hàssan II d'Alamut, fou califa ismaïlita nizarita d'Alamut.
Nou!!: Alamut і Hàssan II d'Alamut · Veure més »
Hàssan III d'Alamut
Jalal-ad-Din Hàssan ibn Muhàmmad (conegut també com a Hàssan III d'Alamut) fou daï ismaïlita d'Alamut.
Nou!!: Alamut і Hàssan III d'Alamut · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Alamut і Hülegü · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Alamut і Imperi Safàvida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Alamut і Iran · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Alamut і Isfahan · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Alamut і Ismaïlisme · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Alamut і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Alamut і Khwarizm · Veure més »
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Nou!!: Alamut і Kuhistan · Veure més »
Kumis
Munyint una euga El kumis (també anomenat koumiss, kumys o kymys) és un producte lacti similar al quefir, encara que amb un contingut alcohòlic més gran que aquest (un 3%).
Nou!!: Alamut і Kumis · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Alamut і Mar Càspia · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Alamut і Màlik-Xah I · Veure més »
Mongke
Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.
Nou!!: Alamut і Mongke · Veure més »
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.
Nou!!: Alamut і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Alamut і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Muhàmmad III d'Alamut
Alà-ad-Din Muhàmmad ibn Jalal-ad-Din Hàssan o Muhàmmad III d'Alamut (1212 - 1255) fou imam dels ismaïlites d'Alamut del 1221 al 1255.
Nou!!: Alamut і Muhàmmad III d'Alamut · Veure més »
Nizarisme
La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.
Nou!!: Alamut і Nizarisme · Veure més »
Nur-ad-Din Muhàmmad II
Nur-ad-Din Muhàmmad II (març de 1148-1210) fou un daï i imam ismaïlita nizarita d'Alamut, el cinquè sobirà (1166-1210) successor del seu pare Hàssan II quan va morir el 9 de gener de 1166.
Nou!!: Alamut і Nur-ad-Din Muhàmmad II · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Alamut і Província de Fars · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Alamut і Qazvín · Veure més »
Raixid-ad-Din Sinan
Raixid-ad-Din Sinan ibn Salman ibn Muhàmmad Abu-l-Hàssan al-Basrí (vers 1126/1135-1192/1193), conegut com el Vell de la Muntanya, fou el cap més important dels ismaïlites nizarites de Síria.
Nou!!: Alamut і Raixid-ad-Din Sinan · Veure més »
Rudbar
* Rudbar (ciutat de Gilan) a l'Iran.
Nou!!: Alamut і Rudbar · Veure més »
Rukn-ad-Din Khurxah
Rukn-ad-Din Khurxah o Rukn-ud-Din Khwarxah (Rudbar, 1230-muntanyes Khangai, 1257) fou un imam ismaïlita nizarita, el darrer sobirà de l'estat ismaïlita d'Alamut (1255-1256).
Nou!!: Alamut і Rukn-ad-Din Khurxah · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Alamut і Saladí · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Alamut і Síria · Veure més »
Secta dels assassins
La secta dels assassins va ser un moviment politicoreligiós de musulmans xiïtes ismaïlites, de la secta nizarita, i actiu entre els segles i, especialitzat a terroritzar la dinastia abbàssida mitjançant l'assassinat polític.
Nou!!: Alamut і Secta dels assassins · Veure més »
Setge d'Alamut
El Setge d'Alamut de 1256 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre l'estat ismaïlita i que va culminar en la presa, saqueig i destrucció d'Alamut.
Nou!!: Alamut і Setge d'Alamut · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Alamut і Sunnisme · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Alamut і Teheran · Veure més »
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Nou!!: Alamut і Xaria · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Alamut і Xiisme · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і 1090 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Alamut і 1092 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і 1100 · Veure més »
1107
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і 1107 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і 1118 · Veure més »
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alamut і 1124 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Alamut і 1162 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і 1164 · Veure més »
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alamut і 1166 · Veure més »
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Alamut і 1193 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і 1210 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і 1221 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Alamut і 1231 · Veure més »
1255
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і 1255 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і 1256 · Veure més »
1257
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і 1257 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і 1275 · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alamut і 15 de desembre · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Alamut і 2004 · Veure més »
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alamut і 8 d'agost · Veure més »
860
Sense descripció.
Nou!!: Alamut і 860 · Veure més »