Similituds entre Al-Àndalus і Conquesta feudal hispànica
Al-Àndalus і Conquesta feudal hispànica tenen 48 coses en comú (en Uniopèdia): Abd-ar-Rahman III, Almansor, Aragó, Art mudèjar, Àfrica, Bagdad, Batalla de Guadalete, Califa, Califat Abbàssida, Castella, Còrdova, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cristianisme, Dinastia almoràvit, Dinastia marínida, Edat mitjana, Emirat de Granada, Expulsió dels jueus d'Espanya, Gibraltar, Imperi Romà d'Orient, Islam, Magrib, Maimònides, Mar Mediterrània, Marroc, Moriscos, Mossàrab, Mudèjar, Mussa ibn Nussayr, ..., Oceà Atlàntic, Península Ibèrica, Pirineus, Portugal, Regne de Lleó, Regne de Navarra, Regne de Toledo, Reis Catòlics, Roderic, Saragossa, Saraqusta, Sevilla, Sultà, Taifa, Tàriq ibn Ziyad, Toledo, Visigots, Xarq al-Àndalus. Ampliar l'índex (18 més) »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Abd-ar-Rahman III і Al-Àndalus · Abd-ar-Rahman III і Conquesta feudal hispànica ·
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Al-Àndalus і Almansor · Almansor і Conquesta feudal hispànica ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Al-Àndalus і Aragó · Aragó і Conquesta feudal hispànica ·
Art mudèjar
Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.
Al-Àndalus і Art mudèjar · Art mudèjar і Conquesta feudal hispànica ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Al-Àndalus · Àfrica і Conquesta feudal hispànica ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Al-Àndalus і Bagdad · Bagdad і Conquesta feudal hispànica ·
Batalla de Guadalete
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
Al-Àndalus і Batalla de Guadalete · Batalla de Guadalete і Conquesta feudal hispànica ·
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Al-Àndalus і Califa · Califa і Conquesta feudal hispànica ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Al-Àndalus і Califat Abbàssida · Califat Abbàssida і Conquesta feudal hispànica ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Al-Àndalus і Castella · Castella і Conquesta feudal hispànica ·
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Al-Àndalus і Còrdova · Còrdova і Conquesta feudal hispànica ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Al-Àndalus і Corona d'Aragó · Conquesta feudal hispànica і Corona d'Aragó ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Al-Àndalus і Corona de Castella i Lleó · Conquesta feudal hispànica і Corona de Castella i Lleó ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Al-Àndalus і Cristianisme · Conquesta feudal hispànica і Cristianisme ·
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Al-Àndalus і Dinastia almoràvit · Conquesta feudal hispànica і Dinastia almoràvit ·
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Al-Àndalus і Dinastia marínida · Conquesta feudal hispànica і Dinastia marínida ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Al-Àndalus і Edat mitjana · Conquesta feudal hispànica і Edat mitjana ·
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Al-Àndalus і Emirat de Granada · Conquesta feudal hispànica і Emirat de Granada ·
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Al-Àndalus і Expulsió dels jueus d'Espanya · Conquesta feudal hispànica і Expulsió dels jueus d'Espanya ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Al-Àndalus і Gibraltar · Conquesta feudal hispànica і Gibraltar ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Al-Àndalus і Imperi Romà d'Orient · Conquesta feudal hispànica і Imperi Romà d'Orient ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Al-Àndalus і Islam · Conquesta feudal hispànica і Islam ·
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Al-Àndalus і Magrib · Conquesta feudal hispànica і Magrib ·
Maimònides
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».
Al-Àndalus і Maimònides · Conquesta feudal hispànica і Maimònides ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Al-Àndalus і Mar Mediterrània · Conquesta feudal hispànica і Mar Mediterrània ·
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Al-Àndalus і Marroc · Conquesta feudal hispànica і Marroc ·
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Al-Àndalus і Moriscos · Conquesta feudal hispànica і Moriscos ·
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Al-Àndalus і Mossàrab · Conquesta feudal hispànica і Mossàrab ·
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Al-Àndalus і Mudèjar · Conquesta feudal hispànica і Mudèjar ·
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Al-Àndalus і Mussa ibn Nussayr · Conquesta feudal hispànica і Mussa ibn Nussayr ·
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Al-Àndalus і Oceà Atlàntic · Conquesta feudal hispànica і Oceà Atlàntic ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Al-Àndalus і Península Ibèrica · Conquesta feudal hispànica і Península Ibèrica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Al-Àndalus і Pirineus · Conquesta feudal hispànica і Pirineus ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Al-Àndalus і Portugal · Conquesta feudal hispànica і Portugal ·
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Al-Àndalus і Regne de Lleó · Conquesta feudal hispànica і Regne de Lleó ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Al-Àndalus і Regne de Navarra · Conquesta feudal hispànica і Regne de Navarra ·
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Al-Àndalus і Regne de Toledo · Conquesta feudal hispànica і Regne de Toledo ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Al-Àndalus і Reis Catòlics · Conquesta feudal hispànica і Reis Catòlics ·
Roderic
Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.
Al-Àndalus і Roderic · Conquesta feudal hispànica і Roderic ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Al-Àndalus і Saragossa · Conquesta feudal hispànica і Saragossa ·
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Al-Àndalus і Saraqusta · Conquesta feudal hispànica і Saraqusta ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Al-Àndalus і Sevilla · Conquesta feudal hispànica і Sevilla ·
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Al-Àndalus і Sultà · Conquesta feudal hispànica і Sultà ·
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Al-Àndalus і Taifa · Conquesta feudal hispànica і Taifa ·
Tàriq ibn Ziyad
Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.
Al-Àndalus і Tàriq ibn Ziyad · Conquesta feudal hispànica і Tàriq ibn Ziyad ·
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Al-Àndalus і Toledo · Conquesta feudal hispànica і Toledo ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Al-Àndalus і Visigots · Conquesta feudal hispànica і Visigots ·
Xarq al-Àndalus
Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.
Al-Àndalus і Xarq al-Àndalus · Conquesta feudal hispànica і Xarq al-Àndalus ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Al-Àndalus і Conquesta feudal hispànica
- Què tenen en comú Al-Àndalus і Conquesta feudal hispànica
- Semblances entre Al-Àndalus і Conquesta feudal hispànica
Comparació entre Al-Àndalus і Conquesta feudal hispànica
Al-Àndalus té 213 relacions, mentre que Conquesta feudal hispànica té 400. Com que tenen en comú 48, l'índex de Jaccard és 7.83% = 48 / (213 + 400).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Al-Àndalus і Conquesta feudal hispànica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: