Similituds entre Al-Àdil I і Al-Muàddham ibn al-Àdil
Al-Àdil I і Al-Muàddham ibn al-Àdil tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Acre (Israel), Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din, Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din, Al-Àixraf ibn al-Àdil, Alta Mesopotàmia, Damasc, Dinastia aiúbida, Diyarbakır, Hama, Homs, Jerusalem, Palestina.
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Acre (Israel) і Al-Àdil I · Acre (Israel) і Al-Muàddham ibn al-Àdil ·
Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Fath Uthman Imad-ad-Din ibn Salah-ad-Din —— (ca. 1171 - 29 de novembre de 1198) fou sultà aiúbida d'Egipte (1193-1198).
Al-Àdil I і Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din · Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din і Al-Muàddham ibn al-Àdil ·
Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik al-Àfdal Abu-l-Hàssan Alí Nur-ad-Din ibn Salah-ad-Din ——, conegut com a al-Àfdal ibn Salah-ad-Din o al-Àfdal (el Caire, 1169/1170 - Samòsata, 1225) fou sultà aiúbida de Damasc, fill del gran Saladí.
Al-Àdil I і Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din · Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din і Al-Muàddham ibn al-Àdil ·
Al-Àixraf ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fat·h Mudhàffar-ad-Din Xaraf-ad-Din Mussa ibn al-Àdil ——, també conegut com a Al-Àixraf I o Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din o Al-Àixraf ibn al-Àdil (mort 27 d'agost de 1237), fou emir aiúbida de Damasc.
Al-Àdil I і Al-Àixraf ibn al-Àdil · Al-Àixraf ibn al-Àdil і Al-Muàddham ibn al-Àdil ·
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Al-Àdil I і Alta Mesopotàmia · Al-Muàddham ibn al-Àdil і Alta Mesopotàmia ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Al-Àdil I і Damasc · Al-Muàddham ibn al-Àdil і Damasc ·
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Al-Àdil I і Dinastia aiúbida · Al-Muàddham ibn al-Àdil і Dinastia aiúbida ·
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Al-Àdil I і Diyarbakır · Al-Muàddham ibn al-Àdil і Diyarbakır ·
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Al-Àdil I і Hama · Al-Muàddham ibn al-Àdil і Hama ·
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Al-Àdil I і Homs · Al-Muàddham ibn al-Àdil і Homs ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Al-Àdil I і Jerusalem · Al-Muàddham ibn al-Àdil і Jerusalem ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Al-Àdil I і Palestina · Al-Muàddham ibn al-Àdil і Palestina ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Al-Àdil I і Al-Muàddham ibn al-Àdil
- Què tenen en comú Al-Àdil I і Al-Muàddham ibn al-Àdil
- Semblances entre Al-Àdil I і Al-Muàddham ibn al-Àdil
Comparació entre Al-Àdil I і Al-Muàddham ibn al-Àdil
Al-Àdil I té 48 relacions, mentre que Al-Muàddham ibn al-Àdil té 43. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 13.19% = 12 / (48 + 43).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Al-Àdil I і Al-Muàddham ibn al-Àdil. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: