Similituds entre Al-Qàïm (abbàssida) і Kirman
Al-Qàïm (abbàssida) і Kirman tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Abu-Kalijar, Ahwaz, Al-Anbar, Azerbaidjan, Bagdad, Bàssora, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Ibrahim Inal, Imperi Seljúcida, Iraq, Isfahan, Jalal-ad-Dawla, Khutba, Khuzestan, Oghuz, Pèrsia, Rayy, Toghril Beg I, Uqàylides, Wasit, Xiraz.
Abu-Kalijar
Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.
Abu-Kalijar і Al-Qàïm (abbàssida) · Abu-Kalijar і Kirman ·
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Ahwaz і Al-Qàïm (abbàssida) · Ahwaz і Kirman ·
Al-Anbar
Al-Anbar, antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (‘graner’, ‘arsenal’, ‘dipòsit’, ‘reserva d'aigua’, derivat dab anbar, ‘dipòsit d'aigua potable’ a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.
Al-Anbar і Al-Qàïm (abbàssida) · Al-Anbar і Kirman ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Al-Qàïm (abbàssida) і Azerbaidjan · Azerbaidjan і Kirman ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Al-Qàïm (abbàssida) і Bagdad · Bagdad і Kirman ·
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Al-Qàïm (abbàssida) і Bàssora · Bàssora і Kirman ·
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Al-Qàïm (abbàssida) і Buwàyhides · Buwàyhides і Kirman ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Al-Qàïm (abbàssida) і Califat Abbàssida · Califat Abbàssida і Kirman ·
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Al-Qàïm (abbàssida) і Califat Fatimita · Califat Fatimita і Kirman ·
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Al-Qàïm (abbàssida) і Ibrahim Inal · Ibrahim Inal і Kirman ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Al-Qàïm (abbàssida) і Imperi Seljúcida · Imperi Seljúcida і Kirman ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Al-Qàïm (abbàssida) і Iraq · Iraq і Kirman ·
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Al-Qàïm (abbàssida) і Isfahan · Isfahan і Kirman ·
Jalal-ad-Dawla
Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla (993/994-Bagdad, 9 de març de 1044) fou un sultà buwàyhida o búyida.
Al-Qàïm (abbàssida) і Jalal-ad-Dawla · Jalal-ad-Dawla і Kirman ·
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Al-Qàïm (abbàssida) і Khutba · Khutba і Kirman ·
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Al-Qàïm (abbàssida) і Khuzestan · Khuzestan і Kirman ·
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Al-Qàïm (abbàssida) і Oghuz · Kirman і Oghuz ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Al-Qàïm (abbàssida) і Pèrsia · Kirman і Pèrsia ·
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Al-Qàïm (abbàssida) і Rayy · Kirman і Rayy ·
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Al-Qàïm (abbàssida) і Toghril Beg I · Kirman і Toghril Beg I ·
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Al-Qàïm (abbàssida) і Uqàylides · Kirman і Uqàylides ·
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Al-Qàïm (abbàssida) і Wasit · Kirman і Wasit ·
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Al-Qàïm (abbàssida) і Kirman
- Què tenen en comú Al-Qàïm (abbàssida) і Kirman
- Semblances entre Al-Qàïm (abbàssida) і Kirman
Comparació entre Al-Qàïm (abbàssida) і Kirman
Al-Qàïm (abbàssida) té 105 relacions, mentre que Kirman té 204. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 7.44% = 23 / (105 + 204).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Al-Qàïm (abbàssida) і Kirman. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: