Similituds entre Al-Kàmil ibn al-Àdil і Saladí
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Saladí tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Àdil I, Alep, Alta Mesopotàmia, Damasc, Damiata, Dinastia aiúbida, Diyarbakır, Egipte, Gaza, Hama, Homs, Jerusalem, Mesopotàmia, Regne de Jerusalem.
Al-Àdil I
Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.
Al-Àdil I і Al-Kàmil ibn al-Àdil · Al-Àdil I і Saladí ·
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Alep · Alep і Saladí ·
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Alta Mesopotàmia · Alta Mesopotàmia і Saladí ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Damasc · Damasc і Saladí ·
Damiata
Damiata (en àrab مدينة دمياط, Madīnat Dimyāṭ, o, més senzillament, دمياط, Dimyāṭ) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació homònima.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Damiata · Damiata і Saladí ·
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Dinastia aiúbida · Dinastia aiúbida і Saladí ·
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Diyarbakır · Diyarbakır і Saladí ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Egipte · Egipte і Saladí ·
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Gaza · Gaza і Saladí ·
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Hama · Hama і Saladí ·
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Homs · Homs і Saladí ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Jerusalem · Jerusalem і Saladí ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Mesopotàmia · Mesopotàmia і Saladí ·
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Regne de Jerusalem · Regne de Jerusalem і Saladí ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Al-Kàmil ibn al-Àdil і Saladí
- Què tenen en comú Al-Kàmil ibn al-Àdil і Saladí
- Semblances entre Al-Kàmil ibn al-Àdil і Saladí
Comparació entre Al-Kàmil ibn al-Àdil і Saladí
Al-Kàmil ibn al-Àdil té 66 relacions, mentre que Saladí té 152. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 6.42% = 14 / (66 + 152).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Al-Kàmil ibn al-Àdil і Saladí. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: