Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Història de la civilització islàmica
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Història de la civilització islàmica tenen 34 coses en comú (en Uniopèdia): Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Aixura, Alí ibn Abi-Tàlib, Alcorà, Batalla de Karbala, Batalla de Siffín, Califat, Califat Fatimita, Califat Omeia, Damasc, Dècada del 690, Fàtima az-Zahrà, Harun ar-Raixid, Hègira, Imam xiïta, Imperi Sassànida, Iraq, Jerusalem, Karbala, Kufa, La Meca, Mahoma, Medina, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Omeies, Primer califat, Primera fitna, Segona fitna, Setge de la Meca (692), ..., Sunnisme, Uthman ibn Affan, Xiisme, Yazid I. Ampliar l'índex (4 més) »
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Abd-al-Màlik ibn Marwan і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Abd-al-Màlik ibn Marwan і Història de la civilització islàmica ·
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Abd-Al·lah ibn az-Zubayr і Història de la civilització islàmica ·
Aixura
L'Aixura o Aixurà és una festivitat musulmana que se celebra el dia 10 del mes de muhàrram.
Aixura і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Aixura і Història de la civilització islàmica ·
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Alí ibn Abi-Tàlib і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Alí ibn Abi-Tàlib і Història de la civilització islàmica ·
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Alcorà · Alcorà і Història de la civilització islàmica ·
Batalla de Karbala
La batalla de Karbala, lliurada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Batalla de Karbala · Batalla de Karbala і Història de la civilització islàmica ·
Batalla de Siffín
La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Batalla de Siffín · Batalla de Siffín і Història de la civilització islàmica ·
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat · Califat і Història de la civilització islàmica ·
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Fatimita · Califat Fatimita і Història de la civilització islàmica ·
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Omeia · Califat Omeia і Història de la civilització islàmica ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Damasc · Damasc і Història de la civilització islàmica ·
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Dècada del 690 · Dècada del 690 і Història de la civilització islàmica ·
Fàtima az-Zahrà
Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Fàtima az-Zahrà · Fàtima az-Zahrà і Història de la civilització islàmica ·
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Harun ar-Raixid · Harun ar-Raixid і Història de la civilització islàmica ·
Hègira
Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Hègira · Hègira і Història de la civilització islàmica ·
Imam xiïta
Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Imam xiïta · Història de la civilització islàmica і Imam xiïta ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Imperi Sassànida · Història de la civilització islàmica і Imperi Sassànida ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Iraq · Història de la civilització islàmica і Iraq ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Jerusalem · Història de la civilització islàmica і Jerusalem ·
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Karbala · Història de la civilització islàmica і Karbala ·
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Kufa · Història de la civilització islàmica і Kufa ·
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і La Meca · Història de la civilització islàmica і La Meca ·
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Mahoma · Història de la civilització islàmica і Mahoma ·
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Medina · Història de la civilització islàmica і Medina ·
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Història de la civilització islàmica і Muàwiya ibn Abi-Sufyan ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Omeies · Història de la civilització islàmica і Omeies ·
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Primer califat · Història de la civilització islàmica і Primer califat ·
Primera fitna
La primera fitna (‘fitna de l'assassinat d'Uthman') o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Primera fitna · Història de la civilització islàmica і Primera fitna ·
Segona fitna
La segona fitna o segona guerra civil islàmica fou un període de desordre polític i militar amb una sèrie de conflictes que aparentment no estaven connectats directament entre si que van envoltar al món islàmic durant el govern dels omeies arran de la mort del califa Muàwiya I.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Segona fitna · Història de la civilització islàmica і Segona fitna ·
Setge de la Meca (692)
El setge de la Meca del 692 formà part de la Segona guerra civil islàmica.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Setge de la Meca (692) · Història de la civilització islàmica і Setge de la Meca (692) ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Sunnisme · Història de la civilització islàmica і Sunnisme ·
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Uthman ibn Affan · Història de la civilització islàmica і Uthman ibn Affan ·
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Xiisme · Història de la civilització islàmica і Xiisme ·
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Yazid I · Història de la civilització islàmica і Yazid I ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Història de la civilització islàmica
- Què tenen en comú Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Història de la civilització islàmica
- Semblances entre Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Història de la civilització islàmica
Comparació entre Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Història de la civilització islàmica
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib té 77 relacions, mentre que Història de la civilització islàmica té 361. Com que tenen en comú 34, l'índex de Jaccard és 7.76% = 34 / (77 + 361).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Història de la civilització islàmica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
