Similituds entre Al-Aziz (fatimita) і Al-Hàkim (fatimita)
Al-Aziz (fatimita) і Al-Hàkim (fatimita) tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Alep, Amazics, Apamea, Bagdad, Banu l-Jarrah, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Càrmates, Damasc, Egipte, El Caire, Hamdànides, Imperi Romà d'Orient, Jerusalem, Mossul, Nom àrab, Ramla, Síria, Zírida, 14 d'octubre.
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Al-Aziz (fatimita) і Alep · Al-Hàkim (fatimita) і Alep ·
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Al-Aziz (fatimita) і Amazics · Al-Hàkim (fatimita) і Amazics ·
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Al-Aziz (fatimita) і Apamea · Al-Hàkim (fatimita) і Apamea ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Al-Aziz (fatimita) і Bagdad · Al-Hàkim (fatimita) і Bagdad ·
Banu l-Jarrah
Els Banu l-Jarrah, els jarràhides o la dinastia jarràhida fou una nissaga sorgida la tribu iemenita de Tayy, establerta a diverses regions desèrtiques del nord d'Aràbia i a Palestina.
Al-Aziz (fatimita) і Banu l-Jarrah · Al-Hàkim (fatimita) і Banu l-Jarrah ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Al-Aziz (fatimita) і Califat Abbàssida · Al-Hàkim (fatimita) і Califat Abbàssida ·
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Al-Aziz (fatimita) і Califat Fatimita · Al-Hàkim (fatimita) і Califat Fatimita ·
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Al-Aziz (fatimita) і Càrmates · Al-Hàkim (fatimita) і Càrmates ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Al-Aziz (fatimita) і Damasc · Al-Hàkim (fatimita) і Damasc ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Al-Aziz (fatimita) і Egipte · Al-Hàkim (fatimita) і Egipte ·
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Al-Aziz (fatimita) і El Caire · Al-Hàkim (fatimita) і El Caire ·
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Al-Aziz (fatimita) і Hamdànides · Al-Hàkim (fatimita) і Hamdànides ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Al-Aziz (fatimita) і Imperi Romà d'Orient · Al-Hàkim (fatimita) і Imperi Romà d'Orient ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Al-Aziz (fatimita) і Jerusalem · Al-Hàkim (fatimita) і Jerusalem ·
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Al-Aziz (fatimita) і Mossul · Al-Hàkim (fatimita) і Mossul ·
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Al-Aziz (fatimita) і Nom àrab · Al-Hàkim (fatimita) і Nom àrab ·
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Al-Aziz (fatimita) і Ramla · Al-Hàkim (fatimita) і Ramla ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Al-Aziz (fatimita) і Síria · Al-Hàkim (fatimita) і Síria ·
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Al-Aziz (fatimita) і Zírida · Al-Hàkim (fatimita) і Zírida ·
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
14 d'octubre і Al-Aziz (fatimita) · 14 d'octubre і Al-Hàkim (fatimita) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Al-Aziz (fatimita) і Al-Hàkim (fatimita)
- Què tenen en comú Al-Aziz (fatimita) і Al-Hàkim (fatimita)
- Semblances entre Al-Aziz (fatimita) і Al-Hàkim (fatimita)
Comparació entre Al-Aziz (fatimita) і Al-Hàkim (fatimita)
Al-Aziz (fatimita) té 76 relacions, mentre que Al-Hàkim (fatimita) té 83. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 12.58% = 20 / (76 + 83).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Al-Aziz (fatimita) і Al-Hàkim (fatimita). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: