Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Akiva ben Iosef і Torà (llei jueva)
Akiva ben Iosef і Torà (llei jueva) tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Càbala, Hagadà, Hebreu, Israel, Jerusalem, Judaisme, Jueus, Mixnà, Moisès, Pentateuc, Rabí, Septuaginta, Talmud, Tanakh, Yom Kippur.
Càbala
''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme.
Akiva ben Iosef і Càbala · Càbala і Torà (llei jueva) ·
Hagadà
text bíblic i la tradicional Hagadà. La Torà (Bíblia hebrea) conté onze referències en relació als faraons, però cap d'elles els denomina de forma específica sinó que fa servir només "Faraó", terme que el context bíblic té el sentit de "rei egipci". Fora de les escriptures sagrades per al judaisme, la seva exegesis en el marc del monoteísme hebreu, no es coneix evidència arqueològica o altre document que corrobori que "Faraó" hagi estat necessàriament Ramsès II. La present era llegida en Sepharad durant el Séder de Péssah. arxiudata.
Akiva ben Iosef і Hagadà · Hagadà і Torà (llei jueva) ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Akiva ben Iosef і Hebreu · Hebreu і Torà (llei jueva) ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Akiva ben Iosef і Israel · Israel і Torà (llei jueva) ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Akiva ben Iosef і Jerusalem · Jerusalem і Torà (llei jueva) ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Akiva ben Iosef і Judaisme · Judaisme і Torà (llei jueva) ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Akiva ben Iosef і Jueus · Jueus і Torà (llei jueva) ·
Mixnà
La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.
Akiva ben Iosef і Mixnà · Mixnà і Torà (llei jueva) ·
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Akiva ben Iosef і Moisès · Moisès і Torà (llei jueva) ·
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Akiva ben Iosef і Pentateuc · Pentateuc і Torà (llei jueva) ·
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Akiva ben Iosef і Rabí · Rabí і Torà (llei jueva) ·
Septuaginta
Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).
Akiva ben Iosef і Septuaginta · Septuaginta і Torà (llei jueva) ·
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Akiva ben Iosef і Talmud · Talmud і Torà (llei jueva) ·
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Akiva ben Iosef і Tanakh · Tanakh і Torà (llei jueva) ·
Yom Kippur
Yom Kippur (en hebreu: יום כיפור) (en català: dia de l'expiació) o Yom HaKippurim (en hebreu: יוֹם כִּיפּוּר) és la celebració més important del calendari jueu (a part del sàbat).
Akiva ben Iosef і Yom Kippur · Torà (llei jueva) і Yom Kippur ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Akiva ben Iosef і Torà (llei jueva)
- Què tenen en comú Akiva ben Iosef і Torà (llei jueva)
- Semblances entre Akiva ben Iosef і Torà (llei jueva)
Comparació entre Akiva ben Iosef і Torà (llei jueva)
Akiva ben Iosef té 66 relacions, mentre que Torà (llei jueva) té 156. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 6.76% = 15 / (66 + 156).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Akiva ben Iosef і Torà (llei jueva). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
