Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ajuntament de Barcelona і Urbanisme de Barcelona
Ajuntament de Barcelona і Urbanisme de Barcelona tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Agregacions municipals de Barcelona, Arquitectura de Barcelona, Art públic de Barcelona, Barcelona, Casa de la Ciutat (Barcelona), Ciutat Vella de Barcelona, Consell de Cent, Decrets de Nova Planta, Diputació de Barcelona, Districte de Gràcia, Districte de Sant Andreu, Districte de Sant Martí, Eixample de Barcelona, Exposició Internacional de Barcelona, Felip V d'Espanya, Generalitat de Catalunya, Guàrdia Urbana de Barcelona, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Hodonímia de Barcelona, Horta-Guinardó, Janet Sanz Cid, Jaume el Conqueridor, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Les Corts, Mobiliari urbà de Barcelona, Narcís Serra i Serra, Nou Barris, Palau de la Generalitat de Catalunya, ..., Parcs i jardins de Barcelona, Partit dels Socialistes de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Sant Martí de Provençals, Sants-Montjuïc, Sarrià i Sant Gervasi. Ampliar l'índex (7 més) »
Agregacions municipals de Barcelona
''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.
Agregacions municipals de Barcelona і Ajuntament de Barcelona · Agregacions municipals de Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Ajuntament de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Arquitectura de Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Ajuntament de Barcelona і Art públic de Barcelona · Art públic de Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Ajuntament de Barcelona і Barcelona · Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Casa de la Ciutat (Barcelona) і Urbanisme de Barcelona ·
Ciutat Vella de Barcelona
Ciutat Vella és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984.
Ajuntament de Barcelona і Ciutat Vella de Barcelona · Ciutat Vella de Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Ajuntament de Barcelona і Consell de Cent · Consell de Cent і Urbanisme de Barcelona ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Ajuntament de Barcelona і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Urbanisme de Barcelona ·
Diputació de Barcelona
Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Diputació de Barcelona · Diputació de Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Districte de Gràcia
Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Districte de Gràcia · Districte de Gràcia і Urbanisme de Barcelona ·
Districte de Sant Andreu
El districte de Sant Andreu és el novè dels deu districtes de Barcelona, amb una superfície de 656,5 hectàrees i amb una població de 149.826 habitants (2022).
Ajuntament de Barcelona і Districte de Sant Andreu · Districte de Sant Andreu і Urbanisme de Barcelona ·
Districte de Sant Martí
Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.
Ajuntament de Barcelona і Districte de Sant Martí · Districte de Sant Martí і Urbanisme de Barcelona ·
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Eixample de Barcelona · Eixample de Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Exposició Internacional de Barcelona
LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona · Exposició Internacional de Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Ajuntament de Barcelona і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Urbanisme de Barcelona ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Ajuntament de Barcelona і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Urbanisme de Barcelona ·
Guàrdia Urbana de Barcelona
La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) és el cos de policia local de la ciutat de Barcelona, que depèn de l'Ajuntament de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Guàrdia Urbana de Barcelona · Guàrdia Urbana de Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Ajuntament de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Urbanisme de Barcelona ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Ajuntament de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Urbanisme de Barcelona ·
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Hodonímia de Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Horta-Guinardó
Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Horta-Guinardó · Horta-Guinardó і Urbanisme de Barcelona ·
Janet Sanz Cid
és una política de la Franja de Ponent, regidora de l'Ajuntament de Barcelona des de 2011.
Ajuntament de Barcelona і Janet Sanz Cid · Janet Sanz Cid і Urbanisme de Barcelona ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Ajuntament de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Urbanisme de Barcelona ·
Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.
Ajuntament de Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 і Urbanisme de Barcelona ·
Josep Maria de Porcioles i Colomer
Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.
Ajuntament de Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Josep Maria de Porcioles i Colomer і Urbanisme de Barcelona ·
Les Corts
Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Les Corts · Les Corts і Urbanisme de Barcelona ·
Mobiliari urbà de Barcelona
Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona · Mobiliari urbà de Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Narcís Serra i Serra
Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Ajuntament de Barcelona і Narcís Serra i Serra · Narcís Serra i Serra і Urbanisme de Barcelona ·
Nou Barris
Nou Barris és un districte de Barcelona a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda Meridiana.
Ajuntament de Barcelona і Nou Barris · Nou Barris і Urbanisme de Barcelona ·
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Ajuntament de Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya · Palau de la Generalitat de Catalunya і Urbanisme de Barcelona ·
Parcs i jardins de Barcelona
Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.
Ajuntament de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona · Parcs i jardins de Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Ajuntament de Barcelona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Partit dels Socialistes de Catalunya і Urbanisme de Barcelona ·
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.
Ajuntament de Barcelona і Pasqual Maragall i Mira · Pasqual Maragall i Mira і Urbanisme de Barcelona ·
Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).
Ajuntament de Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Plaça de Sant Jaume (Barcelona) і Urbanisme de Barcelona ·
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Sant Martí de Provençals · Sant Martí de Provençals і Urbanisme de Barcelona ·
Sants-Montjuïc
Sants-Montjuïc és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Sants-Montjuïc · Sants-Montjuïc і Urbanisme de Barcelona ·
Sarrià i Sant Gervasi
Sarrià i Sant Gervasi, oficialment Sarrià - Sant Gervasi és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984, i és una amalgama entre dues unitats diferenciades entre si.
Ajuntament de Barcelona і Sarrià i Sant Gervasi · Sarrià i Sant Gervasi і Urbanisme de Barcelona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ajuntament de Barcelona і Urbanisme de Barcelona
- Què tenen en comú Ajuntament de Barcelona і Urbanisme de Barcelona
- Semblances entre Ajuntament de Barcelona і Urbanisme de Barcelona
Comparació entre Ajuntament de Barcelona і Urbanisme de Barcelona
Ajuntament de Barcelona té 116 relacions, mentre que Urbanisme de Barcelona té 607. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 5.12% = 37 / (116 + 607).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ajuntament de Barcelona і Urbanisme de Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
