Accés més ràpid que el navegador!
95 les relacions: Adelantado, Ajuntament, Ajuntament de València, Ajuntaments franquistes, Alfons XI de Castella, Amillarament, Andorra, Antic Règim, Antoni Maura i Montaner, Aragó, Barcelona, Batlle, Casa de la Ciutat (Barcelona), Catalunya del Nord, Cavaller (desambiguació), Cervera, Comú, Constitució Espanyola de 1812, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corregiment, Corts de Cadis, Decrets de Nova Planta, Dictador, Dictadura de Primo de Rivera, Diputació, Elecció, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Eleccions municipals espanyoles de 1979, Espanya, Europa, Felip V d'Espanya, Francisco Franco Bahamonde, Gestió, Guerra de Successió Espanyola, Joan II de Castella, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Liberalisme, Lleida, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Municipi, Països Catalans, Palau de la Paeria, Parlament de Catalunya, Principat de Catalunya, Regidor, Regne de Castella, Regne de Mallorca, Regne de València, Reis Catòlics, ..., Restauració borbònica, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Riego, Santa Aliança, Segona República Espanyola, Sexenni Democràtic, Sufragi censatari, Tinent d'alcalde, Trienni Liberal, Unión Patriótica, Universitat (municipi), 10 de juliol, 1435, 1500, 16 de desembre, 1707, 1714, 1715, 1812, 1813, 1814, 1823, 1835, 1845, 1866, 1870, 1876, 1877, 1898, 1924, 1934, 1945, 1950, 1955, 1960, 1979, 2 d'octubre, 20 d'agost, 21 d'octubre, 23 de juliol, 23 de maig, 3 de febrer, 8 de gener, 8 de març. Ampliar l'índex (45 més) »
Adelantado
Nuño Núñez Rasura, jutge suprem de Castella i un dels seus legisladors. Nascut a Amaya l'any 789 morí als volts de 862. Amaya fou conquerida per Alfons I d'Astúries Diversos autors atribueixen la figura de l'''adelantado mayor'' a Ferran III de Castella. Duarte Núñez de León escriu que el pare d'aquest rei, Alfons IX, tingué per «''adelantado de León''» a Martín Sánchez, fil de don Sancho. Corona de Castella pels volts de 1360 i àmbit d'''adelantamientos'' Un adelantado era un tipus d'alt dignatari espanyol que duia a terme o endavant («adelante» en castellà) una empresa jurídica, militar i civil per mandat, compte i sota designi reial.
Nou!!: Ajuntament і Adelantado · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Ajuntament і Ajuntament · Veure més »
Ajuntament de València
L'Ajuntament de València és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de València.
Nou!!: Ajuntament і Ajuntament de València · Veure més »
Ajuntaments franquistes
L'expressió "ajuntaments franquistes" respon a l'etapa que va patir la institució municipal a Espanya sota el règim franquista.
Nou!!: Ajuntament і Ajuntaments franquistes · Veure més »
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Nou!!: Ajuntament і Alfons XI de Castella · Veure més »
Amillarament
L'amillarament (del castellà amillaramiento) era l'informe o document que elaboraven els ajuntaments contemporanis per saber la riquesa pecuniària, urbana i rústica dels contribuents de llur terme municipal.
Nou!!: Ajuntament і Amillarament · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Ajuntament і Andorra · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Ajuntament і Antic Règim · Veure més »
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Nou!!: Ajuntament і Antoni Maura i Montaner · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Ajuntament і Aragó · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ajuntament і Barcelona · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Ajuntament і Batlle · Veure més »
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Ajuntament і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Nou!!: Ajuntament і Catalunya del Nord · Veure més »
Cavaller (desambiguació)
* Cavaller, persona que munta a cavall, o condició social.
Nou!!: Ajuntament і Cavaller (desambiguació) · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Ajuntament і Cervera · Veure més »
Comú
Un comú (o, a la Catalunya del Nord, i per influència francesa, una comuna, encara que el terme s'usava antigament) és una població que pertany a una zona determinada, que és representada per uns magistrats i un consell de veïns o consell de comú.
Nou!!: Ajuntament і Comú · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Ajuntament і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Ajuntament і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Ajuntament і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Nou!!: Ajuntament і Corregiment · Veure més »
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Nou!!: Ajuntament і Corts de Cadis · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Ajuntament і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dictador
duc'' d'Itàlia; i Kim Il-sung, l'etern president de Corea del Nord. Un dictador és un líder polític que té el poder absolut.
Nou!!: Ajuntament і Dictador · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: Ajuntament і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
Diputació
Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.
Nou!!: Ajuntament і Diputació · Veure més »
Elecció
italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.
Nou!!: Ajuntament і Elecció · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 1931
Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.
Nou!!: Ajuntament і Eleccions municipals espanyoles de 1931 · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 1979
Les eleccions municipals espanyoles de 1979 foren convocades el dimarts, 3 d'abril de 1979 i foren les primeres eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.
Nou!!: Ajuntament і Eleccions municipals espanyoles de 1979 · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Ajuntament і Espanya · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Ajuntament і Europa · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Ajuntament і Felip V d'Espanya · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Ajuntament і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Gestió
La gestió o administració, en totes les activitats comercials i d'organització, és l'acte de reunir persones per assolir les metes i objectius desitjats amb els recursos disponibles, de manera eficient i eficaç.
Nou!!: Ajuntament і Gestió · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Ajuntament і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Nou!!: Ajuntament і Joan II de Castella · Veure més »
Josep Maria de Porcioles i Colomer
Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.
Nou!!: Ajuntament і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Ajuntament і Liberalisme · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Ajuntament і Lleida · Veure més »
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Nou!!: Ajuntament і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Ajuntament і Municipi · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Ajuntament і Països Catalans · Veure més »
Palau de la Paeria
El Palau de la Paeria és la seu de la Paeria de Lleida.
Nou!!: Ajuntament і Palau de la Paeria · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Ajuntament і Parlament de Catalunya · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Ajuntament і Principat de Catalunya · Veure més »
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Nou!!: Ajuntament і Regidor · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Ajuntament і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Ajuntament і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Ajuntament і Regne de València · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Ajuntament і Reis Catòlics · Veure més »
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Nou!!: Ajuntament і Restauració borbònica · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Ajuntament і Revolució de 1868 · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Ajuntament і Revolució Francesa · Veure més »
Riego
* Riego de la Vega, municipi de la província de Lleó, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Ajuntament і Riego · Veure més »
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Nou!!: Ajuntament і Santa Aliança · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Ajuntament і Segona República Espanyola · Veure més »
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Nou!!: Ajuntament і Sexenni Democràtic · Veure més »
Sufragi censatari
El sufragi censatari (o restringit) és el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.
Nou!!: Ajuntament і Sufragi censatari · Veure més »
Tinent d'alcalde
El tinent o la tinenta d'alcalde és un dels regidors d'un ajuntament que ha estat designat pel batlle com a membre amb veu i vot a la Junta de Govern Municipal.
Nou!!: Ajuntament і Tinent d'alcalde · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Ajuntament і Trienni Liberal · Veure més »
Unión Patriótica
Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.
Nou!!: Ajuntament і Unión Patriótica · Veure més »
Universitat (municipi)
La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.
Nou!!: Ajuntament і Universitat (municipi) · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ajuntament і 10 de juliol · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ajuntament і 1435 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Ajuntament і 1500 · Veure més »
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ajuntament і 16 de desembre · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Ajuntament і 1707 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Ajuntament і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Ajuntament і 1715 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Ajuntament і 1812 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ajuntament і 1813 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Ajuntament і 1814 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Ajuntament і 1823 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Ajuntament і 1835 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Ajuntament і 1845 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Ajuntament і 1866 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Ajuntament і 1870 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Ajuntament і 1876 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Ajuntament і 1877 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ajuntament і 1898 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Ajuntament і 1924 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Ajuntament і 1934 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Ajuntament і 1945 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Ajuntament і 1950 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Ajuntament і 1955 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Ajuntament і 1960 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Ajuntament і 1979 · Veure més »
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ajuntament і 2 d'octubre · Veure més »
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ajuntament і 20 d'agost · Veure més »
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ajuntament і 21 d'octubre · Veure més »
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ajuntament і 23 de juliol · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ajuntament і 23 de maig · Veure més »
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ajuntament і 3 de febrer · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ajuntament і 8 de gener · Veure més »
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ajuntament і 8 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ajuntament (organització), Ajuntaments, Alcaldia, Batlia, Casa Consistorial, Casa de la vila, Mairie, Rathaus, Seu del govern local.
