Accés més ràpid que el navegador!
115 les relacions: Abric de Tortosilla, Abric del Sordo, Acord Ciutadà, Ajuntament, Alfons el Benigne, Alfons el Magnànim, Alfons X de Castella, Alianza Popular, Alt del Buitre, Ametller, Anastasio Chinchilla y Piqueras, Apicultura, Art llevantí, Assumpció de Maria, Batalla d'Almansa, Batlle, Butlletí Oficial de l'Estat, Canal de Navarrés, Carlisme, Carta de poblament, Cartagena, Castell d'Aiora, Castellà, Cereal, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Clementina Ródenas i Villena, Cofrents, Conca (Castella - la Manxa), Cortes de Pallars, Creu Coberta d'Aiora, Diputació de València, Ducat de Gandia, Edat del bronze, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Embotit, Enrique Crespo Aparicio, Ermita de la Mare de Déu del Roser (Aiora), Ermita de Sant Antoni Abat (Aiora), Ermita de Sant Josep (Aiora), Ermita de Santa Llúcia (Aiora), Ermita del Sant Àngel (Aiora), Escultura gòtica, Església de Santa Maria la Major (Aiora), Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora, Esquerra Unida del País Valencià, Evaristo Crespo Azorín, Expulsió dels moriscos, Felip V d'Espanya, Fibra d'espart, Fira, ..., Furs, Guerra de Successió Espanyola, Hidromel, Ibers, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Jaume el Conqueridor, Jaume Pérez, Joan el Sense Fe, Llacuna de San Benito, Marquesat del Cenete, Martí Luter, Mel, Mencía de Mendoza, Mercat, Metres sobre el nivell del mar, Mudèjar, Olivera, Oriola, País Valencià, Partit Demòcrata Popular, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pere el Gran, Pintura rupestre, Poblat ibèric Castellar de Meca, Pomera, Raïm, Regidor, Regne de Castella, Regne de València, Requena, Segundo Bru Parra, Teresa de Cofrents, Tractat d'Almizra, Unió Liberal, Unió Valenciana, Unides Podem, València, Valencià, Vall de Cofrents, Xalans, Xarafull, Zarra, 1244, 1281, 15 d'agost, 1857, 1887, 1892, 1900, 1910, 1920, 1930, 1931, 1940, 1950, 1960, 1970, 1979, 1981, 1991, 2001, 2011, 2014. Ampliar l'índex (65 més) »
Abric de Tortosilla
L'abric de Tortosilla és una cavitat natural que es troba en el terme municipal d'Aiora i que alberga un conjunt de representacions rupestres.
Nou!!: Aiora і Abric de Tortosilla · Veure més »
Abric del Sordo
Labric del Sordo és una cavitat natural ubicada al terme municipal d'Aiora, al País Valencià, que conserva pintures rupestres.
Nou!!: Aiora і Abric del Sordo · Veure més »
Acord Ciutadà
Acord Ciutadà va ser una coalició política valenciana d'ideologia esquerrana, creada de cara a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015 per Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) com a federació valenciana d'IU i Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) com a federació valenciana d'Esquerra Republicana, a la qual es van sumar també Els Verds del País Valencià (EVPV) i Alternativa Socialista (AS).
Nou!!: Aiora і Acord Ciutadà · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Aiora і Ajuntament · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Aiora і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Aiora і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Aiora і Alfons X de Castella · Veure més »
Alianza Popular
Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.
Nou!!: Aiora і Alianza Popular · Veure més »
Alt del Buitre
L'alt del Buitre (alt del Voltor en valencià) és una muntanya de la Serra Palomera, ubicada al terme municipal d'Aiora, al País Valencià.
Nou!!: Aiora і Alt del Buitre · Veure més »
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Nou!!: Aiora і Ametller · Veure més »
Anastasio Chinchilla y Piqueras
va ser un metge, historiador, biògraf i bibliògraf de la medicina espanyola d'origen valencià.
Nou!!: Aiora і Anastasio Chinchilla y Piqueras · Veure més »
Apicultura
Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la ''Cueva de la Araña'' a Bicorb País Valencià Lapicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l'home per tal d'explotar els productes del rusc.
Nou!!: Aiora і Apicultura · Veure més »
Art llevantí
Pintures de la Roca dels Moros, al Cogul L'art llevantí és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (10.000 aC aprox.). Es caracteritza per reproduir escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció i té un contingut més narratiu que els altres dos estils de cronologia posterior, l'art macroesquemàtic i l'esquemàtic.
Nou!!: Aiora і Art llevantí · Veure més »
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Nou!!: Aiora і Assumpció de Maria · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Aiora і Batalla d'Almansa · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Aiora і Batlle · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Aiora і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Canal de Navarrés
La Canal de Navarrés és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Énguera.
Nou!!: Aiora і Canal de Navarrés · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Aiora і Carlisme · Veure més »
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Nou!!: Aiora і Carta de poblament · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Aiora і Cartagena · Veure més »
Castell d'Aiora
El Castell d'Aiora es troba en una elevació de 552 metres sobre el nivell del mar, al centre de la població.
Nou!!: Aiora і Castell d'Aiora · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Aiora і Castellà · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Aiora і Cereal · Veure més »
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Nou!!: Aiora і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »
Clementina Ródenas i Villena
Clementina Ródenas Villena (Aiora, 1949) és una professora i política valenciana, fou alcaldessa de València (1989-1991) i presidenta de la Diputació de València (1991-1995).
Nou!!: Aiora і Clementina Ródenas i Villena · Veure més »
Cofrents
Cofrents Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Aiora.
Nou!!: Aiora і Cofrents · Veure més »
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Nou!!: Aiora і Conca (Castella - la Manxa) · Veure més »
Cortes de Pallars
Cortes de Pallars (en castellà i oficialment Cortes de Pallás) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora.
Nou!!: Aiora і Cortes de Pallars · Veure més »
Creu Coberta d'Aiora
La Creu Coberta d'Aiora o Creu de Sant Antoni és una creu de terme gòtica situada al municipi d'Aiora.
Nou!!: Aiora і Creu Coberta d'Aiora · Veure més »
Diputació de València
La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.
Nou!!: Aiora і Diputació de València · Veure més »
Ducat de Gandia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
Nou!!: Aiora і Ducat de Gandia · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Aiora і Edat del bronze · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Nou!!: Aiora і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »
Embotit
Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.
Nou!!: Aiora і Embotit · Veure més »
Enrique Crespo Aparicio
Miguel Matías Enrique Crespo Aparicio (Aiora, València, 23 de febrer de 1853-1887) va ser un jurista i periodista valencià.
Nou!!: Aiora і Enrique Crespo Aparicio · Veure més »
Ermita de la Mare de Déu del Roser (Aiora)
L'Ermita de la Mare de Déu del Roser és una ermita situada en un pujol en la partida de Gorguel, en el municipi d'Aiora (València).
Nou!!: Aiora і Ermita de la Mare de Déu del Roser (Aiora) · Veure més »
Ermita de Sant Antoni Abat (Aiora)
Lermita de Sant Antoni Abat és un temple situat fora del nucli urbà d'Aiora (la Vall de Cofrents, València), en l'entrada de la població venint des d'Almansa.
Nou!!: Aiora і Ermita de Sant Antoni Abat (Aiora) · Veure més »
Ermita de Sant Josep (Aiora)
Lermita de Sant Josep es troba en el municipi d'Aiora (província de València) dins del nucli urbà.
Nou!!: Aiora і Ermita de Sant Josep (Aiora) · Veure més »
Ermita de Santa Llúcia (Aiora)
L'Ermita de Santa Llúcia es troba en el municipi d'Aiora, Comunitat Valenciana, fora del nucli urbà.
Nou!!: Aiora і Ermita de Santa Llúcia (Aiora) · Veure més »
Ermita del Sant Àngel (Aiora)
L'ermita del Sant Àngel és un temple situat en el camí de l'Àngel, en el municipi d'Aiora (València), al nord de la població.
Nou!!: Aiora і Ermita del Sant Àngel (Aiora) · Veure més »
Escultura gòtica
policromada, c. 1510. Imatge del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre 1510-1514. Lescultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjan fins al.
Nou!!: Aiora і Escultura gòtica · Veure més »
Església de Santa Maria la Major (Aiora)
L'Església de Santa Maria la Major, també anomenada ermita de Sant Blai, és un edifici religiós del municipi d'Aiora (València, País Valencià, Espanya), construït durant el seguint l'estil gòtic.
Nou!!: Aiora і Església de Santa Maria la Major (Aiora) · Veure més »
Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora
LEsglésia parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora o de l'Assumpció de la Mare de Déu està situada al centre d'Aiora, formant una Illa urbana gairebé completa.
Nou!!: Aiora і Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora · Veure més »
Esquerra Unida del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.
Nou!!: Aiora і Esquerra Unida del País Valencià · Veure més »
Evaristo Crespo Azorín
Evaristo Crespo Azorín (Aiora, 27 de gener de 1863 - València, 6 de març de 1941) fou un advocat i polític valencià.
Nou!!: Aiora і Evaristo Crespo Azorín · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Aiora і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Aiora і Felip V d'Espanya · Veure més »
Fibra d'espart
llata, manufactura espanyola a força d'espart teixit. Sandàlies d'espart del VI o V mil·lenni aC trobades en Albuñol (Espanya). L'espart és una fibra vegetal obtinguda de diverses plantes silvestres del grup de les gramínies, i per extensió el nom també s'aplica les plantes en si mateixes.
Nou!!: Aiora і Fibra d'espart · Veure més »
Fira
Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.
Nou!!: Aiora і Fira · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Aiora і Furs · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Aiora і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Hidromel
Un got d'aiguamel (vi de mel) L'hidromel o aiguamel (vi de mel) és una beguda obtinguda per fermentació de la barreja d'aigua amb mel o de most amb mel, amb addició posterior de diferents fruites o diverses espècies, com ara nou moscada o canyella.
Nou!!: Aiora і Hidromel · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Aiora і Ibers · Veure més »
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Nou!!: Aiora і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Aiora і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume Pérez
Jaume Pérez (Aiora, 1408 - València, 30 d'agost de 1490) va ser un religiós valencià, teòleg i bisbe auxiliar de València.
Nou!!: Aiora і Jaume Pérez · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Aiora і Joan el Sense Fe · Veure més »
Llacuna de San Benito
La Llacuna de San Benito és una llacuna endorreica espanyola als termes municipals d'Aiora (València) i Almansa (Albacete).
Nou!!: Aiora і Llacuna de San Benito · Veure més »
Marquesat del Cenete
El marquesat del Cenete és el títol nobiliari espanyol que la reina Isabel la Catòlica va concedir el 1491 a Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza, I Comte del Cid, fill del Cardenal Mendoza i net de Marqués de Santillana.
Nou!!: Aiora і Marquesat del Cenete · Veure més »
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Nou!!: Aiora і Martí Luter · Veure més »
Mel
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.
Nou!!: Aiora і Mel · Veure més »
Mencía de Mendoza
Mencía de Mendoza (Jadraque, Castella - la Manxa, 30 de novembre de 1508 – València, 4 de gener de 1554), fou una noble i política castellana, deixebla de l'humanista Lluís Vives.
Nou!!: Aiora і Mencía de Mendoza · Veure més »
Mercat
accions i altres productes financers En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda.
Nou!!: Aiora і Mercat · Veure més »
Metres sobre el nivell del mar
El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.
Nou!!: Aiora і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Nou!!: Aiora і Mudèjar · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Aiora і Olivera · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: Aiora і Oriola · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Aiora і País Valencià · Veure més »
Partit Demòcrata Popular
El Partit Demòcrata Popular (en sigles, PDP) fou un partit polític espanyol d'ideologia democristiana conservadora.
Nou!!: Aiora і Partit Demòcrata Popular · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Aiora і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Aiora і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Aiora і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Aiora і Pere el Gran · Veure més »
Pintura rupestre
Escena de caça pintada pels boiximans a Swazilàndia La pintura rupestre és la pintura prehistòrica, és especialment la que es pinta sobre les parets o el sostre de les coves, els humans dibuixaven o pintaven.
Nou!!: Aiora і Pintura rupestre · Veure més »
Poblat ibèric Castellar de Meca
El poblat ibèric Castellar de Meca correspon a l'època ibèrica (segles V-II aC), i també al bronze, romà, islàmic, i medieval; es localitza al terme municipal d'Aiora (País Valencià), sobre un llarg turó anomenat serra del Mugrón, dins la finca anomenada "Cases de Meca".
Nou!!: Aiora і Poblat ibèric Castellar de Meca · Veure més »
Pomera
La pomera o amb el seu nom científic Malus és un gènere d'arbres i arbusts que floreixen de la família de les rosàcies que conté entre 42 i 55 espècies a més de tota una sèrie d'híbrids de vegades difícils de distingir.
Nou!!: Aiora і Pomera · Veure més »
Raïm
Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.
Nou!!: Aiora і Raïm · Veure més »
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Nou!!: Aiora і Regidor · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Aiora і Regne de Castella · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Aiora і Regne de València · Veure més »
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Nou!!: Aiora і Requena · Veure més »
Segundo Bru Parra
Segundo Bru Parra (Aiora, 1949) és un economista, professor i polític valencià.
Nou!!: Aiora і Segundo Bru Parra · Veure més »
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents (en castellà i oficialment Teresa de Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.
Nou!!: Aiora і Teresa de Cofrents · Veure més »
Tractat d'Almizra
Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.
Nou!!: Aiora і Tractat d'Almizra · Veure més »
Unió Liberal
Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
Nou!!: Aiora і Unió Liberal · Veure més »
Unió Valenciana
Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.
Nou!!: Aiora і Unió Valenciana · Veure més »
Unides Podem
Unidas Podemos (Podemos-IU-Equo) és una coalició electoral espanyola registrada el 15 de març de 2019 davant la Junta Electoral Central (JEC) pels partits Podem, Esquerra Unida i Equo per concórrer a les eleccions generals d'abril de 2019, així com a les Eleccions a les Corts Valencianes que se celebren el mateix dia.
Nou!!: Aiora і Unides Podem · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Aiora і València · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Aiora і Valencià · Veure més »
Vall de Cofrents
La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.
Nou!!: Aiora і Vall de Cofrents · Veure més »
Xalans
Xalans (en castellà i oficialment Jalance) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.
Nou!!: Aiora і Xalans · Veure més »
Xarafull
Xarafull (en castellà i oficialment Jarafuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.
Nou!!: Aiora і Xarafull · Veure més »
Zarra
Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.
Nou!!: Aiora і Zarra · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Aiora і 1244 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Aiora і 1281 · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aiora і 15 d'agost · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Aiora і 1857 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Aiora і 1887 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Aiora і 1892 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Aiora і 1900 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Aiora і 1910 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Aiora і 1920 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Aiora і 1930 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Aiora і 1931 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Aiora і 1940 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Aiora і 1950 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Aiora і 1960 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Aiora і 1970 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Aiora і 1979 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Aiora і 1981 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Aiora і 1991 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Aiora і 2001 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Aiora і 2011 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Aiora і 2014 · Veure més »
