Accés més ràpid que el navegador!
102 les relacions: Alans, Alaric I, Aquileia, Armòrica, Àtila, Bagaudes, Basilea, Batalla de Nedao, Batalla dels Camps Catalàunics, Bàrbar, Bonifaci d'Àfrica, Borgonya, Burgundis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cambrai, Cartago, Ciutat d'Autun, Colònia (Alemanya), Dalmàcia, Dionísia, Dativa, Emilià i companys màrtirs d'Àfrica, Edward Gibbon, Escites, Estilicó, Federats, Francs, Francs salis, Gal·la Placídia, Gals, Gèpides, Genseric, Gots, Huns, Imperi Romà d'Occident, Incursió, Itàlia, Joan el Secretari, John Bagnell Bury, Justa Grata Honòria, Litori, Magúncia, Mar Adriàtica, Matèria de Bretanya, Mauretània, Mèsia, Mestre de la cavalleria, Metz, Narbona, Numídia, Orleans, Ostrogots, ..., Oxford University Press, Pannònia, Papa Lleó I, París, Pas del Rin, Petroni Màxim, Ravenna, Regne Vàndal, Reims, Requiari, Rialto, Ruas, Saxons, Sàrmates, Setge d'Arle (425), Setge d'Arle (430), Setge de Narbona (436), Setge de Tolosa (439), Tarifa, Teodoric I (rei dels visigots), Teodosi II el Jove, Tolosa de Llenguadoc, Tongeren, Trèveris, Troyes, Valentinià III, Vàndals, Vènet, Venècia, Visigots, 16 de març, 20 de setembre, 21 de setembre, 396, 423, 424, 425, 427, 433, 434, 435, 436, 437, 439, 440, 446, 450, 451, 454, 455, 476, 480. Ampliar l'índex (52 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Aeci і Alans · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Aeci і Alaric I · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Aeci і Aquileia · Veure més »
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Nou!!: Aeci і Armòrica · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Aeci і Àtila · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: Aeci і Bagaudes · Veure més »
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Nou!!: Aeci і Basilea · Veure més »
Batalla de Nedao
La Batalla de Nedao va tenir lloc a Panònia el 454.
Nou!!: Aeci і Batalla de Nedao · Veure més »
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Nou!!: Aeci і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Aeci і Bàrbar · Veure més »
Bonifaci d'Àfrica
Bonifaci va ser un general romà probablement d'origen traci.
Nou!!: Aeci і Bonifaci d'Àfrica · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Aeci і Borgonya · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Aeci і Burgundis · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Aeci і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Cambrai
Cambrai és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Aeci і Cambrai · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Aeci і Cartago · Veure més »
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Aeci і Ciutat d'Autun · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Aeci і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Aeci і Dalmàcia · Veure més »
Dionísia, Dativa, Emilià i companys màrtirs d'Àfrica
Dionísia, Dativa, Leòncia, Terci, Emilià, Bonifaci, Majoric i Servus (Nord d'Àfrica, morts entre 477-484) foren cristians martiritzats durant les persecucions del rei vàndal Huneric al nord de l'Àfrica.
Nou!!: Aeci і Dionísia, Dativa, Emilià i companys màrtirs d'Àfrica · Veure més »
Edward Gibbon
Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.
Nou!!: Aeci і Edward Gibbon · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Aeci і Escites · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: Aeci і Estilicó · Veure més »
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Nou!!: Aeci і Federats · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Aeci і Francs · Veure més »
Francs salis
Els Francs salis (en textos llatins: Salii) eren un subgrup dels primers francs, els quals apareixen en textos històrics a partir del.
Nou!!: Aeci і Francs salis · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: Aeci і Gal·la Placídia · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Aeci і Gals · Veure més »
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Nou!!: Aeci і Gèpides · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Aeci і Genseric · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Aeci і Gots · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Aeci і Huns · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Aeci і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Nou!!: Aeci і Incursió · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Aeci і Itàlia · Veure més »
Joan el Secretari
Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.
Nou!!: Aeci і Joan el Secretari · Veure més »
John Bagnell Bury
John Bagnell Bury (Comtat de Monaghan, 16 d'octubre de 1861 – Roma, 1 de juny de 1927) va ser un eminent historiador, bizantinista i filòleg irlandès.
Nou!!: Aeci і John Bagnell Bury · Veure més »
Justa Grata Honòria
Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.
Nou!!: Aeci і Justa Grata Honòria · Veure més »
Litori
Litori (m. Tolosa, 439) va ser un general de l'Imperi Romà d'Occident que va servir principalment a la Gàl·lia, sota les ordres i com a lloctinent de Flavi Aeci.
Nou!!: Aeci і Litori · Veure més »
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Aeci і Magúncia · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Aeci і Mar Adriàtica · Veure més »
Matèria de Bretanya
La matèria de Bretanya és un conjunt de novel·les, romanços i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca a l'Europa medieval.
Nou!!: Aeci і Matèria de Bretanya · Veure més »
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Nou!!: Aeci і Mauretània · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Aeci і Mèsia · Veure més »
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Nou!!: Aeci і Mestre de la cavalleria · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Aeci і Metz · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Aeci і Narbona · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Aeci і Numídia · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Aeci і Orleans · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Aeci і Ostrogots · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Aeci і Oxford University Press · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Aeci і Pannònia · Veure més »
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Nou!!: Aeci і Papa Lleó I · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Aeci і París · Veure més »
Pas del Rin
El Rin Mapa de Gàl·lia amb detall dels saqueigs durant la invasió de 407 El pas del Rin per un grup heterogeni de bàrbars que incloïa vàndals, alans i sueus va tenir lloc, segons les fonts tradicionals, el 31 de desembre de l'any 406 i van penetrar en territori de l'Imperi Romà.
Nou!!: Aeci і Pas del Rin · Veure més »
Petroni Màxim
Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.
Nou!!: Aeci і Petroni Màxim · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Aeci і Ravenna · Veure més »
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Nou!!: Aeci і Regne Vàndal · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Aeci і Reims · Veure més »
Requiari
Requiari fou rei dels sueus (448-456).
Nou!!: Aeci і Requiari · Veure més »
Rialto
Rialto és una àrea central de Venècia, Itàlia, al sestiere de San Polo.
Nou!!: Aeci і Rialto · Veure més »
Ruas
Ruas (en grec antic Ρουας), també conegut com a Rugas (΄Ρούγας), Ruga (΄Ρούγα), Rugila (΄Ρούγιλα) Roilas (Ρωίλας), i Rua (΄Ρούα), va ser un cabdill guerrer que va unir els huns sota el seu comandament l'any 432.
Nou!!: Aeci і Ruas · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Aeci і Saxons · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Aeci і Sàrmates · Veure més »
Setge d'Arle (425)
El setge d'Arle del 425 fou un dels episodis bèl·lics entre els visigots als romans durant l'etapa del Baix Imperi, quan es posà en estat de setge la ciutat d'Arle el 425 per la part visigoda aprofitant un moment de feblesa a la cort de Ravenna, així mateix, derivat de la política expansiva del rei dels visigots Teodoric I, que volia estendre els seus dominis i fer valer la seva autonomia política enfront dels romans, malgrat ser federat de l'imperi.
Nou!!: Aeci і Setge d'Arle (425) · Veure més »
Setge d'Arle (430)
El setge d'Arle del 430 fou el segon intent de setge al que els visigots van intentar sotmetre a la ciutat d'Arle, si bé és un episodi menor en l'enfrontament entre romans i visigots.
Nou!!: Aeci і Setge d'Arle (430) · Veure més »
Setge de Narbona (436)
El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Nou!!: Aeci і Setge de Narbona (436) · Veure més »
Setge de Tolosa (439)
El setge de Tolosa del 439 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Nou!!: Aeci і Setge de Tolosa (439) · Veure més »
Tarifa
Tarifa és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya, a la punta meridional d'Europa a la costa europea de l'Estret de Gibraltar a poc més de 13 km d'Àfrica.
Nou!!: Aeci і Tarifa · Veure més »
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Nou!!: Aeci і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Nou!!: Aeci і Teodosi II el Jove · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Aeci і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tongeren
Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.
Nou!!: Aeci і Tongeren · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Aeci і Trèveris · Veure més »
Troyes
Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Aeci і Troyes · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Aeci і Valentinià III · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Aeci і Vàndals · Veure més »
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Nou!!: Aeci і Vènet · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Aeci і Venècia · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Aeci і Visigots · Veure més »
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aeci і 16 de març · Veure més »
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aeci і 20 de setembre · Veure més »
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aeci і 21 de setembre · Veure més »
396
El 396 (CCCXCVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Aeci і 396 · Veure més »
423
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 423 · Veure més »
424
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 424 · Veure més »
425
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 425 · Veure més »
427
El 427 (CDXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Aeci і 427 · Veure més »
433
El 433 (CDXXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Aeci і 433 · Veure més »
434
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 434 · Veure més »
435
El 435 (CDXXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Aeci і 435 · Veure més »
436
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 436 · Veure més »
437
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 437 · Veure més »
439
El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Aeci і 439 · Veure més »
440
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 440 · Veure més »
446
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 446 · Veure més »
450
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 450 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 451 · Veure més »
454
El 454 (CDLIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Aeci і 454 · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 455 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 476 · Veure més »
480
Sense descripció.
Nou!!: Aeci і 480 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aecio, Flavi Aeci, Flavi Eci, Flavius Aetius.
