Accés més ràpid que el navegador!
75 les relacions: Albuminúria, Alcaloide, Alcaravia, Androceu, Antiarrítmic, Antibiòtic, Antifúngic, Antivíric, Arbre, Arbust, Arrel (botànica), Bardissa, Bolonya, Budell gruixut, Caducifoli, Calze (botànica), Còlon, Celtes, Corol·la, Diarrea, Diürètic, Droga, Drupa, Enzim, Espasme muscular, Espècie, Estenosi, Estigma, Estil (botànica), Fissura anal, Flor, Fruit, Fulla, Genotoxicitat, Gineceu, Glucosa, Hematúria, Hemorroide, Hermafrodita, Hieronymus Bock, Hipopotassèmia, Indument, Inflorescència, Laxant, Llatí, Llavor, Malaltia de Crohn, Menta pebrera, Mucílag, Nervi, ..., Nomenclatura binomial, Ovari, Palpitació, Pètal, Peduncle, Purgant, Ramnàcies, Ramnosa, Regalèssia, Restrenyiment, Reumatisme, Rhamnus, Ritme sinusal, Ruibarbre, Sarna, Sèpal, Senet de l'Índia, Taní, Tija, Toxicitat, Vòmit, Vern, Vertigen, Vivaç, Vomitiu. Ampliar l'índex (25 més) »
Albuminúria
L'albuminúria és un trastorn patològic en què l'albúmina està present anormalment en l'orina.
Nou!!: Fràngula і Albuminúria · Veure més »
Alcaloide
Cascall, ''Papaver somniferum''coca, ''Erythroxylum coca''Peiot, ''Lophophora williamsii''EfedraUn alcaloide és un compost orgànic nitrogenat d'origen natural, més o menys bàsic, de distribució restringida i dotat de marcades propietats farmacològiques a baixes dosis.
Nou!!: Fràngula і Alcaloide · Veure més »
Alcaravia
L'alcaravia, comí de prat, comineta, fenoll de prat o matafaluga borda (Carum carvi) (Ar. كراويه) és una planta biennal de la família de les apiàcies, originària d'Europa i l'oest d'Àsia.
Nou!!: Fràngula і Alcaravia · Veure més »
Androceu
'''Androceu''' o conjunt d''''estams''' d'una flor anteres i algun gra de pol·len visible. L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils.
Nou!!: Fràngula і Androceu · Veure més »
Antiarrítmic
Un antiarítmic és un fàrmac que modifica la velocitat i el ritme dels batecs del cor, i restaura el ritme sinusal normal.
Nou!!: Fràngula і Antiarrítmic · Veure més »
Antibiòtic
Neutròfil humà fagocitant ''Staphylococcus aureus'' resistent a la metaciclina. Un antibiòtic és una substància química capaç, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los.
Nou!!: Fràngula і Antibiòtic · Veure més »
Antifúngic
Un antifúngic o antimicòtic és un medicament que serveix per evitar el desenvolupament dels fongs, els destrueix o detura el seu creixement i reproducció.
Nou!!: Fràngula і Antifúngic · Veure més »
Antivíric
Un antivíric és aquella substància química natural o de síntesi que destrueix de manera selectiva els virus que infecten organismes vius o en debilita l'acció.
Nou!!: Fràngula і Antivíric · Veure més »
Arbre
data.
Nou!!: Fràngula і Arbre · Veure més »
Arbust
La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.
Nou!!: Fràngula і Arbust · Veure més »
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Nou!!: Fràngula і Arrel (botànica) · Veure més »
Bardissa
Bardissa Una bardissa o un barder és una associació vegetal conformada per arbustos, mates o lianes o totes dues coses alhora, tupida sovint impenetrable i amb un més gran desenvolupament vertical que el matollar.
Nou!!: Fràngula і Bardissa · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Fràngula і Bolonya · Veure més »
Budell gruixut
El budell gruixut, intestí gruixut, intestí cras (del llatí intestinum crassum) és el darrer tros de l'aparell digestiu en els vertebrats.
Nou!!: Fràngula і Budell gruixut · Veure més »
Caducifoli
Fulles de ''Fagus grandifolia'' a la tardor Es diu caducifòlia o decídua, en botànica, la planta que perd les fulles durant una part de l'any.
Nou!!: Fràngula і Caducifoli · Veure més »
Calze (botànica)
En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals.
Nou!!: Fràngula і Calze (botànica) · Veure més »
Còlon
El còlon, budell sacsoner o budell sacsonut és la part final de l'aparell digestiu en la majoria de vertebrats; extreu aigua i sals dels residus sòlids abans que siguin eliminats del cos.
Nou!!: Fràngula і Còlon · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Fràngula і Celtes · Veure més »
Corol·la
Corol·la de tipus '''rosàcia''', actinomorfa i dialipètala, del roser silvestre (''Rosa canina''). En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor.
Nou!!: Fràngula і Corol·la · Veure més »
Diarrea
La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.
Nou!!: Fràngula і Diarrea · Veure més »
Diürètic
Es denomina diürètic (del llatí diuretĭcus, i aquest del grec διουρητικός) a tota substància que en ser ingerida provoca una eliminació d'aigua i sodi en l'organisme, a través de l'orina.
Nou!!: Fràngula і Diürètic · Veure més »
Droga
Una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalment la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que pot crear addicció.
Nou!!: Fràngula і Droga · Veure més »
Drupa
L'oliva és una drupa La nectarina, un fruit tipus '''drupa''' La nou és una drupa amb el pericarpi no comestible Secció transversal d'una drupa típica (préssec) que mostra fruit i llavors. La drupa és un tipus de fruit simple indehiscent carnós que procedeix generalment d'un gineceu unicarpel·lar i, més rarament, d'un pluricarpel·lar i cenocàrpic.
Nou!!: Fràngula і Drupa · Veure més »
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Nou!!: Fràngula і Enzim · Veure més »
Espasme muscular
Un espasme muscular és una contracció brusca, violenta i involuntària d'un múscul o grup de músculs, que pot fer que s'endureixin o abultin.
Nou!!: Fràngula і Espasme muscular · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Fràngula і Espècie · Veure més »
Estenosi
Estenosi ateromatosa a l'artèria coronària esquerra Una estenosi (del grec antic: στένωσις, "estrenyiment") és un estrenyiment anormal en un vas sanguini o d'un altre òrgan d'estructura tubular (com per exemple en la uretra, d'aquí l'estenosi uretral).
Nou!!: Fràngula і Estenosi · Veure més »
Estigma
Estigma estrellat de ''Papaver somniferum'' L'estigma d'una flor és la part superior i receptiva d'un pistil, la part del gineceu que rep el pol·len durant la pol·linització, pot ser humit o sec.
Nou!!: Fràngula і Estigma · Veure més »
Estil (botànica)
L'estil és la part allargada del pistil que uneix l'ovari i l'estigma.
Nou!!: Fràngula і Estil (botànica) · Veure més »
Fissura anal
Una fissura anal és una ruptura o esquinçament en la pell del canal anal.
Nou!!: Fràngula і Fissura anal · Veure més »
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Nou!!: Fràngula і Flor · Veure més »
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Nou!!: Fràngula і Fruit · Veure més »
Fulla
Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
Nou!!: Fràngula і Fulla · Veure més »
Genotoxicitat
La genotoxicitat és l'acció nociva que afecta la integritat d'una cèl·lula de material genètic.
Nou!!: Fràngula і Genotoxicitat · Veure més »
Gineceu
Gineceu d'una flor El gineceu és el conjunt d'òrgans femenins d'una flor i és el més intern dels verticils florals.
Nou!!: Fràngula і Gineceu · Veure més »
Glucosa
La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.
Nou!!: Fràngula і Glucosa · Veure més »
Hematúria
En medicina, s'anomena hematúria a la presència d'eritròcits a l'orina.
Nou!!: Fràngula і Hematúria · Veure més »
Hemorroide
Les hemorroides (pres del grec αἱμοῤῥοίδες), popularment morenes, és una malaltia que consisteix en la dilatació d'una vena de l'anus o del recte.
Nou!!: Fràngula і Hemorroide · Veure més »
Hermafrodita
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
Nou!!: Fràngula і Hermafrodita · Veure més »
Hieronymus Bock
Hieronymus Bock (llatinitzat com Tragus) (1498 – 21 de febrer de 1554) va ser un metge i botànic alemany a més de ministre de l'església luterana.
Nou!!: Fràngula і Hieronymus Bock · Veure més »
Hipopotassèmia
La hipopotassèmia o hipocalèmia es un trastorn electrolític en què la concentració de potassi (K+) a la sang és baixa.
Nou!!: Fràngula і Hipopotassèmia · Veure més »
Indument
Boraginàcies L'indument és el conjunt de pèls o tricomes que recobreixen la superfície dels diferents òrgans de la planta.
Nou!!: Fràngula і Indument · Veure més »
Inflorescència
Inflorescència en umbel·la de ''Butomus umbellatus'' La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes.
Nou!!: Fràngula і Inflorescència · Veure més »
Laxant
Supositoris de glicerina empleats com a laxants. Un laxant és un medicament o substància que facilita l'evacuació de l'intestí de manera natural, sense provocar diarrea.
Nou!!: Fràngula і Laxant · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Fràngula і Llatí · Veure més »
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Nou!!: Fràngula і Llavor · Veure més »
Malaltia de Crohn
La malaltia de Crohn, coneguda igualment com a enteritis regional, és una malaltia inflamatòria intestinal que pot afectar qualsevol part del tracte gastrointestinal, des de la boca fins a l'anus.
Nou!!: Fràngula і Malaltia de Crohn · Veure més »
Menta pebrera
La menta pebrera DIEC (Mentha x piperita, del grec Mintha, nimfa transformada en planta per Persèfone i piperita, semblant al pebre) és una planta herbàcia de la família de les lamiàcies.
Nou!!: Fràngula і Menta pebrera · Veure més »
Mucílag
Una fulla de dròsera amb tentacles mucilaginosos atrapant un insecte. Un mucílag és una glicoproteïna polar en forma de polímer que és produït per la majoria de les plantes i alguns microorganismes.
Nou!!: Fràngula і Mucílag · Veure més »
Nervi
Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu.
Nou!!: Fràngula і Nervi · Veure més »
Nomenclatura binomial
En biologia, la nomenclatura binomial és una convenció estandarditzada per anomenar les diferents espècies, el vuitè rang principal emprat en taxonomia.
Nou!!: Fràngula і Nomenclatura binomial · Veure més »
Ovari
Lovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals.
Nou!!: Fràngula і Ovari · Veure més »
Palpitació
Una palpitació és una sensació conscient del batec del cor que tradueix una alteració del pols.
Nou!!: Fràngula і Palpitació · Veure més »
Pètal
sèpals. Podem veure que els pètals no estan soldats, i per això és una flor dialipètala. En la flor, un pètal és cadascuna de les peces que componen la corol·la.
Nou!!: Fràngula і Pètal · Veure més »
Peduncle
Detall del peduncle, al final del qual una flor de ''Cymbalaria muralis'' Detall dels fruits d'''Eucalyptus tereticornis'' En botànica s'anomena peduncle, pedicel, peçó o capoll (quan uneix un fruit) la branca de creixement limitat que sosté una inflorescència o un fruit després de la seva fecundació.
Nou!!: Fràngula і Peduncle · Veure més »
Purgant
Purgant és aquella substància farmacològicament activa que provoca o afavoreix l'expulsió del contingut intestinal amb evacuacions líquides o semilíquides i abundants.
Nou!!: Fràngula і Purgant · Veure més »
Ramnàcies
Les ramnàcies (Rhamnaceae) són una família de plantes amb flor.
Nou!!: Fràngula і Ramnàcies · Veure més »
Ramnosa
Idosa, molècula de L-α-ramnosa La ramnosa (abreujadament Ram) és un monosacàrid de sis carbonis que pertany al grup de les metilpentoses i de les desoxihexoses.
Nou!!: Fràngula і Ramnosa · Veure més »
Regalèssia
''Glycyrrhiza glabra'' La regalèssia o regalíssia (Glycyrrhiza glabra, del grec rhiza, 'arrel', i glyks o glukus, 'dolç'; i glaber, que fa referència a l'absència de pilositat) és un arbust de la família de les fabàcies.
Nou!!: Fràngula і Regalèssia · Veure més »
Restrenyiment
El restrenyiment és una disfunció de l'intestí que fa que la deposició sigui poc freqüent o difícil de passar.
Nou!!: Fràngula і Restrenyiment · Veure més »
Reumatisme
Un reumatisme o trastorn reumàtic és un terme no específic per a problemes mèdics que afecten les articulacions, el cor, els ossos, els ronyons, la pell i pulmons.
Nou!!: Fràngula і Reumatisme · Veure més »
Rhamnus
Espina vera ''(Rhamnus cathartica)'' Rhamnus és un gènere de plantes amb flor.
Nou!!: Fràngula і Rhamnus · Veure més »
Ritme sinusal
Les 12 derivacions d'un ECG normal: ritme sinusal El ritme sinusal és un terme que s'utilitza en medicina per descriure el batec normal del cor, mesurat per un electrocardiograma (ECG).
Nou!!: Fràngula і Ritme sinusal · Veure més »
Ruibarbre
Ruibarbre o rubarbe és el nom de diverses plantes silvestres o conreades del gènere Rheum dintre de la família Polygonaceae originàries d'Àsia.
Nou!!: Fràngula і Ruibarbre · Veure més »
Sarna
La ronya, sarna o escabiosi és una malaltia produïda per un àcar paràsit Sarcoptes scabiei.
Nou!!: Fràngula і Sarna · Veure més »
Sèpal
Un sèpal és cadascuna de les peces que formen el calze de les flors.
Nou!!: Fràngula і Sèpal · Veure més »
Senet de l'Índia
Cassia angustifolia és una planta subarbustiva de la família de les cisalpinàcies.
Nou!!: Fràngula і Senet de l'Índia · Veure més »
Taní
Pols de taní (mescla de compostos). Els tanins són un grup de substàncies complexes de composició diversa però caracteritzada per la presència de fenols.
Nou!!: Fràngula і Taní · Veure més »
Tija
Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.
Nou!!: Fràngula і Tija · Veure més »
Toxicitat
miniatura La toxicitat és la mesura del grau en el qual una substància és tòxica o verinosa.
Nou!!: Fràngula і Toxicitat · Veure més »
Vòmit
XIV del Tacuinum Sanitatis El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac per la boca.
Nou!!: Fràngula і Vòmit · Veure més »
Vern
El vern (Alnus glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus originari de quasi tota Europa, incloent-hi la Gran Bretanya i Fennoscàndia, i del sud-est d'Àsia.
Nou!!: Fràngula і Vern · Veure més »
Vertigen
El vertigen és un subtipus de marejos en què el pacient experimenta inadequadament la percepció de moviment (en general un moviment de gir) a causa d'una disfunció del sistema vestibular.
Nou!!: Fràngula і Vertigen · Veure més »
Vivaç
Carxoferes durant el període climàticament favorable Vivaç és un terme de la botànica que defineix aquella planta perenne en què els òrgans aeris són anuals.
Nou!!: Fràngula і Vivaç · Veure més »
Vomitiu
Un vomitiu o emètic és una substància que provoca el vòmit.
Nou!!: Fràngula і Vomitiu · Veure més »
Redirigeix aquí:
FRANGULA, Frangula, R. Frangula, Rhamnus frangula, Vern negre.
