Similituds entre Administració provincial romana і Edat antiga als Països Catalans
Administració provincial romana і Edat antiga als Països Catalans tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Antiga Roma, August, Britànnia, Cavaller romà, Cònsol romà, Ciutadania romana, Colònia romana, Convent jurídic, Dioclecià, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Hisenda, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Hispània Ulterior, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Juli Cèsar, Justícia, Jutge, Legió romana, Lusitània, Pretor, Procònsol, Publicà, Qüestor, República Romana, ..., Roma, Sardenya, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Sicília. Ampliar l'índex (5 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Administració provincial romana · Administració provincial romana і Edat antiga als Països Catalans ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Administració provincial romana і Antiga Roma · Antiga Roma і Edat antiga als Països Catalans ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Administració provincial romana і August · August і Edat antiga als Països Catalans ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Administració provincial romana і Britànnia · Britànnia і Edat antiga als Països Catalans ·
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Administració provincial romana і Cavaller romà · Cavaller romà і Edat antiga als Països Catalans ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Administració provincial romana і Cònsol romà · Cònsol romà і Edat antiga als Països Catalans ·
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Administració provincial romana і Ciutadania romana · Ciutadania romana і Edat antiga als Països Catalans ·
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Administració provincial romana і Colònia romana · Colònia romana і Edat antiga als Països Catalans ·
Convent jurídic
Províncies i ''convents'' a la Hispània romana Convent jurídic (en llatí Conventus iuridici) va ser una subdivisió administrativa romana.
Administració provincial romana і Convent jurídic · Convent jurídic і Edat antiga als Països Catalans ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Administració provincial romana і Dioclecià · Dioclecià і Edat antiga als Països Catalans ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Administració provincial romana і Gàl·lia · Edat antiga als Països Catalans і Gàl·lia ·
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Administració provincial romana і Gàl·lia Narbonesa · Edat antiga als Països Catalans і Gàl·lia Narbonesa ·
Hisenda
Hom denomina hisenda una finca agrícola, heretat, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic.
Administració provincial romana і Hisenda · Edat antiga als Països Catalans і Hisenda ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Administració provincial romana і Hispània · Edat antiga als Països Catalans і Hispània ·
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Administració provincial romana і Hispània Citerior · Edat antiga als Països Catalans і Hispània Citerior ·
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Administració provincial romana і Hispània Tarraconense · Edat antiga als Països Catalans і Hispània Tarraconense ·
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Administració provincial romana і Hispània Ulterior · Edat antiga als Països Catalans і Hispània Ulterior ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Administració provincial romana і Imperi Romà d'Occident · Edat antiga als Països Catalans і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Administració provincial romana і Imperi Romà d'Orient · Edat antiga als Països Catalans і Imperi Romà d'Orient ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Administració provincial romana і Itàlia · Edat antiga als Països Catalans і Itàlia ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Administració provincial romana і Juli Cèsar · Edat antiga als Països Catalans і Juli Cèsar ·
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Administració provincial romana і Justícia · Edat antiga als Països Catalans і Justícia ·
Jutge
Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.
Administració provincial romana і Jutge · Edat antiga als Països Catalans і Jutge ·
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Administració provincial romana і Legió romana · Edat antiga als Països Catalans і Legió romana ·
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Administració provincial romana і Lusitània · Edat antiga als Països Catalans і Lusitània ·
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Administració provincial romana і Pretor · Edat antiga als Països Catalans і Pretor ·
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Administració provincial romana і Procònsol · Edat antiga als Països Catalans і Procònsol ·
Publicà
Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.
Administració provincial romana і Publicà · Edat antiga als Països Catalans і Publicà ·
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Administració provincial romana і Qüestor · Edat antiga als Països Catalans і Qüestor ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Administració provincial romana і República Romana · Edat antiga als Països Catalans і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Administració provincial romana і Roma · Edat antiga als Països Catalans і Roma ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Administració provincial romana і Sardenya · Edat antiga als Països Catalans і Sardenya ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Administració provincial romana і Segona Guerra Púnica · Edat antiga als Països Catalans і Segona Guerra Púnica ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Administració provincial romana і Senat Romà · Edat antiga als Països Catalans і Senat Romà ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Administració provincial romana і Sicília · Edat antiga als Països Catalans і Sicília ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Administració provincial romana і Edat antiga als Països Catalans
- Què tenen en comú Administració provincial romana і Edat antiga als Països Catalans
- Semblances entre Administració provincial romana і Edat antiga als Països Catalans
Comparació entre Administració provincial romana і Edat antiga als Països Catalans
Administració provincial romana té 93 relacions, mentre que Edat antiga als Països Catalans té 464. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 6.28% = 35 / (93 + 464).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Administració provincial romana і Edat antiga als Països Catalans. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: