21 les relacions: Òpera Garnier, Édouard Deldevez, Charleville-Mézières, Compositor, Conservatori de París, Edmond Roche, Enciclopèdia Espasa, França, Ludwig van Beethoven, París, Violí, 1781, 1806, 1816, 1821, 1824, 1828, 1846, 1849, 22 de gener, 8 de febrer.
Òpera Garnier
L'Òpera Garnier, també coneguda com l'Òpera de París o Palau Garnier és un dels edificis més característics del 9è districte de París i del paisatge urbà de la capital francesa.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і Òpera Garnier · Veure més »
Édouard Deldevez
Édouard Deldevez (París, Illa de França, 31 de maig de 1817 - 6 de novembre de 1897) fou un violinista, compositor i director d'orquestra francès.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і Édouard Deldevez · Veure més »
Charleville-Mézières
Charleville-Mézières és un municipi francès, situat al departament de les Ardenes, a la regió del Gran Est.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і Charleville-Mézières · Veure més »
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і Compositor · Veure més »
Conservatori de París
Teatre del Conservatori El Conservatori de París, (Conservatoire national supérieur de musique et de danse de Paris, CNSMDP; en català, Conservatori nacional superior de música i dansa de París) —antigament Conservatoire de Paris—, és una institució pública de caràcter administratiu, que té el seu origen en el Conservatori de música (Conservatoire de musique) fundat el 3 d'agost de 1795 (16 de termidor, any III) per la Convenció, el poder legislatiu de la nova república posterior a la Revolució Francesa.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і Conservatori de París · Veure més »
Edmond Roche
fou un poeta, dramaturg, llibretista i violinista francès.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і Edmond Roche · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і França · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і Ludwig van Beethoven · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і París · Veure més »
Violí
El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і Violí · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і 1781 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і 1806 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і 1816 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і 1821 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і 1824 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і 1828 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і 1846 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і 1849 · Veure més »
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і 22 de gener · Veure més »
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: François-Antoine Habeneck і 8 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Antoine Françoise Habeneck, François Habeneck.