Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Acord de Divendres Sant і Lleialisme de l'Ulster
Acord de Divendres Sant і Lleialisme de l'Ulster tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Assemblea d'Irlanda del Nord, Conflicte nord-irlandès, Exèrcit britànic, Exèrcit Republicà Irlandès, Gran Bretanya, IRA Provisional, Irlanda, Irlanda del Nord, Paramilitar, Regne Unit, Royal Ulster Constabulary, Ulster.
Assemblea d'Irlanda del Nord
L'Assemblea d'Irlanda del Nord, freqüentment anomenada amb el metònim de Stormont (i incorrectament Castell de Stormont), és la cambra legislativa del govern autònom d'Irlanda del Nord.
Acord de Divendres Sant і Assemblea d'Irlanda del Nord · Assemblea d'Irlanda del Nord і Lleialisme de l'Ulster ·
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Acord de Divendres Sant і Conflicte nord-irlandès · Conflicte nord-irlandès і Lleialisme de l'Ulster ·
Exèrcit britànic
LExèrcit Britànic és l'Exèrcit de terra de les Forces armades del Regne Unit.
Acord de Divendres Sant і Exèrcit britànic · Exèrcit britànic і Lleialisme de l'Ulster ·
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Acord de Divendres Sant і Exèrcit Republicà Irlandès · Exèrcit Republicà Irlandès і Lleialisme de l'Ulster ·
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Acord de Divendres Sant і Gran Bretanya · Gran Bretanya і Lleialisme de l'Ulster ·
IRA Provisional
LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).
Acord de Divendres Sant і IRA Provisional · IRA Provisional і Lleialisme de l'Ulster ·
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Acord de Divendres Sant і Irlanda · Irlanda і Lleialisme de l'Ulster ·
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Acord de Divendres Sant і Irlanda del Nord · Irlanda del Nord і Lleialisme de l'Ulster ·
Paramilitar
uniformes similars als militars, per exemple el de camuflatge urbà. Paramilitar o paramilitarisme són organitzacions civils que tenen una estructura i disciplina similar a la d'un exèrcit, però no formen part de manera formal a les forces militars d'un estat.
Acord de Divendres Sant і Paramilitar · Lleialisme de l'Ulster і Paramilitar ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Acord de Divendres Sant і Regne Unit · Lleialisme de l'Ulster і Regne Unit ·
Royal Ulster Constabulary
La Policia Reial de l'Ulster (Royal Ulster Constabulary, RUC) és una emanació de la Royal Irish Constabulary.
Acord de Divendres Sant і Royal Ulster Constabulary · Lleialisme de l'Ulster і Royal Ulster Constabulary ·
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Acord de Divendres Sant і Ulster · Lleialisme de l'Ulster і Ulster ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Acord de Divendres Sant і Lleialisme de l'Ulster
- Què tenen en comú Acord de Divendres Sant і Lleialisme de l'Ulster
- Semblances entre Acord de Divendres Sant і Lleialisme de l'Ulster
Comparació entre Acord de Divendres Sant і Lleialisme de l'Ulster
Acord de Divendres Sant té 47 relacions, mentre que Lleialisme de l'Ulster té 106. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 7.84% = 12 / (47 + 106).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Acord de Divendres Sant і Lleialisme de l'Ulster. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
