Accés més ràpid que el navegador!
15 les relacions: Cheng, Dinastia Han, Egipte, Gneu Pompeu Magne, Juli Cèsar, Llista de cònsols romans de la República, Marc Claudi Marcel (cònsol 51 aC), Primavera, Província romana de Síria, Ptolemeu XII Auletes, Ptolemeu XIII Filopàtor, Quirini, Servi Sulpici Rufus (cònsol), Xina, Xiongnu.
Cheng
* Cheng Han (303/304 -347), estat dels Setze Regnes durant la Dinastia Jin (265-420).
Nou!!: 51 aC і Cheng · Veure més »
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Nou!!: 51 aC і Dinastia Han · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: 51 aC і Egipte · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: 51 aC і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: 51 aC і Juli Cèsar · Veure més »
Llista de cònsols romans de la República
Aquesta llista de cònsols de Roma durant la República es basa en la cronologia de Marc Terenci Varró i les mencions de Titus Livi i Diodor de Sicília.
Nou!!: 51 aC і Llista de cònsols romans de la República · Veure més »
Marc Claudi Marcel (cònsol 51 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: 51 aC і Marc Claudi Marcel (cònsol 51 aC) · Veure més »
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: 51 aC і Primavera · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: 51 aC і Província romana de Síria · Veure més »
Ptolemeu XII Auletes
Representació de '''Ptolemeu XII Auletes''' aixafant els seus enemics amb una maça al temple d'Edfu Ptolemeu XII Neo-Dionís també Filopàtor i Filadelf però més conegut com a Ptolemeu XII Auletes (Πτολεμαῖος Νέος Διόνυσος Φιλοπάτωρ Φιλάδελφος, "Ptolemaios Néos Diónysos Philopátōr Philádelphos") fou rei d'Egipte del 80 aC al 58 aC i del 55 aC al 51 aC.
Nou!!: 51 aC і Ptolemeu XII Auletes · Veure més »
Ptolemeu XIII Filopàtor
Ptolemeu XIII Filopàtor（Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 51 aC al 47 aC conjuntament amb la seva germana Cleòpatra VII. El seu malnom fou Filopàtor i si bé en algunes fonts també és esmentat com Ptolemeu Dionís, probablement és un error. Era fill de Ptolemeu XII Auletes, i el pare, un any abans de la seva mort, va associar al seu fill i a la filla Cleòpatra VII al tron i els dos es van casar. L'acord fou comunicat al senat romà que ho va acceptar i va concedir a Pompeu el títol de guardià del jove rei. L'administració va caure en mans de l'eunuc Pothinus a la mort del pare el 51 aC. Pothinus va agafar de fet la regència en nom del jove rei al que va declarar rei principal per damunt de la seva dona i germana (de més edat) Cleòpatra VII (octubre del 50 aC). Aquesta situació va fer esclatar conflictes entre Cleòpatra i Pothinus i la reina, que havia adquirit molt de poder, en fou expulsada amb la idea que Ptolemeu seria l'únic rei i Pothinus l'administrador. Cleòpatra es va refugiar a Síria on va reunir un exèrcit amb el qual va envair Egipte. Mentre la seva germana Arsinoe IV havia presentat la seva reclamació al tron. Ptolemeu va anar a trobar a les forces de Cleòpatra a Pelúsion i els dos exèrcits van acampar un enfront de l'altra. En aquell moment va arribar a Egipte Gneu Pompeu Magne (perseguit per Cèsar) i Ptolemeu i Pothinus van anar a entrevistar-se amb ell i van fingir que acceptaven ajudar-lo però ràpidament Pompeu fou assassinat per ordre de Pothinus i el general Aquil·les (Achillas) que esperaven guanyar-se així el favor de Cèsar, que estava a punt d'arribar. Una mica després va arribar a Egipte Juli Cèsar i es va proposar regular els afers egipcis. Quant se li va presentar el cap de Pompeu va manifestar el seu disgust i va fer buscar el cos per donar-li un enterrament romà. Cleòpatra va deixar l'exèrcit i va accelerar el seu retorn a Alexandria, i amb els seus encants personals va aconseguir el favor de Cèsar del que va esdevenir l'amant, resultant evident que Pothinus i Ptolemeu serien apartats de la direcció dels país. Pothinus va preparar llavors una revolta a Alexandria contra els romans i per això va fer tornar secretament una part de l'exèrcit acampat a Pelúsion, sota la direcció d'Aquil·les. Cèsar va dictaminar que Pothinus seria executat i Cleòpatra tornaria al tron. Ptolemeu llavors es va aliar a Arsinoe que també tenia elements favorables a l'exèrcit egipci i romà. La revolta preparada ja per Pothinus va esclatar a mitjan desembre del 48 aC i va agafar a Cèsar per sorpresa; els romans es van fer forts a una part d'Alexandria que fou atacada per l'exèrcit i el poble sense èxit. En les lluites és possible que fos incendiada la biblioteca d'Alexandria. Els romans van capturar Ptolemeu XIII, però el van deixar anar amb la promesa de què provaria de fer disminuir la violència dels enfrontaments i obtenir la seva rendició, però en lloc d'això, una vegada lliure, es va posar al front dels rebels. L'arribada de reforços des de Pèrgam dirigits per Mitridates, va decidir la victòria de Cèsar. Ptolemeu es va enfrontar amb les forces romanes que arribaven pel costat de Síria i es va fer fort a un dels braços del riu; però l'actuació coordinada de Cèsar i Mitridates va derrotar les forces egípcies i el seu camp fou assaltat. Els partidaris de Ptolemeu XIII i Arsinoe IV van sortir de la ciutat; Ptolemeu es va ofegar al creuar el Nil el 13 de gener del 47 aC. Cleòpatra va nomenar son germà petit Ptolemeu XIV Filopàtor com a rei associat (47–44 aC) i s'hi va casar, amb permís de Cèsar.
Nou!!: 51 aC і Ptolemeu XIII Filopàtor · Veure més »
Quirini
Publi Sulpici Quirini (Publius Sulpicius Quirinius, anomenat en grec Κυρήνιος Kyrenios; Lanuvium, 45 aC — Roma), coneguit simplement com a Quirini, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà, membre del Senat i Cònsol.
Nou!!: 51 aC і Quirini · Veure més »
Servi Sulpici Rufus (cònsol)
Servi Sulpici Ruf (o Rufus; Servius Sulpicius Rufus), de la tribu Lemònia, va ser un orador i jurista romà de rang eqüestre, amic de Ciceró i d'edat similar (Ciceró va néixer el 106 aC).
Nou!!: 51 aC і Servi Sulpici Rufus (cònsol) · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: 51 aC і Xina · Veure més »
Xiongnu
Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.
Nou!!: 51 aC і Xiongnu · Veure més »
