Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre 218 aC і Segona Guerra Púnica
218 aC і Segona Guerra Púnica tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Ab Urbe Condita, Alps, Àfrica, Bois (poble celta), Cartagena, Cònsol romà, Empúries, Etòlia, Exèrcit cartaginès, Filip V de Macedònia, Gals, Gàl·lia, Gneu Corneli Escipió Calvus, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal Barca, Ibers, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Lígurs, Massàlia, Península Ibèrica, Pirineus, Primera Guerra Púnica, Quinquerrem, Regne de Macedònia, República Romana, Riu Po, Riu Ticino, Saguntum, ..., Senat Romà, Setge de Sagunt, Sicília, Tàrraco, Titus Livi. Ampliar l'índex (5 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
218 aC і Ab Urbe Condita · Ab Urbe Condita і Segona Guerra Púnica ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
218 aC і Alps · Alps і Segona Guerra Púnica ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і 218 aC · Àfrica і Segona Guerra Púnica ·
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
218 aC і Bois (poble celta) · Bois (poble celta) і Segona Guerra Púnica ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
218 aC і Cartagena · Cartagena і Segona Guerra Púnica ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
218 aC і Cònsol romà · Cònsol romà і Segona Guerra Púnica ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
218 aC і Empúries · Empúries і Segona Guerra Púnica ·
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
218 aC і Etòlia · Etòlia і Segona Guerra Púnica ·
Exèrcit cartaginès
Soldat cartaginès. L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago.
218 aC і Exèrcit cartaginès · Exèrcit cartaginès і Segona Guerra Púnica ·
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
218 aC і Filip V de Macedònia · Filip V de Macedònia і Segona Guerra Púnica ·
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
218 aC і Gals · Gals і Segona Guerra Púnica ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
218 aC і Gàl·lia · Gàl·lia і Segona Guerra Púnica ·
Gneu Corneli Escipió Calvus
Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.
218 aC і Gneu Corneli Escipió Calvus · Gneu Corneli Escipió Calvus і Segona Guerra Púnica ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
218 aC і Hamílcar Barca · Hamílcar Barca і Segona Guerra Púnica ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
218 aC і Hanníbal Barca (247 aC) · Hanníbal Barca (247 aC) і Segona Guerra Púnica ·
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
218 aC і Hàsdrubal Barca · Hàsdrubal Barca і Segona Guerra Púnica ·
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
218 aC і Ibers · Ibers і Segona Guerra Púnica ·
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
218 aC і Imperi Cartaginès · Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
218 aC і Imperi Romà · Imperi Romà і Segona Guerra Púnica ·
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
218 aC і Lígurs · Lígurs і Segona Guerra Púnica ·
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
218 aC і Massàlia · Massàlia і Segona Guerra Púnica ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
218 aC і Península Ibèrica · Península Ibèrica і Segona Guerra Púnica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
218 aC і Pirineus · Pirineus і Segona Guerra Púnica ·
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
218 aC і Primera Guerra Púnica · Primera Guerra Púnica і Segona Guerra Púnica ·
Quinquerrem
XIX del sistema d'una quinquerrem, amb cinc nivells de rems. Una quinquerrem (del llatí quinquerēmis, on quinque.
218 aC і Quinquerrem · Quinquerrem і Segona Guerra Púnica ·
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
218 aC і Regne de Macedònia · Regne de Macedònia і Segona Guerra Púnica ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
218 aC і República Romana · República Romana і Segona Guerra Púnica ·
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
218 aC і Riu Po · Riu Po і Segona Guerra Púnica ·
Riu Ticino
El riu Ticino (Tessin en alemany i francès, Tisín, Tesìn o Tzìch en llombard i piemontès, antigament Ticinus en llatí) és un riu del sud de Suïssa i del nord d'Itàlia, el principal tributari del Po per volum d'aigua i, en termes absoluts, el segon riu més cabalós d'Itàlia després d'aquest darrer.
218 aC і Riu Ticino · Riu Ticino і Segona Guerra Púnica ·
Saguntum
Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.
218 aC і Saguntum · Saguntum і Segona Guerra Púnica ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
218 aC і Senat Romà · Segona Guerra Púnica і Senat Romà ·
Setge de Sagunt
El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.
218 aC і Setge de Sagunt · Segona Guerra Púnica і Setge de Sagunt ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
218 aC і Sicília · Segona Guerra Púnica і Sicília ·
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
218 aC і Tàrraco · Segona Guerra Púnica і Tàrraco ·
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen 218 aC і Segona Guerra Púnica
- Què tenen en comú 218 aC і Segona Guerra Púnica
- Semblances entre 218 aC і Segona Guerra Púnica
Comparació entre 218 aC і Segona Guerra Púnica
218 aC té 76 relacions, mentre que Segona Guerra Púnica té 179. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 13.73% = 35 / (76 + 179).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre 218 aC і Segona Guerra Púnica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
