2000 і Forces de Defensa d'Israel

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre 2000 і Forces de Defensa d'Israel

2000 vs. Forces de Defensa d'Israel

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte. Les Forces de Defensa d'Israel, abreujadament FDI (en hebreu צבא הגנה לישראל,, anomenades abreujadament צה»ל (Tsàhal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la «defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel» i la «protecció dels seus habitants». Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de l'any 1948, el Tsàhal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat. Una ordre del ministre de Defensa David Ben-Gurion el 26 de maig de 1948, va crear oficialment les Forces de Defensa d'Israel com un exèrcit de lleva format a partir del grup paramilitar Haganà, amb la incorporació dels grups militants Irgun i Lehi. Les FDI van servir com a forces armades d'Israel en totes les grans operacions-incloent militars del país -inclosa la guerra de Palestina del 1948, les Operacions de represàlia (1951-1956), la Guerra del Sinaí (1956), la Guerra de l'Aigua (1964-1967), la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de desgast (1967-1970), la Batalla de Karameh (1968), l'Operació Primavera de Joventut (com a part de l'Operació Ira de Déu), la Guerra del Yom Kippur (1973), l'Operació Entebbe (1976), l'Operació Litani (1978), la Guerra del Líban de 1982, el Conflicte del sud del Líban (1985-2000), la Primera Intifada (1987-1993), la Segona Intifada (2000-2005), l'Operació Escut Defensiu (2002), la Guerra del Líban de 2006, l'Operació Plom Fos, l'Operació Columna de Núvol i la recent Operació Marge Protector del 2014 -. El nombre de guerres i conflictes fronterers en els quals l'exèrcit israelià ha estat involucrat en la seva curta història fa que sigui una de les forces armades més ben entrenades del món en el desenvolupament de la batalla. Tot i que originalment les FDI van operar en tres fronts -contra el Líban i Síria al nord, Jordània i Iraq a l'est, i Egipte al sud després dels acords de pau egipci-israelians del 1979 posteriors a la Pau de Camp David, han concentrat les seves activitats al Sud del Líban i als Territoris Palestins, inclosa la Primera i la Segona Intifada. Les Forces de Defensa d'Israel es diferencia de la majoria de les forces armades al món de moltes maneres. Les diferències inclouen el reclutament obligatori de les dones i la seva estructura, que posa l'accent en les estretes relacions entre l'exèrcit, la marina i la força aèria. Des de la seva fundació, les FDI han estat dissenyades específicament perquè coincideixin amb la situació de seguretat única d'Israel. Les FID són una de les institucions més importants de la societat israeliana, i influeixen en l'economia del país, la cultura i l'escena política. El 1965, les Forces de Defensa d'Israel va ser guardonades amb el Premi Israel per la seva contribució a l'educació. L'exèrcit israelià utilitza diverses tecnologies desenvolupades a Israel, moltes d'ells fetes específicament per satisfer les necessitats de les FDI, com el carro de combat principal Merkava, el transport blindat de personal Achzarit, sistemes armamentístics d'alta tecnologia, el sistema de defensa de míssils Cúpula de Ferro, el sistema de protecció activa per a vehicles Trophy, i els rifles d'assalt la IMI Galil i el fusell Tavor. El subfusell Uzi va ser inventat a Israel i fou utilitzat per l'exèrcit israelià fins al desembre de 2003, la qual cosa posava fi a un període de servei que va començar el 1954. Després del 1967, l'exèrcit israelià manté estretes relacions militars amb els Estats Units, inclosa la cooperació al desenvolupament, com al jet F-15I, el sistema de defensa làser Thel, i el sistema de defensa de míssils Arrow.

Ariel Xaron

Ariel Xaron (אריאל שרון; AFI / aʁiˈ(ʔ)el ʃaˈʁon/, (Kefar Malal, Jaffa, Palestina, 26 de febrer de 1928 - Tel Aviv, Israel, 11 de gener de 2014) fou un militar i polític israelià, Primer Ministre d'Israel entre el març de 2001 i l'abril de 2006, quan fou rellevat del seu càrrec per un atac de feridura que patí el 4 de gener de 2006. L'abril de 2006 les seves competències van ser assumides per Ehud Olmert. Va morir després de vuit anys d'estar en estat vegetatiu a causa d'un accident vascular cerebral.

2000 і Ariel Xaron · Ariel Xaron і Forces de Defensa d'Israel · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

2000 і França · Forces de Defensa d'Israel і França · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

2000 і Jerusalem · Forces de Defensa d'Israel і Jerusalem · Veure més »

Segona intifada

La segona intifada o intifada d'al-Aqsa és el nom donat a la rebel·lió palestina que representà un període de violència intensa entre palestins i israelians entre els anys 2000 i 2005.

2000 і Segona intifada · Forces de Defensa d'Israel і Segona intifada · Veure més »