Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

1814

Índex 1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

147 les relacions: Absolutisme, Adolf von Henselt, Adolphe Sax, Adriana Johanna Haanen, Alemanya, Amalia Lindegren, Arnold Joseph Blaes, Arthur Wellesley, Àustria, Barcelona, Batalla de Rancagua, Batalla del port del Buceo, Baviera, Bèlgica, Brussel·les, Canadà, Carta de 1814, Castell de Fontainebleau, Catalans, Catedràtic d'universitat, Cirurgià, Confederació del Rin, Congrés de Viena, Constitució Espanyola de 1812, Corts de Cadis, Cristià VIII de Dinamarca, De iure, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, Dinamarca, Dinant, Dinastia borbònica, Elba (illa), Emperador, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estatunidencs, Estocolm, Ferran VII d'Espanya, Filòsof, França, Gran Bretanya, Groenlàndia, Guerra anglo-americana de 1812-1815, Guerra de la Independència Argentina, Guerra del Francès, Guerres d'independència hispanoamericanes, Ignasi Lacaba i Vila, Illes Fèroe, Imperi Rus, Islàndia, ..., Joan Prim i Prats, Johann Gottlieb Fichte, Josefina de Beauharnais, Josepa Domènica Català de Valeriola, Joseph Ignace Guillotin, Llista de reis de França, Lluís XVIII de França, Madrid, Manga, Marie Cornélie Falcon, Marquès de Sade, Martinica, Mezzosoprano, Mikhaïl Bakunin, Montevideo, Napoleó Bonaparte, Neerlandesos, Noruega, Oosterhout, Països Baixos, París, Pintor, Prússia, Província de Tarragona, Rancagua, Regne Unit, Reus, Riu de la Plata, Roma, Saint-Maurice (Val-de-Marne), Saxòfon, Schwabach, Setge de Montevideo (1812-1814), Sisena Coalició, Soprano dramàtica, Suècia, Taràs Xevtxenko, Tractat de Chaumont, Tractat de Fontainebleau (1814), Tractat de Gant, Tractat de Kiel, Tractat de París (1814), Ucraïna, Universitat Pompeu Fabra, Uruguai, Uruguai (desambiguació), València, Veneçuela, Xile, 1 d'octubre, 1 de març, 10 d'abril, 11 d'abril, 11 de setembre, 12 de maig, 13 d'agost, 14 de gener, 14 de juny, 16 de desembre, 17 de maig, 1738, 1740, 1762, 1763, 1764, 18 de febrer, 1804, 1851, 1865, 1874, 1876, 1889, 1891, 1894, 1895, 19 de novembre, 2 d'octubre, 2 de desembre, 22 de maig, 22 de març, 23 de juny, 24 d'octubre, 24 de desembre, 25 de març, 26 de març, 27 de gener, 28 de gener, 28 de maig, 29 de maig, 30 de maig, 31 de març, 4 de juny, 4 de maig, 6 d'abril, 6 de febrer, 6 de novembre, 9 de març. Ampliar l'índex (97 més) »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: 1814 і Absolutisme · Veure més »

Adolf von Henselt

fou un pianista i compositor alemany.

Nou!!: 1814 і Adolf von Henselt · Veure més »

Adolphe Sax

Antoine-Joseph Sax, més conegut pel pseudònim Adolphe Sax (Dinant, Bèlgica, 6 de novembre de 1814 - París, 4 de febrer de 1894), fou l'inventor del saxòfon.

Nou!!: 1814 і Adolphe Sax · Veure més »

Adriana Johanna Haanen

Adriana Johanna Haanen (Oosterhout, 14 de juny de 1814 – Oosterbeek, Renkum, 8 d'octubre de 1895) va ser una pintora neerlandesa.

Nou!!: 1814 і Adriana Johanna Haanen · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: 1814 і Alemanya · Veure més »

Amalia Lindegren

Amalia Lindegren (Estocolm, 22 de maig de 1814-ibídem, 27 de desembre de 1891) va ser una pintora sueca i membre de la Reial Acadèmia Sueca de les Arts (1856).

Nou!!: 1814 і Amalia Lindegren · Veure més »

Arnold Joseph Blaes

Arnold Joseph Blaes (Brussel·les, 1814 - 11 de gener de 1892) fou un clarinetista belga.

Nou!!: 1814 і Arnold Joseph Blaes · Veure més »

Arthur Wellesley

El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)Wellesley (2008).

Nou!!: 1814 і Arthur Wellesley · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: 1814 і Àustria · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: 1814 і Barcelona · Veure més »

Batalla de Rancagua

Es coneix com Batalla o Desastre de Rancagua a l'últim dels enfrontaments de l'anomenada Pàtria Vella, que hi van haver els dies 1 i 2 d'octubre del 1814 a la ciutat de Rancagua, Xile; Un poderós exèrcit reialista de cinc mil soldats va destruir la resistència patriota, va anul·lar temporalment la independència de Xile i va significar la fi de la Pàtria Vella, donant inici a la reconquesta espanyola.

Nou!!: 1814 і Batalla de Rancagua · Veure més »

Batalla del port del Buceo

La batalla naval del Buceo, va ser part de la Campanya Naval del 1814, es va desenvolupar entre el 14 i el 17 de maig de 1814 i va enfrontar a la flota espanyola al comandament del Comandant de l'Apostadero de Montevideo, el capità de navili Miguel de la Sierra i la fulminant esquadrilla formada pel govern revolucionari de Buenos Aires que comandava William Brown.

Nou!!: 1814 і Batalla del port del Buceo · Veure més »

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: 1814 і Baviera · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: 1814 і Bèlgica · Veure més »

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: 1814 і Brussel·les · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: 1814 і Canadà · Veure més »

Carta de 1814

La Carta del 1814 va ser un document constitucional aprovat a França el 4 de juny de 1814.

Nou!!: 1814 і Carta de 1814 · Veure més »

Castell de Fontainebleau

El castell de Fontainebleau és un castell renaixentista al costat de la ciutat de Fontainebleau, al departament de Sena i Marne.

Nou!!: 1814 і Castell de Fontainebleau · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: 1814 і Catalans · Veure més »

Catedràtic d'universitat

Un catedràtic d'universitat (CU), dins el sistema universitari espanyol, és un professor i investigador que ha d'haver passat una sèrie de requisits per haver assolit aquesta plaça del cos de funcionaris.

Nou!!: 1814 і Catedràtic d'universitat · Veure més »

Cirurgià

Un cirurgià, o una cirurgiana, en medicina moderna, és qui practica la cirurgia.

Nou!!: 1814 і Cirurgià · Veure més »

Confederació del Rin

La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).

Nou!!: 1814 і Confederació del Rin · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: 1814 і Congrés de Viena · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: 1814 і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: 1814 і Corts de Cadis · Veure més »

Cristià VIII de Dinamarca

Cristià VIII de Dinamarca (Copenhaguen 1786 - 1848).

Nou!!: 1814 і Cristià VIII de Dinamarca · Veure més »

De iure

De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.

Nou!!: 1814 і De iure · Veure més »

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.

Nou!!: 1814 і Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Nou!!: 1814 і Dinamarca · Veure més »

Dinant

Dinant és un municipi belga de la província de Namur, que forma part de la regió valona.

Nou!!: 1814 і Dinant · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: 1814 і Dinastia borbònica · Veure més »

Elba (illa)

Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.

Nou!!: 1814 і Elba (illa) · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: 1814 і Emperador · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: 1814 і Espanya · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: 1814 і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estatunidencs

Els estatunidencs, que hom anomena més sovint, tot i que impròpiament, nord-americans o americans, són un grup humà heterogeni definit bàsicament pel fet de ser nacionals o ciutadans dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: 1814 і Estatunidencs · Veure més »

Estocolm

Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.

Nou!!: 1814 і Estocolm · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: 1814 і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Filòsof

Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.

Nou!!: 1814 і Filòsof · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: 1814 і França · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: 1814 і Gran Bretanya · Veure més »

Groenlàndia

Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.

Nou!!: 1814 і Groenlàndia · Veure més »

Guerra anglo-americana de 1812-1815

Principals escenaris de la Guerra. La Guerra anglo-nord-americana també coneguda com a Guerra anglo-americana o Guerra del 1812 va ser una guerra que va enfrontar els Estats Units contra el Regne Unit i les seves colònies canadenques, que van lluitar entre 1812 i 1815 per terra i mar.

Nou!!: 1814 і Guerra anglo-americana de 1812-1815 · Veure més »

Guerra de la Independència Argentina

S'anomena Guerra de la Independència Argentina o de les Províncies Unides del Riu de la Plata al conjunt de combats i campanyes militars ocorreguts en el marc de les guerres d'independència hispanoamericanes en diversos països d'Amèrica del sud, en què van participar forces militars de les Províncies Unides del Riu de la Plata, l'estat que va succeir al Virregnat del Riu de la Plata i que va precedir la República Argentina.

Nou!!: 1814 і Guerra de la Independència Argentina · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: 1814 і Guerra del Francès · Veure més »

Guerres d'independència hispanoamericanes

Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.

Nou!!: 1814 і Guerres d'independència hispanoamericanes · Veure més »

Ignasi Lacaba i Vila

Ignasi Lacaba i Vila (Barcelona, 12 de desembre de 1745 - Roma, 19 de novembre de 1814) fou un notable cirurgià i catedràtic d'aquesta disciplina a Madrid.

Nou!!: 1814 і Ignasi Lacaba i Vila · Veure més »

Illes Fèroe

Les Illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega.

Nou!!: 1814 і Illes Fèroe · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: 1814 і Imperi Rus · Veure més »

Islàndia

Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.

Nou!!: 1814 і Islàndia · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: 1814 і Joan Prim i Prats · Veure més »

Johann Gottlieb Fichte

Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany de gran importància en la història del pensament occidental.

Nou!!: 1814 і Johann Gottlieb Fichte · Veure més »

Josefina de Beauharnais

L'Emperadriu Josefina el 1801 Josefina de Beauharnais (nom de naixença: Marie Josèphe Rose Tascher de la Pagerie) (Les Trois-Îlets, Martinica, 23 de juny de 1763 - Rueil-Malmaison, 29 de maig de 1814) coneguda universalment com a Josefina, fou coronada emperadriu de França el 1804 pel seu marit Napoleó Bonaparte a la mateixa cerimònia en què ell es va autoproclamar emperador.

Nou!!: 1814 і Josefina de Beauharnais · Veure més »

Josepa Domènica Català de Valeriola

Josepa Domènica Català de Valeriola i Luxan, més coneguda pel seu títol nobiliari de més rang, el de duquessa d'Almodóvar (València 1 de novembre de 1764 - 6 de febrer de 1814) fou una aristòcrata valenciana posseïdora de nombrosos títols nobiliaris, i tingué la dignitat de Grandesa d'Espanya.

Nou!!: 1814 і Josepa Domènica Català de Valeriola · Veure més »

Joseph Ignace Guillotin

Joseph Ignace Guillotin (Saintes, 28 de maig de 1738 - París, 26 de març de 1814) va ser un metge i diputat francès.

Nou!!: 1814 і Joseph Ignace Guillotin · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: 1814 і Llista de reis de França · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: 1814 і Lluís XVIII de França · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: 1814 і Madrid · Veure més »

Manga

Wikipe-tan, un personatge típicament manga.El manga (漫画, en kanji; まんが, en hiragana; マンガ, en katakana) és el còmic d'origen japonès, desenvolupat al final del.

Nou!!: 1814 і Manga · Veure més »

Marie Cornélie Falcon

fou una cantant d'òpera francesa del segle XIX.

Nou!!: 1814 і Marie Cornélie Falcon · Veure més »

Marquès de Sade

Donatien Alphonse François de Sade, conegut pel seu títol de marquès de Sade (París, 2 de juny de 1740 – Charenton-Saint-Maurice, 2 de desembre de 1814), va ser un escriptor francès, autor de Justine o les dissorts de la virtut, Història d'Aline i Valcour i altres nombroses novel·les, contes i peces de teatre.

Nou!!: 1814 і Marquès de Sade · Veure més »

Martinica

Martinica (en francès, Martinique, en crioll antillà Matnik) és una illa que forma una regió i un departament d'ultramar (ROM-DOM) francès.

Nou!!: 1814 і Martinica · Veure més »

Mezzosoprano

La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt.

Nou!!: 1814 і Mezzosoprano · Veure més »

Mikhaïl Bakunin

va ser un pensador i activista anarquista rus, socialista, fundador de l'anarquisme col·lectivista.

Nou!!: 1814 і Mikhaïl Bakunin · Veure més »

Montevideo

Montevideo (coneguda antigament en castellà com La Muy Fiel y Reconquistadora San Felipe y Santiago de Montevideo, i en portuguès com Montevidéu) és la capital, la ciutat més gran i el port principal de l'Uruguai.

Nou!!: 1814 і Montevideo · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: 1814 і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Neerlandesos

Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.

Nou!!: 1814 і Neerlandesos · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Nou!!: 1814 і Noruega · Veure més »

Oosterhout

Oosterhout és un municipi de la província del Brabant del Nord, al sud dels Països Baixos.

Nou!!: 1814 і Oosterhout · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: 1814 і Països Baixos · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: 1814 і París · Veure més »

Pintor

Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.

Nou!!: 1814 і Pintor · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: 1814 і Prússia · Veure més »

Província de Tarragona

La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).

Nou!!: 1814 і Província de Tarragona · Veure més »

Rancagua

Rancagua és una ciutat i comuna xilena capital de la regió d'O'Higgins i de la província de Cachapoal, amb 214.344 habitants, té una superfície de 260 km², segon la datació del cens de 2002.

Nou!!: 1814 і Rancagua · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: 1814 і Regne Unit · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: 1814 і Reus · Veure més »

Riu de la Plata

El Riu de la Plata és l'estuari creat pel riu Paranà i el riu Uruguai, formant sobre la costa atlàntica de l'Amèrica del Sud una osca triangular de 290 km de llarg.

Nou!!: 1814 і Riu de la Plata · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: 1814 і Roma · Veure més »

Saint-Maurice (Val-de-Marne)

Saint-Maurice és un municipi francès, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: 1814 і Saint-Maurice (Val-de-Marne) · Veure més »

Saxòfon

Saxòfon tenor, Adolphe Sax, París, ca. 1850, MDMB 857, al fons del Museu de la Música de Barcelona El saxòfon o saxofon (de Sax, del seu creador i phonos, so en grec), és un instrument de vent de llengüeta simple i de tub cònic, considerat de vent de fusta en la classificació tradicional dels instruments, i en el grup 422.212 de la classificació de Hornbostel-Sachs.

Nou!!: 1814 і Saxòfon · Veure més »

Schwabach

Schwabach (en fràncic oriental Schwouba) és una ciutat alemanya d'uns 40.000 habitants a prop de Nuremberg, al centre de la regió de Francònia, al nord de Baviera (Alemanya).

Nou!!: 1814 і Schwabach · Veure més »

Setge de Montevideo (1812-1814)

El Segon Setge de Montevideo va tenir lloc durant la Guerra de la Independència Argentina i fou el setge militar de la ciutat de Montevideo per part de les forces de l'Exèrcit Argentí i d'altres forces auxiliars orientals.

Nou!!: 1814 і Setge de Montevideo (1812-1814) · Veure més »

Sisena Coalició

La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.

Nou!!: 1814 і Sisena Coalició · Veure més »

Soprano dramàtica

En la classificació de les veus humanes, la soprano dramàtica és un tipus de soprano que es diferencia de les altres per posseir un timbre més ple, més ample i amb uns bons greus.

Nou!!: 1814 і Soprano dramàtica · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: 1814 і Suècia · Veure més »

Taràs Xevtxenko

Taràs Hryhórovytx Xevtxenko (alt.: Taràs Hrihórovitx Xevtxenko, en ucraïnès: Тарас Григорович Шевченко, poble de Mórintsi, gubèrnia de Kíiv, actual óblast de Txerkassy, 9 de març de 1814 — Sant Petersburg, Imperi Rus, 10 de març de 1861), també conegut com a Kobzar (Кобзар), fou un poeta, artista i humanista ucraïnès del període romàntic.

Nou!!: 1814 і Taràs Xevtxenko · Veure més »

Tractat de Chaumont

Els Acords de Chaumont (o Tractat de Chaumont), van ser una sèrie d'acords signats per separat entre l'Imperi austríac, el Regne de Prussia, l'Imperi rus i el Regne Unit, signats l'1 Març de 1814, tot i que la signatura real va tenir lloc entre el 9 i el 19 de Març.

Nou!!: 1814 і Tractat de Chaumont · Veure més »

Tractat de Fontainebleau (1814)

El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril del 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Imperi Austríac, Hongria, Imperi Rus i Regne de Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la Sisena Coalició.

Nou!!: 1814 і Tractat de Fontainebleau (1814) · Veure més »

Tractat de Gant

El Tractat de Gant, signat el 24 de desembre de 1814 a Gant (en Bèlgica, en l'actualitat), va ser la pau que va donar fi a la Guerra Anglo-Americana de 1812-1815 entre els Estats Units i el Regne Unit.

Nou!!: 1814 і Tractat de Gant · Veure més »

Tractat de Kiel

Part del tractat referent a Noruega traduïda al suec, any 1814. El Tractat de Kiel va ser un acord internacional entre Suècia i el Regne de Dinamarca-Noruega signat el 14 de gener de 1814 a la ciutat Alemanya de Kiel.

Nou!!: 1814 і Tractat de Kiel · Veure més »

Tractat de París (1814)

El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.

Nou!!: 1814 і Tractat de París (1814) · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: 1814 і Ucraïna · Veure més »

Universitat Pompeu Fabra

La Universitat Pompeu Fabra (UPF), creada el 18 de juny de 1990, és una universitat pública situada a Barcelona.

Nou!!: 1814 і Universitat Pompeu Fabra · Veure més »

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Nou!!: 1814 і Uruguai · Veure més »

Uruguai (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: 1814 і Uruguai (desambiguació) · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: 1814 і València · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: 1814 і Veneçuela · Veure més »

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Nou!!: 1814 і Xile · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 1 d'octubre · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 1 de març · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 10 d'abril · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 11 d'abril · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 11 de setembre · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 12 de maig · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 13 d'agost · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1814 і 14 de gener · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 14 de juny · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 16 de desembre · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 17 de maig · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1814 і 1738 · Veure més »

1740

;Països Catalans.

Nou!!: 1814 і 1740 · Veure més »

1762

Sense descripció.

Nou!!: 1814 і 1762 · Veure més »

1763

Llinda al carrer Sant Josep de Calella.

Nou!!: 1814 і 1763 · Veure més »

1764

Sense descripció.

Nou!!: 1814 і 1764 · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1814 і 18 de febrer · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1814 і 1804 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1814 і 1851 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: 1814 і 1865 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: 1814 і 1874 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: 1814 і 1876 · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: 1814 і 1889 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: 1814 і 1891 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: 1814 і 1894 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: 1814 і 1895 · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 19 de novembre · Veure més »

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 2 d'octubre · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 2 de desembre · Veure més »

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 22 de maig · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 22 de març · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 23 de juny · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 24 d'octubre · Veure més »

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 24 de desembre · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 25 de març · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 26 de març · Veure més »

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1814 і 27 de gener · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1814 і 28 de gener · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 28 de maig · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 29 de maig · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 30 de maig · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 31 de març · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 4 de juny · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 4 de maig · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 6 d'abril · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1814 і 6 de febrer · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 6 de novembre · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1814 і 9 de març · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »