Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre 1714 і Sacre Imperi Romanogermànic
1714 і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Àustria, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Corona de Castella i Lleó, Decrets de Nova Planta, Espanya, Felip V d'Espanya, França, Guerra de Successió Espanyola, Itàlia, Regne de França, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Suïssa, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Rastatt, 3 de febrer, 6 de maig.
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
1714 і Alemanya · Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і 1714 · Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
1714 і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
1714 і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
1714 і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
1714 і Espanya · Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
1714 і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
1714 і França · França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
1714 і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
1714 і Itàlia · Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
1714 і Regne de França · Regne de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
1714 і Rin · Rin і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
1714 і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
1714 і Suïssa · Sacre Imperi Romanogermànic і Suïssa ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
1714 і Tractat d'Utrecht · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
1714 і Tractat de Baden · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Baden ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
1714 і Tractat de Rastatt · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt ·
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
1714 і 3 de febrer · 3 de febrer і Sacre Imperi Romanogermànic ·
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
1714 і 6 de maig · 6 de maig і Sacre Imperi Romanogermànic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen 1714 і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú 1714 і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre 1714 і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre 1714 і Sacre Imperi Romanogermànic
1714 té 134 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 2.80% = 19 / (134 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre 1714 і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
