Taula de continguts
83 les relacions: Acta d'Unió (1707), Aixecament austriacista de Menorca, Anglaterra, Aurangzeb, Austriacistes, Basilea, Batalla d'Almansa, Borbó (ciutat), Botifler, Bunyol, Caldera de Santorí, Calendari julià, Carl von Linné, Carles XII de Suècia, Carlo Goldoni, Catarroja, Codi Gregorià, Companyia de Jesús, Dècan, Decrets de Nova Planta, Dimecres, Dissabte, Dret de conquesta, Ducat d'Orleans, El criat de dos amos, Erfurt, Erupció Hōei del Mont Fuji, Escala de Richter, Escòcia, Escultura, Espanyols, Francisco Salzillo, Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, Guerra de Successió Espanyola, Història natural, Imperi Mogol, James Fitz-James Stuart, Jean Del Cour, Jean-François Gerbillon, Jena, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan V de Portugal, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Kaspar von Stieler, Leonhard Euler, Lieja, Llista de temes anomenats en honor de Leonhard Euler, Lluís de França (duc de Bretanya), Madame de Montespan, Montbard, ... Ampliar l'índex (33 més) »
Acta d'Unió (1707)
Anna I de la Gran Bretanya. L'Acta d'Unió de 1707 (en anglès: Acts of Union) fou un seguit de lleis aprovades pels Parlaments del Regne d'Anglaterra i Escòcia entre 1706 i 1707 per implementar la unió jurídica entre els dos països, creant el nou Regne Unit de la Gran Bretanya durant el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya.
Veure 1707 і Acta d'Unió (1707)
Aixecament austriacista de Menorca
LAixecament austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure 1707 і Aixecament austriacista de Menorca
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure 1707 і Anglaterra
Aurangzeb
Abu l-Mudhaffar Muhammad Muhyi l-Din Awrangzib Alamgir Badxah i-Ghazi, conegut com a Aurangzeb (Dhod, a Malwa, 24 d'octubre de 1618 - Dècan, 2 de març del 1707) fou emperador mogol de Delhi.
Veure 1707 і Aurangzeb
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Veure 1707 і Austriacistes
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Veure 1707 і Basilea
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure 1707 і Batalla d'Almansa
Borbó (ciutat)
Borbó o Bourbon-l'Archambault (en català tradicional: Borbó en francès: Bourbon i oficialment Bourbon-l'Archambault; en occità: Borbon, Borbon d'Archambaud) és un municipi francès, situat al departament de l'Alier i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure 1707 і Borbó (ciutat)
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Veure 1707 і Botifler
Bunyol
Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Veure 1707 і Bunyol
Caldera de Santorí
La caldera de Santorí és una gran caldera volcànica situada a la zona sud del mar Egeu, a 120 quilòmetres de Creta.
Veure 1707 і Caldera de Santorí
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Veure 1707 і Calendari julià
Carl von Linné
Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».
Veure 1707 і Carl von Linné
Carles XII de Suècia
, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.
Veure 1707 і Carles XII de Suècia
Carlo Goldoni
Carlo Goldoni (Venècia, 25 de febrer de 1707 - París, 6 de febrer de 1793) va ser un dramaturg venecià de gran èxit.
Veure 1707 і Carlo Goldoni
Catarroja
Catarroja és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.
Veure 1707 і Catarroja
Codi Gregorià
El Codi Gregorià o Còdex Gregorià (en llatí Codex Gregorianus) era un codi legal compilat pel jurista Gregorià (de vegades anomenat erròniament Gregori).
Veure 1707 і Codi Gregorià
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure 1707 і Companyia de Jesús
Dècan
Altiplà del Dècan El Dècan és un altiplà disseccionat que ocupa la major part de la zona central i meridional del subcontinent indi.
Veure 1707 і Dècan
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure 1707 і Decrets de Nova Planta
Dimecres
Un carrer de Riudecanyes porta el nom d'aquest dia de la setmana. El dimecres és el tercer dia de la setmana.
Veure 1707 і Dimecres
Dissabte
El dissabte és el sisè dia de la setmana civil, o setè en el còmput antic i cristià.
Veure 1707 і Dissabte
Dret de conquesta
Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.
Veure 1707 і Dret de conquesta
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Veure 1707 і Ducat d'Orleans
El criat de dos amos
El criat de dos amos (Il servitore di due padroni o Arlecchino servitore di due padroni en l'original italià) és una famosa comèdia en 3 actes de Carlo Goldoni, escrita l'any 1745.
Veure 1707 і El criat de dos amos
Erfurt
Erfurt és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Turíngia.
Veure 1707 і Erfurt
Erupció Hōei del Mont Fuji
Formacions posteriors a l'erupció vist des del sud:'''1''': 1r cràter; '''2''': 2n cràter; '''3''': 3r cràter; '''4''': Mont Hōei LErupció Hōei del Mont Fuji (宝永大噴火, Hōei dai funka?) va tenir lloc el 1707 (el quart any del període Hōei segons el calendari tradicional japonès).
Veure 1707 і Erupció Hōei del Mont Fuji
Escala de Richter
Lescala sismològica de Richter, també coneguda com a escala de magnitud local (M_L), és una escala logarítmica de base 10 arbitrària que assigna un nombre per quantificar l'efecte d'un terratrèmol.
Veure 1707 і Escala de Richter
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure 1707 і Escòcia
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure 1707 і Escultura
Espanyols
Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.
Veure 1707 і Espanyols
Francisco Salzillo
Francisco Salzillo i Alcaraz (Ciutat de Múrcia, 12 de maig de 1707 - 2 de març de 1783) fou un escultor barroc murcià especialitzat en la producció d'imatgeria religiosa en fusta policromada.
Veure 1707 і Francisco Salzillo
Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon
Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon (Montbard, 7 de setembre de 1707 - París, 16 d'abril de 1788), va ser un naturalista, matemàtic, biòleg, cosmòleg i escriptor francès.
Veure 1707 і Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure 1707 і Guerra de Successió Espanyola
Història natural
Làmina d'història natural, 1728, Cyclopaedia La història natural és la investigació científica de plantes i d'animals inclinant-se més cap a l'observació que cap a l'experimentació.
Veure 1707 і Història natural
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Veure 1707 і Imperi Mogol
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure 1707 і James Fitz-James Stuart
Jean Del Cour
Jean Del Cour (nascut a Hamoir (principat de Stavelot-Malmedy) el 1631 - mort a Lieja (Principat de Lieja) 1707) fou un escultor de l'època barroca.
Veure 1707 і Jean Del Cour
Jean-François Gerbillon
Jean-François Gerbillon (Verdun 1654 - Pequín 1707), missioner jesuïta que va desenvolupar una important tasca com a matemàtic i científic a la Xina durant el regnat de l'emperador Kangxi a principis de la dinastia Qing.
Veure 1707 і Jean-François Gerbillon
Jena
Jena és una ciutat d'Alemanya situada a la riba del riu Saale.
Veure 1707 і Jena
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Veure 1707 і Joan Baptista Basset i Ramos
Joan V de Portugal
Joan V de Portugal dit el Magnànim (Lisboa, 22 d'octubre de 1689 - ibídem 31 de juliol de 1750) fou príncep del Brasil (1689 – 1706) i rei de Portugal (1706 – 1750).
Veure 1707 і Joan V de Portugal
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Veure 1707 і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Kaspar von Stieler
Kaspar von Stieler (Erfurt, 1632 — 1707) va ser un escriptor i lingüista en alemany que treballà com a secretari en diverses corts i administracions.
Veure 1707 і Kaspar von Stieler
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Veure 1707 і Leonhard Euler
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Veure 1707 і Lieja
Llista de temes anomenats en honor de Leonhard Euler
En matemàtiques i física hi ha un gran nombre de temes anomenats en honor de Leonhard Euler, molts dels quals inclouen la seva pròpia funció única, equació, fórmula, identitat, número o qualsevol altra entitat matemàtica; tots ells, però, han estat designats amb noms simples i ambigus com ara funció d'Euler, equació d'Euler o fórmula d'Euler.
Veure 1707 і Llista de temes anomenats en honor de Leonhard Euler
Lluís de França (duc de Bretanya)
Lluís de França, duc de Bretanya (Versalles, 8 de gener de 1707 - 8 de març de 1712).
Veure 1707 і Lluís de França (duc de Bretanya)
Madame de Montespan
fou una noble francesa.
Veure 1707 і Madame de Montespan
Montbard
Montbard és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure 1707 і Montbard
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Veure 1707 і Palau de Versalles
Pequín
Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).
Veure 1707 і Pequín
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure 1707 і Protestantisme
Råshult
Lloc de naixement de Carl von Linné Interior del museu Råshult Råshult o Råshults Södregård, també conegut com a Linnés Råshult, és un llogaret de la parròquia de Stenbrohult, situat en l'actual municipi d'Älmhult (comtat De Kronoberg), a la província de Småland, a Suècia.
Veure 1707 і Råshult
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure 1707 і Regne de Castella
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure 1707 і Regne de França
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Veure 1707 і Regne de la Gran Bretanya
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure 1707 і Regne de València
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure 1707 і República de Venècia
Setge d'Ares
El Setge d'Ares fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament la ciutadella el 15 de juliol de 1708, acabant la presa del País Valencià.
Veure 1707 і Setge d'Ares
Setge de Dénia (1707)
El Setge de Dénia de 1707 va ser un dels episodis d'ocupació del Regne de València per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure 1707 і Setge de Dénia (1707)
Setge de Toló (1707)
El setge de Toló de 1707 va durar del 29 de juliol al 21 d'agost de 1707 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure 1707 і Setge de Toló (1707)
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure 1707 і Silèsia
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Veure 1707 і Taxonomia
Terratrèmol de Hōei de 1707
El terratrèmol de Hōei de 1707 va tenir lloc el 28 d'octubre de 1707 a les 14:00 hora local; va ser el terratrèmol més gran de la història del Japó, abans del terratrèmol i tsunami de Sendai del 2011.
Veure 1707 і Terratrèmol de Hōei de 1707
Tractat d'Altranstädt (1707)
El Tractat o Convenció d'Altranstädt el signaren Carles XII de Suècia i Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic el 31 d'agost de 1707.
Veure 1707 і Tractat d'Altranstädt (1707)
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure 1707 і València
Verdun (Mosa)
Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Veure 1707 і Verdun (Mosa)
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure 1707 і Xàtiva
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure 1707 і 1 de gener
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure 1707 і 10 de gener
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Veure 1707 і 16 d'abril
1640
;Països Catalans.
Veure 1707 і 1640
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure 1707 і 1783
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure 1707 і 18 de maig
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure 1707 і 18 de setembre
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure 1707 і 23 de maig
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure 1707 і 26 de maig
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure 1707 і 26 de març
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure 1707 і 28 d'octubre
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure 1707 і 31 d'agost
6 de febrer
El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure 1707 і 6 de febrer
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure 1707 і 8 de març