Accés més ràpid que el navegador!
51 les relacions: Arxiduc d'Àustria, Baltasar Gracián y Morales, Barcelona, Classicisme, Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, Ducat de Cardona, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, França, Frederic I de Prússia, Gabriel Manalt i Domènech, Giulio Raimondo Mazzarino, Graz, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guido Starhemberg, Imperi Otomà, Jacques Stella, Jean de Lascaris-Castellar, Jean-Jacques Olier, Kaliningrad, Katib Čelebi, Liparit III Dadiani, Llàtzer Tramulles, Lleó II Dadiani, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis d'Hongria, Lloctinent de Catalunya, Mariscal de França, Martorell, Michel Richard Delalande, Mingrèlia, Monestir de Montserrat, Montreal, Mtavari, Notre-Dame-de-Bon-Secours, Orde de Sant Joan de Jerusalem, París, Perpinyà, Philippe de La Mothe-Houdancourt, Pintor, Quebec, Viena, 11 de juliol, 15 de desembre, 16 de setembre, 1771, 2 d'abril, 24 de març, 29 d'abril, ..., 6 d'octubre. Ampliar l'índex (1 més) »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Nou!!: 1657 і Arxiduc d'Àustria · Veure més »
Baltasar Gracián y Morales
Baltasar Gracián y Morales (Belmonte de Gracián, Regne d'Aragó, 8 de gener de 1601 — Tarassona, 6 de desembre de 1658) fou un escriptor en castellà del Segle d'or espanyol que cultivà la prosa didàctica i filosòfica.
Nou!!: 1657 і Baltasar Gracián y Morales · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: 1657 і Barcelona · Veure més »
Classicisme
Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.
Nou!!: 1657 і Classicisme · Veure més »
Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici
* Per a l'orde monàstic medieval de Saint-Sulpice-des-Bois, vegeu: Orde de Sant Sulpici La Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, en llatí Societas Presbyterorum a Sancto Sulpitio, és una societat de vida apostòlica de clergues, de dret pontifici.
Nou!!: 1657 і Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: 1657 і Ducat de Cardona · Veure més »
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Nou!!: 1657 і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: 1657 і França · Veure més »
Frederic I de Prússia
Frederic I de Prússia Frederic III de Brandenburg i I de Prússia (Königsberg, 11 de juliol de 1657 - Berlín, 25 de febrer de 1713) fou el primer rei de Prússia, des del 18 de gener de 1701, fins a la seva mort.
Nou!!: 1657 і Frederic I de Prússia · Veure més »
Gabriel Manalt i Domènech
Gabriel Manalt i Domènech -citat incorrectament com a MenaltEl seu cognom, per les vacil·lacions ortogràfiques de l'època, s'ha escrit també Manald i Menald.
Nou!!: 1657 і Gabriel Manalt i Domènech · Veure més »
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Nou!!: 1657 і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »
Graz
Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.
Nou!!: 1657 і Graz · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: 1657 і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: 1657 і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Guido Starhemberg
Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.
Nou!!: 1657 і Guido Starhemberg · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: 1657 і Imperi Otomà · Veure més »
Jacques Stella
“El casament de la Mare de Déu”, obra de '''Jacques Stella''' al Magyar Szépmüvészeti Múzeum de Budapest. Jacques Stella (1596, Lió - 29 d'abril de 1657, París) fou un pintor del Classicisme francès; les seues obres es caracteritzen per elegants figures de modelat escultòric.
Nou!!: 1657 і Jacques Stella · Veure més »
Jean de Lascaris-Castellar
Jean de Lascaris-Castellar Gran Mestre de l'Orde de Malta entre 1636, quan va substituir Antoine de Paulo, fins al 14 d'agost 1657, data de la seva mort.
Nou!!: 1657 і Jean de Lascaris-Castellar · Veure més »
Jean-Jacques Olier
Jean-Jacques Olier (París, 20 setembre de 1608 - 2 d'abril de 1657) fou un sacerdot francès, representant de l'escola espiritual francesa i fundador de la Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici.
Nou!!: 1657 і Jean-Jacques Olier · Veure més »
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Nou!!: 1657 і Kaliningrad · Veure més »
Katib Čelebi
Mustafà ibn Abd Allah, també Hadjji Khalifa, de malnom Katib Çelebi fou un historiador bibliògraf i geògraf, el principal del a l'Imperi Otomà, nascut a Istanbul el 7 de febrer de 1609 i mort sobtadament el 6 d'octubre de 1657.
Nou!!: 1657 і Katib Čelebi · Veure més »
Liparit III Dadiani
Liparit III Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1657 al 1658.
Nou!!: 1657 і Liparit III Dadiani · Veure més »
Llàtzer Tramulles
Llàtzer Tramulles «el Vell» (també Llàtzer Tramulles I o Lazare Tremullas) (Vilafranca del Penedès, c.1605 – Perpinyà, 1656) va ser un escultor català que va treballar sobretot a la zona del Rosselló.
Nou!!: 1657 і Llàtzer Tramulles · Veure més »
Lleó II Dadiani
Lleó II Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1611 al 1657.
Nou!!: 1657 і Lleó II Dadiani · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: 1657 і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Nou!!: 1657 і Llista de monarques de Bohèmia · Veure més »
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Nou!!: 1657 і Llista de reis d'Hongria · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: 1657 і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Mariscal de França
El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.
Nou!!: 1657 і Mariscal de França · Veure més »
Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.
Nou!!: 1657 і Martorell · Veure més »
Michel Richard Delalande
Michel-Richard Delalande (també de Lalande) (París, 15 de desembre de 1657 - Versalles, 18 de juny de 1726) va ser un compositor, organista i violinista francès.
Nou!!: 1657 і Michel Richard Delalande · Veure més »
Mingrèlia
Mingrèlia és una regió occidental de Geòrgia.
Nou!!: 1657 і Mingrèlia · Veure més »
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Nou!!: 1657 і Monestir de Montserrat · Veure més »
Montreal
Montreal (oficialment i en francès, Montréal; en anglès, Montreal) és la ciutat més gran de la província del Quebec (Canadà), la segona ciutat francòfona del món i la segona ciutat canadenca en població i importància; la seva àrea metropolitana té 4 milions d'habitants.
Nou!!: 1657 і Montreal · Veure més »
Mtavari
Mtavari (en georgià მთავარი, traduït literalment com a "cap o líder", de t'avi, "cap", amb el prefix m-) és un títol feudal de Geòrgia, que sol traduir-se habitualment com a 'príncep'.
Nou!!: 1657 і Mtavari · Veure més »
Notre-Dame-de-Bon-Secours
Notre-Dame-de-Bon-Secours és una església de Mont-real, Canadà, fundada per Santa Marguerite Bourgeoys el 1657, tot i que l'edifici actual és de 1771.
Nou!!: 1657 і Notre-Dame-de-Bon-Secours · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: 1657 і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: 1657 і París · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1657 і Perpinyà · Veure més »
Philippe de La Mothe-Houdancourt
Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: 1657 і Philippe de La Mothe-Houdancourt · Veure més »
Pintor
Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.
Nou!!: 1657 і Pintor · Veure més »
Quebec
El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.
Nou!!: 1657 і Quebec · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: 1657 і Viena · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1657 і 11 de juliol · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1657 і 15 de desembre · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1657 і 16 de setembre · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: 1657 і 1771 · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1657 і 2 d'abril · Veure més »
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1657 і 24 de març · Veure més »
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1657 і 29 d'abril · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Nou!!: 1657 і 6 d'octubre · Veure més »
