Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

1519

Índex 1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

35 les relacions: Alexandre VI, Artista, Barcelona, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell d'Amboise, Caterina de Mèdici, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Cosme I de Mèdici, Fernão de Magalhães, Ferrara, Florència, França, Girolamo Mei, Italià, Itàlia, Leonardo da Vinci, Lucrècia Borja, Mar del Sud, Oceà Atlàntic, Pedro de Mendoza, President de la Generalitat de Catalunya, Renaixement, República de Florència, Setembre, 12 de juny, 13 d'abril, 1452, 1480, 1574, 1589, 1594, 2 de maig, 24 de juny, 27 de maig.

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: 1519 і Alexandre VI · Veure més »

Artista

Lartista és la persona que fa obres d'art.

Nou!!: 1519 і Artista · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: 1519 і Barcelona · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: 1519 і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Castell d'Amboise

El castell d'Amboise (en francès, Château d'Amboise) és un castell francès que domina des d'un promontori el riu Loira al seu pas per Amboise, al departament francès d'Indre-et-Loire, englobat en el conjunt de Castells del Loira que foren declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2000.

Nou!!: 1519 і Castell d'Amboise · Veure més »

Caterina de Mèdici

Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).

Nou!!: 1519 і Caterina de Mèdici · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: 1519 і Constitucions catalanes · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: 1519 і Corts Catalanes · Veure més »

Cosme I de Mèdici

Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.

Nou!!: 1519 і Cosme I de Mèdici · Veure més »

Fernão de Magalhães

Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.

Nou!!: 1519 і Fernão de Magalhães · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: 1519 і Ferrara · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: 1519 і Florència · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: 1519 і França · Veure més »

Girolamo Mei

Girolamo Mei (Florència, 27 de maig de 1519 - Roma, entre maig i juliol de 1594) va ser un historiador i escriptor italià, famós per haver participat en les activitats de la "Camerata Florentina", amb aportacions basades en les seves investigacions sobre el cant i la música en l'antiga Grècia.

Nou!!: 1519 і Girolamo Mei · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: 1519 і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: 1519 і Itàlia · Veure més »

Leonardo da Vinci

fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Nou!!: 1519 і Leonardo da Vinci · Veure més »

Lucrècia Borja

''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.

Nou!!: 1519 і Lucrècia Borja · Veure més »

Mar del Sud

El Mar del Sud ere el nom amb què es coneixia l'oceà Pacífic a l'època de les primeres exploracions espanyoles a Amèricaés, se l'antic nom de l'oceà Pacífic.

Nou!!: 1519 і Mar del Sud · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: 1519 і Oceà Atlàntic · Veure més »

Pedro de Mendoza

Pedro de Mendoza o Pere de Mendoça segons algunes fonts, (?-1519) fou abat de Santes Creus des del 1479 fins a la seva mort i president de la Diputació del General en el trienni 1497-1500.

Nou!!: 1519 і Pedro de Mendoza · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1519 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: 1519 і Renaixement · Veure més »

República de Florència

La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).

Nou!!: 1519 і República de Florència · Veure més »

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Nou!!: 1519 і Setembre · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1519 і 12 de juny · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1519 і 13 d'abril · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1519 і 1452 · Veure més »

1480

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1519 і 1480 · Veure més »

1574

;Països Catalans.

Nou!!: 1519 і 1574 · Veure més »

1589

122x122px.

Nou!!: 1519 і 1589 · Veure més »

1594

Llinda d'una casa de Santa Pau.

Nou!!: 1519 і 1594 · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1519 і 2 de maig · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1519 і 24 de juny · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1519 і 27 de maig · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »