Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre 'Atara і Jifna
'Atara і Jifna tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Akçe, Bani Zeid, Bir Zeit, Cens de Palestina de 1922, Cens de Palestina de 1931, Cisjordània, Consell de vila (Palestina), Dúnam, Defter, Edward Robinson (erudit), Governació de Ramal·lah i al-Bireh, Governacions de Palestina, Graella palestina, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Haiximita, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Israel, Jerusalem, Jordània, Llibre de Josuè, Mandat britànic de Palestina, Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, Palestine Exploration Fund, Ramal·lah, Segona intifada, Tel-Aviv, Village Statistics, 1945.
Akçe
Akçe fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron.
'Atara і Akçe · Akçe і Jifna ·
Bani Zeid
Bani Zeid és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 27 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah, a 45 kilòmetres al nord-oest de Jerusalem i 6 kilòmetres al sud-oest de Salfit.
'Atara і Bani Zeid · Bani Zeid і Jifna ·
Bir Zeit
Bir Zeit o Birzeit és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat al nord de Ramal·lah.
'Atara і Bir Zeit · Bir Zeit і Jifna ·
Cens de Palestina de 1922
J. B. Barron, ed. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine. (58 pages) El cens de Palestina de 1922 va ser el primer cens elaborat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, el 23 d'octubre de 1922.
'Atara і Cens de Palestina de 1922 · Cens de Palestina de 1922 і Jifna ·
Cens de Palestina de 1931
El cens de Palestina de 1931 va ser el segon cens dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina.
'Atara і Cens de Palestina de 1931 · Cens de Palestina de 1931 і Jifna ·
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
'Atara і Cisjordània · Cisjordània і Jifna ·
Consell de vila (Palestina)
Un consell de vila és un tipus de govern local utilitzat a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) per a les localitats palestines que habitualment tinguin una població d'entre 800-3,000 + habitants.
'Atara і Consell de vila (Palestina) · Consell de vila (Palestina) і Jifna ·
Dúnam
El dúnam o dönüm, també anomenat dunum o donum o encara stremma vell, turc o otomà, és una unitat de superfície pròpia de l'Imperi Otomà i encara en ús en diversos països que hi havien pertangut.
'Atara і Dúnam · Dúnam і Jifna ·
Defter
Un defter (plural: defterler) o daftar era un tipus de registre fiscal i cadastre immobiliari a l'Imperi Otomà.
'Atara і Defter · Defter і Jifna ·
Edward Robinson (erudit)
Edward Robinson (10 d'abril de 1794 - 27 de gener de 1863) va ser un erudit bíblic estatunidenc.
'Atara і Edward Robinson (erudit) · Edward Robinson (erudit) і Jifna ·
Governació de Ramal·lah i al-Bireh
La Governació de Ramal·lah i Al Bireh és una de les setze governacions de l'Estat de Palestina.
'Atara і Governació de Ramal·lah i al-Bireh · Governació de Ramal·lah i al-Bireh і Jifna ·
Governacions de Palestina
Mapa electoral de Palestina de 2006, les àrees on l'autoritat palestina és efectiva són en verd fosc i en verd clar aquelles on l'autoritat és formal Les governacions de l'Autoritat Nacional Palestina són les divisions administratives principals dels territoris palestins.
'Atara і Governacions de Palestina · Governacions de Palestina і Jifna ·
Graella palestina
La graella palestina La graella palestina (anglès Palestine grid) va ser un sistema de coordenades geogràfiques usat en el Mandat Britànic de Palestina El sistema va ser escollit pel Departament d'Agrimensura del Govern de Palestina el 1922.
'Atara і Graella palestina · Graella palestina і Jifna ·
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
'Atara і Guerra arabo-israeliana de 1948 · Guerra arabo-israeliana de 1948 і Jifna ·
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
'Atara і Guerra dels Sis Dies · Guerra dels Sis Dies і Jifna ·
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
'Atara і Haiximita · Haiximita і Jifna ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
'Atara і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Jifna ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
'Atara і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Jifna ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
'Atara і Israel · Israel і Jifna ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
'Atara і Jerusalem · Jerusalem і Jifna ·
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
'Atara і Jordània · Jifna і Jordània ·
Llibre de Josuè
Batalla de Jericó, episodi del ''Llibre de Josuè''. El llibre de Josuè és el sisè de la Tanakh hebrea, i de l'Antic Testament de la Bíblia cristiana.
'Atara і Llibre de Josuè · Jifna і Llibre de Josuè ·
Mandat britànic de Palestina
El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.
'Atara і Mandat britànic de Palestina · Jifna і Mandat britànic de Palestina ·
Oficina Central d'Estadístiques de Palestina
L'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, PCBS és l'organització nacional encarregada de les estadístiques de Palestina.
'Atara і Oficina Central d'Estadístiques de Palestina · Jifna і Oficina Central d'Estadístiques de Palestina ·
Palestine Exploration Fund
Palestine Exploration Fund (en català "Fundació per a l'exploració de Palestina") és el nom d'una associació cultural britànica, també coneguda per les seves sigles PEF.
'Atara і Palestine Exploration Fund · Jifna і Palestine Exploration Fund ·
Ramal·lah
Ramal·lah o Ramala és una ciutat palestina d'uns 27.000 habitants, a Cisjordània, uns 15 quilòmetres al nord-est de Jerusalem.
'Atara і Ramal·lah · Jifna і Ramal·lah ·
Segona intifada
La segona intifada o intifada d'al-Aqsa és el nom donat a la rebel·lió palestina que representà un període de violència intensa entre palestins i israelians entre els anys 2000 i 2005.
'Atara і Segona intifada · Jifna і Segona intifada ·
Tel-Aviv
Tel-Aviv-Jafa és una ciutat israeliana situada a la costa mediterrània.
'Atara і Tel-Aviv · Jifna і Tel-Aviv ·
Village Statistics, 1945
Mapa de la propietat de la terra de Palestina pel sub-districte (1945), publicat originalment a Village Statistics, 1945 Village Statistics, 1945 va ser un treball de recerca conjunt preparat per l'Oficina del Govern d'Estadística i el Departament de Terres del Mandat Britànic de Palestina per al Comitè Anglo-Americà d'Investigació sobre Palestina, que va actuar a principis de 1946.
'Atara і Village Statistics, 1945 · Jifna і Village Statistics, 1945 ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen 'Atara і Jifna
- Què tenen en comú 'Atara і Jifna
- Semblances entre 'Atara і Jifna
Comparació entre 'Atara і Jifna
'Atara té 60 relacions, mentre que Jifna té 78. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 21.01% = 29 / (60 + 78).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre 'Atara і Jifna. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
