Similituds entre 'Atara і Bani Zeid
'Atara і Bani Zeid tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Abwein, Ajjul, Al-Mazra'a ash-Sharqiya, Applied Research Institute - Jerusalem, Cens de Palestina de 1922, Cens de Palestina de 1931, Cisjordània, Defter, Edward Robinson (erudit), Gaza, Governació de Ramal·lah i al-Bireh, Governacions de Palestina, Graella palestina, Guerra dels Sis Dies, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Israel, Jerusalem, Jifna, Kobar, Mandat britànic de Palestina, Nàhiya, Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, Palestine Exploration Fund, Període hel·lenístic, Ramal·lah, Segona intifada, Silwad, Soldanat Mameluc, Tel-Aviv, ..., Victor Guérin. Ampliar l'índex (1 més) »
Abwein
Abwein és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 37 kilòmetres al nord de Ramal·lah.
'Atara і Abwein · Abwein і Bani Zeid ·
Ajjul
Ajjul és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 19 kilòmetres al nord de Ramal·lah.
'Atara і Ajjul · Ajjul і Bani Zeid ·
Al-Mazra'a ash-Sharqiya
Al-Mazra'a ash-Sharqiya és un municipi palestí de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situat 15 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah.
'Atara і Al-Mazra'a ash-Sharqiya · Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Bani Zeid ·
Applied Research Institute - Jerusalem
LApplied Research Institute - Jerusalem (ARIJ) és una ONG palestina fundada en 1990 amb seu principal a Betlem, Cisjordània.
'Atara і Applied Research Institute - Jerusalem · Applied Research Institute - Jerusalem і Bani Zeid ·
Cens de Palestina de 1922
J. B. Barron, ed. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine. (58 pages) El cens de Palestina de 1922 va ser el primer cens elaborat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, el 23 d'octubre de 1922.
'Atara і Cens de Palestina de 1922 · Bani Zeid і Cens de Palestina de 1922 ·
Cens de Palestina de 1931
El cens de Palestina de 1931 va ser el segon cens dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina.
'Atara і Cens de Palestina de 1931 · Bani Zeid і Cens de Palestina de 1931 ·
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
'Atara і Cisjordània · Bani Zeid і Cisjordània ·
Defter
Un defter (plural: defterler) o daftar era un tipus de registre fiscal i cadastre immobiliari a l'Imperi Otomà.
'Atara і Defter · Bani Zeid і Defter ·
Edward Robinson (erudit)
Edward Robinson (10 d'abril de 1794 - 27 de gener de 1863) va ser un erudit bíblic estatunidenc.
'Atara і Edward Robinson (erudit) · Bani Zeid і Edward Robinson (erudit) ·
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
'Atara і Gaza · Bani Zeid і Gaza ·
Governació de Ramal·lah i al-Bireh
La Governació de Ramal·lah i Al Bireh és una de les setze governacions de l'Estat de Palestina.
'Atara і Governació de Ramal·lah i al-Bireh · Bani Zeid і Governació de Ramal·lah i al-Bireh ·
Governacions de Palestina
Mapa electoral de Palestina de 2006, les àrees on l'autoritat palestina és efectiva són en verd fosc i en verd clar aquelles on l'autoritat és formal Les governacions de l'Autoritat Nacional Palestina són les divisions administratives principals dels territoris palestins.
'Atara і Governacions de Palestina · Bani Zeid і Governacions de Palestina ·
Graella palestina
La graella palestina La graella palestina (anglès Palestine grid) va ser un sistema de coordenades geogràfiques usat en el Mandat Britànic de Palestina El sistema va ser escollit pel Departament d'Agrimensura del Govern de Palestina el 1922.
'Atara і Graella palestina · Bani Zeid і Graella palestina ·
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
'Atara і Guerra dels Sis Dies · Bani Zeid і Guerra dels Sis Dies ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
'Atara і Imperi Otomà · Bani Zeid і Imperi Otomà ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
'Atara і Imperi Romà d'Orient · Bani Zeid і Imperi Romà d'Orient ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
'Atara і Israel · Bani Zeid і Israel ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
'Atara і Jerusalem · Bani Zeid і Jerusalem ·
Jifna
Jifna—en àrab جفنا, Jifnā— és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 8 kilòmetres al nord de Ramal·lah i 23 kilòmetres al nord de Jerusalem.
'Atara і Jifna · Bani Zeid і Jifna ·
Kobar
Kobar—en àrab كوبر, Kūbar— és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 13 km al nord-oest de Ramal·lah.
'Atara і Kobar · Bani Zeid і Kobar ·
Mandat britànic de Palestina
El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.
'Atara і Mandat britànic de Palestina · Bani Zeid і Mandat britànic de Palestina ·
Nàhiya
La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
'Atara і Nàhiya · Bani Zeid і Nàhiya ·
Oficina Central d'Estadístiques de Palestina
L'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, PCBS és l'organització nacional encarregada de les estadístiques de Palestina.
'Atara і Oficina Central d'Estadístiques de Palestina · Bani Zeid і Oficina Central d'Estadístiques de Palestina ·
Palestine Exploration Fund
Palestine Exploration Fund (en català "Fundació per a l'exploració de Palestina") és el nom d'una associació cultural britànica, també coneguda per les seves sigles PEF.
'Atara і Palestine Exploration Fund · Bani Zeid і Palestine Exploration Fund ·
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
'Atara і Període hel·lenístic · Bani Zeid і Període hel·lenístic ·
Ramal·lah
Ramal·lah o Ramala és una ciutat palestina d'uns 27.000 habitants, a Cisjordània, uns 15 quilòmetres al nord-est de Jerusalem.
'Atara і Ramal·lah · Bani Zeid і Ramal·lah ·
Segona intifada
La segona intifada o intifada d'al-Aqsa és el nom donat a la rebel·lió palestina que representà un període de violència intensa entre palestins i israelians entre els anys 2000 i 2005.
'Atara і Segona intifada · Bani Zeid і Segona intifada ·
Silwad
Silwad és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat a 5 kilòmetres de l'autopista Nablus-Jerusalem.
'Atara і Silwad · Bani Zeid і Silwad ·
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
'Atara і Soldanat Mameluc · Bani Zeid і Soldanat Mameluc ·
Tel-Aviv
Tel-Aviv-Jafa és una ciutat israeliana situada a la costa mediterrània.
'Atara і Tel-Aviv · Bani Zeid і Tel-Aviv ·
Victor Guérin
Victor Guérin (París, 15 de setembre de 1821 – 21 de setembre de 1891) va ser un intel·lectual francès, explorador i arqueòleg aficionat.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen 'Atara і Bani Zeid
- Què tenen en comú 'Atara і Bani Zeid
- Semblances entre 'Atara і Bani Zeid
Comparació entre 'Atara і Bani Zeid
'Atara té 60 relacions, mentre que Bani Zeid té 114. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 17.82% = 31 / (60 + 114).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre 'Atara і Bani Zeid. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: