Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Zweibrücken-Eberstein

Índex Zweibrücken-Eberstein

Eberstein fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada primer al castell d'Alterberstein i després al d'Eberstein.

24 les relacions: Aquisgrà, Baden-Baden, Bitche, Capítol (catolicisme), Comtat de Zweibrücken, De facto, Marcgraviat de Baden, Otó d'Eberstein, Príncep-bisbe, Principat de Lieja, Sacre Imperi Romanogermànic, Trèveris, 1085, 1100, 1150, 1180, 1238, 1239, 1282, 1283, 1297, 1314, 1387, 1660.

Aquisgrà

Aquisgrà (en alemany i en francès Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país, a 50° 46′ N i 6° 6′ E.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і Aquisgrà · Veure més »

Baden-Baden

La ciutat de Baden-Baden està situada a l'oest del Land de Baden-Württemberg, Alemanya.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і Baden-Baden · Veure més »

Bitche

Bitche (fràncic lorenès Bitsch) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і Bitche · Veure més »

Capítol (catolicisme)

Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і Capítol (catolicisme) · Veure més »

Comtat de Zweibrücken

El comtat de Zweibrücken o en francès comtat de Deux -Ponts, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic sorgida per divisió del comtat de Saarbrücken el 1183.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і Comtat de Zweibrücken · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir «de fet» o «pràcticament», i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і De facto · Veure més »

Marcgraviat de Baden

El marcgraviat de Baden (alemany: Markgrafschaft Baden) fou un estat històric del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і Marcgraviat de Baden · Veure més »

Otó d'Eberstein

Otó d'Eberstein (nascut el – Mort a el) fou príncep-bisbe de facto del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que la seva ordenació mai no va ser reconeguda pel papa Gregori IX.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і Otó d'Eberstein · Veure més »

Príncep-bisbe

Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і Príncep-bisbe · Veure més »

Principat de Lieja

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і Principat de Lieja · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier, en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і Trèveris · Veure més »

1085

25 de maig - Alfons VI de Castella pren Toledo a Yahya Al-Qadir i aquest es fa càrrec de l'Emirat de Balansiya.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і 1085 · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і 1100 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і 1150 · Veure més »

1180

Sense descripció.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і 1180 · Veure més »

1238

;Països Catalans.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і 1238 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і 1239 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і 1282 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і 1283 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і 1297 · Veure més »

1314

;Països Catalans.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і 1314 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і 1387 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Zweibrücken-Eberstein і 1660 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Eberstein.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »