Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Zugot

Índex Zugot

ImageSize.

35 les relacions: Acharonim, Alexandre Janeu, Amoraïm, Any, Asmoneus, Casta, Català, Fariseus, Gueonim, Hebreu, Herodes el gran, Hillel l'Ancià, Hircà II, Joan Hircà I, Judea, Jueus, Macabeus, Príncep, President, Rabí, Rixonim, Sacerdot, Saduceus, Sanedrí, Savoraim, Summe Sacerdot d'Israel, Tanaim, Temple, Temple de Jerusalem, Torà (llei jueva), Tribunal, Vicepresident, 1 aC, 150 aC, 70.

Acharonim

ImageSize.

Nou!!: Zugot і Acharonim · Veure més »

Alexandre Janeu

Alexandre Janeu fou rei de Judea del 104 aC al 78 aC.

Nou!!: Zugot і Alexandre Janeu · Veure més »

Amoraïm

ImageSize.

Nou!!: Zugot і Amoraïm · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Zugot і Any · Veure més »

Asmoneus

Els Asmoneus van ser una família jueva que va governar el regne de Judea entre el 140 i el 36 AC.

Nou!!: Zugot і Asmoneus · Veure més »

Casta

La paraula ''casta'' es va començar a fer servir com a sinònim de ''classe social'' durant les missions portugueses a l'Índia. Molts indis en l'actualitat han expressat la idea que la imatge negativa del sistema de classes es va produir durant l'ocupació britànica, els quals van difondre la idea de discriminació racial associada a la de casta. Es reivindica, en canvi que les castes índies, les anomenades ''jāti'' eren una forma administrativa tribal, un concepte més semblant al de ''clan'' establert a Escòcia, que no tenia res a veure amb la discriminació racista. En aquesta fotografia del 1916 es poden veure membres de la casta índia dels ''Basor''. Membres de la casta ''fellahin'' egípcia, fent les seves tasques agrícoles. La casta és un sistema social elaborat i complex que combina elements d'endogàmia, funció o activitat ocupacional, cultura, nivell social, afiliació tribal i poder polític.

Nou!!: Zugot і Casta · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Zugot і Català · Veure més »

Fariseus

Discussió sobre els tributs entre Jesús i els fariseus, segons Gustave Doré Els Fariseus eren gent de la comunitat judeo-hebrea que va durar fins al segon segle de la present era i es considera successora dels hassidim (devots).

Nou!!: Zugot і Fariseus · Veure més »

Gueonim

ImageSize.

Nou!!: Zugot і Gueonim · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Zugot і Hebreu · Veure més »

Herodes el gran

La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.

Nou!!: Zugot і Herodes el gran · Veure més »

Hillel l'Ancià

228x228px Hil·lel l'Ancià, (en hebreu: הלל הזקן) (transliterat: Hillel HaZaken) també fou conegut com a Hil·lel el Savi (70 AC-10 EC) va ser un eminent rabí i un mestre jueu; fou el primer erudit que va sistematitzar la interpretació de la Torà escrita.

Nou!!: Zugot і Hillel l'Ancià · Veure més »

Hircà II

Hircà II (Hyrcanus, (s.II aC - 30 aC) fou gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca. Era el fill gran d'Alexandre Janeu i d'Alexandra o Salomé Alexandra A la mort del seu pare (76 aC) va deixar la regència del regne per testament a la seva dona Salomé Alexandra i aquesta va nomenar al seu fill gran Hircà II com gran sacerdot, tant per ser el fill gran com per ser de caràcter més manejable en contrast amb el fill més jove, Aristòbul. Durant nou anys la mare va governar en nom del fill. Hircà fou favorable als fariseus, als quals va afavorir quan va arribar al govern en morir Alexandra vers el 68 aC. El seu germà Aristòbul va aixecar un exèrcit amb el que va derrotar a Hircà que es va haver de refugiar a Jerusalem, i va haver de signar un tractat resignant la sobirania a favor d'Aristòbul a canvi del qual es va poder retirar lliurement a la vida privada. Així hauria quedat la cosa si el general Antípater l'idumeu no hagués influït en Hircà, que finalment va fugir de Jerusalem al regne dels Nabateus on es va refugiar amb el rei Aretes (vers 65 aC). Amb un exèrcit d'aquest rei va envair Judea i va assetjar a Aristòbul II a Jerusalem, quedant Hircà amo de la resta del país. Fou en aquest moment quan es va produir la intervenció de Gneu Pompeu per mitjà del seu lloctinent Marc Emili Escaure que havia arribat a Damasc amb un exèrcit romà i va rebre suborns d'Aristòbul per ajudar-lo. Escaure va ordenar a Hircà i Aretes de retirar-se. El 64 aC el mateix Pompeu va arribar a Síria i els dos germans van demanar el seu ajut, però Aristòbul fou massa ofensiu i Pompeu va donar el seu suport a Hircà. Pompeu va fer una campanya contra els nabateus i a la tornada va obligar a Aristòbul a rendir-se; però els jueus no van seguir en la rendició a Aristòbul i es van preparar per a la defensa a Jerusalem. Pompeu no va poder entrar a Jerusalem fins al 63 aC i llavors va instal·lar formalment a Hircà com a gran sacerdot amb autoritat reial però sense títol de rei. Hircà va tenir el suport romà i d'Antípater l'idumeu, però no va poder gaudir de la seva sobirania tranquil·lament. Alexandre de Judea|Alexandre, fill d'Aristòbul II que havia estat portat com a ostatge a Roma, es va escapar i va iniciar una revolta a Judea, que Hircà no va poder reprimir i va haver de demanar l'ajut d'Aule Gabini, el governador (procònsol) de Síria; amb la intervenció de Gabini, Alexandre fou derrotat i es va haver de sotmetre (56 aC). El 55 aC el mateix Aristòbul II també es va escapar de Roma i va iniciar una nova revolta, però fou derrotat per Gabini i el seu lloctinent Marc Antoni, i altre cop fet presoner; però quan l'exèrcit de Gabini va anar a Egipte per restaurar a Ptolemeu XII Auletes, Alexandre es va tornar a revoltar i amb un exèrcit va derrotar fàcilment a Hircà, i no va poder ser aturat fins al retorn de Gabini, que el va tornar a derrotar i obligat a fugir; Gabini abans de la victòria, va modificar el govern de Judea i va eliminar el poder efectiu de què gaudia Hircà, deixant-li només les funciones religioses i cerimonials de gran sacerdot, donant el poder als sanedrins (els cinc consells provincials). Antípater l'idumeu va conservar la seva anterior influència. Cras, successor de Gabini, va saquejar el temple de Jerusalem sense que Hircà i Antípater ho poguessin evitar El 49 aC va esclatar la guerra entre Pompeu i Juli Cèsar i aquest darrer va donar suport a Aristòbul per una nova rebel·lió de distracció de les forces de Pompeu a l'Orient. Però Aristòbul fou enverinat pels pompeians i el seu fill Alexandre fou executat per Escipió a Antioquia. Després de Farsàlia (48 aC) Hircà i Antípater van fer importants serveis a Cèsar durant la guerra d'Egipte (47 aC) i al seu retorn Cèsar va restaurar els afers de Judea restablint el regne amb Hircà II com a sobirà amb el títol de gran sacerdot i etnarca i amb Antípater l'idumeu amb el títol de procurador com a governant efectiu. Una mica després Herodes, fill d'Antípater, que havia rebut el govern d'una de les províncies (Galilea), fou acusat de defraudació, i Hircà el va portar a judici davant el sanedrí, però quan es va adonar que el partit contrari estava disposat a condemnar-lo el va advertir i Herodes va fugir i poc després va obtenir el favor de Sext Cèsar, governador de Síria que li va donar el govern de Celesíria. Amb l'exèrcit de la seva província Herodes va envair Judea i es va acostar a Jerusalem però a precs del seu pare i el seu germà es va retirar. Una mica després el caràcter feble d'Hircà es va posar en relleu quan va consentir l'assassinat per enverinament d'Antípater pel rei Malic (Malichus) donant lloc a la venjança d'Herodes que va portar a la mort de l'assassí davant els mateixos ulls d'Hircà II. Aquest a partir de llavors va concedir el mateix favor i influencia a Herodes que abans havia tingut amb el seu pare Antípater i fins i tot la seva néta Mariamne fou donada en matrimoni a Herodes. Quan la batalla de Filips (42 aC) va convertir a Marc Antoni en àrbitre suprem dels afers d'Orient, Hircà i Herodes van aconseguir el reconeixement del seu poder però poc després el príncep part Pacoros fill d'Orodes I de Pàrtia, va envair Síria (40 aC) i es va apoderar de gran part de la província. Antígon, fill d'Aristòbul II, va demanar ajut al rei part per recuperar el tron del seu pare i Pacoros va enviar un exèrcit contra Jerusalem que va instal·lar a Antígon. Hircà es va refugiar a la fortalesa de Baris, d'eon va sortir junt amb Fasael per mantenir converses amb els parts, però una vegada fora fou traïdorament empresonat pels parts i per consell d'Antígon se li van tallar les orelles per incapacitar-lo per exercir de nou com a gran sacerdot i fou enviat presoner a Selèucia del Tigris on fou tractat amablement pel rei part que li va permetre viure lliurement a Babilònia on va ser ben rebut pels jueus de la ciutat i va poder restar els seus darrers anys amb tranquil·litat, fins que una vegada Herodes va quedar ben establert al tron, el va cridar altre cop a Jerusalem i, amb permís del rei part, es va traslladar a Judea on fou magníficament rebut pel rei Herodes. Després d'Àccium (31 aC) Herodes, com antic partidari de Marc Antoni, es va sentir amenaçat i va considerar eliminar l'única persona que podria reclamar el tron, i aprofitant les intrigues de la seva dona Alexandra, Hircà fou acusat de conspirar amb el rei àrab Malic II (Malichus o Malchus) i executat amb més de 80 anys (30 aC) Categoria:Dinastia asmonea.

Nou!!: Zugot і Hircà II · Veure més »

Joan Hircà I

Joan Hircà I (Joannes Hyrcanus) fou príncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus.

Nou!!: Zugot і Joan Hircà I · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza).

Nou!!: Zugot і Judea · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Zugot і Jueus · Veure més »

Macabeus

Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: ''Martiri dels Macabeus'', 1771 Macabeus (o Maccabeus, llatí Maccabaei, grec Makkabaioi) fou el nom amb què són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir "Martell" en el sentit de "vencedor", hebreu makkab).

Nou!!: Zugot і Macabeus · Veure més »

Príncep

Un príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.

Nou!!: Zugot і Príncep · Veure més »

President

President és un títol que prenen líders d'organitzacions molt diverses, empreses i estats.

Nou!!: Zugot і President · Veure més »

Rabí

En el judaisme, un rabí (en hebreu, rabbí, pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Nou!!: Zugot і Rabí · Veure més »

Rixonim

ImageSize.

Nou!!: Zugot і Rixonim · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Zugot і Sacerdot · Veure més »

Saduceus

Els saduceus són els membres d'una de les quatre grans comunitats jueves de l'antiga Judea, junt amb els fariseus, els essenis i els zelotes.

Nou!!: Zugot і Saduceus · Veure més »

Sanedrí

El Sanedrí (en hebreu: סנהדרין) del grec συνέδριον o synedrion, és a dir "assemblea asseguda" o "consell") era una assemblea formada per vint-i-tres representants i jutges de la llei jueva de qualsevol ciutat d'Israel. El Gran Sanedrí era la cort suprema amb la missió d'administrar justícia interpretant i aplicant la Torà, tant oral com escrita, fonamentalment en la ciutat de Jerusalem. Alhora representava al poble jueu davant de les autoritats romanes. Estava format per setanta-un membres sota la presidència d'un gran sacerdot anomenat Nassí (Príncep), que de vegades era el mateix Summe Sacerdot d'Israel, i la vicepresidència de lAv Beit Din o pare del tribunal. S'estructurava en tres càmeres de vint-i-tres representants cadascuna, integrats per la noblesa sacerdotal, ancians de les principals famílies, mestres i doctors de la Llei, que juntament amb els dos dirigents, sumen els setanta-un membres que es reunien cada dia, a excepció de les festes jueves i el Sàbat.

Nou!!: Zugot і Sanedrí · Veure més »

Savoraim

ImageSize.

Nou!!: Zugot і Savoraim · Veure més »

Summe Sacerdot d'Israel

200x200px El Summe Sacerdot d'Israel (en hebreu: כהן גדול) (transliterat: Cohen Gadol) era un levita escollit cap de tots els jueus, responsable principal del Temple de Jerusalem, administrador, president del Sanedrí i Gran Conseller des de l'arribada dels jueus a Canaan fins a la destrucció del Temple de Jerusalem i la posterior deportació a Babilònia.

Nou!!: Zugot і Summe Sacerdot d'Israel · Veure més »

Tanaim

ImageSize.

Nou!!: Zugot і Tanaim · Veure més »

Temple

Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.

Nou!!: Zugot і Temple · Veure més »

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.

Nou!!: Zugot і Temple de Jerusalem · Veure més »

Torà (llei jueva)

La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.

Nou!!: Zugot і Torà (llei jueva) · Veure més »

Tribunal

Edifici del Tribunal Judicial de la comarca portuguesa de Sátão Un tribunal (paraula derivada del llatí tribunalis: "dels tribuns") és un organisme, sovint una institució governamental, amb autoritat per a dirimir en disputes legals i dispensar justícia ja sigui civil, criminal o administrativa d'acord amb les lleis i amb l'eficàcia de la cosa jutjada.

Nou!!: Zugot і Tribunal · Veure més »

Vicepresident

Un vicepresident és un funcionari (de carrera o de facto) de Govern, o un empresari, que està sota el president en la jerarquia organitzacional.

Nou!!: Zugot і Vicepresident · Veure més »

1 aC

Sense descripció.

Nou!!: Zugot і 1 aC · Veure més »

150 aC

Sense descripció.

Nou!!: Zugot і 150 aC · Veure més »

70

Sense descripció.

Nou!!: Zugot і 70 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »