Accés més ràpid que el navegador!
141 les relacions: Aivilik, Alaska, Antàrtida, Antropologia, Arbust, Arxipèlag Àrtic Canadenc, Àsia Central, Badia de Baffin, Badia de Hudson, Balenes, Bandera de Rússia, Banquisa, Barack Obama, Batiscaf, Beluga, Bifenil policlorat, Bioacumulació, Biodiversitat, Boirina àrtica, Bou mesquer, Canadà, Canis lupus arctos, Casmosaure, Cercle polar àrtic, Cetacis, Ciències naturals, Circumpolar (geobotànica), Clima polar, Conferència de l'oceà Àrtic, Consell Àrtic, Constel·lació, Constel·lació de l'Ossa Major, Constel·lació de l'Ossa Menor, Contaminació, Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, Cretaci, Cultura de Thule, Cultura Dorset, Declaració d'Ilulissat, Dinamarca, Ecosistema, Edmontosaure, Efecte d'hivernacle, Ermini, Escalfament global, Esfera celeste, Estats Units d'Amèrica, Estel polar, Estret de Bering, Estret de Davis, ..., Estret de Dinamarca, Estret de Nares, Extinció del Permià-Triàsic, Finlàndia, Finnmark, Fitoplàncton, Genotip, Golut, Grec, Groenlàndia, Guineu àrtica, Herba, Hipacrosaure, Illa de Coats, Illa de l'Os, Illa de Wrangel, Illa Southampton, Illes Aleutianes, Illes Àrtiques Russes, Illes de Nova Sibèria, Illes Diomedes, Ilulissat, Inuit, Inuktitut, Islàndia, Isoterma (Cartografia), Jan Mayen, Jordi Riera i Mitats, Lapònia, Lapònia (Finlàndia), Lèmming, Liquen, Llebre polar, Llit marí, Mar de Barentsz, Mar de Beaufort, Mar de Bering, Mar de Groenlàndia, Mar de Kara, Mar de la Sibèria Oriental, Mar de Làptev, Mar de Noruega, Mar de Petxora, Mar dels Txuktxis, Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, Metà, Molses, Morsa, Narval, Nit polar, Noruega, Nova Zembla, Nunavik, Nunavut, Oceà Atlàntic, Oceà Àrtic, Oceà Pacífic, Ocells, Orca, Os polar, Pas del Nord-oest, Península de Iamal, Permagel, Pinnípedes, Poàcies, Pol celeste, Pol Nord, Quebec, Rússia, Recurs natural, Ren, Síria, Sibèria, Sol de mitjanit, Suècia, Subàrtic, Suslic àrtic, Svalbard, Terra, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord, Terranova i Labrador, Territoris del Nord-oest, Troodon, Tundra, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vegetació àrtica, Yukon, Zona climàtica, Zona econòmica exclusiva, Zooplàncton. Ampliar l'índex (91 més) »
Aivilik
Els Aivilingmiut (o Aivilik) són un poble Inuit que tradicionalment residien al nord de la Badia de Hudson al Canadà prop de Naujaat (Repulse Bay), Chesterfield Inlet, Illa Southampton, i Cap Fullerton.
Nou!!: Àrtic і Aivilik · Veure més »
Alaska
Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.
Nou!!: Àrtic і Alaska · Veure més »
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Nou!!: Àrtic і Antàrtida · Veure més »
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Nou!!: Àrtic і Antropologia · Veure més »
Arbust
La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.
Nou!!: Àrtic і Arbust · Veure més »
Arxipèlag Àrtic Canadenc
Mapamundi amb la localització de l'Arxipèlag Àrtic CanadencMapa amb la projecció polar de l'Arxipèlag Àrtic CanadencLes illes de l'Arxipèlag Àrtic CanadencL'Arxipèlag Àrtic Canadenc (en anglès Canadian Arctic Archipelago), conegut també simplement com l'Arxipèlag Àrtic, és un arxipèlag situat al nord del Canadà continental, a l'oceà Àrtic.
Nou!!: Àrtic і Arxipèlag Àrtic Canadenc · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Àrtic і Àsia Central · Veure més »
Badia de Baffin
Situació de la badia de Baffin. Extensió de la badia de Baffin. La badia de Baffin (en inuktitut: Saknirutiak Imanga, en anglès: Baffin Bay, en francès: Baie de Baffin, en kalaallisut: Baffinip Kangerliumanersua, en danès: Baffin Bugten) és, malgrat el seu nom, una mar que fa la transició entre els oceans Atlàntic -amb el qual connecta a través de l'estret de Davis- i Àrtic, a través de l'estret de Nares.
Nou!!: Àrtic і Badia de Baffin · Veure més »
Badia de Hudson
La badia de Hudson (en anglès Hudson Bay, en francès Baie d'Hudson, en inuktitut Kangiqsualuk Ilua, en cree Wînipekw o Wînipâkw) és una gran cos d'aigua que es troba al nord-est del Canadà.
Nou!!: Àrtic і Badia de Hudson · Veure més »
Balenes
Les balenes són un grup divers de mamífers marins placentaris de vida aquàtica i àmplia distribució geogràfica.
Nou!!: Àrtic і Balenes · Veure més »
Bandera de Rússia
La bandera de Rússia és una bandera tricolor composta per tres franges horitzontals d'igual amplària, sent blanca la superior, blava la central i vermella la inferior.
Nou!!: Àrtic і Bandera de Rússia · Veure més »
Banquisa
Fusió de la banquisa Oscil·lació anual de l'extensió de la banquisa (en color blanc) La banquisa, o gel marí, és una capa de glaç flotant que es forma a les regions oceàniques polars.
Nou!!: Àrtic і Banquisa · Veure més »
Barack Obama
Barack Hussein Obama II, més conegut com a Barack Obama (Honolulu, 4 d'agost de 1961) és un polític estatunidenc, 44è president dels Estats Units d'Amèrica, que va ocupar el càrrec entre 20 de gener de 2009 i el 20 de gener de 2017.
Nou!!: Àrtic і Barack Obama · Veure més »
Batiscaf
El 1960, Jacques Piccard i Don Walsh foren les primeres persones en explorar la part més profunda dels oceans, i el lloc més profund en la superfície de l'escorça terrestre, a bord del batiscaf ''Trieste'', dissenyat per Auguste Piccard. Un batiscaf és un vaixell submarí dissenyat per a operar a grans profunditats.
Nou!!: Àrtic і Batiscaf · Veure més »
Beluga
La beluga, balena blanca o marsuí (Delphinapterus leucas) és una espècie de cetaci odontocet que viu a la regió àrtica i subàrtica.
Nou!!: Àrtic і Beluga · Veure més »
Bifenil policlorat
Estructura de Lewis genèrica dels PCB. Les possibles posicions dels clorurs en els anells benzènics són assignades pels números mostrats als àtoms de carboni. Els bifenils policlorats o PCB (en anglès, polychlorinated biphenyls) són compostos aromàtics organoclorats sintètics (és a dir, compostos químics de forma plana que compleixen la regla de Hückel formats per clor, carboni i hidrogen obtinguts artificialment pels humans) que constitueixen una sèrie de 209 congèneres, els quals es formen mitjançant la cloració del bifenil.
Nou!!: Àrtic і Bifenil policlorat · Veure més »
Bioacumulació
En toxicologia, la bioconcentració o bioacumulació és el procés d'acumulació de substàncies químiques en organismes vius de forma que aquests arriben a concentracions més elevades que les concentracions en el medi ambient o en els aliments.
Nou!!: Àrtic і Bioacumulació · Veure més »
Biodiversitat
editor.
Nou!!: Àrtic і Biodiversitat · Veure més »
Boirina àrtica
Vies de la contaminació a l'Àrtic La boirina àrtica és el fenomen de la boirina visible de color vermell marronós que es presenta en latituds altes i que està motivada per la contaminació de l'aire.
Nou!!: Àrtic і Boirina àrtica · Veure més »
Bou mesquer
El bou mesquer (Ovibos moschatus) és un bòvid que pot arribar a fer 2,3 metres de longitud i 1,5 metres d'alçada a l'espatlla.
Nou!!: Àrtic і Bou mesquer · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Àrtic і Canadà · Veure més »
Canis lupus arctos
El llop àrtic o llop polar (Canis lupus arctos) és una subespècie del llop (Canis lupus).
Nou!!: Àrtic і Canis lupus arctos · Veure més »
Casmosaure
El casmosaure (Chasmosaurus) és un gènere de dinosaure ceratòpsid que visqué al període Cretaci en el que avui en dia és Alberta, Canadà.
Nou!!: Àrtic і Casmosaure · Veure més »
Cercle polar àrtic
Mapa polític del cercle polar àrtic El cercle polar àrtic és un dels cinc paral·lels principals terrestres.
Nou!!: Àrtic і Cercle polar àrtic · Veure més »
Cetacis
Els cetacis (Cetacea) són un ordre de mamífers euteris completament adaptats a la vida aquàtica.
Nou!!: Àrtic і Cetacis · Veure més »
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Nou!!: Àrtic і Ciències naturals · Veure més »
Circumpolar (geobotànica)
Circumpolar en la geobotànica es refereix a la totalitat dels territoris propers als pols terrestres: En el cas de l'Àrtic convencionalment i aproximadament (per exemple s'inclouen les illes Aleutianes) es pren com límit sud el que marca el cercle polar àrtic (66º 33’N) i en l'Antàrtida el cercle polar antàrtic.(66° 33′ S).
Nou!!: Àrtic і Circumpolar (geobotànica) · Veure més »
Clima polar
Àrees o regions de clima polar del món segons la classificació climàtica de Köppen. Clima de tundra (blau turquesa); clima de casquet polar (blau pàl·lid) A les regions polars la radiació solar és menor. El clima polar segons la classificació climàtica de Köppen es caracteritza pel fet que la temperatura mitjana mensual no arriba als 10 °C en cap dels mesos de l'any.
Nou!!: Àrtic і Clima polar · Veure més »
Conferència de l'oceà Àrtic
La primera Conferència de l'oceà Àrtic va tenir lloc a Ilulissat, Groenlàndia, entre el 27 i el 29 de maig de 2008.
Nou!!: Àrtic і Conferència de l'oceà Àrtic · Veure més »
Consell Àrtic
El Consell Àrtic és un fòrum internacional d'alt nivell que tracta temes de l'Àrtic i els seus pobles indígenes.
Nou!!: Àrtic і Consell Àrtic · Veure més »
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Nou!!: Àrtic і Constel·lació · Veure més »
Constel·lació de l'Ossa Major
L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.
Nou!!: Àrtic і Constel·lació de l'Ossa Major · Veure més »
Constel·lació de l'Ossa Menor
L'Ossa Menor (Ursa Minor), popularment anomenada Carro Petit, Carro Menor o simplement Carro, és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Nou!!: Àrtic і Constel·lació de l'Ossa Menor · Veure més »
Contaminació
Contaminació del sòl Contaminació de l'aire Riu contaminat a causa del drenatge de mines Contaminació a Maracaibo Anoxia, o manca d'oxigen, a causa de contaminants Contaminació lumínica Contaminació acústica La contaminació o pol·lucióGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, a El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen el terme «pol·lució», a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, que diu: «en alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució».
Nou!!: Àrtic і Contaminació · Veure més »
Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar
Països que no l'han signat La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, abreviat CNUDM, (en anglès United Nations Convention on the Law of the Sea (UNCLOS), és un acord internacional resultat de la tercera conferència de les Nacions Unides sobre Dret de la Mar (UNCLOS III), que va tenir lloc del 1973 fins al 1982 a Montego Bay. El Dret de la Mar defineix els drets i responsabilitats dels estats en el seu ús dels oceans del món, establint guies pel comerç, el medi ambient i els recursos naturals marins. Va entrar en vigor el 16 de novembre de 1994 i va ser signat en aquell moment per 60 estats, actualment l'han signat 159.
Nou!!: Àrtic і Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar · Veure més »
Cretaci
El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Àrtic і Cretaci · Veure més »
Cultura de Thule
Les diferents cultures establertes a l'Àrtic entre els anys 900 i 1500 Els Thule o proto-Inuit van ser els ancestres dels moderns Inuit.
Nou!!: Àrtic і Cultura de Thule · Veure més »
Cultura Dorset
Les diferents cultures establertes a l'Àrtic entre els anys 900 i 1500 La cultura Dorset (també anomenada la Tradició Dorset) va ser una cultura paleoesquimal (500 aC - 1500) que va precedir la cultura dels Inuits a l'Àrtic d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Àrtic і Cultura Dorset · Veure més »
Declaració d'Ilulissat
La Declaració d'Ilulissat va ser anunciada el 28 de maig de 2008 per part de cinc estats de l'Àrtic circumpolar que es reuniren durant la Conferència de l'Oceà Àrtic a Ilulissat, Groenlàndia, per a debatre sobre l'oceà Àrtic, el canvi climàtic, el medi ambient marí, la seguretat marítima i la divisió de responsabilitsts en cas d'emergència si s'obren més vies marítimes.
Nou!!: Àrtic і Declaració d'Ilulissat · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Àrtic і Dinamarca · Veure més »
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Nou!!: Àrtic і Ecosistema · Veure més »
Edmontosaure
L'edmontosaure (Edmontosaurus, 'llangardaix d'Edmonton') és un gènere de dinosaure hadrosàurid (també anomenats dinosaures de bec d'ànec) del Maastrichtià, l'últim estatge del període Cretaci, fa entre 71 i 65 milions d'anys.
Nou!!: Àrtic і Edmontosaure · Veure més »
Efecte d'hivernacle
Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle. Lefecte d'hivernacle o efecte hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.
Nou!!: Àrtic і Efecte d'hivernacle · Veure més »
Ermini
Exemplar fotografiat a la Regió de les Ardenes Un ermini blanc Un ermini, dret Il·lustració de l'any 1927 Exemplar fotografiat a Eslovàquia Un ermini dissecat Exemplar amb el pelatge d'estiu ''La dama de l'ermini'' de Leonardo da Vinci belga de la Regió de les Ardenes (50° 15′ 20″ N,5° 59′ 58″ E) L'ermini (Mustela erminea) és un gènere de mamífers de l'ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, de pelatge blanc a l'hivern i vermellós groguenc a l'estiu, que és oriünda d'Europa, Àsia i Nord-amèrica i ha estat introduïda recentment a Nova Zelanda.
Nou!!: Àrtic і Ermini · Veure més »
Escalfament global
Temperatura mitjana de l'aire a la superfície entre el 2011 i el 2020 en comparació amb la mitjana del període 1951-1980 L'escalfament global és el procés d'augment gradual de la temperatura de la Terra com a resultat de l'activitat humana.
Nou!!: Àrtic і Escalfament global · Veure més »
Esfera celeste
''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.
Nou!!: Àrtic і Esfera celeste · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Àrtic і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estel polar
Mapa de l'Ossa Menor S'anomena estel polar (o estela polar o estrella polar) a l'estel de magnitud significativa que té la posició aparent més pròxima al pol celeste, és a dir, que es troba alineat amb l'eix de rotació del cos celeste, de manera que vist des dels pols sud o nord d'aquest es troba just a sobre de l'observador.
Nou!!: Àrtic і Estel polar · Veure més »
Estret de Bering
Lestret de Bering (en anglès Bering Strait, en rus Берингов пролив, Béringov proliv) és el pas marí situat entre el cap Dejniov, l'extrem oriental d'Àsia, i el cap Príncep de Gal·les, el punt més occidental d'Amèrica; és a dir, separa Sibèria d'Alaska, o, cosa que és el mateix, Rússia dels Estats Units.
Nou!!: Àrtic і Estret de Bering · Veure més »
Estret de Davis
L'estret de Davis (en anglès Davis Strait) és un estret marí que es troba la nord del Mar de Labrador, entre Groenlàndia i l'illa Baffin a Nunavut, Canadà.
Nou!!: Àrtic і Estret de Davis · Veure més »
Estret de Dinamarca
L'estret de Dinamarca (en danès Danmarksstrædet), anomenat estret de Groenlàndia en islandès (Grænlandssund), és un estret entre Groenlàndia, al nord-oest, i Islàndia, al sud-est.
Nou!!: Àrtic і Estret de Dinamarca · Veure més »
Estret de Nares
Territoris del Nord-oest L'estret de Nares (en danès Nares Strædet) es troba entre l'illa Ellesmere (la part més al nord de Nunavut, Canadà) i Groenlàndia.
Nou!!: Àrtic і Estret de Nares · Veure més »
Extinció del Permià-Triàsic
L'extinció del Permià-Triàsic (abreujada P-Tr) o extinció permiana fou una extinció massiva que es produí fa aproximadament 252 milions d'anys i marca el límit entre els períodes geològics Permià i Triàsic.
Nou!!: Àrtic і Extinció del Permià-Triàsic · Veure més »
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Nou!!: Àrtic і Finlàndia · Veure més »
Finnmark
Finnmark (en noruec: Finnmark; en sami septentrional: Finnmárku; en kven: Ruija) és un comtat de Noruega que l'1 de gener de 2020 es va fusionar amb el comtat veí de Troms per crear el nou comtat de Troms og Finnmark, però el proper 1 de gener de 2024, el nou comtat es tornarà a dividir de nou en dos després d'una decisió presa pel parlament nacional el 15 de juny de 2022.
Nou!!: Àrtic і Finnmark · Veure més »
Fitoplàncton
Diatomees vistes amb un microscopi El fitoplàncton és el component autòtrof del plàncton.
Nou!!: Àrtic і Fitoplàncton · Veure més »
Genotip
El genotip és representat en cadascun del seus trets en un quadre d'encreuament genètic, que mostra els genotips de dos progenitors heterozigots (Bb) per a un mateix caràcter. Els descendents tenen diferents genotips en funció de l'assignació al·lèlica per aquell genotip. En genètica, el genotip és la dotació de gens o al·lels que presenta una espècie o un individu concret.
Nou!!: Àrtic і Genotip · Veure més »
Golut
El golut (Gulo gulo) és un mamífer carnívor de la família dels mustèlids.
Nou!!: Àrtic і Golut · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Àrtic і Grec · Veure més »
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Nou!!: Àrtic і Groenlàndia · Veure més »
Guineu àrtica
La guineu àrtica (Vulpes lagopus), també anomenada guineu polar, guineu blanca o guineu de les neus, és una guineu de l'ordre Carnivora.
Nou!!: Àrtic і Guineu àrtica · Veure més »
Herba
Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.
Nou!!: Àrtic і Herba · Veure més »
Hipacrosaure
L'hipacrosaure (Hypacrosaurus, "el llangardaix quasi més alt" del grec υπο-/hypo-, "menys"; i ακρος/akros, "alt"; ja que era quasi tan gran com el tiranosaure) és un gènere de dinosaure hadrosàurid (dinosaures de bec d'ànec) externament similar al coritosaure.
Nou!!: Àrtic і Hipacrosaure · Veure més »
Illa de Coats
L'Illa de Coats (en Inuktitut: Akpatordjuark, en anglès Coats Island) és una illa que es troba al nord de la Badia de Hudson a la regió de Kivalliq, dins el territori autònom de Nunavut, al Canadà.
Nou!!: Àrtic і Illa de Coats · Veure més »
Illa de l'Os
L'illa de l'Os (en noruec: Bjørnøya) és una illa de Noruega situada a l'oceà Àrtic, a mig camí entre el Cap Nord i Svalbard.
Nou!!: Àrtic і Illa de l'Os · Veure més »
Illa de Wrangel
Tundra a Wrangel Situació de l'Illa de Wrangel Imatge de satèl·lit de l'Illa de Wrangel Lilla de Wrangel (en rus Остров Врангеля, Óstrov Vràngelia) és una illa de l'oceà Àrtic, situada entre els mars dels Txuktxis i de la Sibèria Oriental.
Nou!!: Àrtic і Illa de Wrangel · Veure més »
Illa Southampton
L'illa Southampton (en anglès Southampton Island, Inuktitut: Shugliaq) és una de les illes àrtiques del Canadà.
Nou!!: Àrtic і Illa Southampton · Veure més »
Illes Aleutianes
Les illes Aleutianes (en anglès Aleutian Islands) són un arxipèlag d'illes volcàniques situades al sud-oest d'Alaska (Estats Units) que formen un arc que tanca la mar de Bering.
Nou!!: Àrtic і Illes Aleutianes · Veure més »
Illes Àrtiques Russes
Les illes Àrtiques Russes (Острова российской Арктики Ostrova rossiiskoi Arktiki) són un grup nombrós d'illes de l'oceà Àrtic.
Nou!!: Àrtic і Illes Àrtiques Russes · Veure més »
Illes de Nova Sibèria
Mapa de localització de Nova Sibèria a Rússia. Situació de les illes Anjou, el grup principal de l'arxipèlag de Nova Sibèria. Situació de les illes De Long. Les illes de Nova Sibèria (en rus, Новосиби́рские острова, Novosibírskie ostrovà) són un arxipèlag rus de l'oceà Àrtic, situat al nord de la costa de la Sibèria oriental entre la mar de Làptev i la mar de la Sibèria oriental.
Nou!!: Àrtic і Illes de Nova Sibèria · Veure més »
Illes Diomedes
Les illes Diomedes, (en anglès Diomede Islands; en rus острова Диомида, ostrovà Diomida), també conegudes a Rússia com les illes Gvozdev (острова Гвоздева, ostrovà Gvózdeva), són dues illes rocoses àrtiques.
Nou!!: Àrtic і Illes Diomedes · Veure més »
Ilulissat
Ilulissat El fiord glaçat d'Ilulissat, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Ilulissat és un municipi de Groenlàndia i també la capital del terme municipal d'Ilulissat (Ilulissat Kommuniat) que cobreix una àrea de 47.000 km².
Nou!!: Àrtic і Ilulissat · Veure més »
Inuit
Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos), terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda), són un grup humà de l'Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia.
Nou!!: Àrtic і Inuit · Veure més »
Inuktitut
L'inuktitut (ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ, lit. 'com els inuit') és la llengua dels inuits (esquimals).
Nou!!: Àrtic і Inuktitut · Veure més »
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Nou!!: Àrtic і Islàndia · Veure més »
Isoterma (Cartografia)
Isotermes de les temperatures a 2 metres del sòl a Europa en el matí de fred extrem del 19 de desembre de 1879. Una isoterma és una corba que uneix els vèrtexs, en un plànol cartogràfic, que presenten les mateixes temperatures en la unitat de temps considerada.
Nou!!: Àrtic і Isoterma (Cartografia) · Veure més »
Jan Mayen
Jan Mayen és una illa que es troba al límit entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Àrtic, part del Regne de Noruega i administrada des del comtat de Nordland.
Nou!!: Àrtic і Jan Mayen · Veure més »
Jordi Riera i Mitats
Jordi Riera i Mitats (Barcelona, 1936) és un navegant i alpinista català que el 1976 va travessar a vela, amb un vaixell Ten-Ten construït per ell mateix, la banquisa polar assolint la màxima latitud nord amb veler en temps moderns.
Nou!!: Àrtic і Jordi Riera i Mitats · Veure més »
Lapònia
La Lapònia (terme avui entès com molt despectiu pels seus habitants; en algunes de les llengües sami Sameadnäm, Са̄а̄ьмьяннамь; Sääʹmjânnam, Sábmie, Säämi o sobretot estès com a Sápmi) és una regió cultural tradicionalment habitada pel poble sami.
Nou!!: Àrtic і Lapònia · Veure més »
Lapònia (Finlàndia)
Lapònia és la regió més gran i més septentrional de Finlàndia.
Nou!!: Àrtic і Lapònia (Finlàndia) · Veure més »
Lèmming
Els lèmmings (Lemmus) són un gènere de rosegadors de la família dels cricètids.
Nou!!: Àrtic і Lèmming · Veure més »
Liquen
Liquen sobre l'escorça d'un arbre. ''Xanthoria parietina'' Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics formats per l'associació d'un fong amb una alga o un cianobacteri.
Nou!!: Àrtic і Liquen · Veure més »
Llebre polar
La llebre polar (Lepus arcticus) és una espècie de llebre ben adaptada als hàbitats polars i muntanyosos.
Nou!!: Àrtic і Llebre polar · Veure més »
Llit marí
El llit marí o llit oceànic és la part de la litosfera terrestre que està coberta per aigua del mar, això representa el 71% de la superfície total de la Terra.
Nou!!: Àrtic і Llit marí · Veure més »
Mar de Barentsz
Localització de la mar de Barents. La mar de Barents, ressaltada en blau. Mapa de la part oriental de la mar de Barents, del Tabula Russiae", de Joan Blaeu, Amsterdam, 1614. La mar de Barentsz, Urban East Norwegian:; (en noruec Barentshavet, en rus Баренцево море, Bàrentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia,World Wildlife Fund, 2008.
Nou!!: Àrtic і Mar de Barentsz · Veure més »
Mar de Beaufort
La mar de Beaufort (en anglès: Beaufort Sea) és una mar marginal de l'oceà Àrtic, situada al nord dels territoris del Nord-oest i del Yukon (Canadà) i Alaska (Estats Units) i a l'oest l'arxipèlag Àrtic canadenc.
Nou!!: Àrtic і Mar de Beaufort · Veure més »
Mar de Bering
Mapa de situació de la mar de Bering, entre Sibèria i Alaska La mar de Bering (en yupik: Imarpik; en anglès: Bering Sea; en rus: Берингово море, Bèringovo more) és una massa d'aigua de l'oceà Pacífic que comprèn, de sud a nord, l'espai que hi ha entre les Illes Aleutianes i les Komandórskie fins a l'oceà Àrtic i, d'oest a est, el que hi ha entre Sibèria (i la península de Kamtxatka) i Alaska.
Nou!!: Àrtic і Mar de Bering · Veure més »
Mar de Groenlàndia
El mar de Groenlàndia és una àrea de l'oceà Àrtic que es troba entre Groenlàndia, l'illa Jan Mayen i Islàndia, i que ocupa aproximadament 1.205.000 km² i se l'identifica a vegades amb l'oceà àrtic i a vegades amb l'oceà atlàntic.
Nou!!: Àrtic і Mar de Groenlàndia · Veure més »
Mar de Kara
El mar de Kara (en rus, Ка́рское мо́ре, Kàrskoie more) és una part de l'oceà Àrtic que banya les costes del nord de Sibèria, situat entre l'arxipèlag de Nova Zembla a l'oest i l'arxipèlag de la Terra del Nord a l'est.
Nou!!: Àrtic і Mar de Kara · Veure més »
Mar de la Sibèria Oriental
El mar de la Sibèria oriental (en rus, Восто́чно-Сиби́рское мо́ре, Vostotxno-Sibírskoie more) és la part de l'oceà Àrtic que banya les costes de l'est de Sibèria, entre les illes de Nova Sibèria a l'oest, on comunica amb el mar de Làptev, i l'illa de Wrangel a l'est, que el separa del mar dels Txuktxis.
Nou!!: Àrtic і Mar de la Sibèria Oriental · Veure més »
Mar de Làptev
El mar de Làptev (en rus, мо́ре Ла́птевых, more Làptevikh) és la part de l'oceà Àrtic que banya les costes de la Sibèria oriental, entre la península de Taimir i l'arxipèlag de la Terra del Nord a l'oest, on comunica amb el mar de Kara a través de l'estret de Vilkitski, i les illes de Nova Sibèria a l'est, que el separen del mar de la Sibèria oriental.
Nou!!: Àrtic і Mar de Làptev · Veure més »
Mar de Noruega
La Mar de Noruega (en noruec Norskehavet) és una mar marginal en l'Oceà Atlàntic, al nord-oest de Noruega, entre la Mar del Nord i la Mar de Groenlàndia, que té la mar de Barentsz al nord-est.
Nou!!: Àrtic і Mar de Noruega · Veure més »
Mar de Petxora
El mar de Petxora (també anomenat golf de Petxora) (en rus, Печорское море, o Pechorskoye more), és un petit mar ubicat a les costes del nord-oest de Rússia, un braç del mar de Barentsz, a la part sud-est.
Nou!!: Àrtic і Mar de Petxora · Veure més »
Mar dels Txuktxis
Mapa del mar dels Txuktxis El mar dels Txuktxis (en rus: Чуко́тское мо́ре Txukótskoie more, en anglès: Chukchi Sea) és la part de l'oceà Àrtic situada entre Txukotka (a l'extrem oriental d'Àsia) i Alaska (a l'extrem occidental d'Amèrica).
Nou!!: Àrtic і Mar dels Txuktxis · Veure més »
Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè
Evolució del clima durant els últims 65 milions d'anys. El màxim tèrmic del Paleocè-Eocè apareix marcat amb les sigles «MTPE» i probablement és subestimat per un factor d'entre 2 i 4 a causa d'una estimació imprecisa en el mostratge de dades. El màxim tèrmic del Paleocè-Eocè (MTPE) fou un canvi climàtic sobtat que marcà la fi del Paleocè i l'inici de l'Eocè, fa 56 milions d'anys.
Nou!!: Àrtic і Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè · Veure més »
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Nou!!: Àrtic і Metà · Veure més »
Molses
Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.
Nou!!: Àrtic і Molses · Veure més »
Morsa
La morsa (Odobenus rosmarus) és un animal mamífer carnívor i semiaquàtic que habita a les costes dels mars freds de l'hemisferi nord.
Nou!!: Àrtic і Morsa · Veure més »
Narval
El narval (Monodon monoceros) és una espècie àrtica de cetaci odontocet, semblant a la beluga (Delphinapterus leucas), i com a tal està dotat de dents i no pas de barbes com els misticets.
Nou!!: Àrtic і Narval · Veure més »
Nit polar
Nit polar (foto del començament de la tarda) a Tromsø, Noruega La nit polar s'esdevé quan la nit dura més de 24 hores.
Nou!!: Àrtic і Nit polar · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Àrtic і Noruega · Veure més »
Nova Zembla
Nova Zembla (en rus, Но́вая Земля́, Nóvaia Zemlià), també conegut tradicionalment en català com a Nova Terra (traducció literal del nom rus), és un arxipèlag de l'oceà Àrtic, al nord de Rússia.
Nou!!: Àrtic і Nova Zembla · Veure més »
Nunavik
Nunavik, Quebec Nunavik és una regió del Quebec, situada a l'extrem nord d'aquesta província canadenca.
Nou!!: Àrtic і Nunavik · Veure més »
Nunavut
Nunavut és un dels 3 territoris que, juntament amb les 10 províncies, conformen les 13 entitats federals del Canadà.
Nou!!: Àrtic і Nunavut · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: Àrtic і Oceà Atlàntic · Veure més »
Oceà Àrtic
Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Nou!!: Àrtic і Oceà Àrtic · Veure més »
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Nou!!: Àrtic і Oceà Pacífic · Veure més »
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Nou!!: Àrtic і Ocells · Veure més »
Orca
L'orca (Orcinus orca) és un cetaci odontocet i el membre més gros de la família dels delfínids.
Nou!!: Àrtic і Orca · Veure més »
Os polar
L'os polar o os blanc (Ursus maritimus) és un os hipercarnívor que viu majoritàriament dins el cercle polar àrtic.
Nou!!: Àrtic і Os polar · Veure més »
Pas del Nord-oest
El pas del Nord-oest (en anglès, Northwest Passage) és la ruta marítima que voreja Amèrica del Nord pel nord, travessant l'oceà Àrtic i connectant l'estret de Davis i l'estret de Bering o, cosa que és el mateix, l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic.
Nou!!: Àrtic і Pas del Nord-oest · Veure més »
Península de Iamal
Localització de la península de Iamal La península de Iamal (en rus: полуостров Ямал, poluostrov Iamal), és una península que s'interna en l'oceà Àrtic, ubicada al nord-oest de Sibèria, al districte autònom Iamalo-Nenets, a Rússia.
Nou!!: Àrtic і Península de Iamal · Veure més »
Permagel
Permagel. En geologia, permagel o pergelisol (en anglès, permafrost, de perma-, permanent i frost, gelat) són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C) durant com a mínim dos anys seguits.
Nou!!: Àrtic і Permagel · Veure més »
Pinnípedes
Els pinnípedes (Pinnipedia) són un infraordre de mamífers carnívors del subordre dels caniformes.
Nou!!: Àrtic і Pinnípedes · Veure més »
Poàcies
Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes.
Nou!!: Àrtic і Poàcies · Veure més »
Pol celeste
Els pols celestes nord i sud i l'equador celeste. Mapa de l'Ossa Menor Els pols celestes són cadascun dels dos punts, Pol Nord celeste i Pol Sud celeste, on l'eix de rotació de la Terra talla l'esfera celeste.
Nou!!: Àrtic і Pol celeste · Veure més »
Pol Nord
El '''pol Nord''' geogràfic El pol Nord és el punt de la superfície més al nord del planeta Terra i, per tant, està situat a latitud 90° N. Estrictament aquesta és la definició del pol Nord geogràfic, la més utilitzada habitualment, però poden definir-se altres pols nords en funció de diferents conceptes geogràfics i geofísics.
Nou!!: Àrtic і Pol Nord · Veure més »
Quebec
El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.
Nou!!: Àrtic і Quebec · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Àrtic і Rússia · Veure més »
Recurs natural
El plàncton absorbeix la major part de diòxid de carboni de l'atmosfera, actuant com a embornal de carboni. És un recurs natural en forma de servei de l'ecosistema. Captura d'arengades. El polièster del que està feta molta roba prové del petroli, un recurs natural no renovable Els recursos naturals són el conjunt de recursos materials i en forma de serveis que procedeixen de la natura a la Terra i són utilitzats pels humans.
Nou!!: Àrtic і Recurs natural · Veure més »
Ren
El ren (Rangifer tarandus) és una espècie de mamífer de la família dels cérvols (Cervidae).
Nou!!: Àrtic і Ren · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Àrtic і Síria · Veure més »
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Nou!!: Àrtic і Sibèria · Veure més »
Sol de mitjanit
Sol de mitjanit a Nordkapp, Noruega Alta, Noruega El sol de mitjanit és un fenomen que es produeix en certes parts del planeta (entre els cercles polars i el pol corresponent), consistent en què el sol no es pon en tota la nit, durant uns dies o mesos al voltant del solstici d'estiu.
Nou!!: Àrtic і Sol de mitjanit · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Àrtic і Suècia · Veure més »
Subàrtic
Bosc subàrtic a la zona del llac Baikal. El subàrtic és una regió de l'hemisferi nord que es troba just al sud de l'àrtic autèntic i cobreix gran part d'Alaska, el Canadà, el sud de Groenlàndia, el nord d'Escandinàvia, Sibèria, el nord de Mongòlia i part de la província xinesa de Heilongjiang.
Nou!!: Àrtic і Subàrtic · Veure més »
Suslic àrtic
El suslic àrtic (Spermophilus parryii) és una espècie de suslic nadiu de l'ecozona holàrtica, especícificament de la zona nord-americana.
Nou!!: Àrtic і Suslic àrtic · Veure més »
Svalbard
Svalbard (AFI: ˈsʋɑ(ː)lbɑːɾ; abans conegut pel nom holandès de Spitsbergen) és un arxipèlag noruec de l'oceà Àrtic.
Nou!!: Àrtic і Svalbard · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Àrtic і Terra · Veure més »
Terra de Francesc Josep
Paisatge de l'illa Northbrook. L'arxipèlag conegut com la Terra de Francesc Josep (en rus, Земля Франца-Иосифа, Zemlià Frantsa Iosifa) és un conjunt de 191 illes cobertes en un 85% pel gel,J.
Nou!!: Àrtic і Terra de Francesc Josep · Veure més »
Terra del Nord
Situació de la Terra del Nord a Rússia. La Terra del Nord (en rus, Се́верная Земля́, Sèvernaia Zemlià) és un arxipèlag rus de l'Àrtic, a 80° 00′ N i 100° 00′ E.
Nou!!: Àrtic і Terra del Nord · Veure més »
Terranova i Labrador
Terranova i Labrador (anglès Newfoundland and Labrador, francès Terre-Neuve-et-Labrador, gaèlic Talamh an Éisc agus Labradóir) és una província del Canadà.
Nou!!: Àrtic і Terranova i Labrador · Veure més »
Territoris del Nord-oest
Els Territoris del Nord-oest (anglès North-West Territories, francès les Territoires du Nord-Ouest) són un territori del Canadà sense estatut de província que es troben al nord del país.
Nou!!: Àrtic і Territoris del Nord-oest · Veure més »
Troodon
Troodon és un gènere de dinosaure teròpode que visqué a Nord-amèrica a finals del període Cretaci, fa aproximadament 74 milions d'anys, les restes del qual s'han trobat principalment a Canadà, Estats Units i Mèxic.
Nou!!: Àrtic і Troodon · Veure més »
Tundra
Tundra arbustiva al nord de Noruega. Tundra a Vorkuta, al nord de Rússia La tundra (del rus тундра, tundra) és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.
Nou!!: Àrtic і Tundra · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Àrtic і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vegetació àrtica
Vegetació àrtica a la tundra de Sydkap, Groenlàndia La vegetació àrtica es desenvolupa en la zona de l'Àrtic la flora consta en total d'unes 2.300 espècies de plantes vasculars i moltes més de molses, líquens i fongs, la relativa pobresa en espècies es deu a ser un ecosistema jove (format després de la darrera glaciació) i al fet de tenir una radiació solar baixa.Durant gran part del Terciari la vegetació de l'Àrtic era boscosa, fa uns 45 milions d'anys (a l'Eocè) es formà la primera capa de gel.
Nou!!: Àrtic і Vegetació àrtica · Veure més »
Yukon
El Yukon és el més occidental dels tres territoris del nord del Canadà.
Nou!!: Àrtic і Yukon · Veure més »
Zona climàtica
La zona tropical o intertropical Les zones temperades Les zones polars o frígides Mapa de les temperatures mitjanes anuals segons la zona geogràfica. S'anomena zona climàtica o zona geoastronòmica a cadascuna de les zones o faixes geogràfiques en què els paral·lels notables o principals divideixen a la superfície terrestre.
Nou!!: Àrtic і Zona climàtica · Veure més »
Zona econòmica exclusiva
Les zones econòmiques exclusives dels Estats del món, en blanc La zona econòmica exclusiva, també coneguda com a mar patrimonial, és l'àrea del mar sobre la qual l'Estat costaner té drets sobre l'exploració i l'ús dels recursos marítims.
Nou!!: Àrtic і Zona econòmica exclusiva · Veure més »
Zooplàncton
eufausiàci Tradicionalment, s'ha dividit a la comunitat planctònica en fitoplàncton o plàncton vegetal i en zooplàncton o plàncton animal.
Nou!!: Àrtic і Zooplàncton · Veure més »
Redirigeix aquí:
L'Àrtida, Regió àrtica, Zona polar àrtica, Àrtica, Àrtico-alpina, Àrtida.
