Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Bacus, Baetulo, Barcelona, Bàrcino, Bòbila, Consell de Cent, Decúbit supí, Dionís, Districte de Sant Andreu, Districte de Sant Martí, Esteatita, Felip IV de Castella, Granollers, Guerra dels Segadors, Hipocaust, Hispània Tarraconense, Història de Barcelona, Inhumació, Joan Josep d'Àustria, Línia d'alta velocitat, Lluís XIV de França, Marbre, Mosaic romà, Neolític al Pla de Barcelona, Oli, Opus signinum, Pintura al fresc, Pla de Barcelona, Premsa de vi, Rec Comtal, Riera d'Horta, Sant Martí de Provençals, Sílex, Setge de Barcelona (1651-1652), Torre del Fang, Triclini, Vi, Via Augusta, Vil·la romana de la Sagrera, Vinya.
Bacus
* Mitologia: Bacus o Dionís, déu del vi en les mitologia grecollatines.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Bacus · Veure més »
Baetulo
Bètulo (Baetulo, en ibèric, Baitolo) és una ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Baetulo · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Barcelona · Veure més »
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Bàrcino · Veure més »
Bòbila
Esquema de forn túnelminiatura Una bòbila, bòvila o mòbila en algunes comarques, és un forn destinat a la fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial molt antiga.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Bòbila · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Consell de Cent · Veure més »
Decúbit supí
Posicions de decúbit El decúbit supí és una posició anatòmica del cos humà que es caracteritza per.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Decúbit supí · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Dionís · Veure més »
Districte de Sant Andreu
El districte de Sant Andreu és el novè dels deu districtes de Barcelona, amb una superfície de 656,5 hectàrees i amb una població de 149.826 habitants (2022).
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Districte de Sant Andreu · Veure més »
Districte de Sant Martí
Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Districte de Sant Martí · Veure més »
Esteatita
Lesteatita o pedra sabonosa és una varietat de talc de tacte greixós.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Esteatita · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Felip IV de Castella · Veure més »
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Granollers · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Guerra dels Segadors · Veure més »
Hipocaust
'''Hipocaust''' a Xanten (Alemanya) Un hipocaust (del llatí hypocaustum, i aquest del grec ὑπόκαυστον hypókauston) és una cambra subterrània utilitzada per escalfar la cambra de sobre, emprada a l'època romana, sobretot a les termes.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Hipocaust · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Hispània Tarraconense · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Història de Barcelona · Veure més »
Inhumació
La inhumació és l'acte de dipositar un cadàver o restes cadavèriques sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Inhumació · Veure més »
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Joan Josep d'Àustria · Veure més »
Línia d'alta velocitat
Línies de gran velocitat a Europa. AGV. ICE-3. AVE. Itàlia: ETR 500. Shinkansen E5 del Japó. Una línia d'alta velocitat o línia de gran velocitat (LAV o LGV) és una línia de ferrocarril que permet que hi circulin trens d'alta velocitat.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Línia d'alta velocitat · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Lluís XIV de França · Veure més »
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Marbre · Veure més »
Mosaic romà
Mosaic dels dotze treballs d'Hèrcules procedent de Llíria, Camp de Túria Els mosaics romans s'elaboraven amb petites peces de ceràmica o altres materials de colors i formes diferents anomenades tessel·les, i per aquest motiu s'hi referien també com a opus tessellatum.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Mosaic romà · Veure més »
Neolític al Pla de Barcelona
Les diverses intervencions arqueològiques al Pla de Barcelona, i en concret, al districte de Ciutat Vella, han permès conèixer millor les característiques de les primeres comunitats agrícoles - ramaderes que es van instal·lar a la zona.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Neolític al Pla de Barcelona · Veure més »
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Oli · Veure més »
Opus signinum
Lopus signinum és una mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa que, aplicada en paviments o recobriments de paret, els atorga propietats impermeables.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Opus signinum · Veure més »
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Pintura al fresc · Veure més »
Pla de Barcelona
Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. El Pla de Barcelona és una plana situada a la comarca catalana del Barcelonès.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Pla de Barcelona · Veure més »
Premsa de vi
Premsa de vi del segle XVI Una premsa de vi és un dispositiu emprat per extreure el suc de raïm com a part del procés de la producció del vi.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Premsa de vi · Veure més »
Rec Comtal
El Rec Comtal de Barcelona era una estructura hidràulica de primera magnitud que perdurà fins al com un dels principals abastidors d'aigua a la ciutat, que servia per a regar i també en el seu ús de força per a fer funcionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Rec Comtal · Veure més »
Riera d'Horta
La Riera d'Horta és una de les antigues rieres del Pla de Barcelona.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Riera d'Horta · Veure més »
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Sant Martí de Provençals · Veure més »
Sílex
Sílex groc d'Itaboraí, Rio de Janeiro (Brasil) Nòdul de sílex negre procedent del jaciment d'Onondaga, Buffalo, EUA. El sílex, també conegut com a pedra foguera (varietat del sílex) és una roca sedimentària i una forma criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Sílex · Veure més »
Setge de Barcelona (1651-1652)
El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »
Torre del Fang
Torre del Fang és un edifici de Barcelona en origen dedicat al conreu, que ha patit moltes transformacions al llarg del temps, i que actualment es compon d'una sèrie de cossos que es clouen en un pati obert a llevant.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Torre del Fang · Veure més »
Triclini
'''Triclini''' romà en un dibuix del segle XIX Recreació d'un triclini El triclini (del llatí triclinium, provinent del grec τρικλίνιον, triklínion, de τρι-, tri-, 'tres', i κλίνη, kline, mena de llit, butaca llarga, sofà o, més aviat, chaise longue) era l'estança d'una casa romana amb la funció de menjador.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Triclini · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Vi · Veure més »
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Via Augusta · Veure més »
Vil·la romana de la Sagrera
La vil·la romana de la Sagrera és un jaciment arqueològic trobat el juny del 2011 durant la construcció de l'estació de l'AVE de la Sagrera, a Barcelona.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Vil·la romana de la Sagrera · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Vinya · Veure més »
