Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Zona arqueològica de la Sagrera

Índex Zona arqueològica de la Sagrera

La Zona arqueològica de la Sagrera és un espai situat entre els districtes de Sant Martí i Sant Andreu de la ciutat de Barcelona en la qual es van realitzar un seguit de troballes arqueològiques.

39 les relacions: Bacus, Baetulo, Barcelona, Bàrcino, Bòbila, Consell de Cent, Decúbit supí, Dionís, Districte de Sant Andreu, Districte de Sant Martí, Esteatita, Felip IV de Castella, Granollers, Guerra dels Segadors, Hipocaust, Història de Barcelona, Inhumació, Joan Josep d'Àustria, Línia d'alta velocitat, Lluís XIV de França, Marbre, Mosaic romà, Neolític al Pla de Barcelona, Oli, Opus signinum, Pintura al fresc, Pla de Barcelona, Premsa de vi, Rec Comtal, Riera d'Horta, Sant Martí de Provençals, Sílex, Setge de Barcelona (1651-1652), Tarraconense, Torre del Fang, Triclini, Vi, Via Augusta, Vinya.

Bacus

* Mitologia: Bacus o Dionís, déu del vi en les mitologia grecollatines.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Bacus · Veure més »

Baetulo

Baetulo (prèviament la ibèrica Baitolo) és el nom de la ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Baetulo · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Barcelona · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Bàrcino · Veure més »

Bòbila

Una teuleria, bòbila, bòvila o mòbila en algunes comarques, és una fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial molt antiga.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Bòbila · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII i va perdurar fins al segle XVIII.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Consell de Cent · Veure més »

Decúbit supí

Posició de decúbit El decúbit supí és una posició anatòmica del cos humà que es caracteritza per.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Decúbit supí · Veure més »

Dionís

En la mitologia grega, Dionís o Dionisi, (grec antic: Δινυσος -σου, en poesia èpica escrit amb la forma Δινυσο), també conegut com a Bacus (en grec antic: Βκχος -κχου).

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Dionís · Veure més »

Districte de Sant Andreu

El districte de Sant Andreu és el novè dels deu districtes de Barcelona, amb una superfície de 656,5 hectàrees i amb una població de 147.538 habitants (2009).

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Districte de Sant Andreu · Veure més »

Districte de Sant Martí

Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Districte de Sant Martí · Veure més »

Esteatita

Lesteatita o pedra sabonosa és una varietat de talc de tacte greixós.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Esteatita · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Felip IV de Castella · Veure més »

Granollers

Granollers és la capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Granollers · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Guerra dels Segadors · Veure més »

Hipocaust

'''Hipocaust''' a Xanten (Alemanya) Un hipocaust (del llatí hypocaustum, i aquest del grec ὑπόκαυστον hypókauston) és una cambra subterrània utilitzada per escalfar la cambra de sobre, emprada a l'època romana, sobretot a les termes.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Hipocaust · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de finals del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Història de Barcelona · Veure més »

Inhumació

La inhumació és l'acte de dipositar un cadàver sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Inhumació · Veure més »

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Joan Josep d'Àustria · Veure més »

Línia d'alta velocitat

Línies de gran velocitat a Europa. Una línia d'alta velocitat o línia de gran velocitat (LAV o LGV) és una línia de ferrocarril que permet que hi circulin trens d'alta velocitat.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Línia d'alta velocitat · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Lluís XIV de França · Veure més »

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Marbre · Veure més »

Mosaic romà

Mosaic dels dotze treballs d'Hèrcules procedent de Llíria, Camp de Túria Els mosaics romans estaven fets amb petites peces anomenades tessel·les, per aquest motiu es referissin a ells també com opus tessellatum.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Mosaic romà · Veure més »

Neolític al Pla de Barcelona

Les diverses intervencions arqueològiques al Pla de Barcelona, i en concret, al districte de Ciutat Vella, han permès conèixer millor les característiques de les primeres comunitats agrícoles - ramaderes que es van instal·lar a la zona.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Neolític al Pla de Barcelona · Veure més »

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Oli · Veure més »

Opus signinum

Lopus signinum és una mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa que, aplicada en paviments o recobriments de paret, els atorga propietats impermeables.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Opus signinum · Veure més »

Pintura al fresc

Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta última capa encara està humida, i per jornades (giornatas).

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Pintura al fresc · Veure més »

Pla de Barcelona

Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. El Pla de Barcelona és una plana situada a la comarca catalana del Barcelonès.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Pla de Barcelona · Veure més »

Premsa de vi

Premsa de vi del segle XVI Una premsa de vi és un dispositiu emprat per extreure el suc de raïm com a part del procés de la producció del vi.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Premsa de vi · Veure més »

Rec Comtal

El Rec Comtal de Barcelona era una estructura hidràulica de primera magnitud que perdurà fins al segle XIX com un dels principals abastidors d’aigua a la ciutat, que servia per a regar i també en el seu ús de força per a fer funcionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Rec Comtal · Veure més »

Riera d'Horta

La Riera d'Horta és una de les antigues rieres del barri d'Horta, de Barcelona.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Riera d'Horta · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'Església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Sílex

Sílex groc d'Itaboraí, Rio de Janeiro (Brasil). El sílex, també conegut com pedra foguera (en realitat, la pedra foguera és una varietat d'aquest), és una forma sedimentària criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Sílex · Veure més »

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Tarraconense · Veure més »

Torre del Fang

Torre del Fang és un edifici en origen dedicat al conreu, fruit de moltes transformacions al llarg del temps, i que actualment es compon d'una sèrie de cossos que es clouen en un pati obert a llevant.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Torre del Fang · Veure més »

Triclini

'''Triclini''' romà en un dibuix del segle XIX Recreació d'un triclini El triclini (del llatí triclinium, provinent del grec τρικλίνιον, triklínion, de τρι-, tri-, 'tres', i κλίνη, kline, mena de llit, butaca llarga, sofà o, més aviat, chaise longue) era l'estança d'una casa romana amb la funció de menjador.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Triclini · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Vi · Veure més »

Via Augusta

Mapa de la Via Augusta a Hispània entre Gades (Cadis) i Narbo Martius (Narbona) La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Via Augusta · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Zona arqueològica de la Sagrera і Vinya · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »