Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Yong Ji

Índex Yong Ji

Yong Ji (xinès: 雍己, nascut Zi Dian (xinès: 子佃) o Zi Zhou (xinès: 子伷), va ser un Rei de la Xina de la Dinastia Shang. En els Registres del Gran Historiador és llistat per Sima Qian com el vuitè rei Shang, succeint al seu germà Xiao Jia (xinès: 太庚). Va ser entronitzat l'any de Jiaxu (xinès: 甲戌) amb Bo (xinès: 亳) com la seva capital. Va regnar per dotze anys, i se li va donar el nom a títol pòstum de Yong Ji i fou succeït pel seu germà Tai Wu (xinès: 太戊). Les inscripcions oraculars sobre ossos desenterrats a Yinxu deixen constància alternativament que ell havia estat el vuitè rei Shang i que va succeir al seu germà Da Wu (xinès: 大戊), va rebre el nom pòstum de Lü Ji (xinès: 呂己) i fou succeït pel seu nebot Zhong Ding (xinès: 中丁).

14 les relacions: Dinastia Shang, Llengües sinítiques, Llista de monarques xinesos, Nom a títol pòstum, Os oracular, Registres del Gran Historiador, Sima Qian, Tai Wu, Universitat d'Indiana Bloomington, Xiao Jia, Zhong Ding, 2002, 2007, 7 d'agost.

Dinastia Shang

La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.

Nou!!: Yong Ji і Dinastia Shang · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Nou!!: Yong Ji і Llengües sinítiques · Veure més »

Llista de monarques xinesos

L'Emperador Shunndasha un mural pintat de la Dinastia Han La següent llista de monarques xinesos és de cap manera exhaustiva.

Nou!!: Yong Ji і Llista de monarques xinesos · Veure més »

Nom a títol pòstum

Un nom a títol pòstum o nom pòstum és un nom honorífic donat a la reialesa, els nobles, i de vegades a altres, a l'Àsia Oriental després de la mort de la persona, i es fa servir gairebé exclusivament en lloc d'un nom personal o altres títols oficials durant la seva vida.

Nou!!: Yong Ji і Nom a títol pòstum · Veure més »

Os oracular

Shang al Museu de Xangai Els ossos oraculars (xinès: 甲骨; pinyin: jiǎgǔ) són trossos d'os d'escàpules de bòvids o bé dels plastrons de tortugues utilitzats per a l'endevinació en la Xina antiga, sobretot durant la dinastia Shang.

Nou!!: Yong Ji і Os oracular · Veure més »

Registres del Gran Historiador

Primera pàgina del ''Shiji'' en manuscrit. Els Registres del gran historiador o Shiji, també coneguts com a Memòries històriques, escrites del 109 aC al 91 aC, fou el magnum opus de Sima Qian, en què va relatar la història xinesa des dels temps de l'emperador Groc fins a la seva pròpia època.

Nou!!: Yong Ji і Registres del Gran Historiador · Veure més »

Sima Qian

Sima Qian (xinès tradicional: 司馬遷, xinès simplificat: 司马迁, pinyin: Sīmǎ Qiān) (145 aC - 85 aC) va ser probablement l'historiador xinès més influent d'aquest país, amb un paper que alguns han comparat al del grec Heròdot a Occident.

Nou!!: Yong Ji і Sima Qian · Veure més »

Tai Wu

Tai Wu (xinès: 太戊, nascut Zi Mi (xinès: 子密) o Zi Zhou (xinès: 子伷), va ser un Rei de la Xina de la Dinastia Shang. En els Registres del Gran Historiador és llistat per Sima Qian com el novè rei Shang, succeint al seu germà Yong Ji (xinès: 太庚). Va ser entronitzat amb Bo (xinès: 亳) com la seva capital. Designà a Yishe (xinès: 伊陟) i Chenhu (xinès: 臣扈) com els seus oficials de més alt rang.

Nou!!: Yong Ji і Tai Wu · Veure més »

Universitat d'Indiana Bloomington

La Universitat d'Indiana Bloomington, en anglès Indiana University Bloomington, (abreujat IU Bloomington), es va fundar el 1820, i és una universitat pública situada a Bloomington a l'estat d'Indiana, Estats Units.

Nou!!: Yong Ji і Universitat d'Indiana Bloomington · Veure més »

Xiao Jia

Xiao Jia (xinès: 小甲, nascut Zi Gao, xinès: 子高) va ser un rei xinès de la Dinastia Shang.

Nou!!: Yong Ji і Xiao Jia · Veure més »

Zhong Ding

Zhong Ding (xinès: 仲丁, nascut Zi Zhuang (xinès: 子庄), va ser un Rei de la Xina de la Dinastia Shang. En els Registres del Gran Historiador és llistat per Sima Qian com el desè rei Shang, succeint al seu pare Tai Wu (xinès: 太戊). Va ser entronitzat l'any de Xinchou (xinès: 辛丑) amb Bo (xinès: 亳) com la seva capital.

Nou!!: Yong Ji і Zhong Ding · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Yong Ji і 2002 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Yong Ji і 2007 · Veure més »

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Yong Ji і 7 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Zi Dian.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »