Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Rei Zhou de Shang

Índex Rei Zhou de Shang

LEmperador Xin de Shang (nascut: o) fou l'últim rei de la Dinastia Shang.

9 les relacions: Bi Gan, Di Yi, Dinastia Shang, Dinastia Zhou, Dongyi, Llista de monarques xinesos, Registres del Gran Historiador, Rei Wu de Zhou, Sima Qian.

Bi Gan

Bi Gan (Kaili, Guizhou, 4 de juny de 1989) és un director de cinema, guionista, poeta i fotògraf xinés.

Nou!!: Rei Zhou de Shang і Bi Gan · Veure més »

Di Yi

Di Yi (帝乙) o Emperador Yi va ser un rei de la Dinastia Shang de la Xina de 1101 aC a 1076 aC.

Nou!!: Rei Zhou de Shang і Di Yi · Veure més »

Dinastia Shang

La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.

Nou!!: Rei Zhou de Shang і Dinastia Shang · Veure més »

Dinastia Zhou

La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.

Nou!!: Rei Zhou de Shang і Dinastia Zhou · Veure més »

Dongyi

''Gui'' (鬹) de la cultura de Dawenkou Dongyi va ser un terme col·lectiu per a les persones de la Xina de l'Est i de les terres situades a l'est de l'antiga Xina.

Nou!!: Rei Zhou de Shang і Dongyi · Veure més »

Llista de monarques xinesos

L'Emperador Shunndasha un mural pintat de la Dinastia Han La següent llista de monarques xinesos és de cap manera exhaustiva.

Nou!!: Rei Zhou de Shang і Llista de monarques xinesos · Veure més »

Registres del Gran Historiador

Primera pàgina del ''Shiji'' en manuscrit. Els Registres del gran historiador o Shiji, també coneguts com a Memòries històriques, escrites del 109 aC al 91 aC, fou el magnum opus de Sima Qian, en què va relatar la història xinesa des dels temps de l'emperador Groc fins a la seva pròpia època.

Nou!!: Rei Zhou de Shang і Registres del Gran Historiador · Veure més »

Rei Wu de Zhou

El Rei Wu de Zhou o Rei Wu de Chou va ser el primer sobirà, o governant de la Dinastia Zhou xinesa.

Nou!!: Rei Zhou de Shang і Rei Wu de Zhou · Veure més »

Sima Qian

Sima Qian (xinès tradicional: 司馬遷, xinès simplificat: 司马迁, pinyin: Sīmǎ Qiān) (145 aC - 85 aC) va ser probablement l'historiador xinès més influent d'aquest país, amb un paper que alguns han comparat al del grec Heròdot a Occident.

Nou!!: Rei Zhou de Shang і Sima Qian · Veure més »

Redirigeix aquí:

Di Xin, Emperador Xin de Shang, Rei Zhou, Zhou Xin.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »