Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Abd-Al·lah ibn Àmir, Abu-Múslim, Accadi, Afganistan, Al-Istakhrí, Al-Muqaddassí, Dekhan, Drangiana, Gaznèvides, Ibn Hàwqal, Imperi Aquemènida, Imperi Sassànida, Inscripció de Behistun, Iran, Ishpabadh, Isidor de Càrax, Kabulistan, Kharigisme, Marzban, Màlik, Medina, Mihrabànida, Mongols, Mymensingh, Nosratabad, Província de Nimruz, Raval (urbanisme), Riu Helmand, Safàrides, Sistan, Tahírides del Khorasan, Tamerlà, Yaqub ibn al-Layth, 1002, 1222, 1236, 1383, 1422, 854.
Abd-Al·lah ibn Àmir
Abu-Abd-ar-Rahman Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Qurayx, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Àmir (la Meca, 626-680) fou un general àrab del clan dels Abd-Xams, parent del califa Uthman ibn Affan.
Nou!!: Zarang і Abd-Al·lah ibn Àmir · Veure més »
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Nou!!: Zarang і Abu-Múslim · Veure més »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Nou!!: Zarang і Accadi · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Zarang і Afganistan · Veure més »
Al-Istakhrí
Mapa d'Istakhrí del Golf pèrsic Abu-Ishaq Ibrahim ibn Muhàmmad al-Istakhrí al-Farissí al-Karkhí —en àrab أبو إسحاق إبراهيمبن محمد الإصطخري الفارسي الكرخي, Abū Isḥāq Ibrāhīm b. Muḥammad al-Iṣṭaẖrī al-Fārisī al-Karẖī— (m. en 951), més conegut simplement com al-Istakhrí, va ser un dels geògrafs i cartògrafs perses més importants del.
Nou!!: Zarang і Al-Istakhrí · Veure més »
Al-Muqaddassí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Abi-Bkar Xams-ad-Din al-Muqaddassí o al-Maqdissí, més conegut simplement com al-Muqaddassí o al-Maqdissí (Jerusalem, 945 o 946 - el Caire, 990), fou un viatger i geògraf àrab.
Nou!!: Zarang і Al-Muqaddassí · Veure més »
Dekhan
Dekhan (arabitzat Dikhan) era el títol que portaven a la Pèrsia sassànida els caps de vila; eren membres de la petita noblesa feudal.
Nou!!: Zarang і Dekhan · Veure més »
Drangiana
Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.
Nou!!: Zarang і Drangiana · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Zarang і Gaznèvides · Veure més »
Ibn Hàwqal
Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.
Nou!!: Zarang і Ibn Hàwqal · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Zarang і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Zarang і Imperi Sassànida · Veure més »
Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Zarang і Inscripció de Behistun · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Zarang і Iran · Veure més »
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Nou!!: Zarang і Ishpabadh · Veure més »
Isidor de Càrax
Isidor de Càrax (en Isidorus) fou un geògraf de l'antiga Grècia natural de la Susiana del.
Nou!!: Zarang і Isidor de Càrax · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Zarang і Kabulistan · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Zarang і Kharigisme · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Zarang і Marzban · Veure més »
Màlik
Màlik, en femení màlika, en plural muluk és un mot que vol dir ‘rei’.
Nou!!: Zarang і Màlik · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Zarang і Medina · Veure més »
Mihrabànida
La dinastia Mihrabànida o dels Mihrabànides fou una nissaga que va governar al Sistan del 1236 a la meitat del.
Nou!!: Zarang і Mihrabànida · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Zarang і Mongols · Veure més »
Mymensingh
Mymensingh (bengalí ময়মনসিংহ) és una ciutat i municipalitat de Bangladesh a la riba del Brahmaputra, capital del districte de Mymensingh i de la upazila de Mymensingh.
Nou!!: Zarang і Mymensingh · Veure més »
Nosratabad
Nosratabad (Nusratabad) és una ciutat de la província de Sistan i Baltxistan a l'Iran, a la carretera de Zahedan a Bam al mig del Gran Desert.
Nou!!: Zarang і Nosratabad · Veure més »
Província de Nimruz
La província de Nimruz (balutxi/paixtu/persa: نیمروز) és una divisió administrativa de l'Afganistan al sud-oest del país; el seu nom vol dir 'migdia' (sud) en persa.
Nou!!: Zarang і Província de Nimruz · Veure més »
Raval (urbanisme)
s on es veu un centre emmurallat envoltat del que havia estat un raval i posteriorment ha estat emmurallat també. Raval és un arabisme que vol dir un suburbi o un barri extramurs.
Nou!!: Zarang і Raval (urbanisme) · Veure més »
Riu Helmand
LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.
Nou!!: Zarang і Riu Helmand · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Zarang і Safàrides · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Zarang і Sistan · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: Zarang і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Zarang і Tamerlà · Veure més »
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Nou!!: Zarang і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Nou!!: Zarang і 1002 · Veure més »
1222
Sense descripció.
Nou!!: Zarang і 1222 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Zarang і 1236 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Zarang і 1383 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Zarang і 1422 · Veure més »
854
El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Zarang і 854 · Veure més »
