Accés més ràpid que el navegador!
94 les relacions: Al-Àndalus, Albalat de Cinca, Alcarràs, Alpicat, Antiga Roma, Anton Abad i Chavarria, Aragó, Arc de mig punt, Arnau Sescomes, Baix Cinca, Barbastre, Bellver de Cinca, Berenguer d'Erill, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Bernat Boïl, Beseit, Binacet, Binèfar, Blat, Bulgària, Calaceit, Campanar, Canal d'Aragó i Catalunya, Castell de Saidí, Castellà, Català, Cimbori, Cinca, Clamor Amarga, Conquesta feudal hispànica, Corts Catalanes, Dacsa, Departament de les Boques de l'Ebre, El Pont de Suert, Esplucs, Farratge, Ferran el Catòlic, Fraga, Francesc Serés Guillén, Gimenells i el Pla de la Font, Grup Enciclopèdia, Guillem Pere de Ravidats, Ibers, Joan de Bardaixí, Joaquim Ibarz i Melet, La Zaida, Lleida, Mequinensa, Mercè Ibarz Ibarz, Montcada (llinatge), ..., Montsó, Municipi, Muralla, Nau (arquitectura), Oli, Ordi, Ossó de Cinca, Pera (fruita), Pere el Catòlic, Pere el d'Osca, Poma, Préssec, President de la Generalitat de Catalunya, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Riu Alcanadre, Romania, Romeu Sescomes, Sant Esteve de Llitera, Santa Maria de Lavaix, Saraqusta, Segrià, Serra Pedregosa (Bagà), Vallmanya (Alcarràs), Vallobar, Vila, Zaidisme, Zayd (nom), 1149, 15 d'agost, 17 de gener, 1907, 1937, 1979, 1983, 1987, 1991, 1995, 2 de juliol, 2003, 2007, 2011, 7 d'octubre. Ampliar l'índex (44 més) »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Saidí і Al-Àndalus · Veure més »
Albalat de Cinca
Albalat de Cinca (en castellà i oficialment Albalate de Cinca, en aragonès Albalat de Cinca) és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.
Nou!!: Saidí і Albalat de Cinca · Veure més »
Alcarràs
Alcarràs és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià.
Nou!!: Saidí і Alcarràs · Veure més »
Alpicat
Alpicat és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià.
Nou!!: Saidí і Alpicat · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Saidí і Antiga Roma · Veure més »
Anton Abad i Chavarria
Anton Abad i Chavarria (Saidí, Baix Cinca, 1958) és un cantautor de la Franja de Ponent.
Nou!!: Saidí і Anton Abad i Chavarria · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Saidí і Aragó · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Saidí і Arc de mig punt · Veure més »
Arnau Sescomes
Façana de la Catedral de Tarragona on Sescomes exercí els últims anys de la seva vida. Arnau Sescomes (mas Sescomes, avui Les Comes, Puig-reig, diòcesi d'Urgell, segona meitat del - Tarragona, 1346) fou un polític i eclesiàstic que fou bisbe de Lleida (1327-1334), arquebisbe de Tarragona (1334-1346), ambaixador del rei Jaume II i conseller de Pere III de Catalunya.
Nou!!: Saidí і Arnau Sescomes · Veure més »
Baix Cinca
La comarca del Baix Cinca (en castellà Bajo Cinca) és una comarca d'Aragó que es troba a l'est dels límits autonòmics, a cavall de les províncies d'Osca i Saragossa.
Nou!!: Saidí і Baix Cinca · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Saidí і Barbastre · Veure més »
Bellver de Cinca
Bellver de Cinca (en castellà, Belver de Cinca) és una vila i municipi aragonès castellanoparlant del Baix Cinca.
Nou!!: Saidí і Bellver de Cinca · Veure més »
Berenguer d'Erill
Berenguer d'Erill (? — 1236) fou abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36).
Nou!!: Saidí і Berenguer d'Erill · Veure més »
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Nou!!: Saidí і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé · Veure més »
Bernat Boïl
Bernat Boïl (Saidí, entre 1440 i 1445 - Cuixà (Conflent), entre 1509 i 1507), fou un religiós i diplomàtic.
Nou!!: Saidí і Bernat Boïl · Veure més »
Beseit
Beseit és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).
Nou!!: Saidí і Beseit · Veure més »
Binacet
Binacet (en aragonès Binazet, en castellà i oficialment Binaced) és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.
Nou!!: Saidí і Binacet · Veure més »
Binèfar
Binèfar és un municipi de la província d'Osca (Aragó) situat a la comarca de la Llitera.
Nou!!: Saidí і Binèfar · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Saidí і Blat · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Saidí і Bulgària · Veure més »
Calaceit
El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.
Nou!!: Saidí і Calaceit · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Saidí і Campanar · Veure més »
Canal d'Aragó i Catalunya
El Canal d'Aragó i Catalunya (antigament conegut com a Canal de Tamarit)Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Saidí і Canal d'Aragó i Catalunya · Veure més »
Castell de Saidí
El castell de Saidí (Baix Cinca) es troba en un extrem de l'altiplà on es troba el poble de Saidí.
Nou!!: Saidí і Castell de Saidí · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Saidí і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Saidí і Català · Veure més »
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Nou!!: Saidí і Cimbori · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Saidí і Cinca · Veure més »
Clamor Amarga
La Clamor Amarga o Clamor d'Almacelles (també coneguda com a Clamor Salada, Clamor de Tamarit o simplement La Clamor) és una clamor de cabal irregular i escàs, que segueix un barranc natural situat a la Franja de Ponent i que fa part de la frontera històrica entre les terres de Catalunya i Aragó.
Nou!!: Saidí і Clamor Amarga · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Saidí і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Saidí і Corts Catalanes · Veure més »
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Nou!!: Saidí і Dacsa · Veure més »
Departament de les Boques de l'Ebre
Les Boques de l'Ebre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Saidí і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »
El Pont de Suert
El Pont de Suert (o Lo Pont de Suert en català ribagorçà) és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça.
Nou!!: Saidí і El Pont de Suert · Veure més »
Esplucs
Esplucs (Esplús en castellà) és una vila i municipi de la Llitera, a la província d'Osca (Aragó), en zona de parla castellana.
Nou!!: Saidí і Esplucs · Veure més »
Farratge
Cultiu hidropònic El farratge, en agricultura, és qualsevol comestible amb base vegetal emprat específicament en la nutrició d'animal de bestiar, com el cas de vaques, ovelles o porcs.
Nou!!: Saidí і Farratge · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Saidí і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Saidí і Fraga · Veure més »
Francesc Serés Guillén
Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 22 de desembre de 1972) és un escriptor franjolí en llengua catalana establert a la Garrotxa.
Nou!!: Saidí і Francesc Serés Guillén · Veure més »
Gimenells i el Pla de la Font
Gimenells i el Pla de la Font és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.
Nou!!: Saidí і Gimenells i el Pla de la Font · Veure més »
Grup Enciclopèdia
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) El Grup Enciclopèdia (anteriorment Grup Enciclopèdia Catalana) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona.
Nou!!: Saidí і Grup Enciclopèdia · Veure més »
Guillem Pere de Ravidats
Guillem Pere de Ravidats o Guillem Peris de Ravitats (? - mort a Lleida el 17 de desembre de 1176) va ser bisbe de Roda d'Isàvena de 1143 al 1149 i, després de la conquesta de Lleida, bisbe d'aquesta ciutat de l'any 1149 al 1176.
Nou!!: Saidí і Guillem Pere de Ravidats · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Saidí і Ibers · Veure més »
Joan de Bardaixí
Joan de Bardaixí (? – 1451?), militar hospitaler, fill del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.
Nou!!: Saidí і Joan de Bardaixí · Veure més »
Joaquim Ibarz i Melet
Joaquim Ibarz Melet (Saidí, Baix Cinca, 25 de maig de 1943 - Saidí, Baix Cinca, 12 de març de 2011) va ser un periodista i escriptor català.
Nou!!: Saidí і Joaquim Ibarz i Melet · Veure més »
La Zaida
La Zaida és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.
Nou!!: Saidí і La Zaida · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Saidí і Lleida · Veure més »
Mequinensa
Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).
Nou!!: Saidí і Mequinensa · Veure més »
Mercè Ibarz Ibarz
és una escriptora, periodista cultural investigadora i professora.
Nou!!: Saidí і Mercè Ibarz Ibarz · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Saidí і Montcada (llinatge) · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Saidí і Montsó · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Saidí і Municipi · Veure més »
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Nou!!: Saidí і Muralla · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Saidí і Nau (arquitectura) · Veure més »
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Nou!!: Saidí і Oli · Veure més »
Ordi
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Nou!!: Saidí і Ordi · Veure més »
Ossó de Cinca
Ossó de Cinca (en castellà, Osso de Cinca) és un municipi aragonès del Baix Cinca.
Nou!!: Saidí і Ossó de Cinca · Veure més »
Pera (fruita)
Peres La pera és el fruit de les pereres, diverses espècies d'arbres caducifoli del gènere Pyrus, encara que normalment quan es parla del fruit comestible es tracta de la perera comuna (Pyrus communis).
Nou!!: Saidí і Pera (fruita) · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Saidí і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Saidí і Pere el d'Osca · Veure més »
Poma
Borrons, fruits, i fulles de la pomera (''Malus domestica'') miniatura La poma, maçana o mançana és el fruit del tipus pom de la pomera, que és l'espècie Malus domestica de la família de les rosàcies.
Nou!!: Saidí і Poma · Veure més »
Préssec
Préssec ''Pot de préssecs'', de Claude Monet (1866). El préssec, prèssic, bresquilla, melicotó és el fruit del presseguer, bresquiller o melicotoner (Prunus persica).
Nou!!: Saidí і Préssec · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Saidí і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Saidí і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Saidí і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Saidí і Regne d'Aragó · Veure més »
Riu Alcanadre
L'Alcanadre és un riu de l'Aragó, afluent del Cinca.
Nou!!: Saidí і Riu Alcanadre · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Saidí і Romania · Veure més »
Romeu Sescomes
Romeu Sescomes (Tarragona, - Lleida, 7 d'octubre de 1380), polític i eclesiàstic, membre de la família Sescomes de Puig-reig, nebot de l'arquebisbe Arnau Sescomes, va ser el segon president de la Generalitat de Catalunya en els períodes 1363-1364 i 1375-1376.
Nou!!: Saidí і Romeu Sescomes · Veure més »
Sant Esteve de Llitera
Sant Esteve de Llitera (oficialment en castellà, San Esteban de Litera) és una vila i municipi aragonès de la comarca de la Llitera.
Nou!!: Saidí і Sant Esteve de Llitera · Veure més »
Santa Maria de Lavaix
Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Nou!!: Saidí і Santa Maria de Lavaix · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Saidí і Saraqusta · Veure més »
Segrià
El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.
Nou!!: Saidí і Segrià · Veure més »
Serra Pedregosa (Bagà)
La Serra Pedregosa és una serra situada al municipis de Saldes i Bagà a la comarca del Berguedà, amb una elevació màxima de 2.451 metres.
Nou!!: Saidí і Serra Pedregosa (Bagà) · Veure més »
Vallmanya (Alcarràs)
Vallmanya és una entitat de població del municipi d'Alcarràs, a la comarca del Segrià.
Nou!!: Saidí і Vallmanya (Alcarràs) · Veure més »
Vallobar
Vallobar (en castellà, Ballobar) és un municipi aragonès de la comarca del Baix Cinca.
Nou!!: Saidí і Vallobar · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Saidí і Vila · Veure més »
Zaidisme
El zaidisme (de l'àrab, també) és un moviment xiïta moderat, protagonista de nombroses revoltes als segles VIII i IX.
Nou!!: Saidí і Zaidisme · Veure més »
Zayd (nom)
Zayd és un nom masculí àrab —en àrab زيد, Zayd— que literalment significa ‘augment’, ‘increment’.
Nou!!: Saidí і Zayd (nom) · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Saidí і 1149 · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saidí і 15 d'agost · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Saidí і 17 de gener · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Saidí і 1907 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Saidí і 1937 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Saidí і 1979 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Saidí і 1983 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Saidí і 1987 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Saidí і 1991 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Saidí і 1995 · Veure més »
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saidí і 2 de juliol · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Saidí і 2003 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Saidí і 2007 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Saidí і 2011 · Veure més »
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saidí і 7 d'octubre · Veure més »
