Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Yitshaq Xamir

Índex Yitshaq Xamir

Yitshaq Xamir (יִצְחָק שָׁמִיר) (Różana, Polònia - avui Ruzhany, Belarús, 15 d'octubre de 1915 - Tel Aviv, Israel, 30 de juny de 2012) fou Primer Ministre d'Israel entre 1983 i 1984 i altre cop del 1986 al 1992.

50 les relacions: Belarús, Dret, Folke Bernadotte, Irgun, Israel, Jerusalem, Kenésset, Lehi, Likud, Mandat britànic de Palestina, Menahem Beguín, Mossad, Organització de les Nacions Unides, Orient Mitjà, Polònia, Primer ministre d'Israel, Tel-Aviv, Universitat de Varsòvia, Varsòvia, Ximon Peres, Yitshaq Rabín, 10 d'octubre, 10 de març, 11 de juny, 13 de juliol, 13 de setembre, 15 d'octubre, 1915, 1935, 1936, 1939, 1940, 1943, 1944, 1948, 1955, 1965, 1973, 1980, 1983, 1984, 1986, 1988, 1990, 1992, 20 d'octubre, 2012, 22 de desembre, 27 de novembre, 30 de juny.

Belarús

Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Belarús · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Dret · Veure més »

Folke Bernadotte

Folke Bernadotte, comte de Wisborg, (Estocolm, 2 de gener de 1895 - Jerusalem, 17 de setembre del 1948) fou un diplomàtic suec, conegut per haver negociat l'alliberament de 15.000 presoners dels camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial i haver estat assassinat per israelians quan actuava de mediador per les Nacions Unides.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Folke Bernadotte · Veure més »

Irgun

El Irgun (en hebreu: ארגון) el seu nom complet és Irgun Tsevaí Leümí (en hebreu: ארגון צבאי לאומי), «organització militar nacional») de vegades abreviat en I.Z.L., acrònim lexicalitzat ell mateix en Etsel (en hebreu: אצ"ל), fou una organització armada sionista al Mandat Britànic de Palestina, nascuda en l'any 1931 d'una escissió del Haganà, i dirigida a partir de 1943 per Menahem Beguín. Ideològicament, afirmava estar a prop del partit de la dreta nacionalista, el partit revisionista, sobretot a partir de 1937, i tenia com a objectiu la construcció d'un Estat jueu sobre les dues ribes del riu Jordà (incloent-hi l'actual Jordània). Després de la proclamació de l'Estat d'Israel en 1948, la majoria dels elements de l'IZL van ser integrats dins de l'exèrcit regular. Els antics membres de l’Irgun van crear majoritàriament a finals de 1948 el partit Herut («Llibertat»), que és la matriu de l'actual Likud, partit de la dreta israeliana.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Irgun · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Israel · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Jerusalem · Veure més »

Kenésset

La Kenésset (en הַכְּנֶסֶת, IPA, literalment ‘l'Assemblea’) és el parlament unicameral d'Israel.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Kenésset · Veure més »

Lehi

Lehi és ara una comunitat diferenciada a Mesa (Arizona), tot i que Lehi existia abans de la fundació de Mesa.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Lehi · Veure més »

Likud

Imatge de Binyamín Netanyahu, líder del Likud. El Likud (הליכוד, literalment consolidació, unió) és un partit de la dreta liberal i conservadora israeliana.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Likud · Veure més »

Mandat britànic de Palestina

El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Mandat britànic de Palestina · Veure més »

Menahem Beguín

''Menahem Beguín (1978)'' Menahem Beguín a Camp David el 1978 Menahem Beguín, en hebreu: מְנַחֵם בּגִין, (Brest-Litovsk, Polònia 1913 - Jerusalem, 1992) fou un polític israelià, d'origen polonès, que va esdevenir el 1977 el sisè Primer Ministre d'Israel.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Menahem Beguín · Veure més »

Mossad

El Mossad (en hebreu: המוסד למודיעין ולתפקידים מיוחדים) (transliterat: HaMossad leModi'in uleTafkidim Meyuhadim), "Institut d'Intel·ligència i Operacions Especials"), és una de les agències d'intel·ligència de l'estat d'Israel, responsable de la recopilació d'informació d'intel·ligència, acció encoberta, espionatge i contraterrorisme exterior. De la intel·ligència i el contraespionatge dins d'Israel i a Cisjordània, se n'encarrega el Shin Bet. El Mossad va ser format a l'abril de 1951 a partir de l'Institut Central de Coordinació i l'Institut Central d'Intel·ligència i Seguretat. És un servei civil que depèn directament del Primer Ministre i no usa rangs militars, encara que bona part del seu personal ha prestat servei en les Forces Armades, com a part del sistema de conscripció obligatòria d'Israel, i bona part d'ells són oficials. El Mossad té el seu quarter general al nord de Tel Aviv i compta amb vuit departaments. El Mossad té la fama d'una agència d'intel·ligència de summa eficàcia. Tanmateix, també hi ha opinions divergents al respecte. Stansfield Turner, director de la CIA de 1977 a 1981, descrigué el Mossad com una "agència d'intel·ligència mediocre que excel·lia en relacions públiques".

Nou!!: Yitshaq Xamir і Mossad · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Yitshaq Xamir і Orient Mitjà · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Polònia · Veure més »

Primer ministre d'Israel

El primer ministre d'Israel (en hebreu: ראש הממשלה) (transliterat: Rosh Hamemshala) (en català: cap de govern) és el cap electe del Govern israelià.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Primer ministre d'Israel · Veure més »

Tel-Aviv

Tel-Aviv-Jafa és una ciutat israeliana situada a la costa mediterrània.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Tel-Aviv · Veure més »

Universitat de Varsòvia

La Universitat de Varsòvia és la universitat més gran i prestigiosa de Polònia.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Universitat de Varsòvia · Veure més »

Varsòvia

Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Varsòvia · Veure més »

Ximon Peres

miniatura Ximon Peres (hebreu: שִׁמְעוֹן פֶּרֶס), nascut Szymon Persky (Víxnieva, Polònia, 2 d'agost de 1923 - Tel Aviv, Israel, 28 de setembre de 2016), sovint conegut com a Shimon Peres, fou un polític i estadista israelià, dues vegades Primer Ministre d'Israel (1984-1986 i 1995-1996).

Nou!!: Yitshaq Xamir і Ximon Peres · Veure més »

Yitshaq Rabín

miniatura Yitshaq Rabín, premi Nobel de la Pau Yitshaq Rabín (יִצְחַק רָבִּין) (Jerusalem, 1 de març de 1922 - Tel Aviv, 4 de novembre de 1995) va ser un militar i polític israelià.

Nou!!: Yitshaq Xamir і Yitshaq Rabín · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 10 d'octubre · Veure més »

10 de març

El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 10 de març · Veure més »

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 11 de juny · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 13 de juliol · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 13 de setembre · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 15 d'octubre · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1915 · Veure més »

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1935 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1936 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1940 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1943 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1944 · Veure més »

1948

;Països Catalans.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1948 · Veure més »

1955

1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1955 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1965 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1973 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1980 · Veure més »

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1983 · Veure més »

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1984 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1986 · Veure més »

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1988 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1990 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 1992 · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 20 d'octubre · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 2012 · Veure més »

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 22 de desembre · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 27 de novembre · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Yitshaq Xamir і 30 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Isaac Shamir, Yitzhak Shamir.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »