Taula de continguts
25 les relacions: Al-Baladhurí, Alta Mesopotàmia, Anatòlia, Armènia, Artsruní, Bagratuní, Enciclopèdia de l'Islam, Erzurum, Hàssan ibn Qàhtaba, Imperi Romà d'Orient, Malatya, Muhàmmad ibn Marwan, Ostikan, Província de Siunia, Sahak I Bagratuní, Sisakan, Sulaiman d'Armènia, Taron, Universitat de Colúmbia, Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí, Vaspurakan, 752, 753, 754, 778.
Al-Baladhurí
Àhmad ibn Yahya ibn Jàbir ibn Dàwud al-Baladhurí, més conegut simplement per la seva nisba com a al-Baladhurí, fou un dels més grans historiadors àrabs del.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Al-Baladhurí
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Alta Mesopotàmia
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Anatòlia
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Armènia
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Artsruní
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Bagratuní
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Enciclopèdia de l'Islam
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Erzurum
Hàssan ibn Qàhtaba
Al-Hàssan ibn Qàhtaba at-Taí fou ostikan d'Armènia vers el 770 o 771 fins al 773 o 774.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Hàssan ibn Qàhtaba
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Imperi Romà d'Orient
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Malatya
Muhàmmad ibn Marwan
Abu-Abd-ar-Rahman Muhàmmad ibn Marwan ibn al-Hàkam fou un príncep omeia fill del primer califa de la branca marwànida, Marwan ibn al-Hàkam (684–685) i germanastre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705).
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Muhàmmad ibn Marwan
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Ostikan
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Província de Siunia
Sahak I Bagratuní
Sahak Bagratuní (en armeni) fou un noble armeni del de la família dels Bagràtides.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Sahak I Bagratuní
Sisakan
Sisakan fou el nom que va portar la Siunia vers el, derivat del primer senyor, Sisak o Siak.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Sisakan
Sulaiman d'Armènia
Sulayman fou ostikan d'Armènia des de vers el 755.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Sulaiman d'Armènia
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Taron
Universitat de Colúmbia
La Universitat de Colúmbia, oficialment coneguda com a Columbia University in the City of New York, és una institució privada d'educació universitària situada a Manhattan, a la ciutat de Nova York.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Universitat de Colúmbia
Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí
Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí fou ostikan d'Armènia (778 - 785).
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і Vaspurakan
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і 752
753
El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і 753
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і 754
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Veure Yazid ibn Ussayd as-Sulamí і 778
També conegut com Yazid ben Useid al Sulami, Yazid ben Useid al-Sulami.