14 les relacions: Béla Bartók, Bretanya, França, Guerra d'Algèria, Jean-François Deniau, París, Pierre Loti, Premi Goncourt, 1949, 1978, 1981, 1985, 2013, 4 de setembre.
Béla Bartók
(IPA: ˈbeːlɒ ˈbɒrtoːk), fou un compositor i pianista hongarès, considerat, amb Zoltán Kodály, el compositor hongarès més important del.
Nou!!: Yann Queffélec і Béla Bartók · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Yann Queffélec і Bretanya · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Yann Queffélec і França · Veure més »
Guerra d'Algèria
La guerra d'Algèria (1954-1962) va ser una guerra de descolonització. Quan encara la Quarta República Francesa estava sotragada pel trauma de la guerra d'Indoxina va seguir, sense solució de continuïtat, un nou malson a Algèria: va ser la guerra de descolonització més despietada, que es va perllongar durant vuit anys (1954-1962). Aquest país era la possessió més antiga de França, i s'hi havia dut a terme un procés real de colonització, no solament econòmic, sinó també humà: el 1956 vivien al país un milió de colons europeus (coneguts com a pied-noirs, i que eren sobretot francesos, espanyols i maltesos), sobre una població total de 8.700.000 algerians musulmans. A més, era la colònia més propera a França, estava situada a l'altra banda del Mediterrani, i compartia fins i tot una similitud geogràfica amb el sud de la metròpoli. En segon lloc, les possessions africanes havien estat decisives per a assegurar la continuïtat de l'Estat francès durant la Segona Guerra Mundial. L'exèrcit metropolità havia estat derrotat pels alemanys el 1940, però les tropes colonials franceses havien sobreviscut intactes i es van posar al servei de De Gaulle i la França Lliure a partir de 1942. En certa manera, França havia acabat en el bàndol dels guanyadors gràcies al seu imperi, i en això, Algèria i el Marroc hi havien tingut un paper rellevant. Per tant, encara en els anys cinquanta, les colònies es veien com una mena de reserva política i de supervivència estatal. Les consideracions històriques, sentimentals i polítiques es van unir a les merament econòmiques quan el 1956 es van descobrir jaciments de petroli al Sàhara algerià.
Nou!!: Yann Queffélec і Guerra d'Algèria · Veure més »
Jean-François Deniau
Jean-François Deniau (París, França 1928 - ibídem. 2007) fou un polític, diplomàtic i novel·lista francès.
Nou!!: Yann Queffélec і Jean-François Deniau · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Yann Queffélec і París · Veure més »
Pierre Loti
Pierre Loti, pseudònim de Julien Viaud (14 de gener de 1850, Rochefort - 10 de juny de 1923, Hendaia) fou un escriptor francès.
Nou!!: Yann Queffélec і Pierre Loti · Veure més »
Premi Goncourt
El premi Goncourt és un premi literari en llengua francesa atorgat a la millor obra de ficció en prosa per la Societat Literària dels Goncourt.
Nou!!: Yann Queffélec і Premi Goncourt · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Yann Queffélec і 1949 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Yann Queffélec і 1978 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Yann Queffélec і 1981 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Yann Queffélec і 1985 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Yann Queffélec і 2013 · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.