Comunicació

354 les relacions: Abú Masaifa, Abd-al-Aziz al-Mansur, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (València), Abd-al-Mumin ibn Alí, Abd-Al·lah ibn Iyad, Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix, Abd-ar-Rahman III, Abd-ar-Rahman IV, Abeurador, Abu-l-Hajjaj Yússuf, Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Agost, Ajuntament, Al Tall, Al-Azraq, Al-Àndalus, Al-Múndir Imad-ad-Dawla, Alacant, Alcàntera de Xúquer, Alexandre VI, Alfaquí, Alfons VII de Lleó, Alfonso Rus Terol, Almenar, Almenara, Almeria, Almodí de Xàtiva, Almoixàvena, Alzira, Amírides, Anna, Annauir, Antiga Grècia, Antiga Roma, Arnadí, Arròs al forn, Arròs amb fesols i naps, Artur Heras i Sanz, August, Aviació Legionària, Énguera, Ésser humà, Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Balànsiya, Ball de Cercolets, Barroc, Barxeta, Basílica menor, Batalla d'al-Lujj, ..., Batalla d'Almansa, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batlle, Bellús, Bellveret, Beneixida, Benicadell, Benigànim, Berenguer Ramon II, Bombardeig de Xàtiva, Bruno Lomas, Café-licor, Calixt III, Call, Canal de Bellús a Xàtiva, Canal de Navarrés, Canals, Cant valencià d'estil, Cantonalisme, Carcaixent, Casa de l'Ensenyança, Castell de Xàtiva, Castella, Castellanització, Castelló (la Ribera Alta), Caterina d'Alexandria, Cànyoles, Càrcer, Càssim ibn Ferro, Còrdova, Cerdà, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutat, Clima mediterrani, Club Esportiu Olímpic, Coalició Compromís, Coca de llanda, Col·legiata, Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva, Comtat d'Urgell, Convent de la Trinitat, Convent de Sant Domènec (Xàtiva), Corpus Christi, Corts de Cadis, Costera, Cova Negra, Cristóbal de Moscoso, Dénia, Diòcesi de Saetabis, Edifici Botella, El Genovés, El Obrero Setabense, El Pinar dels Frares, Eleccions municipals espanyoles de 2023, Elies Barberà Bolinches, Elx, Emili Gandia i Ortega, Emirat de Dàniyya, Emirat de Làrida, Emirat de Mayūrqa, Emirat de Saraqusta, Emirat de Turtuixa, Empúries, Ermita de Santa Anna (Xàtiva), Escut de Xàtiva, Església de la Mercé, Església de Sant Feliu de Xàtiva, Església de Sant Francesc (Xàtiva), Església de Sant Pere de Xàtiva, Esquerra Unida del País Valencià, Estadi La Murta, Estubeny, Europa, Extermini de Xàtiva, Família Borja, Fàbrica de paper, Felip V d'Espanya, Feliu Ventura, Fenicis, Ferran I de Lleó, Ferran VII d'Espanya, Fira, Fira d'Agost, Foguera de Canals, Fogueres de Sant Antoni, Font del Lleó (Xàtiva), Font dels vint-i-cinc dolls, François Bidal d'Asfeld, Francesc Bosch i Morata, Francesc de Paula Martí Mora, Franquisme, Gall, Gandia, Gòtic català, Gonçal Vinyes i Massip, Governació de Xàtiva, Gran Teatre de Xàtiva, Guadasséquies, Guernica, Guerra Civil espanyola, Guerra de la Unió, Guerra de Successió Espanyola, Guido Reni, Hawwara, Història del País Valencià, Home de Neandertal, Horta de Xàtiva, Hospital Municipal (Xàtiva), Huelva, Ibers, Ibn Hud, Ibn Jubayr, Ildefons Ramírez de Arellano, Illa de Xàtiva, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Jaén, Jaume el Conqueridor, Joan Baptista Basset i Ramos, Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, José Antonio Maravall y Casesnoves, Josep de Ribera, Josep Miquel Calabuig i Adrià, Juan Andres, Juan Luis Arsuaga, Khayran as-Saqlabí, L'Alcúdia de Crespins, L'Énova, L'Encobert, L'Olleria, La Granja de la Costera, La Llosa de Ranes, La Manxa, La Ribera Alta, La Torre del Sol, Les Catarinetes, Levante-EMV, Llanera de Ranes, Llocnou d'en Fenollet, Llorca, Lluís Alcanyís, Lluís del Milà, Lluís Simarro Lacabra, Manolo Miralles, Manuel, Manuel Casesnoves Soldevila, Manuel Joaquim Sanelo, Mar Mediterrània, Marbre, Marràqueix, Matilde Valeriana Ridocci Garcia, Maulets (1705), Múrcia, Mercat de Xàtiva, Mesquita, Mona de Pasqua, Monestir de Santa Clara de Xàtiva, Montesa, Montsó, Monument, Moreria, Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla, Muhàmmad ibn Mardanix, Mujàhid, Novetlè, Nucli de població, Nucli històric de Xàtiva, Oppidum, Oriola, Ovella, País Valencià, Paella d'arròs, Palau d'Alarcó, Papa, Paper, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pedra dels Maulets, Pep Gimeno i Montell, Pesta, Polop, Ports de Tortosa-Beseit, Privilegi, Privilegi de Jaume I a Xàtiva, Província de València, Província de Xàtiva, Putxero, Rafelguaraf, Raimon, Regidor, Regne de Navarra, Regne de València, Requena, Revolta de les Germanies, Ribera del Xúquer, Riu Albaida, Rodrigo Díaz de Vivar, Roger Cerdà i Boluda, Roger de Llúria, Rotglà i Corberà, Safor, Sagunt, Sanhadja, Sant Feliu de Girona, Santa Catalina, Santaver, Sàpiens, Sètabis, Segle XX, Segona divisió B espanyola de futbol, Segona República Espanyola, Segura (riu), Sellent, Senyera reial, Serra de Vernissa, Serra del Buixcarró, Serra del Castell (Xàtiva), Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià), Serra Mariola, Setge, Setge de Xàtiva (1239), Setge de Xàtiva (1240), Setge de Xàtiva (1706), Setge de Xàtiva (1707), Setmana Santa, Simat de la Valldigna, Socarrats (gentilici), Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona, Sogorb, Sorió, Tébar, Tio Fredo, Toledo, Tomàs Cerdà de Tallada, Toni Cucarella, Torró de gat, Torre d'en Lloris, Torrella, Trienni Liberal, Uclés, Universitat de València, València, Valencià, Vall d'Albaida, Vallada, Vallés, Vedella, Ventura Pascual i Beltran, Vicent Boix i Ricarte, Vicent Peris, Voleibol, Vox, Xarq al-Àndalus, Xavier Aliaga i Víllora, Xàtiva, Xèrica, Xúquer, Ximèn Peres d'Orís, Ximo Cerdà, Yahya al-Qàdir, Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman, Yússuf ibn Taixfín, Zayyan ibn Mardanix, 1041, 1074, 1146, 12 de febrer, 1244, 1250, 1269, 1347, 1596, 1707, 1708, 1746, 1758, 1787, 1808, 1814, 1829, 1851, 1854, 1857, 1887, 1900, 1906, 1910, 1920, 1922, 1930, 1940, 1950, 1960, 1970, 1981, 1991, 2000, 2006, 2007, 2014, 2015, 2021, 5 de febrer. Ampliar l'índex (304 més) » « Shrink índex

Abú Masaifa

Abú Masaifa seria un musulmà nascut o resident a Xàtiva que va ser suposadament l'introductor del paper a Europa, construint el primer molí paperer en 1074.

Nou!!: Xàtiva і Abú Masaifa · Veure més »

Abd-al-Aziz al-Mansur

Al-Mansur Abu-l-Hàssan Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Mútamin Dhu-s-Sabiqatayn, més conegut simplement com a Abd-al-Aziz al-Mansur (vers 1005 - gener de 1061) fou el primer rei amírida de Balànsiya (abril de 1021-gener de 1061).

Nou!!: Xàtiva і Abd-al-Aziz al-Mansur · Veure més »

Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (València)

Moneda d'Abd-al-Màlik al-Mudhàffar. Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Aziz al-Mudhàffar fou rei de Balànsiya (1061-1065).

Nou!!: Xàtiva і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (València) · Veure més »

Abd-al-Mumin ibn Alí

Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.

Nou!!: Xàtiva і Abd-al-Mumin ibn Alí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Iyad

Abd-Al·lah ibn Iyad fou un guerrer i governador andalusí de Múrsiya (1145-1147).

Nou!!: Xàtiva і Abd-Al·lah ibn Iyad · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix

Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix (?- Chinchilla de Monte-Aragón, 1146) fou un cabdill andalusí descendent d'una família d'aristòcrates muladins.

Nou!!: Xàtiva і Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix · Veure més »

Abd-ar-Rahman III

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).

Nou!!: Xàtiva і Abd-ar-Rahman III · Veure més »

Abd-ar-Rahman IV

Abd-ar-Rahman IV o Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Abd-ar-Rahman al-Murtada bi-L·lah —— (? - 1018) fou califa de Còrdova.

Nou!!: Xàtiva і Abd-ar-Rahman IV · Veure més »

Abeurador

Abeurador en una muntanya. Un abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals.

Nou!!: Xàtiva і Abeurador · Veure més »

Abu-l-Hajjaj Yússuf

Abu-l-Hajjaj Yússuf ibn Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix o, més senzillament, Abu-l-Hajjaj Yússuf fou governador de Balànsiya de 1146 a 1186 Germà de Muhàmmad ibn Mardanix, el Rei Llop que havia dominat l'emirat de Mursiyya, fou nomenat pel seu germà com a governador de Balansiya, càrrec en què estigué des de 1146 fins a 1186.

Nou!!: Xàtiva і Abu-l-Hajjaj Yússuf · Veure més »

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.

Nou!!: Xàtiva і Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun · Veure més »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Xàtiva і Agost · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Xàtiva і Ajuntament · Veure més »

Al Tall

Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Nou!!: Xàtiva і Al Tall · Veure més »

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Al-Azraq · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Xàtiva і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Múndir Imad-ad-Dawla

Al-Múndhir ibn Àhmad ibn Hud al-Hàjib Imad-ad-Dawla (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà" després de succeir el seu pare al-Múqtadir.

Nou!!: Xàtiva і Al-Múndir Imad-ad-Dawla · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Xàtiva і Alacant · Veure més »

Alcàntera de Xúquer

Alcàntera de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Alcàntera de Xúquer · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Xàtiva і Alexandre VI · Veure més »

Alfaquí

Alfaquí (de l'àrab, literalment ‘jurisconsult’, plural) és, entre els musulmans, un expert en jurisprudència islàmica (fiqh).

Nou!!: Xàtiva і Alfaquí · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Nou!!: Xàtiva і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Alfonso Rus Terol

Alfonso Rus Terol (Xàtiva, 1950) és un empresari i polític valencià, alcalde de Xàtiva (la Costera) des de 1995 fins al 2015 i president de la Diputació de València des de 2007 fins a 2015.

Nou!!: Xàtiva і Alfonso Rus Terol · Veure més »

Almenar

Almenar és una vila i cap del municipi del mateix nom a la comarca del Segrià.

Nou!!: Xàtiva і Almenar · Veure més »

Almenara

Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Xàtiva і Almenara · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: Xàtiva і Almeria · Veure més »

Almodí de Xàtiva

El Museu Municipal de l'Almodí de Xàtiva és el principal museu de la ciutat i un dels més destacats del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Almodí de Xàtiva · Veure més »

Almoixàvena

La monjàvena, que també rep el nom d'almoixàvena o almonxàvena (de l'àrab al-mugábbana, "coca o bunyol de formatge") és un dolç d'origen àrab característic de Xàtiva i de les comarques valencianes de La Costera i La Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Almoixàvena · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Alzira · Veure més »

Amírides

Els amírides foren els descendents de l'hàjib de Còrdova Almansor (Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí).

Nou!!: Xàtiva і Amírides · Veure més »

Anna

Anna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Xàtiva і Anna · Veure més »

Annauir

Annauir és una xicoteta població de la comarca de la Costera al País Valencià, encaixada entre la falda occidental de la serra Vernissa i la vora dreta del riu Cànyoles.

Nou!!: Xàtiva і Annauir · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Xàtiva і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Xàtiva і Antiga Roma · Veure més »

Arnadí

Larnadí o carabassa santa és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn tradicionalment en cassoles de fang.

Nou!!: Xàtiva і Arnadí · Veure més »

Arròs al forn

Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.

Nou!!: Xàtiva і Arròs al forn · Veure més »

Arròs amb fesols i naps

L'arròs amb fesols i naps és un plat típic de l'Horta, la Ribera, la Costera, la Safor, la Marina Alta i la Marina Baixa, al País Valencià, conegut també en alguns llocs amb el nom de "caldera" o "arròs junt".

Nou!!: Xàtiva і Arròs amb fesols i naps · Veure més »

Artur Heras i Sanz

Artur Heras i Sanz és un pintor i dissenyador valencià nascut a Xàtiva el 1945, resideix a Godella.

Nou!!: Xàtiva і Artur Heras i Sanz · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Xàtiva і August · Veure més »

Aviació Legionària

L'Aviació legionària italiana (Aviazione Legionaria en italià) fou una divisió expedicionària de les Força Aèria Italiana enviada el 1936 per Benito Mussolini per tal de donar suport al bàndol nacional durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Aviació Legionària · Veure més »

Énguera

Énguera (en castellà i oficialment Enguera) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Xàtiva і Énguera · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Xàtiva і Ésser humà · Veure més »

Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla

Abu-Jàfar Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Hud al-Mústansir Sayf-ad-Dawla, conegut a les fonts castellanes com Zafadola (?-1146) fou el darrer membre de la dinastia Banu Hud.

Nou!!: Xàtiva і Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla · Veure més »

Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.

Nou!!: Xàtiva і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Nou!!: Xàtiva і Balànsiya · Veure més »

Ball de Cercolets

Ball d'Arquets a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí. El Ball de Cercolets o Ball d'Arquets és una dansa tradicional de carrer, present a festes del País Valencià i Principat de Catalunya.

Nou!!: Xàtiva і Ball de Cercolets · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Nou!!: Xàtiva і Barroc · Veure més »

Barxeta

Barxeta és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Barxeta · Veure més »

Basílica menor

conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.

Nou!!: Xàtiva і Basílica menor · Veure més »

Batalla d'al-Lujj

La batalla d'al-Lujj, lliurada el 5 de febrer de 1146, va enfrontar el Regne de Castella contra els musulmans a al-Lujj, Vol.9, p.250 llogaret proper a Chinchilla de Monte-Aragón (segurament la moderna Lezuza o la moderna Alatoz).

Nou!!: Xàtiva і Batalla d'al-Lujj · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Nou!!: Xàtiva і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Xàtiva і Batlle · Veure més »

Bellús

Bellús és municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Bellús · Veure més »

Bellveret

Mirador del Bellveret, obra de Manuel Boix dedicada a la pilota valenciana El Bellveret és un mirador natural de la serra Vernissa a la costa del castell de Xàtiva, situat per sobre de la nova ciutat de Xàtiva des d'on ofereix una vista privilegiada del castell, la ciutat, la seua horta i les esglésies de Sant Feliu i Sant Josep.

Nou!!: Xàtiva і Bellveret · Veure més »

Beneixida

Beneixida és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Beneixida · Veure més »

Benicadell

El Benicadell és el pic més alt (1.104 m) de la serra del mateix nom.

Nou!!: Xàtiva і Benicadell · Veure més »

Benigànim

Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Benigànim · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: Xàtiva і Berenguer Ramon II · Veure més »

Bombardeig de Xàtiva

El bombardeig de Xàtiva o bombardeig de l'estació de Xàtiva és el nom amb què es coneix l'atac de l'aviació feixista italiana sobre l'estació de la capital de La Costera, el 12 de febrer de 1939.

Nou!!: Xàtiva і Bombardeig de Xàtiva · Veure més »

Bruno Lomas

Emilio Baldoví Menéndez (Xàtiva, 14 de juny de 1940 - La Pobla de Farnals, 17 d'agost de 1990), conegut amb el nom artístic de Bruno Lomas fou un cantant de rock valencià que va morir el 1990 en un accident de trànsit.

Nou!!: Xàtiva і Bruno Lomas · Veure més »

Café-licor

El café-licor o cafè-licor,Café-licor en pronúncia occidental i cafè-licor en pronúncia oriental.

Nou!!: Xàtiva і Café-licor · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Xàtiva і Calixt III · Veure més »

Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

Nou!!: Xàtiva і Call · Veure més »

Canal de Bellús a Xàtiva

El Canal de Bellús a Xàtiva és una obra hidràulica que voreja el marge esquerre del riu Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Canal de Bellús a Xàtiva · Veure més »

Canal de Navarrés

La Canal de Navarrés és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Énguera.

Nou!!: Xàtiva і Canal de Navarrés · Veure més »

Canals

Canals és una població del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Canals · Veure més »

Cant valencià d'estil

Es coneix com a cant valencià d'estil o cant del valencià un conjunt de cants i músiques propis de diverses àrees del País Valencià, principalment d'àmbit rural, emmarcats dins la seua tradició oral i que s'interpreten individualment per part de músics coneguts com a cantadors, habitualment en el context de situacions de tipus social i festiu.

Nou!!: Xàtiva і Cant valencià d'estil · Veure més »

Cantonalisme

Principals focus del cantonalisme. El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del Regne de València, Andalusia i Cartagena (Múrcia) l'any 1873.

Nou!!: Xàtiva і Cantonalisme · Veure més »

Carcaixent

Carcaixent és una ciutat del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Carcaixent · Veure més »

Casa de l'Ensenyança

La Casa de l'Ensenyança va ser construïda en Xàtiva el 1758 per disposició de l'arquebisbe Mayoral per educar xiquets pobres, igual com havia fet a la ciutat de València.

Nou!!: Xàtiva і Casa de l'Ensenyança · Veure més »

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Castell de Xàtiva · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Xàtiva і Castella · Veure més »

Castellanització

Castellanització és un terme usat per descriure el canvi cultural que es dona quan una cosa o algú que no és castellà (internacionalment conegut com a espanyol) esdevé (voluntàriament o per força) espanyol.

Nou!!: Xàtiva і Castellanització · Veure més »

Castelló (la Ribera Alta)

Castelló és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Castelló (la Ribera Alta) · Veure més »

Caterina d'Alexandria

Caterina d'Alexandria, també coneguda com a Santa Caterina de la roda i la Gran Màrtir Santa Caterina (grec ἡ Ἁγία Αἰκατερίνη ἡ Μεγαλομάρτυς) és una santa cristiana i màrtir de dubtosa existència.

Nou!!: Xàtiva і Caterina d'Alexandria · Veure més »

Cànyoles

El Cànyoles és un riu de les comarques centrals del País Valencià, afluent del riu Albaida pel marge dret, dins la conca del Xúquer.

Nou!!: Xàtiva і Cànyoles · Veure més »

Càrcer

Càrcer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, a la Vall de Càrcer.

Nou!!: Xàtiva і Càrcer · Veure més »

Càssim ibn Ferro

Abu-l-Qàssim ibn Firruh ibn Àhmad al-Muqri adh-Dharir ar-Ruayní aix-Xatibí o, més senzillament, Abu-l-Qàssim ibn Firruh aix-Xatibí o encara l'imam aix-Xatibí, fou un ulema nascut a Xàtiva el 1143 i mort al Caire el 1194.

Nou!!: Xàtiva і Càssim ibn Ferro · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Xàtiva і Còrdova · Veure més »

Cerdà

Cerdà és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Cerdà · Veure més »

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.

Nou!!: Xàtiva і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Xàtiva і Ciutat · Veure més »

Clima mediterrani

Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Nou!!: Xàtiva і Clima mediterrani · Veure més »

Club Esportiu Olímpic

El Club Esportiu Olímpic de Xàtiva és un club de futbol de la ciutat de Xàtiva (la Costera, País Valencià).

Nou!!: Xàtiva і Club Esportiu Olímpic · Veure més »

Coalició Compromís

La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.

Nou!!: Xàtiva і Coalició Compromís · Veure més »

Coca de llanda

La coca de llanda, també coneguda com a coca de mida, o coca malfeta a les comarques del nord, és una coca dolça de bescuit feta dins d'una llanda, per la qual agafa una forma rectangular.

Nou!!: Xàtiva і Coca de llanda · Veure més »

Col·legiata

Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.

Nou!!: Xàtiva і Col·legiata · Veure més »

Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva

LEsglésia Col·legiata Basílica de Santa Maria, coneguda com La Seu, és l'església principal de la ciutat de Xàtiva, capital de la Costera, al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Xàtiva і Comtat d'Urgell · Veure més »

Convent de la Trinitat

El convent de la Trinitat és un antic cenobi dels trinitaris localitzat a la plaça del mateix nom, de la localitat de Xàtiva, a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Convent de la Trinitat · Veure més »

Convent de Sant Domènec (Xàtiva)

L'Convent de Sant Domènec o Convent de Predicadors és al carrer Sant Domènec del municipi de Xàtiva, a la comarca de La Costera, País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Convent de Sant Domènec (Xàtiva) · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Xàtiva і Corpus Christi · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Xàtiva і Corts de Cadis · Veure més »

Costera

La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Costera · Veure més »

Cova Negra

La Cova Negra és un una cova al terme municipal de Xàtiva, a l'Estret de les Aigües a la vora del riu d'Albaida (també conegut com a riu d'Alboi) i que és coneguda internacionalment per ser un important jaciment arqueològic.

Nou!!: Xàtiva і Cova Negra · Veure més »

Cristóbal de Moscoso

Cristóbal Moscoso Montemayor, Córdoba y Eslava (? - Madrid, 27 de gener de 1749), el Comte de les Torres de Alcorrín fou un militar borbònic durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Cristóbal de Moscoso · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Xàtiva і Dénia · Veure més »

Diòcesi de Saetabis

La diòcesi de Saetabis és en l'actualitat una diòcesi titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: Xàtiva і Diòcesi de Saetabis · Veure més »

Edifici Botella

L'edifici Botella és un edifici residencial modernista de 1906 situat al cantó d l'Albereda amb el Portal del Lleó de la ciutat de Xàtiva, la Costera, País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Edifici Botella · Veure més »

El Genovés

El Genovés és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і El Genovés · Veure més »

El Obrero Setabense

El Obrero Setabense fou un periòdic fundat en 1894 per José María Cari Artal com a òrgan del Cercle d'Obrers Catòlics, fundat el 1881, i que intentava contrarestar l'activitat i propaganda d'organitzacions republicanes i internacionalistes i especialment, des que aparegueren a Xàtiva, de l'Escola Laica i el setmanari El Progreso.

Nou!!: Xàtiva і El Obrero Setabense · Veure més »

El Pinar dels Frares

El Pinar dels Frares (també conegut com el Realenc) és un enclavament de 4,87 km² del terme municipal de Xàtiva (La Costera) en la Ribera Alta, reminiscència de l'antic terme medieval.

Nou!!: Xàtiva і El Pinar dels Frares · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2023

Les eleccions locals espanyoles de 2023 se celebraren a tot Espanya el dia 28 de maig, quart diumenge de maig, d'acord amb l'article 42 de la Llei 5/1985.

Nou!!: Xàtiva і Eleccions municipals espanyoles de 2023 · Veure més »

Elies Barberà Bolinches

Elies Barberà Bolinches (Xàtiva, 1 de maig de 1970) és un poeta i actor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Elies Barberà Bolinches · Veure més »

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: Xàtiva і Elx · Veure més »

Emili Gandia i Ortega

Emili Gandia i Ortega (Xàtiva, 23 de gener del 1866 — Barcelona, 13 de desembre del 1939) tingué un paper destacat en els inicis de l'arqueologia i museografia catalana que s'establí al.

Nou!!: Xàtiva і Emili Gandia i Ortega · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: Xàtiva і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Xàtiva і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Mayūrqa

La taifa de Mallorca o emirat de Mayurqa és un nom convencional que designa els períodes d'independència política durant la dominació musulmana, la primera taifa abastaria el període des del desmembrament de l'emirat de Dàniya fins a la dominació almoràvit 1076-1115, la segona des que Mallorca esdevingué el darrer reducte almoràvit fins a la conquesta almohade 1158-1203 i la tercera taifa des de la Batalla de les Navas de Tolosa, fins a la Conquesta de Mallorca per part de Jaume I, 1212-1229.

Nou!!: Xàtiva і Emirat de Mayūrqa · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Xàtiva і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.

Nou!!: Xàtiva і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Xàtiva і Empúries · Veure més »

Ermita de Santa Anna (Xàtiva)

L'Ermita de Santa Anna és al cim del turó de Santa Anna, en un enclavament territorial pertanyent al municipi de Xàtiva (València), però al qual s'accedeix travessant el municipi veí de La Llosa de Ranes i prenent el camí dels Banys de Santa Ana.

Nou!!: Xàtiva і Ermita de Santa Anna (Xàtiva) · Veure més »

Escut de Xàtiva

L'Escut de Xàtiva ha sigut tradicionalment una imatge del castell de Xàtiva, de vegades acompanyada per la Senyera Reial i a dalt, una corona de cinc punts.

Nou!!: Xàtiva і Escut de Xàtiva · Veure més »

Església de la Mercé

L'Església parroquial de la Mercé, es troba a la plaça del mateix nom, a l'antic barri de les Barreres, de la ciutat de Xàtiva, a la comarca de La Costera.

Nou!!: Xàtiva і Església de la Mercé · Veure més »

Església de Sant Feliu de Xàtiva

L'Església de Sant Feliu de Xàtiva és una ermita situada a Xàtiva (Costera), construïda en el després de la reconquesta cristiana.

Nou!!: Xàtiva і Església de Sant Feliu de Xàtiva · Veure més »

Església de Sant Francesc (Xàtiva)

L'església de Sant Francesc, també anomenada Antic Convent de Sant Francesc, està situada al carrer Montcada número 1 del municipi de Xàtiva, a la comarca de la Costera, País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Església de Sant Francesc (Xàtiva) · Veure més »

Església de Sant Pere de Xàtiva

Lesglésia parroquial de Sant Pere Apòstol o església de Sant Pere es troba a la plaça del mateix nom, a l'antic barri del mercat, de la localitat de Xàtiva, a la comarca de la Costera, de la província de València.

Nou!!: Xàtiva і Església de Sant Pere de Xàtiva · Veure més »

Esquerra Unida del País Valencià

Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Esquerra Unida del País Valencià · Veure més »

Estadi La Murta

El Camp de la Murta és un estadi de futbol situat al municipi valencià de Xàtiva (la Costera).

Nou!!: Xàtiva і Estadi La Murta · Veure més »

Estubeny

Estubeny és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Estubeny · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Xàtiva і Europa · Veure més »

Extermini de Xàtiva

L'extermini de Xàtiva és l'intent per part del rei borbó Felip V d'esborrar físicament, històrica i jurídica, la ciutat de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Extermini de Xàtiva · Veure més »

Família Borja

Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Família Borja · Veure més »

Fàbrica de paper

Una fàbrica de paper o papereria és una fàbrica concebuda per produir paper a partir de pasta de cel·lulosa, feta de fusta, draps vells, fibra de cànem, de sisal, altres fonts de fibres vegetals i cada vegada més de paper usat i reciclat.

Nou!!: Xàtiva і Fàbrica de paper · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Xàtiva і Felip V d'Espanya · Veure més »

Feliu Ventura

Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) és un cantautor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Feliu Ventura · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Xàtiva і Fenicis · Veure més »

Ferran I de Lleó

Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).

Nou!!: Xàtiva і Ferran I de Lleó · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Xàtiva і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Fira

Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.

Nou!!: Xàtiva і Fira · Veure més »

Fira d'Agost

La Fira d'Agost o Fira de Xàtiva és una fira, originàriament del bestiar, que té lloc en la ciutat valenciana de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Fira d'Agost · Veure més »

Foguera de Canals

La Foguera de Canals és una de les fogueres més importants de les què es fan al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Foguera de Canals · Veure més »

Fogueres de Sant Antoni

Construcció de la Foguera de Canals. Les Fogueres de Sant Antoni són construccions realitzades en molts indrets dels Països Catalans de llenya tallada expressament per al foc.

Nou!!: Xàtiva і Fogueres de Sant Antoni · Veure més »

Font del Lleó (Xàtiva)

La Font del Lleó és una font de principis del, situada al centre de la ciutat de Xàtiva, a la comarca de la Costera, molt a prop de l'ajuntament.

Nou!!: Xàtiva і Font del Lleó (Xàtiva) · Veure més »

Font dels vint-i-cinc dolls

La Font dels vint-i-cinc dolls o Font Reial de les vint-i-cincs Canelles és una font de finals del alimentada pel manantial de Bellús, situada a la ciutat de Xàtiva, a la Costera, prop de l'Església de Sant Pere.

Nou!!: Xàtiva і Font dels vint-i-cinc dolls · Veure més »

François Bidal d'Asfeld

Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.

Nou!!: Xàtiva і François Bidal d'Asfeld · Veure més »

Francesc Bosch i Morata

Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 30 de novembre de 1901 - Mexicali, Mèxic, 25 de setembre de 1950) fou un metge, mestre, polític i Conseller valencià.

Nou!!: Xàtiva і Francesc Bosch i Morata · Veure més »

Francesc de Paula Martí Mora

Francesc de Paula Martí Mora (Xàtiva, 22 d'abril de 1761 - Lisboa, 8 de juliol de 1827) va ser un gravador i estenògraf valencià introductor de l'estenografia a Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Francesc de Paula Martí Mora · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Xàtiva і Franquisme · Veure més »

Gall

El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.

Nou!!: Xàtiva і Gall · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Xàtiva і Gandia · Veure més »

Gòtic català

XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Nou!!: Xàtiva і Gòtic català · Veure més »

Gonçal Vinyes i Massip

Gonçal Vinyes i Massip (Xàtiva, 19 de gener de 1883 - Vallés, 10 de desembre de 1936) fou un sacerdot, poeta, escriptor, periodista i arqueòleg valencià executat durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Gonçal Vinyes i Massip · Veure més »

Governació de Xàtiva

La Governació de Xàtiva comprenia l'enclavament de Cabdet. La Governació de Xàtiva, també coneguda com a governació dellà Xúquer, va ser una antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València, d'ací que de vegades apareix amb el nom de sots-governació; d'origen medieval i que subsistí fins al decret de Nova Planta de 1707.

Nou!!: Xàtiva і Governació de Xàtiva · Veure més »

Gran Teatre de Xàtiva

El Gran Teatre de Xàtiva és un teatre de Xàtiva, situat entre el parc i l'Albereda, a la plaça on fins a finals del segle XX tradicionalment s'hi celebrava la fira del bestiar.

Nou!!: Xàtiva і Gran Teatre de Xàtiva · Veure més »

Guadasséquies

Guadasséquies, també coneguda com a Vorasséquies, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Guadasséquies · Veure més »

Guernica

Gernika-Lumo és un municipi de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Busturialdea-Urdaibai, a la vall del riu Oka, formant la Ria de Guernica.

Nou!!: Xàtiva і Guernica · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Xàtiva і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de la Unió

La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.

Nou!!: Xàtiva і Guerra de la Unió · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guido Reni

Guido Reni (Bolonya, 4 de novembre del 1575 - Bolonya, 18 d'agost del 1642) fou un pintor italià famós del classicisme romà-bolonyès.

Nou!!: Xàtiva і Guido Reni · Veure més »

Hawwara

Hawwara o Huwwara, modernament també Howwara i Hewwara, són un grup de tribus amazigues.

Nou!!: Xàtiva і Hawwara · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Xàtiva і Història del País Valencià · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Xàtiva і Home de Neandertal · Veure més »

Horta de Xàtiva

Alqueria en l'horta de Xàtiva amb El Puig al fons L'Horta de Xàtiva és una subcomarca del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Horta de Xàtiva · Veure més »

Hospital Municipal (Xàtiva)

L'Hospital Municipal o Hospital Reial, situat a la plaça de Calixt III del municipi de Xàtiva, a la comarca de la Costera (País Valencià), està catalogat com a Bé d'Interès Cultural des del 1981.

Nou!!: Xàtiva і Hospital Municipal (Xàtiva) · Veure més »

Huelva

Huelva (tradicionalment en català, Olva) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província homònima.

Nou!!: Xàtiva і Huelva · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Xàtiva і Ibers · Veure més »

Ibn Hud

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).

Nou!!: Xàtiva і Ibn Hud · Veure més »

Ibn Jubayr

Abu-l-Hussayn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Jubayr al-Kinaní, conegut com a Ibn Jubayr —en àrab أبو الحسين محمد بن أحمد بن جبير الكناني, Abū-l-Ḥusayn Muḥammad ibn Aḥmad ibn Jubayr al-Kinānī— (València, 1145 - Alexandria, 29 de novembre de 1217) fou un geògraf, viatger i poeta andalusí; el seu llibre de viatges Rihla és força conegut al món àrab.

Nou!!: Xàtiva і Ibn Jubayr · Veure més »

Ildefons Ramírez de Arellano

Ildefons Ramírez de Arellano (1565-1624) fou un pilot i geògraf de Xàtiva més conegut com a Diego Ramírez de Arellano o també "Cosmògraf Ramírez".

Nou!!: Xàtiva і Ildefons Ramírez de Arellano · Veure més »

Illa de Xàtiva

Mapa de Diego Ramírez de Arellano amb l'Illa de Xàtiva i part de la Patagònia Mapa de 1635 amb el nom de "Terra del fuogo" limitat només a la costa nord (la part que va veure Magalhaes), a l'illa l'anomena Magellanica L'illa de Xàtiva és la primera denominació que va rebre l'illa principal de l'arxipèlag de la Terra del Foc, illa que actualment es diu Isla Grande de Tierra de Fuego (Illa Gran de Terra del Foc).

Nou!!: Xàtiva і Illa de Xàtiva · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Nou!!: Xàtiva і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »

Jaén

Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.

Nou!!: Xàtiva і Jaén · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Xàtiva і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan Baptista Basset i Ramos

Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

Nou!!: Xàtiva і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757 — Dublín, 1837) fou un polític i sacerdot valencià.

Nou!!: Xàtiva і Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo · Veure més »

José Antonio Maravall y Casesnoves

José Antonio Maravall y Casesnoves (Xàtiva, La Costera, 12 de juny de 1911 – Madrid, 19 de desembre de 1986) va ser un historiador i assagista valencià, figura central de la segona meitat del segle XX en la història de les idees.

Nou!!: Xàtiva і José Antonio Maravall y Casesnoves · Veure més »

Josep de Ribera

Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 2 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto («el petit espanyol») a causa de la seua petita talla i per la seua signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també com a Jusepe de Ribera o, més rarament, Giuseppe de Ribera. És un dels representants del tenebrisme.

Nou!!: Xàtiva і Josep de Ribera · Veure més »

Josep Miquel Calabuig i Adrià

Josep Miquel Calabuig i Adrià (l'Albereda de Xàtiva, 28 d'octubre de 1953) és un polític socialista valencià.

Nou!!: Xàtiva і Josep Miquel Calabuig i Adrià · Veure més »

Juan Andres

Juan Andres o Juan Andres Burrul fou mossèn de Saragossa conegut per haver escrit una aritmètica comercial.

Nou!!: Xàtiva і Juan Andres · Veure més »

Juan Luis Arsuaga

Juan Luis Arsuaga Ferreras (Madrid, 1954) és llicenciat i doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid i catedràtic de Paleontologia en aquesta mateixa universitat.

Nou!!: Xàtiva і Juan Luis Arsuaga · Veure més »

Khayran as-Saqlabí

Khayran as-Saqlabí o Khayran al-Amirí fou un mawla eslau (saqlabí) dels amírides que va governar a Almeria del 1014 al 1028.

Nou!!: Xàtiva і Khayran as-Saqlabí · Veure més »

L'Alcúdia de Crespins

L'Alcúdia de Crespins és una població del País Valencià de la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і L'Alcúdia de Crespins · Veure més »

L'Énova

L'Énova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і L'Énova · Veure més »

L'Encobert

"L'Encobert" fou el nom donat a un popular personatge de l'última fase de la Revolta de les Germanies que pretenia ser net de Ferran el Catòlic.

Nou!!: Xàtiva і L'Encobert · Veure més »

L'Olleria

L'Olleria és un municipi del País Valencià situat al centre de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і L'Olleria · Veure més »

La Granja de la Costera

La Granja de la Costera és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і La Granja de la Costera · Veure més »

La Llosa de Ranes

La Llosa de Ranes és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і La Llosa de Ranes · Veure més »

La Manxa

Situació de la regió de la Manxa respecte a Espanya La Manxa (en castellà La Mancha) és una regió de la Meseta Sud de la península Ibèrica, que forma part de la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.

Nou!!: Xàtiva і La Manxa · Veure més »

La Ribera Alta

La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.

Nou!!: Xàtiva і La Ribera Alta · Veure més »

La Torre del Sol

La Torre del Sol és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Xàtiva і La Torre del Sol · Veure més »

Les Catarinetes

Les Catarinetes és una celebració escolar infantil d'origen incert que està present en diferents pobles valencians, i que té lloc el dia de Santa Caterina, sovint s'utilitza el nom estilitzat com Catalinetes.

Nou!!: Xàtiva і Les Catarinetes · Veure més »

Levante-EMV

Levante-El Mercantil Valenciano és un diari del País Valencià que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, que també edita el diari Información a Alacant.

Nou!!: Xàtiva і Levante-EMV · Veure més »

Llanera de Ranes

Llanera de Ranes és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Llanera de Ranes · Veure més »

Llocnou d'en Fenollet

Llocnou d'en Fenollet és el milor poble del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Llocnou d'en Fenollet · Veure més »

Llorca

Llorca (en castellà i oficialment Lorca) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Xàtiva і Llorca · Veure més »

Lluís Alcanyís

Lluís Alcanyís (Xàtiva, Costera, - València, 1506) fou un poeta i metge valencià.

Nou!!: Xàtiva і Lluís Alcanyís · Veure més »

Lluís del Milà

Lluís del Milà (c.1500-c.1561), també conegut com a Lluís Milà, Luys Milán, Luys de Milán i Luis de Milán, va ser un escriptor, compositor i músic de la Cort de València.

Nou!!: Xàtiva і Lluís del Milà · Veure més »

Lluís Simarro Lacabra

Lluís Simarro Lacabra (1851-1921), fou psicòleg i metge; fill del pintor de Xàtiva Ramon Simarro i Oltra nasqué a Roma durant un viatge de treball d'aquest darrer.

Nou!!: Xàtiva і Lluís Simarro Lacabra · Veure més »

Manolo Miralles

fou un músic i cantant valencià, fundador del grup Al Tall.

Nou!!: Xàtiva і Manolo Miralles · Veure més »

Manuel

Manuel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Manuel · Veure més »

Manuel Casesnoves Soldevila

Manuel Casesnoves Soldevila és un farmacèutic i polític xativí, fill del farmacèutic Manuel Casesnoves Soler i d'Adela Soldevila Galiana, tots dos actualment en procés de beatificació.

Nou!!: Xàtiva і Manuel Casesnoves Soldevila · Veure més »

Manuel Joaquim Sanelo

Manuel Joaquim Sanelo i Lagardela (Xàtiva, 1760 - València, 23 de juny de 1827), va ser un metge i lingüista valencià.

Nou!!: Xàtiva і Manuel Joaquim Sanelo · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Xàtiva і Mar Mediterrània · Veure més »

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Nou!!: Xàtiva і Marbre · Veure més »

Marràqueix

Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.

Nou!!: Xàtiva і Marràqueix · Veure més »

Matilde Valeriana Ridocci Garcia

Matilde Valeriana Ridocci Garcia (Xàtiva, 12 de setembre de 1843 - 24 de juliol de 1922) fou una pedagoga, escriptora i pintora valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Matilde Valeriana Ridocci Garcia · Veure més »

Maulets (1705)

Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

Nou!!: Xàtiva і Maulets (1705) · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Xàtiva і Múrcia · Veure més »

Mercat de Xàtiva

El Mercat de Xàtiva fa referència a dos mercats de menjar, roba, utensilis, etc.

Nou!!: Xàtiva і Mercat de Xàtiva · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Xàtiva і Mesquita · Veure més »

Mona de Pasqua

Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.

Nou!!: Xàtiva і Mona de Pasqua · Veure més »

Monestir de Santa Clara de Xàtiva

El Monestir de Santa Clara, Reial Monestir de l'Assumpció, o simplement Santa Clara, és un antic convent situat a Xàtiva (la Costera), és un edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el i amb posteriors reformes i ampliacions dels segles  al, que va ser fundat extramurs l'any 1325, però que en una reforma posterior de la muralla, va quedar inserit dins d'aquesta.

Nou!!: Xàtiva і Monestir de Santa Clara de Xàtiva · Veure més »

Montesa

Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Montesa · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: Xàtiva і Montsó · Veure més »

Monument

Monument al cementiri de la Recoleta, Buenos Aires. Un monument (del llatí monumentum, «recordar») és una obra edificada per commemorar una persona o un esdeveniment.

Nou!!: Xàtiva і Monument · Veure més »

Moreria

Portal de la Valldigna La moreria és la part d'una població on vivien els moros, és a dir, els musulmans i moriscos, principalment d'origen àrab i magribí, durant l'ocupació de gran part de la península Ibèrica per part d'aquesta gent, i els segles posteriors, fins a l'expulsió dels moriscos (1609-10).

Nou!!: Xàtiva і Moreria · Veure més »

Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla

Mubàixxir ibn Sulayman Nàssir-ad-Dawla (Qàlat al-Hamir (Castelldans), Làrida, ?-Madina Mayurqa, 1114) fou emir de Mayurqa durant la taifa de Mallorca (1093-1114).

Nou!!: Xàtiva і Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla · Veure més »

Muhàmmad ibn Mardanix

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).

Nou!!: Xàtiva і Muhàmmad ibn Mardanix · Veure més »

Mujàhid

Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).

Nou!!: Xàtiva і Mujàhid · Veure més »

Novetlè

Novetlè és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Novetlè · Veure més »

Nucli de població

Un nucli de població és el territori més o menys delimitat que ocupa una determinada entitat de població.

Nou!!: Xàtiva і Nucli de població · Veure més »

Nucli històric de Xàtiva

El Conjunt Històric Artístic de la Ciutat de Xàtiva, a la comarca de La Costera, País Valencià, està declarat Bé d'interès cultural i té anotació ministerial número R -53-0000258, amb data de disposició 25 de juny de 1982.

Nou!!: Xàtiva і Nucli històric de Xàtiva · Veure més »

Oppidum

'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Nou!!: Xàtiva і Oppidum · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Xàtiva і Oriola · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Xàtiva і Ovella · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Xàtiva і País Valencià · Veure més »

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Nou!!: Xàtiva і Paella d'arròs · Veure més »

Palau d'Alarcó

El palau d'Alarcó, situat a la plaça de la Trinitat, al centre històric de la localitat de Xàtiva, a la comarca de la Costera, País Valencià, està declarat Bé d'interès cultural, amb número d'anotació ministerial RI-51-0004465 i data de la disposició de 27 de gener de 1981.

Nou!!: Xàtiva і Palau d'Alarcó · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Xàtiva і Papa · Veure més »

Paper

Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.

Nou!!: Xàtiva і Paper · Veure més »

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Nou!!: Xàtiva і Partit judicial · Veure més »

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »

Pedra dels Maulets

La Pedra dels Maulets és el nom popular amb què es coneix el monument als maulets, una escultura en homenatge als maulets que defensaren Xàtiva i els furs valencians durant la Guerra de Successió i que està situada a la Plaça de Sant Francesc de la capital de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Pedra dels Maulets · Veure més »

Pep Gimeno i Montell

Josep Gimeno i Montell, conegut pel nom artístic de Pep Gimeno «Botifarra» (Xàtiva, 19 de març de 1960), és un cantaor tradicional valencià amb una llarga trajectòria en la música com a element festiu.

Nou!!: Xàtiva і Pep Gimeno i Montell · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Nou!!: Xàtiva і Pesta · Veure més »

Polop

Vista des de la Nucia Polop o Polop de la Marina és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb els termes municipals de Benidorm, Benimantell, Callosa d'en Sarrià, Finestrat, el Castell de Guadalest i la Nucia.

Nou!!: Xàtiva і Polop · Veure més »

Ports de Tortosa-Beseit

Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.

Nou!!: Xàtiva і Ports de Tortosa-Beseit · Veure més »

Privilegi

''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.

Nou!!: Xàtiva і Privilegi · Veure més »

Privilegi de Jaume I a Xàtiva

El Privilegi de Jaume I a Xàtiva és un privilegi atorgat a Xàtiva després de la conquesta, per Jaume el conqueridor el 17 d'agost de 1250.

Nou!!: Xàtiva і Privilegi de Jaume I a Xàtiva · Veure més »

Província de València

La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Província de València · Veure més »

Província de Xàtiva

Aproximació a la subdivisió territorial del País Valencià en 1822 (falta incloure zona de Mosqueruela, que estava inclosa a la província Castelló), amb la representació de la província de Xàtiva (morat), i les propostes que esta va fer per a ser ampliada els seus territoris La província de Xàtiva va ser una província espanyola creada el 27 de gener del 1822, durant el Trienni liberal.

Nou!!: Xàtiva і Província de Xàtiva · Veure més »

Putxero

El putxero o olla de carn és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Putxero · Veure més »

Rafelguaraf

Rafelguaraf és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Rafelguaraf · Veure més »

Raimon

Raimon i Jordi Savall en el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a aquest últim Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Nou!!: Xàtiva і Raimon · Veure més »

Regidor

Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.

Nou!!: Xàtiva і Regidor · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Xàtiva і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Regne de València · Veure més »

Requena

Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: Xàtiva і Requena · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Xàtiva і Revolta de les Germanies · Veure més »

Ribera del Xúquer

La Ribera del Xúquer, o senzillament la Ribera, és una comarca natural i històrica que agrupa les comarques administratives de la Ribera Alta i la Ribera Baixa a la Comunitat Valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Ribera del Xúquer · Veure més »

Riu Albaida

El riu Albaida és un afluent del Xúquer per la dreta.

Nou!!: Xàtiva і Riu Albaida · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Xàtiva і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »

Roger Cerdà i Boluda

Roger Cerdà i Boluda (Xàtiva, 12 de juliol de 1979) és un polític valencià, alcalde de Xàtiva (la Costera) des de 2015.

Nou!!: Xàtiva і Roger Cerdà i Boluda · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Xàtiva і Roger de Llúria · Veure més »

Rotglà i Corberà

Rotglà i Corberà és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Rotglà i Corberà · Veure més »

Safor

Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.

Nou!!: Xàtiva і Safor · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Xàtiva і Sagunt · Veure més »

Sanhadja

Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.

Nou!!: Xàtiva і Sanhadja · Veure més »

Sant Feliu de Girona

* Feliu de Girona (diaca), sant llegendari de Girona, diaca i company de sant Narcís.

Nou!!: Xàtiva і Sant Feliu de Girona · Veure més »

Santa Catalina

La barriada de Santa Catalina és una de les zones que conformen l'àrea urbana de la ciutat de Palma.

Nou!!: Xàtiva і Santa Catalina · Veure més »

Santaver

La cora de Santaver o Santavèria, en àrab Xantabariyya (شنتبرية) fou un dels districtes administratius de l'Àndalus en temps del valiat, emirat i califat de Còrdova, estenent-se per les modernes províncies de províncies de Conca, part de la província de Guadalajara i Terol.

Nou!!: Xàtiva і Santaver · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Xàtiva і Sàpiens · Veure més »

Sètabis

Sètabis (Saetabi, Σαιταβίς, en ibèric. Nom complet: Saetabi Augustanorum) fou el nom que rebé la ciutat de Xàtiva durant la seva etapa romana, en la qual pertangué a la província de la Tarraconense.

Nou!!: Xàtiva і Sètabis · Veure més »

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Xàtiva і Segle XX · Veure més »

Segona divisió B espanyola de futbol

La Segona Divisió B va ser el tercer nivell de la lliga espanyola de futbol masculina entre 1977 i 2021.

Nou!!: Xàtiva і Segona divisió B espanyola de futbol · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Xàtiva і Segona República Espanyola · Veure més »

Segura (riu)

El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).

Nou!!: Xàtiva і Segura (riu) · Veure més »

Sellent

Sellent, o Sallent de Xàtiva, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Sellent · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Xàtiva і Senyera reial · Veure més »

Serra de Vernissa

La serra de Vernissa és una petita serra a Xàtiva (País Valencià).

Nou!!: Xàtiva і Serra de Vernissa · Veure més »

Serra del Buixcarró

La serra del Buixcarró és una alineació muntanyosa de les comarques centrals del País Valencià, entre la Vall d'Albaida, la Safor i la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Serra del Buixcarró · Veure més »

Serra del Castell (Xàtiva)

Serra del Castell des de Bixquert. La serra del Castell és una petita serra situada al terme de la ciutat valenciana de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Serra del Castell (Xàtiva) · Veure més »

Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià)

La serra Grossa és una alineació muntanyenca de vora 50 quilòmetres de longitud a les comarques centrals del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià) · Veure més »

Serra Mariola

La serra de Mariola és una serralada d'orientació bètica, situada entre les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Serra Mariola · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Xàtiva і Setge · Veure més »

Setge de Xàtiva (1239)

El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Xàtiva (1239) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1240)

El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Xàtiva (1240) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1706)

El setge de Xàtiva de 1706 va ser un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Xàtiva (1706) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1707)

El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Xàtiva (1707) · Veure més »

Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

Nou!!: Xàtiva і Setmana Santa · Veure més »

Simat de la Valldigna

Simat de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, a la vall anomenada la Valldigna.

Nou!!: Xàtiva і Simat de la Valldigna · Veure més »

Socarrats (gentilici)

Socarrats és un popular gentilici per a referir-se els veïns i naturals de Xàtiva (la Costera), per raó d'haver estat cremada durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Xàtiva і Socarrats (gentilici) · Veure més »

Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona

La Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona (AVT) va ser una companyia ferroviària que va existir durant la segona meitat del segle XIX, fins que va desaparéixer després de ser annexionada per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Xàtiva і Sogorb · Veure més »

Sorió

Sorió és una pedania de Xàtiva d'origen romà, que en 2013 tenia una població de 23 habitants (INE).

Nou!!: Xàtiva і Sorió · Veure més »

Tébar

Tébar és un municipi de la província de Conca, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Xàtiva і Tébar · Veure més »

Tio Fredo

Alfredo Roselló, més conegut pel nom artístic de Tio Fredo, (Xàtiva, 1950 - València, 13 de novembre del 2021) fou un showman de l'escena valenciana, i un humorista, un dels cantautors més innovadors de la cançó valenciana tradicional.

Nou!!: Xàtiva і Tio Fredo · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Xàtiva і Toledo · Veure més »

Tomàs Cerdà de Tallada

Tomàs Cerdà de Tallada (Xàtiva, 1533? - València, 28 de setembre de 1614) fou un magistrat, jurista, humanista i doctor en Dret valencià.

Nou!!: Xàtiva і Tomàs Cerdà de Tallada · Veure més »

Toni Cucarella

Lluís Antoni Navarro Cucarella, conegut pel nom de ploma Toni Cucarella (Xàtiva, la Costera, 1959), és un escriptor, articulista i polític valencià.

Nou!!: Xàtiva і Toni Cucarella · Veure més »

Torró de gat

El Torró de gat és un dolç tradicional en la festivitat de Les Catalinetes.

Nou!!: Xàtiva і Torró de gat · Veure més »

Torre d'en Lloris

La Torre d'en Lloris és una pedania de Xàtiva, que en 2013 tenia una població de 143 habitants (INE).

Nou!!: Xàtiva і Torre d'en Lloris · Veure més »

Torrella

Torrella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Torrella · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Xàtiva і Trienni Liberal · Veure més »

Uclés

Uclés és un municipi de la província de Conca, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Xàtiva і Uclés · Veure més »

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.

Nou!!: Xàtiva і Universitat de València · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Xàtiva і València · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: Xàtiva і Valencià · Veure més »

Vall d'Albaida

La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.

Nou!!: Xàtiva і Vall d'Albaida · Veure més »

Vallada

Vallada és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Vallada · Veure més »

Vallés

Vallés és un municipi de la Costera, al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Vallés · Veure més »

Vedella

Vedella La vedella és una vaca, i el vedell un bou, que no ha assolit la maturitat sexual «o té més d'un any».

Nou!!: Xàtiva і Vedella · Veure més »

Ventura Pascual i Beltran

Ventura Pascual i Beltran (Xàtiva, 1873-1953) era un historiador, poeta i mestre valencià.

Nou!!: Xàtiva і Ventura Pascual i Beltran · Veure més »

Vicent Boix i Ricarte

Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 — València, 7 de març de 1880) va ser un poeta, polític i historiador valencià.

Nou!!: Xàtiva і Vicent Boix i Ricarte · Veure més »

Vicent Peris

Vicent Peris (Sogorb, 1478- València, 1522) va ser un militar valencià, capità general de l'exèrcit agermanat durant de la revolta de les Germanies del Regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Vicent Peris · Veure més »

Voleibol

Jugadores de voleibol d'un institut de Hudson (Ohio), Estats Units. El voleibol o vòlei és un esport d'equip que consisteix a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista, principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho amb qualsevol altra part del cos.

Nou!!: Xàtiva і Voleibol · Veure més »

Vox

Vox és un partit polític ultradretà, ultranacionalista espanyol, feixista i xenòfob, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.

Nou!!: Xàtiva і Vox · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Xàtiva і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Xavier Aliaga i Víllora

Xavier Aliaga i Víllora (Madrid, 1970), és un periodista i escriptor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Xavier Aliaga i Víllora · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Xàtiva · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Xàtiva і Xèrica · Veure més »

Xúquer

El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Xàtiva і Xúquer · Veure més »

Ximèn Peres d'Orís

Ximèn Peres d'Orís o Ximèn Peris d'Orís, dit en llatí Eiximenes Petri de Oriz (*? a. 1247 - +? d. 1285), cavaller aragonès d'ascendència osonenca del llinatge Orís, fill de Pere d'Orís.

Nou!!: Xàtiva і Ximèn Peres d'Orís · Veure més »

Ximo Cerdà

Joaquín Cerdà Boluda, conegut com a Ximo Cerdà (n. Xàtiva, 3 de maig de 1975), és un professor, científic, escriptor i il·lustrador valencià.

Nou!!: Xàtiva і Ximo Cerdà · Veure més »

Yahya al-Qàdir

Yahya ibn Hixam ibn Dhi-n-Nun al-Qàdir bi-L·lah, més conegut simplement com Yahya al-Qàdir o al-Qàdir, va ser l'últim rei de l'emirat de Tulàytula.

Nou!!: Xàtiva і Yahya al-Qàdir · Veure més »

Yahya ibn Ismaïl al-Mamun

Yahya ibn Ismaïl al-Mamun (mort a Còrdova, 1075) fou un membre de la dinastia Banu Dhi-n-Nun i sobirà de l'emirat de Tulàytula (Toledo) entre els anys 1043 i 1075.

Nou!!: Xàtiva і Yahya ibn Ismaïl al-Mamun · Veure més »

Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman

Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman,A voltes se l'ha anomenat, per error, al-Mútamin.

Nou!!: Xàtiva і Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman · Veure més »

Yússuf ibn Taixfín

Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.

Nou!!: Xàtiva і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »

Zayyan ibn Mardanix

Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.

Nou!!: Xàtiva і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »

1041

Sense descripció.

Nou!!: Xàtiva і 1041 · Veure més »

1074

El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Xàtiva і 1074 · Veure més »

1146

El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.

Nou!!: Xàtiva і 1146 · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xàtiva і 12 de febrer · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Xàtiva і 1244 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Xàtiva і 1250 · Veure més »

1269

Sense descripció.

Nou!!: Xàtiva і 1269 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Xàtiva і 1347 · Veure més »

1596

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Xàtiva і 1596 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Xàtiva і 1707 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1708 · Veure més »

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xàtiva і 1746 · Veure més »

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Xàtiva і 1758 · Veure més »

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Nou!!: Xàtiva і 1787 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Xàtiva і 1808 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1814 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xàtiva і 1829 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xàtiva і 1851 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1854 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1857 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1887 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1900 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1906 · Veure més »

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Xàtiva і 1910 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Xàtiva і 1920 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1922 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1930 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1940 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: Xàtiva і 1950 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Xàtiva і 1960 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Xàtiva і 1970 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: Xàtiva і 1981 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Xàtiva і 1991 · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Xàtiva і 2000 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Xàtiva і 2006 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Xàtiva і 2007 · Veure més »

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Nou!!: Xàtiva і 2014 · Veure més »

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Nou!!: Xàtiva і 2015 · Veure més »

2021

L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Xàtiva і 2021 · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xàtiva і 5 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Amics de La Costera, Amics de la Costera, Font d'Aldomar, Fuente d'Aldomar, Fuente de Aldomar, Játiva, Manifest de Xàtiva 1707-2007, Nueva Colonia de San Felipe, Processó del Corpus de Xàtiva, Shatiba, Xativa, Xativí.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant