42 les relacions: Adh-Dhàhir (fatimita), Al-Hàkim (fatimita), Alt Egipte, Amazics, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Sulaym, Béja, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Gabès, Ibn Khaldun, Ifríqiya, Kairuan, Mahdia, Mansuriyya, Mar Adriàtica, Mar Egea, Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur, Palerm, Pantel·leria, Qàlat Bani Hammad, Sanhadja, Sicília, Sitt-al-Mulk, Tamim ibn al-Muïzz, Trípoli, Zírida, 1 de novembre, 10 de maig, 1016, 1017, 1025, 1026, 1035, 1049, 1052, 1057, 1062, 14 d'abril, 2 de setembre, 26 d'agost.
Adh-Dhàhir (fatimita)
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàkim adh-Dhàhir li-izaz-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab adh-Dhàhir (el Caire, 20 de juny de 1005 - ?, 13 de juny de 1036), fou califa fatimita del Caire (1021-1036).
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Adh-Dhàhir (fatimita) · Veure més »
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »
Alt Egipte
Mapa del Baix i l'Alt Egipte L'Alt Egipte (o, senzillament,, pronunciat localment) és la part de l'antic Egipte formada per les terres a banda i banda del Nil que s'estenen riu amunt des Delta del Nil al nord fins a Núbia al sud.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Alt Egipte · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Amazics · Veure més »
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Banu Hammad · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Banu Hilal · Veure més »
Banu Sulaym
Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Banu Sulaym · Veure més »
Béja
Béja és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb una població de 56.677 habitants i 62.303 habitants la municipalitat (2014).
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Béja · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Califat Fatimita · Veure més »
Gabès
Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Gabès · Veure més »
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Ibn Khaldun · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Ifríqiya · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Kairuan · Veure més »
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Mahdia · Veure més »
Mansuriyya
La mansuriyya fou una secta extremista xiïta que pren el nom del seu fundador Abu-Mansur al-Ijlí.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Mansuriyya · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Mar Egea · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur conegut també com a Abu-Manad Badis Nàssir-ad-Dawla, fou emir de la dinastia zírida durant vint anys.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur · Veure més »
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Palerm · Veure més »
Pantel·leria
Pantel·leria (en italià Pantelleria, sicilià Pantiddirìa, en àrab Kawsara o Kusira deformació de Cossyra) és una illa italiana situada entre l'oest de Sicília (a uns 100 km) i la costa de Tunísia (a uns 70 km).
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Pantel·leria · Veure més »
Qàlat Bani Hammad
La Qala dels Banu Hammad o Qàlat Bani Hammad fou una ciutat medieval d'Algèria, capital de la dinastia dels Banu Hammad o hammadites.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Qàlat Bani Hammad · Veure més »
Sanhadja
Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Sanhadja · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Sicília · Veure més »
Sitt-al-Mulk
Sitt-al-Mulk (Mansuriyya, prop del Caire, tardor de 970 - el Caire, 5 de febrer de 1023) fou una princesa fatimita, filla del cinquè sultà Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah i germanastra d'Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Sitt-al-Mulk · Veure més »
Tamim ibn al-Muïzz
Abu-Yahyà (o Abu-t-Tàhir) Tamim ibn al-Muïzz as-Sanhají fou emir zírida d'Ifríqiya, fill i successor de Xaraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, a la seva mort el 1062.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Tamim ibn al-Muïzz · Veure més »
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Trípoli · Veure més »
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Zírida · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1 de novembre · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 10 de maig · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1016 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1017 · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1025 · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1026 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1035 · Veure més »
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1049 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1052 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1057 · Veure més »
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1062 · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 14 d'abril · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 2 de setembre · Veure més »
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 26 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Muizz ibn Badis, Al-Muïzz ibn Badis, Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis, Sharaf al Dawla al-Muizz ben Badis, Xaraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis.