Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis

Índex Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis

Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis fou emir zírida fill de Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, al que va succeir a la seva mort el 10 de maig de 1016, quan tenia només 9 anys.

42 les relacions: Adh-Dhàhir (fatimita), Al-Hàkim (fatimita), Alt Egipte, Amazics, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Sulaym, Béja, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Gabès, Ibn Khaldun, Ifríqiya, Kairuan, Mahdia, Mansuriyya, Mar Adriàtica, Mar Egea, Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur, Palerm, Pantel·leria, Qàlat Bani Hammad, Sanhadja, Sicília, Sitt-al-Mulk, Tamim ibn al-Muïzz, Trípoli, Zírida, 1 de novembre, 10 de maig, 1016, 1017, 1025, 1026, 1035, 1049, 1052, 1057, 1062, 14 d'abril, 2 de setembre, 26 d'agost.

Adh-Dhàhir (fatimita)

Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàkim adh-Dhàhir li-izaz-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab adh-Dhàhir (el Caire, 20 de juny de 1005 - ?, 13 de juny de 1036), fou califa fatimita del Caire (1021-1036).

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Adh-Dhàhir (fatimita) · Veure més »

Al-Hàkim (fatimita)

Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »

Alt Egipte

Mapa del Baix i l'Alt Egipte L'Alt Egipte (o, senzillament,, pronunciat localment) és la part de l'antic Egipte formada per les terres a banda i banda del Nil que s'estenen riu amunt des Delta del Nil al nord fins a Núbia al sud.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Alt Egipte · Veure més »

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Amazics · Veure més »

Banu Hammad

Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Banu Hammad · Veure més »

Banu Hilal

Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Banu Hilal · Veure més »

Banu Sulaym

Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Banu Sulaym · Veure més »

Béja

Béja és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb una població de 56.677 habitants i 62.303 habitants la municipalitat (2014).

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Béja · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Califat Abbàssida · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Califat Fatimita · Veure més »

Gabès

Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Gabès · Veure més »

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Ibn Khaldun · Veure més »

Ifríqiya

Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Ifríqiya · Veure més »

Kairuan

Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Kairuan · Veure més »

Mahdia

Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Mahdia · Veure més »

Mansuriyya

La mansuriyya fou una secta extremista xiïta que pren el nom del seu fundador Abu-Mansur al-Ijlí.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Mansuriyya · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Mar Adriàtica · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Mar Egea · Veure més »

Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur

Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur conegut també com a Abu-Manad Badis Nàssir-ad-Dawla, fou emir de la dinastia zírida durant vint anys.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Palerm · Veure més »

Pantel·leria

Pantel·leria (en italià Pantelleria, sicilià Pantiddirìa, en àrab Kawsara o Kusira deformació de Cossyra) és una illa italiana situada entre l'oest de Sicília (a uns 100 km) i la costa de Tunísia (a uns 70 km).

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Pantel·leria · Veure més »

Qàlat Bani Hammad

La Qala dels Banu Hammad o Qàlat Bani Hammad fou una ciutat medieval d'Algèria, capital de la dinastia dels Banu Hammad o hammadites.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Qàlat Bani Hammad · Veure més »

Sanhadja

Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Sanhadja · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Sicília · Veure més »

Sitt-al-Mulk

Sitt-al-Mulk (Mansuriyya, prop del Caire, tardor de 970 - el Caire, 5 de febrer de 1023) fou una princesa fatimita, filla del cinquè sultà Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah i germanastra d'Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Sitt-al-Mulk · Veure més »

Tamim ibn al-Muïzz

Abu-Yahyà (o Abu-t-Tàhir) Tamim ibn al-Muïzz as-Sanhají fou emir zírida d'Ifríqiya, fill i successor de Xaraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, a la seva mort el 1062.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Tamim ibn al-Muïzz · Veure més »

Trípoli

Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Trípoli · Veure més »

Zírida

Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і Zírida · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1 de novembre · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 10 de maig · Veure més »

1016

Sense descripció.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1016 · Veure més »

1017

Sense descripció.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1017 · Veure més »

1025

El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1025 · Veure més »

1026

Sense descripció.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1026 · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1035 · Veure més »

1049

El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1049 · Veure més »

1052

Sense descripció.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1052 · Veure més »

1057

Sense descripció.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1057 · Veure més »

1062

El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 1062 · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 14 d'abril · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 2 de setembre · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis і 26 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Al-Muizz ibn Badis, Al-Muïzz ibn Badis, Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis, Sharaf al Dawla al-Muizz ben Badis, Xaraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »